Reflexions al voltant del 10è Congrés del PSC

Crec que el 10è Congrés del PSC ha de saber vèncer un dels riscos que comporta el fet de celebrar-lo després d’un importantíssim i decisiu període d’èxits electorals. És cert que podem sentir-nos legítimament orgullosos del camí recorregut des de la unitat socialista de 1978, i dels recents èxits electorals. Però no podem oblidar que arribar i mantenir-se en el govern no és un fi en si mateix per a un partit que, com el nostre, vol transformar la realitat construint una societat més lliure i més justa. Per a nosaltres, accedir a responsabilitats de govern és un instrument decisiu precisament per impulsar aquesta transformació social.

És obvi que els èxits electorals impliquen un escreix de responsabilitat. Mai com ara està a prova la vigència i operativitat del projecte del socialisme democràtic en el nostre país. I tenint en compte que en la present etapa el partit ha entomat importants responsabilitats de govern a nivell estatal, català i local, el nostre projecte federalista es posa a prova per primera vegada en la història.

Tampoc no podem oblidar que en les eleccions municipals i en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 vàrem constatar alguns retrocessos electorals que assenyalen mancances a corregir.

És cert que una força reformista com és la nostra té uns objectius electorals molt ambiciosos, conscient com és de la necessitat de vertebrar àmplies majories per impulsar reformes en profunditat i de llarg abast. Per entendre’ns, el nostre objectiu electoral se situa en una banda al voltant del 40% dels electors, sabent que per garantir la possibilitat d’aplicar el nostre projecte sense grans entrebancs hem d’acostar-nos al màxim possible a aquest objectiu electoral.

Representar el 40% dels electors i electores és cada cop més difícil, entre d’altres motius, per una complexitat creixent de les nostres societats, que implica una major dificultat perquè un projecte polític pugui expressar un ventall tan ampli de voluntats i d’interessos. No cal dir que aquest fet s’agreuja encara més en les societats com la catalana en la que no sols es produeixen les tradicionals divisions entre dreta i esquerra, sinó que presenta graus d’identificació nacional ben diversos.

Constatem dificultats d’interlocució i relació amb determinats sectors socials: la gent més jove, ambients molt informats i especialment exigents, però també els sectors progressistes dels pobles i viles de l’interior del país. I tampoc no convé oblidar la importància que té per a un partit d’esquerres la seva implantació i relació amb la classe treballadora i els sectors populars.

En el 10è Congrés del PSC no tindria sentit fer una revisió ideològica radical del nostre projecte (que seria obligat en el cas d’un fracàs polític perllongat en el temps) ni tampoc hem de procedir a una gran revisió programàtica (tenint present que fa ben poc ens hem presentat davant dels electors amb uns programes electorals que han estat recolzats majoritàriament), però això no vol dir que el procés de reflexió congressual ni les decisions que hem de prendre no tinguin importància o que d’elles no depengui el futur de la nostra acció política. Ben al contrari.

Convé que encertem en el diagnòstic de la situació i que siguem capaços de prendre les decisions i de dotar-nos dels instruments d’acció necessaris per vèncer els reptes fonamentals que afrontem.

Al meu entendre aquests reptes fonamentals són tres:

1. Coordinar la nostra actuació en els diversos escenaris d’acció política per assegurar-ne la coherència amb respecte al projecte global del PSC i l’eficàcia amb respecte a les expectatives dels sectors socials que representem.

Celebrat el 10è Congrés, el PSC ha d’estar millor preparat per avaluar permanentment la nostra actuació des de les institucions. El partit ha d’assegurar que la tasca desenvolupada pels nostres electes, particularment allà on governem, és coherent amb el programa que vàrem proposar als ciutadans i es desenvolupa amb la màxima eficàcia possible. Sols un partit capaç de desenvolupar aquesta tasca sense defalliment mereix que els ciutadans li renovin la confiança. Això implica una molt bona relació amb la societat, tant per recollir l’estat de l’opinió, com per detectar problemes concrets, i explicar amb eficàcia l’acció dels diferents governs. L’acompliment de molts compromisos electorals, especialment els de caire social, i la pròpia lògica del projecte federalista, implica una gran coordinació entre l’actuació desenvolupada pels socialistes en els diferents nivells de l’administració. En aquest sentit cal subratllar també que un dels elements per jutjar l’èxit del nostre projecte serà que al final del mandat els municipis –com administració més propera al ciutadà i, per tant, receptora en primera instància de les demandes ciutadanes- hagin vist augmentar de forma significativa les seves competències i recursos.

