Debat, Congressos i detencions
Acabem la setmana amb la meravellosa notícia de la detenció de la cúpula d’ETA a França. Chapeau!
Però la setmana ha estat molt plena d’esdeveniments polítics que no hem de passar per alt. Va començar amb el Debat d’Orientació Política General al Parlament de Catalunya. Magnífic discurs del President, que cal llegir amb atenció. Un discurs que, per cert, deixava poc marge a la intervenció del Conseller en cap. Intervencions interessants de tots els portaveus. Artur Mas fent de cap de l’oposició amb contundència, un tipus de contundència que de vegades pot fer-lo antipàtic. Josep Piqué demostrant ofici i coneixement de causa. Piqué té la virtut de tocar temes que apassionen el President, cosa que fa que els intercanvis entre un i altre tinguin gran interès. Carod, que deuria decebre els que esperaven algun desmarcament amb respecte al govern, va fer una intervenció molt valuosa en la que deixava clar que el seu suport al govern no implica l’abandó d’un projecte sobiranista (diguin el que diguin els epígons de CiU que no li perdonaran mai el Pacte del Tinell). Boada, incisiu com sempre, subratlla els accents de la sostenibilitat. A causa d’un inevitable subjectivisme, no m’atreveixo a qualificar la meva intervenció, així que us convido a llegir-la. S’aprova la resolució presentada pels grups que donen suport al govern i es rebutgen les presentades per CiU i PP. Ha quedat demostrada la solidesa de la coalició de govern.
Divendres, el Consell de Ministres aprova el projecte de llei pel qual les parelles homosexuals podran casar-se, adquirint els drets, deures i possibilitats que fins ara no tenien. Amb aquesta decisió no sols s’acaba amb una discriminació intolerable sinó que Espanya es situa a l’avantguarda de la lluita per la plena equiparació de drets entre les persones, independentment de la seva orientació sexual. Divendres vaig anar a la seu federal del PSOE a celebrar l’aprovació d’aquest projecte. Vaig poder abraçar entre d’altres Pedro Zerolo i Ernesto Gasco, i trobar històrics dirigents del moviment gai i lèsbic com Jordi Petit o Empar Pineda. I vam recordar, un cop més, tots aquells i aquelles que no ho hauran pogut veure, però que van lluitar perquè algun dia fos reconeguda la plena igualtat de drets. Els arguments podeu trobar-los en aquest article meu que serà publicat a la revista dels Advocats de l’Estat.
El cap de setmana ha vist la celebració de diversos Congressos i Assemblees. El Congrés del PP ha consagrat la santíssima trinitat de Fraga, Aznar i Rajoy. Sembla que domina la línia Acebes –i, per tant, Aznar i els ultraconservadors- però també tenen presència sensibilitats més avançades (Gallardón i Piqué). Confiem que Rajoy s’inclinarà més per aquests darrers, pel seu bé, i també per facilitar una adequada evolució de les coses en el terreny autonòmic.
ICV ha obert el debat sobre la Constitució Europea. Tot i que el no és majoritari, els partidaris del sí superaven el 20%, gràcies a intervencions com les de Salvador Milà i Eulàlia Vintró. Si fa anys es deien eurocomunistes, no era per casualitat... També en aquest sentit m’ha alegrat saber que José Antonio Labordeta està pel sí.
CDC ha fet també el seu Congrés. Han decidit que decideixi la direcció, en funció del que faci Zapatero els propers mesos. Resumidament, molts deixant la decisió en mans d’uns pocs i en funció del que faci un que no té res a veure amb ells. Sembla que Mas no s’atreveix a defensar el sí, perquè les bases diuen no. Però en canvi ha aconseguit una fórmula que permetria un canvi de posició a partir del reconeixement del català i de la participació de la Generalitat en els afers europeus. És sabut que Zapatero defensa les dues coses. Precisament fa pocs dies s’ha endut els presidents autonòmics fronterers a la cimera hispano-portuguesa.
En tot cas, la CDC de Mas i Puig s’assembla cada cop menys a la CDC de Pujol, Roca, Cullell, López de Lerma,... Ens ho recorda també, sense dir-ho explícitament, l’article de Casimir de Dalmau, director del Patronat Català Pro-Europa anomenat pel govern de CiU. Comprovareu que coincideix amb Ignasi Guardans, Carles Gasòliba, Concepció Ferrer,...
Els socialistes també hem celebrat alguns Congressos. A Tarragona, Barcelona, L’Hospitalet. El Congrés del PSC de Barcelona ha servit per assenyalar els nous reptes de la Barcelona post-Fòrum, renovar la direcció i refermar el suport a Joan Clos i el seu equip. En aquest Congrés, José Montilla va afirmar, entre d’altres coses, que la inversió pública a Catalunya assolirà un màxim històric en els pressupostos per al 2005. Us recomano que llegiu la seva intervenció.
