Treballarem per governar 20 anys amb ERC i ICV
Havia oblidat que diumenge El Punt publicava l'entrevista que em va fer Vicenç Planella. Aquí la teniu:
Miquel Iceta: «Treballarem per governar vint anys a Catalunya amb Esquerra i Iniciativa»
- El PSC s'ha proposat en els pròxim anys ocupar la centralitat política del país. Com pensen fer-ho?
- «El procés de desconcert ideològic i de radicalització en què ha entrat CiU deixa un espai i, en la mesura que ells decideixen que la seva única competència és amb ERC, hi ha sectors moderats que perden una referència política i nosaltres estem disposats a ser-ho. Com es fa? Primer, s'ha de vèncer un cert prejudici ideològic que deia que el PSC no és un partit catalanista i no serà capaç de defensar els interessos de Catalunya. Hem de demostrar des del govern que som capaços de defensar el país, que garantim l'estabilitat i l'eficàcia de l'acció de govern.»
- Amb l'acció de govern n'hi ha prou o el PSC també canviarà de discurs?
- «Catalanisme i justícia social, aquest és el discurs del PSC. Fins i tot, el President diu que no cal que els nacionalistes deixin de ser-ho, ells ja saben que tenim un projecte federal, però tenim molt camí a recórrer junts. Ara bé, si part d'aquestes persones no consideren que la justícia social sigui un objectiu legítim o útil, doncs, no podran venir.»
- El PSC vol ocupar la centralitat, però també vol créixer en els sectors minoritaris de l'esquerra.
- «La primera obligació d'un partit és no decebre els que han confiat en ell. Tot i que som clarament el primer partit dels treballadors de Catalunya, volem ser-ho encara més i tenir més presència en els sindicats i a les fàbriques. Malgrat això, no volem disputar espais ni a ERC ni a ICV. Els resultats d'aquests partits, mentre es mantinguin en la tessitura de fer governs d'esquerres, ens semblen molt bé. Nosaltres seguim preocupats perquè hi ha molta gent que no vota i que, quan ho fa, ens vota a nosaltres. Tenim camp per créixer sense entrar en competència amb els nostres socis de govern.»
- La pretensió d'ocupar l'espai de CiU portarà el PSC a ser un partit nacionalista?
- «No ho som ni ho serem, entre d'altres coses, perquè creiem que el nacionalisme no defineix un projecte polític. El que sí que diem i amb molta contudència és que el catalanisme i el federalisme que defensem són molt més profitosos per a Catalunya que el nacionalisme que CiU diu defensar.»
- Quan Pasqual Maragall planteja en el congrés un govern de llarg recorregut es refereix a un executiu tripartit o només del PSC?
- «A la coalició que tenim amb ERC i ICV li volem donar un caràcter estratègic. Nosaltres estem disposats a mantenir-la durant molt de temps, com hem fet en els ajuntaments. No renunciem a millorar els nostres resultats, però creiem que ja és molt difícil pensar en governs d'un sol partit. Després de 23 anys de governs de CiU, ens agradaria que les esquerres governessin vint anys a Catalunya i treballarem perquè així sigui.»
- Maragall pot reclamar al partit una rotunda victòria en les pròximes eleccions catalanes, sense fer autocrítica dels fluixos resultats aconseguits en l'última contesa?
- «És la manera de dir que volem uns resultats millors dels que vam tenir i que, per tant, en les pròximes eleccions no anem a defensar els resultats que vàrem obtenir, sinó a millorar-los.»
- Respecte al grup parlamentari del PSC al Congrés la decisió adoptada és una mena d'«ara no toca»?
- «La constitució d'un grup parlamentari es produeix a l'inici d'una legislatura. Ara no es creen grups parlamentaris. Quan es va suscitar el debat sobre això, a partir d'unes declaracions de Maragall, ja es va dir que això era una decisió que havia de prendre l'executiva en el seu moment i el congrés ha ratificat aquest criteri.»
- El tàndem entre Maragall i Josep Montilla en el lideratge del PSC s'ha decantat en favor del primer secretari?
- «Crec que no. El desè congrés es produeix en un moment en què el tàndem ha triomfat, però tots dos es troben amb responsabilitats importantíssimes des del punt de vista institucional i, de manera particular, el President. Sempre hem defensat que el President de la Generalitat ha de tenir un paper institucional i hauria d'evitar entrar en determinades dinàmiques partidistes. El que s'ha produït és l'enfortiment d'un esquema de direcció que permet a tots dos exercir les seves funcions sense que la tasca quotidiana de direcció del partit se'n ressenti.»
- Maragall va demanar un menor pes de l'àrea de Barcelona en la nova executiva i sembla que els delegats no li van fer cas.
- «Hi ha un creixement de presència territorial i per primera vegada hi ha les set vegueries. Ara, l'executiva del PSC no ha de ser una coordinació de territoris. El PSC és un projecte polític global per a tot Catalunya i ha de tenir una direcció que respongui a això. Maragall va demanar que s'atengués la presència dels territoris i s'ha fet.»
- L'entrada de Josep Maria Sala a l'executiva és un acte de rehabilitació o de desgreuge?
- «Hi pot haver diverses interpretacions. Per molta gent és una raó d'estricta justícia. Per d'altres és d'eficàcia política. I encara hi ha uns tercers que es pregunten per què una persona que ha complert una sentència judicial té l'avantatge de netejar els seus antecedents [i això no s'hauria d'aplicar a Josep M. Sala]. Dins del partit el sentiment de justícia hi era perquè el PSC col·lectivament va considerar que la sentència era injusta i un error judicial. Si podem reparar aquell mal, per què no ho hem de fer?»
