Aportació de Mònica Almiñana

En un moment històric com el que estem vivint en que les esquerres, per primera vegada tenen realment la possibilitat de canviar les coses, caldria emetre un missatge clar i únic sobre la atenció de la salut publica que volem donar al ciutadà.

Ara aquest missatge no és clar i molt menys únic, no tot si val si parlem de politiques socials, cal revisar el sistema i millorar la seva eficiència, per això segur que és necessari parlar amb els agents socials, afrontar critiques d’alguns col·lectius i tornar a reafirmar els sistema públic com el puntal de la Salut de Catalunya, no només en els grans hospitals on hi ha la ciència puntera, si no tot els sistema sanitari.

Potser hauríem de valorar si realment la sanitat privada ens estalvia diners a la Sanitat Pública o ens els cobra d’una altra manera (educació sanitària,doble actuació, farmàcia, ..)

Atenció Primària:

La capacitat de autogestió o autonomia de gestió pels equips d’Atenció primària caldria entendre-la com la capacitat per participar en l’elaboració i seguiment de pressupostos, en la transferència de resultats econòmics, i participar de la visó estratègica de l’empresa a la que és pertanyi. Assegurant avaluacions continuades dels diferents aspectes de la funció gestora, garantint per tant transparència en l’organització, i transferència de responsabilitats als professionals. Requerint d’intervencions o auditories públiques per garantir al ciutadà que les despeses dels pressupostos son les adequades.

Al meu entendre hauríem de tendir a un model basat en la gestió de patologies, saber on hem de gastar els diner per millor a la salut dels ciutadans , si en farmàcia, per que així reduïm els ingressos hospitalaris, si en l’atenció domiciliaria, entenent que és una tasca principalment d’infermeria, o si en hospitals de dia per dir alguns exemples, per tant seria bo agrupar àrees d’uns 100.000 habitants i poder establir relacions de comunicació reals amb l’hospital i amb els serveis socials de la zona.