Però la setmana ha estat molt plena d’esdeveniments polítics que no hem de passar per alt. Va començar amb el Debat d’Orientació Política General al Parlament de Catalunya. Magnífic discurs del President, que cal llegir amb atenció. Un discurs que, per cert, deixava poc marge a la intervenció del Conseller en cap. Intervencions interessants de tots els portaveus. Artur Mas fent de cap de l’oposició amb contundència, un tipus de contundència que de vegades pot fer-lo antipàtic. Josep Piqué demostrant ofici i coneixement de causa. Piqué té la virtut de tocar temes que apassionen el President, cosa que fa que els intercanvis entre un i altre tinguin gran interès. Carod, que deuria decebre els que esperaven algun desmarcament amb respecte al govern, va fer una intervenció molt valuosa en la que deixava clar que el seu suport al govern no implica l’abandó d’un projecte sobiranista (diguin el que diguin els epígons de CiU que no li perdonaran mai el Pacte del Tinell). Boada, incisiu com sempre, subratlla els accents de la sostenibilitat. A causa d’un inevitable subjectivisme, no m’atreveixo a qualificar la meva intervenció, així que us convido a llegir-la. S’aprova la resolució presentada pels grups que donen suport al govern i es rebutgen les presentades per CiU i PP. Ha quedat demostrada la solidesa de la coalició de govern.
Divendres, el Consell de Ministres aprova el projecte de llei pel qual les parelles homosexuals podran casar-se, adquirint els drets, deures i possibilitats que fins ara no tenien. Amb aquesta decisió no sols s’acaba amb una discriminació intolerable sinó que Espanya es situa a l’avantguarda de la lluita per la plena equiparació de drets entre les persones, independentment de la seva orientació sexual. Divendres vaig anar a la seu federal del PSOE a celebrar l’aprovació d’aquest projecte. Vaig poder abraçar entre d’altres Pedro Zerolo i Ernesto Gasco, i trobar històrics dirigents del moviment gai i lèsbic com Jordi Petit o Empar Pineda. I vam recordar, un cop més, tots aquells i aquelles que no ho hauran pogut veure, però que van lluitar perquè algun dia fos reconeguda la plena igualtat de drets. Els arguments podeu trobar-los en aquest article meu que serà publicat a la revista dels Advocats de l’Estat.
El cap de setmana ha vist la celebració de diversos Congressos i Assemblees. El Congrés del PP ha consagrat la santíssima trinitat de Fraga, Aznar i Rajoy. Sembla que domina la línia Acebes –i, per tant, Aznar i els ultraconservadors- però també tenen presència sensibilitats més avançades (Gallardón i Piqué). Confiem que Rajoy s’inclinarà més per aquests darrers, pel seu bé, i també per facilitar una adequada evolució de les coses en el terreny autonòmic.
ICV ha obert el debat sobre la Constitució Europea. Tot i que el no és majoritari, els partidaris del sí superaven el 20%, gràcies a intervencions com les de Salvador Milà i Eulàlia Vintró. Si fa anys es deien eurocomunistes, no era per casualitat... També en aquest sentit m’ha alegrat saber que José Antonio Labordeta està pel sí.
CDC ha fet també el seu Congrés. Han decidit que decideixi la direcció, en funció del que faci Zapatero els propers mesos. Resumidament, molts deixant la decisió en mans d’uns pocs i en funció del que faci un que no té res a veure amb ells. Sembla que Mas no s’atreveix a defensar el sí, perquè les bases diuen no. Però en canvi ha aconseguit una fórmula que permetria un canvi de posició a partir del reconeixement del català i de la participació de la Generalitat en els afers europeus. És sabut que Zapatero defensa les dues coses. Precisament fa pocs dies s’ha endut els presidents autonòmics fronterers a la cimera hispano-portuguesa.
En tot cas, la CDC de Mas i Puig s’assembla cada cop menys a la CDC de Pujol, Roca, Cullell, López de Lerma,... Ens ho recorda també, sense dir-ho explícitament, l’article de Casimir de Dalmau, director del Patronat Català Pro-Europa anomenat pel govern de CiU. Comprovareu que coincideix amb Ignasi Guardans, Carles Gasòliba, Concepció Ferrer,...
Els socialistes també hem celebrat alguns Congressos. A Tarragona, Barcelona, L’Hospitalet. El Congrés del PSC de Barcelona ha servit per assenyalar els nous reptes de la Barcelona post-Fòrum, renovar la direcció i refermar el suport a Joan Clos i el seu equip. En aquest Congrés, José Montilla va afirmar, entre d’altres coses, que la inversió pública a Catalunya assolirà un màxim històric en els pressupostos per al 2005. Us recomano que llegiu la seva intervenció.
versión castellana
<< Inici