Dijous, 5 de febrer
Avui, José Montilla ha presentat els missatges de la pre-campanya electoral del PSC. Com ja apuntava en aquest Diari els missatges de la campanya dels socialistes catalans seran clars i contundents. "Si tu vols, derrotarem el PP" serà el més utilitzat dels tres missatges presentats avui. Els altres dos són: "Si tu vols, les coses canvien" i "Si tu vols, Catalunya serà decisiva". Aquests missatges van signats pel PSC i al costat del símbol i de la marca del partit hi figura el sub-lema "Una altra Espanya és possible".
Aquests missatges defineixen clarament el terreny del debat electoral des de la perspectiva del PSC. El gran objectiu és la derrota del PP, que donarà pas a una altra majoria, un altre Govern i una altra idea d'Espanya, l'Espanya plural, més democràtica i més social. Una Espanya orgullosa de la seva diversitat, que guanyi en qualitat democràtica i que impulsi les polítiques socials.
"Si tu vols" és una clara invitació a la participació. El PSC s'ofereix com a instrument d'objectius polítics alhora ambiciosos i necessaris. La pre-campanya busca mobilitzar els electors, despertar consciències, animar els que, descontents amb l'actual govern, pensen que no hi ha res a fer.
La campanya pot portar polèmica ja que no és usual que un partit mencioni en la seva publicitat el seu principal adversari. És una campanya directa i sincera, gens prepotent ("si tu vols") i en absolut despectiva envers l'adversari tot i que, això sí, defineix la seva derrota com a objectiu democràtic ben legítim.
Aquests missatges defineixen clarament el terreny del debat electoral des de la perspectiva del PSC. El gran objectiu és la derrota del PP, que donarà pas a una altra majoria, un altre Govern i una altra idea d'Espanya, l'Espanya plural, més democràtica i més social. Una Espanya orgullosa de la seva diversitat, que guanyi en qualitat democràtica i que impulsi les polítiques socials.
"Si tu vols" és una clara invitació a la participació. El PSC s'ofereix com a instrument d'objectius polítics alhora ambiciosos i necessaris. La pre-campanya busca mobilitzar els electors, despertar consciències, animar els que, descontents amb l'actual govern, pensen que no hi ha res a fer.
La campanya pot portar polèmica ja que no és usual que un partit mencioni en la seva publicitat el seu principal adversari. És una campanya directa i sincera, gens prepotent ("si tu vols") i en absolut despectiva envers l'adversari tot i que, això sí, defineix la seva derrota com a objectiu democràtic ben legítim.
Dimecres, 4 de febrer
Avui els portaveus parlamentaris de tots els grups hem enregistrat un debat que serà transmès per TVE-2 dissabte vinent a les 11h. Lògicament la conductora del programa ens ha preguntat per el cas Carod i les seves conseqüències. Sense menystenir la gravetat del cas, he volgut subratllar una qüestió fonamental: mentre a Catalunya s'ha convocat la Diputació Permanent i el Conseller Carod ha explicat la seva iniciativa i se n'han derivat responsabilitats de tipus polític, en el Congrés dels Diputats no s'ha produït cap d'aquestes tres coses davant la pressumpta utilització per a finalitats polítiques per part del Govern de l'Estat dels serveis d'intel·ligència. És obvi que amb el Govern del PP, la qualitat del sistema democràtic ha disminuït. Ho comprovem també quan veiem com als Estats Units i al Regne Unit s'estan creant Comissions d'Investigació per esbrinar com és possible que els serveis d'intel·ligència s'equivoquessin tant en el tema de les armes nuclears, químiques i bacteriològiques que pressumptament ocultava el règim de Saddam Hussein, o si és possible que els governs manipulessin les dades per justificar la seva decisió d'atacar l'Iraq sense una resolució específica del Consell de Seguretat de Nacions Unides que ho autoritzés. A Espanya, Aznar no està disposat a donar explicacions de res al Congrés dels Diputats. S'estima més comparéixer al Congrés dels Estats Units. En això, submissió total, transparència total. Si ara no li donen la medalla del Congrés nordamericà, és que són uns desagraïts!
Dimarts, 3 de febrer
Lluny del soroll de les tempestes mediàtiques, la tasca del govern catalanista i d'esquerres segueix endavant. Avui, el President Maragall es desplaçava a Madrid per a l'acte de presa de possessió del nou Delegat de la Generalitat, Manuel Royes. També es produïa la compareixença al Parlament del Conseller d'Economia i Finances, valorada molt positivament per tots els grups parlamentaris. Poc a poc, el govern va agafant velocitat de creuer, i els mals auguris d'una pretesa inestabilitat s'esvaeixen en la realitat dels fets. La majoria catalanista i d'esquerres han sortit enfortida de la difícil prova de la setmana passada, mentre tots els partits escalfen motors per a la campanya electoral.
