Bon Nadal i més Europa!
He estat dubtant molt abans d’escriure l’anotació d’avui. Havia de fer-la? No és absurd esperar que algú pugui trobar-la a faltar? Però finalment el costum i la inèrcia em poden. Serà breu i força nadalenca.
Començaré per celebrar que enguany la meva mare i la meva germana m’han regalat llibres que no tenia! La gent que em coneix sap que sóc un comprador compulsiu de llibres i que no és fàcil regalar-me llibres pensant en què pot agradar-me ja que sovint pot donar-se el cas que ja els tingui. I no ha estat així aquest any. La meva mare i la meva germana m’han regalat, entre d’altres coses, dos llibres que m’interessen molt i que no tenia. De fet, vaig tenir un d’ells a les mans l’altre dia quan vaig visitar la llibreria Laie que, juntament amb La Central del carrer Mallorca i la del Raval són les meves preferides. Es tracta d’una antologia de poemes japonesos (“Cien poetas, cien poemas”, de Hyakunin Isshu, publicada per Hiperión) i de la Miscel•lània original de Schott, Ben Schott, (que tot i que me l’han regalat en anglès publicada per Bloomsbury el 2002, es pot trobar també en castellà publicada per El Aleph editores).
Tot el que fa referència al Japó m’apassiona. Vaig gaudir d’un viatge a aquell país convidat pel Consolat japonès a Barcelona el 2002, m’encanten els haikús i em deleixo per un àpat al YU o al YASHIMA (si pot ser amb Toni Gutiérrez, millor). De fet, fa ben poc he comprat dos nous llibres sobre el Japó a la llibreria Altaïr, que és imprescindible pels viatgers, (els llibres són “Samouraïs” de Mitsou Kure, publicat el 2004 per Éditions Philippe Picquier i “Giappone. Arte, storia, civiltà” de J. Edward Kidder Jr., publicat el 2002 per Mondadori Electa). Ara bé, els millors llibres que he llegit sobre el Japó són dues obres d’Alex Kerr, “Lost Japan,” publicada el 1996 per Lonely Planet, i “Dogs and Demons”, publicada per Hill and Wang Pub. L’altre llibre té a veure amb l’absurd interès que tinc pels coneixements absurds. De fet, amb el meu amic Isaïes Tàboas mantenim una Lliga dels Coneixements Inútils basada en dades estrafolàries que no interessen ningú i que, per tant, no són generalment gaire conegudes. Per exemple, sabeu quin és el nom de l’actor que feia de jove “Pequeño saltamontes” a la sèrie de TV “Kung-fu”? Probablement no. Podeu viure sense saber-ho, però no podeu ser membres de la nostra societat imaginària i secreta. En fi, que estic encantat amb els llibres que m’han regalat.
Pepe Montilla m’ha recomanat “La economía del fraude inocente”, de John Kenneth Galbraith, publicat per Crítica. Com que he après molt de la lectura d’altres llibres d’aquest autor, he comprat el llibre que està a la llarguíssima llista d’espera de llibres per a ser llegits. Per cert, la meva germana m’ha regalat també un tercer llibre, “Espurnes de la guerra” de Santiago Rusiñol, publicat per L’Avenç, l’editora de la revista del mateix nom, de la que la Núria i en Josep Maria Muñoz són els motors. Per cert, la revista L’Avenç estrena “look” a partir del número de gener, i us convido a valorar un canvi en el que estan molt il•lusionats. El llibre de Rusiñol ve a tomb perquè se centra en la defensa de França davant l’amenaça alemanya de la primera guerra mundial. Per celebrar que mai més no veurem una guerra entre aquests dos països i que Espanya s’ha tornat a arrenglerar a l’eix franco-alemany en el procés de construcció europea, torno a convidar-vos a visitar l’espai del meu web dedicat a la Constitució europea, on hi podreu trobar, entre molts altres materials, els recents articles de Carlos Carnero, Carles Gasòliba, Marc Carrillo, i Cesáreo Rodríguez Aguilera de Prat. O l’Informe que ha fet el Parlament europeu sobre el Tractat constitucional o el Breve análisis sobre la Constitución europea preparat per la Secretaria d’Estat per a la Unió Europea. En fi, que a les raons històriques i sentimentals (sempre hem volgut ser europeus) s’hi afegeixen arguments de tipus racional infinitament superiors als arguments que poden esgrimir els defensors del No, per respectables que siguin alguns d’ells.
