Bones notícies, referenda i hoquei

Recordeu el meu Diari de campanya? En ell vaig començar a endinsar-me en l’anomenada blogosfera, és a dir, l’univers format pels diaris online, els weblogs, les bitàcoles. Doncs bé, en una de les seves darreres iniciatives com a Director de la Fundació Rafael Campalans, Gabriel Colomé va suggerir-me la publicació en forma de llibre d’aquell Diari. Així doncs, d’aquí a un mes us convidaré a la presentació d’aquesta publicació que abasta les entrades que van des del 31 d’agost del 2003 al 13 de desembre de 2003, el dia abans de la solemne signatura al Saló del Tinell de l’Acord per a un Govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya.

Aquesta setmana s’han produït importants notícies de tot ordre, incloent-hi l’anunci de José Luis Rodríguez Zapatero de procedir a eliminar del Codi Penal la tipificació com a delicte de la convocatòria no autoritzada de referenda. Com recordareu, el Govern del PP va introduir aquesta figura delictiva com a instrument de pressió contra el nacionalisme basc i, particularment, contra el Lehendakari Ibarretxe. Convé evitar la judicialització de la política, així com convé evitar la politització de la justícia, i d’això n’hauria de ser ben conscient la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial. Espero que Ibarretxe sabrà correspondre a aquest gest polític del President Zapatero participant en la primera reunió de la Conferència de Presidents de Comunitats Autònomes que tindrà lloc el proper dijous.

També aquesta setmana s’ha aprovat una important resolució al Senat sobre les reformes que cal impulsar pel reconeixement institucional de les llengües oficials a les Comunitats Autònomes a la Unió Europea, així com per assegurar que les Comunitats Autònomes puguin participar en les institucions de la Unió. Són precisament aquells elements que CiU considerava imprescindibles per recolzar la nova Constitució europea. Com vaig comentar fa dies intentarem ajudar-los a evitar el ridícul impulsant aquestes qüestions ja recollides en els programes electorals socialistes. No cal dir que el Partit Popular va votar-hi en contra. Espero que ara CiU pugui sortir del cul de sac en el que s’havia ficat en la qüestió del referèndum sobre la Constitució europea. Com podia negar el seu suport a la Constitució europea després d’haver recolzat l’Acta Única i els Tractats de Maastricht, Amsterdam i Niça, netament inferiors en ambició al nou Tractat constitucional, i en els que el català no figurava per enlloc i les regions europees sols tenien una menció de cortesia?

Parlant de la Constitució europea, us recomano la lectura de quatre articles sobre la qüestió. Es tracta de l’article signat per Javier Solana i recollit a la publicació commemorativa dels 10.000 primers números del diari El País, de l’article de Francesc Morata, director de l’Institut Universitari d’Estudis Europeus de la Universitat Autònoma de Barcelona en el que analitza un a un els arguments esgrimits pels nacionalistes contraris a la Constitució europea, de l’article de Lluís Maria de Puig a qui aprofito per felicitar per la seva recent elecció com a President del Grup socialista al Consell d’Europa, i de l’article de Xavier Bru de Sala en el que denuncia el tacticisme curt de mires sobre aquesta qüestió i la hipocresia de defensar el ‘no’ partint de la base que no tindrà cap mena de conseqüència per a Catalunya i que, al cap i a la fi, la resta dels espanyols ja faran que s’aprovi...

Per cert, convé també valorar molt positivament l’esforç de divulgació sobre aquesta qüestió realitzat pels sindicats. És molt recomanable visitar els espais web que tant la UGT de Catalunya com la Comissió Obrera Nacional de Catalunya han dedicat a la nova Constitució europea.

No hem de passar per alt l’important viatge del President Maragall a la Xina i el Japó on ha fet contactes d’alt nivell per a promoure la presència internacional de Catalunya i, sobretot, la presència de les empreses catalanes a l’estranger i l’atracció de noves inversions a Catalunya. Convé saber que junt amb la decisió del Grup Volkswagen del retorn de la producció de l’Ibiza a Martorell, també la Nissan ha decidit ampliar la seva producció a Catalunya. I això sí que importa i molt als treballadors del nostre país, com em comentava ahir Manolo Gallardo, secretari general de la Federació del Metall i la Construcció de la UGT de Catalunya, a qui vaig trobar en el Congrés del PSC del Baix Llobregat, en el que es va produir el relleu a la Primera Secretaria, de José Zaragoza a Antonio Balmón.

El viatge a Xina i Japó ha servit també per comprovar les diferències entre el President de la Generalitat i el cap de l’oposició. El President Maragall, a diferència del que havia succeït en els darrers vint-i-tres anys, incorpora el cap de l’oposició a la delegació de la Generalitat. Mentre, aquest es dedica a criticar-lo, acabant de forma sobtada el viatge per anar mig d’amagatotis a un dels partits de la selecció catalana d’hoquei a Macau, quedant prou en evidència quan tant el President de la Generalitat com el President d’Esquerra Republicana de Catalunya el que fan és anar a la final per animar l’equip i celebrar amb ells una gran victòria. La presència de la selecció catalana d’hoquei al Campionat del Món B celebrat a Macau és tot un símbol. És curiós que ara Mas demani que el tema no es polititzi. No recorda que era precisament quan CiU governava que aquests temes es polititzaven? O no recorda la creació de la Plataforma pro seleccions esportives catalanes? O el paper de la sectorial d’esports de CDC, dirigida un cert temps per Marta Ferrussola? O la campanya d’erosió als Jocs Olímpics de Barcelona? El que passa és que amb el nou Govern s’està avançant mentre amb el Govern anterior sols interessava el tema com a instrument d’agitació (i s’oblidava convenientment per a poder pactar amb el PP). Tampoc no s’ha oblidat encara la relliscada d’Artur Mas quan va proposar en plena pre-campanya electoral amb viatge a Lausanne inclòs que els esportistes catalans competissin internacionalment compartint selecció oficial amb Andorra. Com la memòria és curta podeu repassar alguns articles sobre el tema apareguts en aquell moment en la premsa andorrana: Bru Noya, David Domingo, Àlvar Valls, J. A. Rossell Pujol i editorial del Diari d’Andorra. En tot cas, és cert que el tema no s’ha de polititzar. Correspon a les federacions esportives trobar les millors solucions i als Governs ajudar-les a posar-les en pràctica. I espero que tot això no impliqui deixar de banda l’esport de base, l’esforç anònim de tanta i tanta gent que no rep sovint el reconeixement que mereix.

Per cert, no oblido la importància de l'acord entre els socialistes i ERC sobre els pressupostos generals de l'Estat. També en això Mas ha fet el ridícul criticant ERC. Com pot fer-ho després d'haver donat suport a tots els pressupostos del PP? O és que no sap que aquests són millors que els de l'any passat i molt millors que la mitja d'inversions a Catalunya en el període 1996-2003? O és que no sap que els pressupostos del PP després no s'executaven ni en un 80%? Encara Mas no vol admetre que pels catalans i per Catalunya el govern Zapatero és infinitament millor que el govern Aznar. I ell que sempre va votar les investidures i els pressupostos d'Aznar no vol fer-ho ara amb Zapatero. Ell sabrà per què. Però els catalans tenen dret a saber-ho també.