Un bon any que obre encara millors expectatives
Article publicat a El Periódico de Catalunya el 20 de desembre de 2004
UN BON ANY QUE OBRE ENCARA MILLORS EXPECTATIVES
Un any de govern suposa sols la quarta part d’una legislatura. En tractar-se, a més, del primer any d’un govern de coalició entre tres forces polítiques, d’un canvi de majoria després de 23 anys de govern monocolor, i que en aquest any s’han celebrat eleccions generals i europees, el balanç ha de ser forçosament provisional.
Tanmateix, podem fer ja una valoració molt positiva a partir de quatre constatacions: l’economia catalana és avui més sòlida que fa un any, les polítiques socials han experimentat un fort impuls, l’acció de govern és més transparent i rigorosa, i s’han començat a produir reformes importants que impliquen un major reconeixement de la identitat catalana a Espanya i a Europa.
En efecte, cal contemplar l’actual situació econòmica de Catalunya amb un moderat optimisme. Com va assenyalar al Parlament el Conseller d’Economia, Antoni Castells, el PIB ha crescut al 2,7% anual els dos darrers trimestres dels quals tenim estimacions. L’any 2004 el creixement serà, segons les previsions, del 2,6%. Creixement important, si el comparem amb el 2,1% de l’any passat. A més, aquest creixement del 2,7% del segon i el tercer trimestre de 2004 és el més alt dels darrers onze trimestres. Fa, doncs, gairebé tres anys que l’economia catalana no experimentava unes taxes de variació tan elevades. En el segon trimestre de l’any 2004, l’economia catalana creix per damunt de l’economia espanyola per primer cop des de fa set trimestres: 2,7% nosaltres per 2,6% el conjunt de l’economia espanyola.
Aquest progrés econòmic es mantindrà no sols a partir de la competitivitat empresarial catalana, sinó que trobarà també l’ajut d’un fort creixement de la inversió pública a càrrec de la Generalitat i de l’Estat. Si els Pressupostos de la Generalitat pel 2003 (darrer any del govern de CiU) assenyalaven una inversió de 365 € per habitant, en el Pressupost pel 2004 augmentaven fins als 405 € per habitant, per arribar al màxim històric dels 669 € per habitant dels Pressupostos per a l’any 2005 que el Parlament de Catalunya aprovarà aquesta mateixa setmana.
Les polítiques socials han experimentat un fort impuls. En els pressupostos de 2005, suposen un 65% del total. Destacant el creixement de la despesa prevista per al 2005 en matèria d’educació (3.756 milions € i un increment de l’11,4%), Benestar i Família (1.082 M €, 13,2% d’increment) i Salut (7.113 M €, 9,4% d’increment). Això farà possible, d’entre d’altres coses, l’increment de 3.600 places de mestres i 440 places de personal sanitari, així com un increment dels equipaments escolars i sanitaris i la millora dels existents. A més es produirà una important millora en equipaments judicials, policials i penitenciaris.
Destaca, en aquest terreny, l’aprovació de la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. En el primer any d’aplicació de la llei, la Generalitat finançarà 12 actuacions de rehabilitació integral per valor de 99 milions €.
Tot això es produirà, a més, en el marc d’un procés de reducció del dèficit que suposava el 0,86% del PIB català el 2003, es fixava en el 0,57% el 2004, i té una previsió de reducció fins al 0,41% el 2005. Aquest rigor pressupostari és possible perquè el Govern està desenvolupant un important esforç d’estalvi corrent i una correcció d’inèrcies, ineficàcies i opacitats (com les referides als ajuts als mitjans de comunicació) que s’havien anat acumulant en 23 anys de govern de CiU.
El Govern ha obert l’ambiciós procés de profundes reformes que han de millorar de manera substancial la capacitat d’autogovern català, el seu finançament, i el reconeixement de la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme d’Espanya, així com assegurar la participació de la Generalitat en les institucions europees. Ha començat l’elaboració del nou Estatut en una ponència parlamentària conjunta que treballa a partir dels materials subministrats per l’Institut d’Estudis Autonòmics. S’ha constituït formalment l’euroregió Pirineus-Mediterrània. S’ha creat la Conferència de Presidents. El Govern espanyol ha demanat a la Unió Europea el reconeixement institucional de la nostra llengua pròpia i s’ha produït un importantíssim acord entre el Govern d’Espanya i els 17 governs autonòmics per a fer possible la presència d’aquests en les institucions europees.
Tot i haver-se desenvolupat en un any no exempt de dificultats i en paral·lel a la formació d’una cultura de govern de coalició, la tasca de Govern presidit per Pasqual Maragall ens mereix una valoració global molt positiva. Però aquesta valoració és encara millor si hi incorporem les expectatives de cara al 2005, l’any decisiu per a l’aprovació del nou Estatut, que requereix de la positiva aportació de totes les forces polítiques catalanes.
