Aportació de Carme Carretero

CARMEN CARRETERO ROMAY
Diputada al parlament i membre de Ciutadans pel Canvi

S’ha fet el canvi que portàvem tants anys esperant, potser d’una manera diferent de la que pensàvem però està fet, i crec que és una gran cosa per a Catalunya. Després d’uns quants mesos al Govern, crec que és el moment de que la sensació de canvi traspuï i arribi a tota la societat. És necessari que tothom, els partidaris i no partidaris, sentin que Catalunya està canviant, que el dia a dia del país, les actituds del govern i de tots els polítics siguin ben diferenciats dels que hi havia abans.

Crec que el repte més important que s’hauria d’afrontar és que aquesta evidència de canvi sigui innegable i indiscutible.

Estem en un moment polític interessant, tothom ha d’entendre que cal un procés d’aprenentatge de la cultura de coalició, que serà sens dubte profitosa, per a les persones que estan al govern i per a tota la ciutadania. Cal transmetre als ciutadans que no han de patir per l’estabilitat del pacte, que hem d’entendre que la discrepància al sí del govern és un símptoma de riquesa, fruit dels diferents punts de vista, i de transparència, perquè lluny d’amagar les diferències es posen en evidència, el que permet clarificar la posició i la coherència de cadascú.
Crec que el PSC ha fet una bona feina per aconseguir i mantenir l’entesa que ens ha portat al canvi, i l’electorat ho ha valorat així en les successives eleccions. En el govern s’està treballant amb responsabilitat i maduresa, anteposant l’interès del país als interessos electorals i de partit, i és molt important explicar aquesta realitat als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

El moment social que vivim també és complicat, hem patit una pèrdua continuada de benestar, degut a les polítiques restrictives dels governs de dretes, s’han d’anar recuperant espais de serveis públics.

Com a expectatives tenim un gran repte, ajudar a canviar el model de l’Estat per trobar un punt en que Catalunya s’hi trobi còmoda a Espanya, i Espanya superi la sensació de la Catalunya incòmoda i insolidària. Hauríem d’aconseguir entre tots un Estatut possible i clarificador, que pugui tenir el màxim suport parlamentari; però sense perdre de vista que al final la gent es veu més afectada pel dia a dia que pel disseny de País i d’Estat, el PSC com a partit progressista hauria de transmetre a la ciutadania un missatge clar en aquest sentit, l’interès en construir el País des de la base, aquella Catalunya mai vista de la que tots ens puguem sentir orgullosos i en la què faci goig viure, a tothom.