Contrastos

La política ens està proporcionant aquests dies molts contrastos.

O no us sembla punyent que en la seva darrera reunió el Consell de Ministres d’un govern socialista que no va comptar amb el suport de CiU es retiressin dos importants recursos d’inconstitucionalitat (contra les lleis del Codi Civil català i de les oficines de la Generalitat a l’estranger) que havien estat interposats per un govern del PP que sí va tenir –i per dos cops- el suport de CiU?

També cal remarcar l’aprovació per part del govern de la proposta d’horaris comercials, que protegeix el petit comerç i que dóna marge d’actuació a les Comunitats Autònomes. O la proposta d’euroregió del President de la Generalitat que es concretarà en una cimera fundacional el mes d’octubre.

Mentrestant, a Artur Mas els seus no li fan ni cas. Perdoneu el rodolí, però és que l’espectacle de veure com els principals dirigents de CiU es van pronunciant contra la Constitució europea després que Mas els demanés que no ho fessin, s’ho val. Pujol demana respecte pels que defensen el no, quan el que està per veure és si algú gosarà a defensar el sí dins de CiU. Per ara, els contraris a la Constitució europea han fet una pàgina web en la que donen com a arguments pel no la posició favorable a la Constitució de Borrell i Vidal-Quadras –amb fotos incloses-, podrien haver afegit que Aznar i Le Pen també estan pel no, resultaria molt il•lustratiu...

No crec que Mas s’atreveixi a defensar altra cosa que seguir la corrent. A aquestes alçades ja es podrien estalviar el Congrés extraordinari. Però si el fan podrien intentar respondre una pregunta senzilla: com expliquen el seu suport als Tractats de Maastricht, Amsterdam i Niça i la seva oposició a una Constitució que els millora sensiblement en tots els terrenys?

Us convido a visitar la pàgina sobre la Constitució europea que he preparat per proporcionar arguments pel sí (no hi ha fotos, però sí moltes raons).

Però els contrastos no acaben aquí. A l’Ajuntament de Tarragona el regidor d’urbanisme de CiU presenta la seva renúncia a aquesta responsabilitat un cop conegudes les seves vinculacions familiars amb els promotors d’una important operació urbanística. De moment, l’Alcalde de Tarragona, de CiU, no li accepta la renúncia. A Unió, espantats com estan sobre la possibilitat que els acords del seu darrer Congrés siguin anul•lats (hi ha una sentència judicial recorreguda que així ho estableix), han decidit ratificar la seva direcció en un Congrés extraordinari per evitar quedar-se en fals. I el PP demana a Manuel Fraga que es torni a presentar a les eleccions autonòmiques gallegues.

I amb aquests contrastos comença un curs que es presenta molt interessant: debat d’orientació política general al Parlament, celebració de la primera Conferència de Presidents de les Comunitats Autònomes, aprovació dels pressupostos generals de l’Estat i de la Generalitat per a l’any 2005, elaboració del nou Estatut de Catalunya, reforma de les lleis territorials, reforma del Reglament del Parlament i referèndum sobre la nova Constitució europea. I, per si no n’hi hagués prou, s’iniciaran les converses per aprovar la llei electoral catalana (després de 25 anys sense tenir-ne), per reformar el Senat i per reformar la Constitució espanyola. Mai un curs polític sense convocatòries electorals haurà estat tant carregat políticament com el curs 2004-2005.