Diumenge, 25 d'abril
Si dissabte de la setmana passada acomiadàvem José Montilla com a President de la Diputació i Alcalde de Cornellà, aquesta setmana, Celestino Corbacho, dijous, i Antonio Balmón, avui mateix, han pres els corresponents relleus. Relleus que indiquen al mateix temps canvi i continuïtat. Relleus que, sobretot, transmeten la seguretat que dóna la coherència del nostre projecte polític.
Són encara moltes les responsabilitats que els socialistes catalans hem d'anar adquirint. Per exemple, serà probablement divendres vinent quan coneixerem la identitat del futur Delegat o Delegada del Govern a Catalunya.
Aquesta setmana també hem vist seguir desenvolupant-se l'estil Zapatero. El cessament d'Urdaci i de Jesús Cardenal, el nomenament de Carme Caffarel com a directora de l'ens públic RTVE i de Cándido Conde-Pumpido com a nou Fiscal General de l'Estat, mostren fins a quin punt el canvi és tranquil però profund. La primera llei en arribar al Consell de Ministres ha estat, com no podia ser d'altra manera, la llei contra la violència de gènere. El primer viatge, a Marroc. També aquí comença una nova etapa de relacions amb el país veí.
Però al PSC segueixen els preparatius de les eleccions europees i del nostre 10è Congrés. Dissabte, el nostre Consell Nacional prenia decisions al respecte, aprovant el Manifest Electoral i els nostres candidats: Josep Borrell, Raimon Obiols, Maria Badia i altres. El Consell Nacional del PSC va conèixer l'informe polític de José Montilla que va anunciar també la seva disposició a seguir dirigint el partit si té la confiança majoritària per fer-ho. L'ovació amb la que el Consell va acollir les seves paraules esvaeix tot dubte al respecte.
La preparació i celebració del nostre 10è Congrés farà córrer rius de tinta. És lògic que així sigui. Em permeto, per tant, avançar la meva opinió sobre el que considero que és el principal repte del Congrés. Al meu entendre aquest repte no és altre que el d'assegurar dos elements fonamentals: el primer, estrènyer la relació del partit amb la societat i enfortir la seva capacitat de representar els interessos i aspiracions de les classes populars. El segon, assegurar el paper dirigent del partit, és a dir, la seva capacitat de preservar la coherència del seu projecte polític, posada a prova, entre d'altres qüestions, per la nostra responsabilitat de desenvolupar-lo en diversos nivells de govern.
Reflexió sobre el nostre projecte, n'hi haurà, tot i que de forma ben recent haurem establert els compromisos amb els electors en forma de programes electorals municipals, autonòmic, estatal i europeu. Reflexió sobre les nostres formes d'organització, n'hi haurà. Elements de renovació política i organitzativa, també. Però, repeteixo, per a mi, la principal funció del Congrés és la d'assegurar el paper dirigent del partit, la seva capacitat per impulsar l'acció de les institucions que governem per preservar la coherència del nostre projecte polític i la nostra connexió amb la societat i, especialment, amb els sectors socials que ens han fet confiança.
Com a primer tast del que seran els nostres debats, us convido a llegir la ponència marc aprovada pel Consell Nacional, que serà el document base per a la discussió congressual.
Són encara moltes les responsabilitats que els socialistes catalans hem d'anar adquirint. Per exemple, serà probablement divendres vinent quan coneixerem la identitat del futur Delegat o Delegada del Govern a Catalunya.
Aquesta setmana també hem vist seguir desenvolupant-se l'estil Zapatero. El cessament d'Urdaci i de Jesús Cardenal, el nomenament de Carme Caffarel com a directora de l'ens públic RTVE i de Cándido Conde-Pumpido com a nou Fiscal General de l'Estat, mostren fins a quin punt el canvi és tranquil però profund. La primera llei en arribar al Consell de Ministres ha estat, com no podia ser d'altra manera, la llei contra la violència de gènere. El primer viatge, a Marroc. També aquí comença una nova etapa de relacions amb el país veí.
Però al PSC segueixen els preparatius de les eleccions europees i del nostre 10è Congrés. Dissabte, el nostre Consell Nacional prenia decisions al respecte, aprovant el Manifest Electoral i els nostres candidats: Josep Borrell, Raimon Obiols, Maria Badia i altres. El Consell Nacional del PSC va conèixer l'informe polític de José Montilla que va anunciar també la seva disposició a seguir dirigint el partit si té la confiança majoritària per fer-ho. L'ovació amb la que el Consell va acollir les seves paraules esvaeix tot dubte al respecte.
La preparació i celebració del nostre 10è Congrés farà córrer rius de tinta. És lògic que així sigui. Em permeto, per tant, avançar la meva opinió sobre el que considero que és el principal repte del Congrés. Al meu entendre aquest repte no és altre que el d'assegurar dos elements fonamentals: el primer, estrènyer la relació del partit amb la societat i enfortir la seva capacitat de representar els interessos i aspiracions de les classes populars. El segon, assegurar el paper dirigent del partit, és a dir, la seva capacitat de preservar la coherència del seu projecte polític, posada a prova, entre d'altres qüestions, per la nostra responsabilitat de desenvolupar-lo en diversos nivells de govern.
Reflexió sobre el nostre projecte, n'hi haurà, tot i que de forma ben recent haurem establert els compromisos amb els electors en forma de programes electorals municipals, autonòmic, estatal i europeu. Reflexió sobre les nostres formes d'organització, n'hi haurà. Elements de renovació política i organitzativa, també. Però, repeteixo, per a mi, la principal funció del Congrés és la d'assegurar el paper dirigent del partit, la seva capacitat per impulsar l'acció de les institucions que governem per preservar la coherència del nostre projecte polític i la nostra connexió amb la societat i, especialment, amb els sectors socials que ens han fet confiança.
Com a primer tast del que seran els nostres debats, us convido a llegir la ponència marc aprovada pel Consell Nacional, que serà el document base per a la discussió congressual.