UN BON ANY QUE OBRE ENCARA MILLORS EXPECTATIVES
Un any de govern suposa sols la quarta part d’una legislatura. En tractar-se, a més, del primer any d’un govern de coalició entre tres forces polítiques, d’un canvi de majoria després de 23 anys de govern monocolor, i que en aquest any s’han celebrat eleccions generals i europees, el balanç ha de ser forçosament provisional.
Tanmateix, podem fer ja una valoració molt positiva a partir de quatre constatacions: l’economia catalana és avui més sòlida que fa un any, les polítiques socials han experimentat un fort impuls, l’acció de govern és més transparent i rigorosa, i s’han començat a produir reformes importants que impliquen un major reconeixement de la identitat catalana a Espanya i a Europa.
En efecte, cal contemplar l’actual situació econòmica de Catalunya amb un moderat optimisme. Com va assenyalar al Parlament el Conseller d’Economia, Antoni Castells, el PIB ha crescut al 2,7% anual els dos darrers trimestres dels quals tenim estimacions. L’any 2004 el creixement serà, segons les previsions, del 2,6%. Creixement important, si el comparem amb el 2,1% de l’any passat. A més, aquest creixement del 2,7% del segon i el tercer trimestre de 2004 és el més alt dels darrers onze trimestres. Fa, doncs, gairebé tres anys que l’economia catalana no experimentava unes taxes de variació tan elevades. En el segon trimestre de l’any 2004, l’economia catalana creix per damunt de l’economia espanyola per primer cop des de fa set trimestres: 2,7% nosaltres per 2,6% el conjunt de l’economia espanyola.
Aquest progrés econòmic es mantindrà no sols a partir de la competitivitat empresarial catalana, sinó que trobarà també l’ajut d’un fort creixement de la inversió pública a càrrec de la Generalitat i de l’Estat. Si els Pressupostos de la Generalitat pel 2003 (darrer any del govern de CiU) assenyalaven una inversió de 365 € per habitant, en el Pressupost pel 2004 augmentaven fins als 405 € per habitant, per arribar al màxim històric dels 669 € per habitant dels Pressupostos per a l’any 2005 que el Parlament de Catalunya aprovarà aquesta mateixa setmana.
Les polítiques socials han experimentat un fort impuls. En els pressupostos de 2005, suposen un 65% del total. Destacant el creixement de la despesa prevista per al 2005 en matèria d’educació (3.756 milions € i un increment de l’11,4%), Benestar i Família (1.082 M €, 13,2% d’increment) i Salut (7.113 M €, 9,4% d’increment). Això farà possible, d’entre d’altres coses, l’increment de 3.600 places de mestres i 440 places de personal sanitari, així com un increment dels equipaments escolars i sanitaris i la millora dels existents. A més es produirà una important millora en equipaments judicials, policials i penitenciaris.
Destaca, en aquest terreny, l’aprovació de la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. En el primer any d’aplicació de la llei, la Generalitat finançarà 12 actuacions de rehabilitació integral per valor de 99 milions €.
Tot això es produirà, a més, en el marc d’un procés de reducció del dèficit que suposava el 0,86% del PIB català el 2003, es fixava en el 0,57% el 2004, i té una previsió de reducció fins al 0,41% el 2005. Aquest rigor pressupostari és possible perquè el Govern està desenvolupant un important esforç d’estalvi corrent i una correcció d’inèrcies, ineficàcies i opacitats (com les referides als ajuts als mitjans de comunicació) que s’havien anat acumulant en 23 anys de govern de CiU.
El Govern ha obert l’ambiciós procés de profundes reformes que han de millorar de manera substancial la capacitat d’autogovern català, el seu finançament, i el reconeixement de la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme d’Espanya, així com assegurar la participació de la Generalitat en les institucions europees. Ha començat l’elaboració del nou Estatut en una ponència parlamentària conjunta que treballa a partir dels materials subministrats per l’Institut d’Estudis Autonòmics. S’ha constituït formalment l’euroregió Pirineus-Mediterrània. S’ha creat la Conferència de Presidents. El Govern espanyol ha demanat a la Unió Europea el reconeixement institucional de la nostra llengua pròpia i s’ha produït un importantíssim acord entre el Govern d’Espanya i els 17 governs autonòmics per a fer possible la presència d’aquests en les institucions europees.
Tot i haver-se desenvolupat en un any no exempt de dificultats i en paral·lel a la formació d’una cultura de govern de coalició, la tasca de Govern presidit per Pasqual Maragall ens mereix una valoració global molt positiva. Però aquesta valoració és encara millor si hi incorporem les expectatives de cara al 2005, l’any decisiu per a l’aprovació del nou Estatut, que requereix de la positiva aportació de totes les forces polítiques catalanes.
versión castellana
<< Inici