Represa
La primera reunió de la Comissió Executiva del PSC serà el proper dilluns dia 30, però vaig decidir anar-me incorporant a la feina a partir de dilluns 23 per preparar el terreny. També vaig decidir que tornaria a fer el Diari avui, per comprovar que funcionen els canvis informàtics que he introduït. Com ja sabeu vaig traslladar els meus webs a una nova única i definitiva ubicació. També vaig introduir algunes modificacions al Diari i també s’hi poden trobar les seves antigues versions (Diari del Portaveu i Diari de Campanya), així com el Diari del 10è Congrés.
Les meves vacances han estat molt bones. He fet un viatge a Califòrnia i he aprofitat per llegir i descansar bastant. Després d’un any amb quatre eleccions seguides (municipals, autonòmiques, generals i europees) i dos Congressos (36è del PSOE i 10è del PSC), crec que tocava desconnectar una mica.
Aprofito per recomanar dos llibres: el diari de Robin Cook (ex Ministre d’Afers Exteriors del Regne Unit i que va renunciar a ser el cap dels Diputats laboristes a la Cambra dels Comuns (i membre, per tant, del Govern de Blair) a causa de la guerra d’Iraq, i el llibre de Peter Singer sobre l’ètica de Bush. Crec que el llibre de Singer ja ha estat traduït al castellà però dubto que el llibre de Cook ho sigui. La importància de Singer com a filòsof contemporani podeu comprovar-la al seu web, en el que trobareu una àmplia secció en castellà.
Com podeu comprovar les meves lectures no estan gens allunyades de la meva activitat, però es bo aprofitar l’estiu per carregar també les piles de la reflexió política.
El cert és que vaig aconseguir desconnectar-me bastant de la política del dia a dia. Afortunadament per a tothom, aquest ha estat un estiu força tranquil. Ni tant sols els artefactes d’ETA han pogut pertorbar-lo. I tampoc hi ha hagut grans polèmiques. Es va produir una important conferència de Pasqual Maragall a l’Escorial que va portar força cua de declaracions. Com és conegut, el President de la Generalitat diu que cal aprofitar el procés d’elaboració del nou Estatut i de reforma de la Constitució per precisar algunes coses, entre la que es destaca el reconeixement de Catalunya com a nacionalitat històrica, o com a comunitat nacional com proposa Joan Puigcercós. Artur Mas, com sempre, ha estat l’home del no. Ni Constitució europea, ni nou Estatut si no es fa exactament com ell proposa, ni Conferència de Presidents de Comunitats Autònomes, ni celebració d’una Diada que vagi més enllà de l’aperitiu del Parlament, de deixar flors als peus de l’estàtua de Rafael de Casanova o de la manifestació dels grups més reivindicatius. No és d’estranyar que per a molta gent la veritable Diada sigui el 23 d’abril, dia en el que, tot i no ser festiu, roses, llibres i defensa de la llengua i la cultura catalanes troben el suport ciutadà que necessiten.
Espero que en el nou curs polític que s’inicia, CiU trobi el seu lloc, que ni està en la radicalització sobiranista, ni en el no a tot. CiU, que va bloquejar el nou Estatut quan estava al Govern, no hauria de fer-ho ara des de l’oposició. CiU, que no va mostrar mai cap interès en que la celebració de la Diada fos realment unitària i tingués més volada i complicitat ciutadana, no hauria de bloquejar les iniciatives en aquest sentit que els Presidents de la Generalitat i del Parlament estan posant sobre la taula. CiU, que ha estat sempre una força netament europeista, no hauria de girar l’esquena a la nova Constitució europea, tal com proposen en sengles articles publicats a La Vanguardia Miquel Roca i Josep Maria Cullell.
Tindrem un curs polític molt interessant: debat d’orientació política general a finals de setembre, projectes de pressupostos de la Generalitat i de l’Estat per al 2005, reforma de l’Estatut, reforma de les lleis d’ordenació territorial, debat –després de 25 anys!- de la llei electoral catalana, Déu n’hi do! I segur que aniran sorgint d’altres qüestions, que també trobaran acollida en el meu Diari.
Feliç tornada de vacances!
Les meves vacances han estat molt bones. He fet un viatge a Califòrnia i he aprofitat per llegir i descansar bastant. Després d’un any amb quatre eleccions seguides (municipals, autonòmiques, generals i europees) i dos Congressos (36è del PSOE i 10è del PSC), crec que tocava desconnectar una mica.
Aprofito per recomanar dos llibres: el diari de Robin Cook (ex Ministre d’Afers Exteriors del Regne Unit i que va renunciar a ser el cap dels Diputats laboristes a la Cambra dels Comuns (i membre, per tant, del Govern de Blair) a causa de la guerra d’Iraq, i el llibre de Peter Singer sobre l’ètica de Bush. Crec que el llibre de Singer ja ha estat traduït al castellà però dubto que el llibre de Cook ho sigui. La importància de Singer com a filòsof contemporani podeu comprovar-la al seu web, en el que trobareu una àmplia secció en castellà.
Com podeu comprovar les meves lectures no estan gens allunyades de la meva activitat, però es bo aprofitar l’estiu per carregar també les piles de la reflexió política.
El cert és que vaig aconseguir desconnectar-me bastant de la política del dia a dia. Afortunadament per a tothom, aquest ha estat un estiu força tranquil. Ni tant sols els artefactes d’ETA han pogut pertorbar-lo. I tampoc hi ha hagut grans polèmiques. Es va produir una important conferència de Pasqual Maragall a l’Escorial que va portar força cua de declaracions. Com és conegut, el President de la Generalitat diu que cal aprofitar el procés d’elaboració del nou Estatut i de reforma de la Constitució per precisar algunes coses, entre la que es destaca el reconeixement de Catalunya com a nacionalitat històrica, o com a comunitat nacional com proposa Joan Puigcercós. Artur Mas, com sempre, ha estat l’home del no. Ni Constitució europea, ni nou Estatut si no es fa exactament com ell proposa, ni Conferència de Presidents de Comunitats Autònomes, ni celebració d’una Diada que vagi més enllà de l’aperitiu del Parlament, de deixar flors als peus de l’estàtua de Rafael de Casanova o de la manifestació dels grups més reivindicatius. No és d’estranyar que per a molta gent la veritable Diada sigui el 23 d’abril, dia en el que, tot i no ser festiu, roses, llibres i defensa de la llengua i la cultura catalanes troben el suport ciutadà que necessiten.
Espero que en el nou curs polític que s’inicia, CiU trobi el seu lloc, que ni està en la radicalització sobiranista, ni en el no a tot. CiU, que va bloquejar el nou Estatut quan estava al Govern, no hauria de fer-ho ara des de l’oposició. CiU, que no va mostrar mai cap interès en que la celebració de la Diada fos realment unitària i tingués més volada i complicitat ciutadana, no hauria de bloquejar les iniciatives en aquest sentit que els Presidents de la Generalitat i del Parlament estan posant sobre la taula. CiU, que ha estat sempre una força netament europeista, no hauria de girar l’esquena a la nova Constitució europea, tal com proposen en sengles articles publicats a La Vanguardia Miquel Roca i Josep Maria Cullell.
Tindrem un curs polític molt interessant: debat d’orientació política general a finals de setembre, projectes de pressupostos de la Generalitat i de l’Estat per al 2005, reforma de l’Estatut, reforma de les lleis d’ordenació territorial, debat –després de 25 anys!- de la llei electoral catalana, Déu n’hi do! I segur que aniran sorgint d’altres qüestions, que també trobaran acollida en el meu Diari.
Feliç tornada de vacances!
versión castellana
<< Inici