Miquel Iceta: «Treballarem per governar vint anys a Catalunya amb Esquerra i Iniciativa»
- El PSC s'ha proposat en els pròxim anys ocupar la centralitat política del país. Com pensen fer-ho?
- «El procés de desconcert ideològic i de radicalització en què ha entrat CiU deixa un espai i, en la mesura que ells decideixen que la seva única competència és amb ERC, hi ha sectors moderats que perden una referència política i nosaltres estem disposats a ser-ho. Com es fa? Primer, s'ha de vèncer un cert prejudici ideològic que deia que el PSC no és un partit catalanista i no serà capaç de defensar els interessos de Catalunya. Hem de demostrar des del govern que som capaços de defensar el país, que garantim l'estabilitat i l'eficàcia de l'acció de govern.»
- Amb l'acció de govern n'hi ha prou o el PSC també canviarà de discurs?
- «Catalanisme i justícia social, aquest és el discurs del PSC. Fins i tot, el President diu que no cal que els nacionalistes deixin de ser-ho, ells ja saben que tenim un projecte federal, però tenim molt camí a recórrer junts. Ara bé, si part d'aquestes persones no consideren que la justícia social sigui un objectiu legítim o útil, doncs, no podran venir.»
- El PSC vol ocupar la centralitat, però també vol créixer en els sectors minoritaris de l'esquerra.
- «La primera obligació d'un partit és no decebre els que han confiat en ell. Tot i que som clarament el primer partit dels treballadors de Catalunya, volem ser-ho encara més i tenir més presència en els sindicats i a les fàbriques. Malgrat això, no volem disputar espais ni a ERC ni a ICV. Els resultats d'aquests partits, mentre es mantinguin en la tessitura de fer governs d'esquerres, ens semblen molt bé. Nosaltres seguim preocupats perquè hi ha molta gent que no vota i que, quan ho fa, ens vota a nosaltres. Tenim camp per créixer sense entrar en competència amb els nostres socis de govern.»
- La pretensió d'ocupar l'espai de CiU portarà el PSC a ser un partit nacionalista?
- «No ho som ni ho serem, entre d'altres coses, perquè creiem que el nacionalisme no defineix un projecte polític. El que sí que diem i amb molta contudència és que el catalanisme i el federalisme que defensem són molt més profitosos per a Catalunya que el nacionalisme que CiU diu defensar.»
- Quan Pasqual Maragall planteja en el congrés un govern de llarg recorregut es refereix a un executiu tripartit o només del PSC?
- «A la coalició que tenim amb ERC i ICV li volem donar un caràcter estratègic. Nosaltres estem disposats a mantenir-la durant molt de temps, com hem fet en els ajuntaments. No renunciem a millorar els nostres resultats, però creiem que ja és molt difícil pensar en governs d'un sol partit. Després de 23 anys de governs de CiU, ens agradaria que les esquerres governessin vint anys a Catalunya i treballarem perquè així sigui.»
- Maragall pot reclamar al partit una rotunda victòria en les pròximes eleccions catalanes, sense fer autocrítica dels fluixos resultats aconseguits en l'última contesa?
- «És la manera de dir que volem uns resultats millors dels que vam tenir i que, per tant, en les pròximes eleccions no anem a defensar els resultats que vàrem obtenir, sinó a millorar-los.»
- Respecte al grup parlamentari del PSC al Congrés la decisió adoptada és una mena d'«ara no toca»?
- «La constitució d'un grup parlamentari es produeix a l'inici d'una legislatura. Ara no es creen grups parlamentaris. Quan es va suscitar el debat sobre això, a partir d'unes declaracions de Maragall, ja es va dir que això era una decisió que havia de prendre l'executiva en el seu moment i el congrés ha ratificat aquest criteri.»
- El tàndem entre Maragall i Josep Montilla en el lideratge del PSC s'ha decantat en favor del primer secretari?
- «Crec que no. El desè congrés es produeix en un moment en què el tàndem ha triomfat, però tots dos es troben amb responsabilitats importantíssimes des del punt de vista institucional i, de manera particular, el President. Sempre hem defensat que el President de la Generalitat ha de tenir un paper institucional i hauria d'evitar entrar en determinades dinàmiques partidistes. El que s'ha produït és l'enfortiment d'un esquema de direcció que permet a tots dos exercir les seves funcions sense que la tasca quotidiana de direcció del partit se'n ressenti.»
- Maragall va demanar un menor pes de l'àrea de Barcelona en la nova executiva i sembla que els delegats no li van fer cas.
- «Hi ha un creixement de presència territorial i per primera vegada hi ha les set vegueries. Ara, l'executiva del PSC no ha de ser una coordinació de territoris. El PSC és un projecte polític global per a tot Catalunya i ha de tenir una direcció que respongui a això. Maragall va demanar que s'atengués la presència dels territoris i s'ha fet.»
- L'entrada de Josep Maria Sala a l'executiva és un acte de rehabilitació o de desgreuge?
- «Hi pot haver diverses interpretacions. Per molta gent és una raó d'estricta justícia. Per d'altres és d'eficàcia política. I encara hi ha uns tercers que es pregunten per què una persona que ha complert una sentència judicial té l'avantatge de netejar els seus antecedents [i això no s'hauria d'aplicar a Josep M. Sala]. Dins del partit el sentiment de justícia hi era perquè el PSC col·lectivament va considerar que la sentència era injusta i un error judicial. Si podem reparar aquell mal, per què no ho hem de fer?»
versión castellana
<< Inici