Dilluns, 2 de febrer
He rebut diversos emails de gent que aprecia que hagi tornat a escriure el Diari de campanya. Tant és així que m'estic preparant ja per seguir-lo escrivint quan acabi la campanya... Ho faré en un format diferent, perquè ja no serà una campanya electoral i potser no caldrà que publiqui cada dia, ni que ho faci amb l'extensió que requereix una campanya, o amb tants materials de consulta. Per això em vaig entrenant en el aquest Diari del Portaveu. Hi trobareu fins el 14 de març els mateixos comentaris que en el Diari de Campanya, però a partir del 14 de març seguiré escrivint aquest Diari i tancaré definitivament aquell.
També rebo missatges d'encoratjament de gent d'esquerres que, com jo, han patit molt la setmana passada. Avui m'he trobat un veí a l'ascensor -al que no coneixia- que m'ha enviat al vespre un missatge d'ànim. Potser perquè m'ha trobat un dilluns al matí que no és precisament el meu millor dia i hora. Però el que importa és que molta gent ha seguit amb preocupació la crisi causada pel gravissim error de Carod-Rovira, i que celebren ara que s'hagi superat sols en 36 hores. Molta gent sabia que sense ERC el govern d'esquerres no era possible, i molta gent sap avui que sense el PSC el govern no hauria sobreviscut una crisi tan greu com la causada pel Secretari General d'ERC. Vaja, que el govern no hauria durat ni 40 dies!
I és cert que sovint els partits més petits de la coalició catalanista i d'esquerres mostren més abrandament, entusiasme i audàcia que el PSC, el germà gran. Però la derrota del PP no vindrà de petits cops de geni, ni d'improvisacions ni ingenuïtats. En les properes eleccions generals l'important no és el matís, sinó la definició potent d'una alternativa. Una alternativa com la que dibuixa el Manifest Electoral del PSC que us convido a llegir. Divendres el Comité Federal del PSOE aprovarà el Programa Electoral que també us facilitaré a través del Diari.
Hi ha molta gent que tem amb raó la hipersimplificació de les campanyes electorals. Però al mateix temps se'ns demana la contundència que exhibeix el PP, la seva eficàcia professional en comunicar els missatges que els interessen i de reduir al silenci o a un soroll inintel·ligible els missatges que poden perjudicar-lo. La nostra campanya serà, en aquest sentit, modèlica. Però això no vol dir que el nostre discurs pateixi d'hipersimplificació. Vegeu, sinó, el discurs de José Montilla en l'acte de presentació de les candidatures del PSC celebrat el passat diumenge.
També rebo missatges d'encoratjament de gent d'esquerres que, com jo, han patit molt la setmana passada. Avui m'he trobat un veí a l'ascensor -al que no coneixia- que m'ha enviat al vespre un missatge d'ànim. Potser perquè m'ha trobat un dilluns al matí que no és precisament el meu millor dia i hora. Però el que importa és que molta gent ha seguit amb preocupació la crisi causada pel gravissim error de Carod-Rovira, i que celebren ara que s'hagi superat sols en 36 hores. Molta gent sabia que sense ERC el govern d'esquerres no era possible, i molta gent sap avui que sense el PSC el govern no hauria sobreviscut una crisi tan greu com la causada pel Secretari General d'ERC. Vaja, que el govern no hauria durat ni 40 dies!
I és cert que sovint els partits més petits de la coalició catalanista i d'esquerres mostren més abrandament, entusiasme i audàcia que el PSC, el germà gran. Però la derrota del PP no vindrà de petits cops de geni, ni d'improvisacions ni ingenuïtats. En les properes eleccions generals l'important no és el matís, sinó la definició potent d'una alternativa. Una alternativa com la que dibuixa el Manifest Electoral del PSC que us convido a llegir. Divendres el Comité Federal del PSOE aprovarà el Programa Electoral que també us facilitaré a través del Diari.
Hi ha molta gent que tem amb raó la hipersimplificació de les campanyes electorals. Però al mateix temps se'ns demana la contundència que exhibeix el PP, la seva eficàcia professional en comunicar els missatges que els interessen i de reduir al silenci o a un soroll inintel·ligible els missatges que poden perjudicar-lo. La nostra campanya serà, en aquest sentit, modèlica. Però això no vol dir que el nostre discurs pateixi d'hipersimplificació. Vegeu, sinó, el discurs de José Montilla en l'acte de presentació de les candidatures del PSC celebrat el passat diumenge.