En fi, bon any! No m’espereu diumenge que ve...
Començaré per celebrar que enguany la meva mare i la meva germana m’han regalat llibres que no tenia! La gent que em coneix sap que sóc un comprador compulsiu de llibres i que no és fàcil regalar-me llibres pensant en què pot agradar-me ja que sovint pot donar-se el cas que ja els tingui. I no ha estat així aquest any. La meva mare i la meva germana m’han regalat, entre d’altres coses, dos llibres que m’interessen molt i que no tenia. De fet, vaig tenir un d’ells a les mans l’altre dia quan vaig visitar la llibreria Laie que, juntament amb La Central del carrer Mallorca i la del Raval són les meves preferides. Es tracta d’una antologia de poemes japonesos (“Cien poetas, cien poemas”, de Hyakunin Isshu, publicada per Hiperión) i de la Miscel•lània original de Schott, Ben Schott, (que tot i que me l’han regalat en anglès publicada per Bloomsbury el 2002, es pot trobar també en castellà publicada per El Aleph editores).
Tot el que fa referència al Japó m’apassiona. Vaig gaudir d’un viatge a aquell país convidat pel Consolat japonès a Barcelona el 2002, m’encanten els haikús i em deleixo per un àpat al YU o al YASHIMA (si pot ser amb Toni Gutiérrez, millor). De fet, fa ben poc he comprat dos nous llibres sobre el Japó a la llibreria Altaïr, que és imprescindible pels viatgers, (els llibres són “Samouraïs” de Mitsou Kure, publicat el 2004 per Éditions Philippe Picquier i “Giappone. Arte, storia, civiltà” de J. Edward Kidder Jr., publicat el 2002 per Mondadori Electa). Ara bé, els millors llibres que he llegit sobre el Japó són dues obres d’Alex Kerr, “Lost Japan,” publicada el 1996 per Lonely Planet, i “Dogs and Demons”, publicada per Hill and Wang Pub. L’altre llibre té a veure amb l’absurd interès que tinc pels coneixements absurds. De fet, amb el meu amic Isaïes Tàboas mantenim una Lliga dels Coneixements Inútils basada en dades estrafolàries que no interessen ningú i que, per tant, no són generalment gaire conegudes. Per exemple, sabeu quin és el nom de l’actor que feia de jove “Pequeño saltamontes” a la sèrie de TV “Kung-fu”? Probablement no. Podeu viure sense saber-ho, però no podeu ser membres de la nostra societat imaginària i secreta. En fi, que estic encantat amb els llibres que m’han regalat.
Pepe Montilla m’ha recomanat “La economía del fraude inocente”, de John Kenneth Galbraith, publicat per Crítica. Com que he après molt de la lectura d’altres llibres d’aquest autor, he comprat el llibre que està a la llarguíssima llista d’espera de llibres per a ser llegits. Per cert, la meva germana m’ha regalat també un tercer llibre, “Espurnes de la guerra” de Santiago Rusiñol, publicat per L’Avenç, l’editora de la revista del mateix nom, de la que la Núria i en Josep Maria Muñoz són els motors. Per cert, la revista L’Avenç estrena “look” a partir del número de gener, i us convido a valorar un canvi en el que estan molt il•lusionats. El llibre de Rusiñol ve a tomb perquè se centra en la defensa de França davant l’amenaça alemanya de la primera guerra mundial. Per celebrar que mai més no veurem una guerra entre aquests dos països i que Espanya s’ha tornat a arrenglerar a l’eix franco-alemany en el procés de construcció europea, torno a convidar-vos a visitar l’espai del meu web dedicat a la Constitució europea, on hi podreu trobar, entre molts altres materials, els recents articles de Carlos Carnero, Carles Gasòliba, Marc Carrillo, i Cesáreo Rodríguez Aguilera de Prat. O l’Informe que ha fet el Parlament europeu sobre el Tractat constitucional o el Breve análisis sobre la Constitución europea preparat per la Secretaria d’Estat per a la Unió Europea. En fi, que a les raons històriques i sentimentals (sempre hem volgut ser europeus) s’hi afegeixen arguments de tipus racional infinitament superiors als arguments que poden esgrimir els defensors del No, per respectables que siguin alguns d’ells.
En fi, bon any! No m’espereu diumenge que ve...
versión castellana
<< Inici