2. Millorar de forma substancial la nostra relació amb la societat i, particularment, amb determinats sectors socials, tot assegurant una major presència dels mateixos en el si del PSC.

L’acció política del PSC no es limita a exercir la tasca institucional de govern o d’oposició. El partit ha de ser instrument de participació política i de relació amb la societat, ha de ser capaç de recollir les millors energies i canalitzar-les per assolir els nostres objectius transformadors. Per fer-ho cal millorar la implantació del partit en sectors específics, cal millorar la informació i la formació dels militants i dels responsables, i cal millorar els instruments de comunicació, mobilització i acció electoral del partit.

Concretament, es poden assenyalar quatre àmbits d’actuació prioritària: els joves, els sectors progressistes del món rural, els sectors més dinàmics i emprenedors de les ciutats mitjanes i grans, i els treballadors de la indústria i els serveis. Aquests sectors han de poder trobar en el PSC el seu instrument fonamental pel canvi social. Aquest objectiu implica també una millora de les nostres relacions amb el moviment associatiu, amb el món sindical, i amb els moviments socials que treballen per construir una alternativa al neoliberalisme i al neoconservadorisme.

3. Passar a l’ofensiva en el debat polític i cultural

El PSC no pot situar la seva actuació sols en el terreny de la conjuntura immediata, ha de ser capaç de revisar permanentment l’horitzó de les reformes precises per construir la societat més lliure i més justa que volem. Això implica un esforç permanent d’actualització programàtica i d’avaluació de l’eficàcia de les polítiques que desenvolupem. Amb plena consciència dels importants canvis econòmics, socials, tecnològics i culturals que s’estan desenvolupant de forma tan accelerada. Incorporant les demandes d’ampliació dels drets cívics i polítics, la exigència de la igualtat real entre homes i dones, i la sostenibilitat com a criteri orientador de les polítiques. Conscients de la influència del procés de globalització, dels límits que imposa però també de les oportunitats que desvetlla, el PSC s’ha de fixar com a objectiu una major capacitat d’intervenció en els debats sobre la nova definició de les polítiques socialdemòcrates en aquest nou context. En aquest sentit afirmem la importància crucial de la dimensió europea del nostre projecte polític a través de la construcció del Partit dels Socialistes Europeus.

Aquests elements són els requisits previs per passar a l’ofensiva en el debat polític i cultural, un veritable combat en defensa dels valors que donen sentit al nostre projecte polític. Un combat per convertir les majories electorals en veritables agents socials del canvi. Un combat en el que hem de cercar el màxim d’aliats polítics, sindicals, i també en els moviments socials. Però un combat també en el que ha de quedar clar el perfil diferencial del socialisme democràtic i federalista, enfrontat al neoliberalisme i al neoconservadorisme, però capaç també de combatre els nacionalismes excloents o insolidaris i els maximalismes esquerranistes. Som plenament conscients que aquest combat es lliura al mateix temps en el pla nacional com en l’escenari europeu i internacional.

El nostre moviment polític és profundament democràtic i té vocació majoritària, té les seves arrels en la història del moviment obrer i popular, comparteix els ideals racionalistes i laïcistes de la Il·lustració, és profundament reformista perquè creu que un món millor és possible. Sense acceptar falses utopies, no renunciem a la força transformadora dels ideals socialistes. Volem una Catalunya lliure en una Espanya federal que impulsi una Europa unida i forta, capaç de promoure la democràcia, els drets humans i el progrés econòmic i social arreu del món. Volem una societat més justa que potenciï el lliure desenvolupament de les persones i del seus projectes vitals eliminant els obstacles imposats per les desigualtats socials. Orgullosos de la nostra història, conscients de la nostra responsabilitat present i compromesos amb els nostres objectius de llibertat i justícia social, seguirem treballant per esdevenir, cada cop amb més amplitud i més eficàcia, el partit de la majoria.