Diumenge, 1 de febrer
Avui alguns mitjans es fan ressó d'un pressumpte risc de trencament entre el PSC i el PSOE. Aquest trencament no es produirà . El PSC vol mantenir la històrica conquesta del Congrés d'Unitat Socialista dirigida per Joan Reventós, una relació federal amb el PSOE, basada en la independència del PSC per dissenyar i desenvolupar la seva política a Catalunya, i la voluntat de participar activament de la mà del PSOE en la transformació d'Espanya en un sentit social i federal. El PSOE demostra amb l'acceptació d'aquest model específic de relació entre el socialisme català i tots els socialistes d'Espanya, el seu respecte a l'Espanya plural i a les seves conseqüències polítiques.
Avui s'ha celebrat a la Sala Fabià Puigcerver del Teatre Lliure l'acte de presentació de les candidatures del PSC a les eleccions generals del 14 de març. Ple de gom a gom. Expectativa després de la "setmana de passió" viscuda a partir de l'error gravíssim de Carod-Rovira. Els discursos no han decebut: un Joan Clos especialment optimista i combatiu, paraules del President de la Generalitat situant la importància estratègica de la victòria del PSC i del PSOE pel projecte catalanista d'esquerres, i un discurs contundent i sobri de José Montilla que requereix una anàlisi més detinguda.
Montilla ha deixat anar tres missatges molt clars:
* La solidesa, autonomia i coherència del projecte del PSC com a garantia d'estabilitat i èxit del govern catalanista d'esquerres presidit per Pasqual Maragall.
* La necessitat d'impulsar una segona modernització d'Espanya, recollint la torxa del regeneracionisme i el reformisme dels governs González-Serra, capaç de millorar la competitivitat de l'economia espanyola, capaç de millorar la qualitat dels serveis públics, capaç de millorar sensiblement l'eficàcia de l'administració, capaç d'augmentar la qualitat democràtica del sistema polític, capaç de redistribuir competències i recursos a les administracions més properes als problemes dels ciutadans, i capaç de donar un nou impuls a l'autogovern de les Comunitats Autònomes i, molt concretament, a l'autogovern català, amb un nou Estatut, un nou sistema de finançament i un nou Senat.
* La definició precisa del repte d'aquestes eleccions. "No es tracta de fer un toc d'alerta a Aznar i Rajoy, no es tracta de molestar-los, ni de tocar-los-hi els nassos, no es tracta de retreure'ls res, ni de judicar el suport que el PP va rebre de CiU, ni de saber si Carod va fer bé o malament, ni d'analitzar la política antiterrorista; es tracta de fer fora el PP del govern d'Espanya, fent-ho democràticament. I això sols ho assegura el vot als socialistes".
Montilla és home de poques paraules, no li agrada marejar la perdiu. I avui també ha anat per feina. La campanya que coordina Pepe Zaragoza seguirà aquestes instruccions amb contundència. Ben aviat ho veurem.
Avui s'ha celebrat a la Sala Fabià Puigcerver del Teatre Lliure l'acte de presentació de les candidatures del PSC a les eleccions generals del 14 de març. Ple de gom a gom. Expectativa després de la "setmana de passió" viscuda a partir de l'error gravíssim de Carod-Rovira. Els discursos no han decebut: un Joan Clos especialment optimista i combatiu, paraules del President de la Generalitat situant la importància estratègica de la victòria del PSC i del PSOE pel projecte catalanista d'esquerres, i un discurs contundent i sobri de José Montilla que requereix una anàlisi més detinguda.
Montilla ha deixat anar tres missatges molt clars:
* La solidesa, autonomia i coherència del projecte del PSC com a garantia d'estabilitat i èxit del govern catalanista d'esquerres presidit per Pasqual Maragall.
* La necessitat d'impulsar una segona modernització d'Espanya, recollint la torxa del regeneracionisme i el reformisme dels governs González-Serra, capaç de millorar la competitivitat de l'economia espanyola, capaç de millorar la qualitat dels serveis públics, capaç de millorar sensiblement l'eficàcia de l'administració, capaç d'augmentar la qualitat democràtica del sistema polític, capaç de redistribuir competències i recursos a les administracions més properes als problemes dels ciutadans, i capaç de donar un nou impuls a l'autogovern de les Comunitats Autònomes i, molt concretament, a l'autogovern català, amb un nou Estatut, un nou sistema de finançament i un nou Senat.
* La definició precisa del repte d'aquestes eleccions. "No es tracta de fer un toc d'alerta a Aznar i Rajoy, no es tracta de molestar-los, ni de tocar-los-hi els nassos, no es tracta de retreure'ls res, ni de judicar el suport que el PP va rebre de CiU, ni de saber si Carod va fer bé o malament, ni d'analitzar la política antiterrorista; es tracta de fer fora el PP del govern d'Espanya, fent-ho democràticament. I això sols ho assegura el vot als socialistes".
Montilla és home de poques paraules, no li agrada marejar la perdiu. I avui també ha anat per feina. La campanya que coordina Pepe Zaragoza seguirà aquestes instruccions amb contundència. Ben aviat ho veurem.
