Diumenge, 13 de juny
Celebrades ja les eleccions al Parlament Europeu, és moment de fer balanç. Un balanç basat en dades objectives, és a dir, en els resultats obtinguts per les diverses forces polítiques que podeu trobar al web electoral del Ministeri de l'Interior.
Aquestes són les conclusions:
1) La participació ha estat inferior a l'esperada. Tot i que cal tenir present que les anteriors eleccions europees van celebrar-se conjuntament amb les eleccions municipals, i encara que la participació a Espanya sigui de les més altes de la Unió Europea, l'elevada abstenció és una dada negativa que no hem de menystenir, i que ens ha de portar a un esforç suplementari per acostar la política europea al ciutadà.
2) Les eleccions les guanya el PSOE amb un 43,30% dels vots, obtenint 25 diputats, mentre que el PP obté el 41,30% dels vots i 23 escons. Cal tenir present que el 1999 el resultat era ben diferent: guanyava el PP amb un 39,74% dels vots i 27 escons, mentre el PSOE obtenia el 35,33% dels vots i 24 diputats.
3) El PP fracassa en l'intent de demostrar que la seva derrota a les eleccions generals sols s'explica a partir de l'emotivitat creada per la massacre de Madrid i la seva pèssima gestió informativa.
4) Izquierda Unida retrocedeix sensiblement, i sols obté un resultat digne gràcies a anar en coalició amb ICV-EUiA que ha vist augmentar significativament el seu suport.
5) A Catalunya la victòria del PSC és espectacular, amb un 42,78% dels vots (un 34,64% el 1999), més del doble del partit que el segueix, que n'obté un 17,76%.
6) La derrota de CiU és també aclaparadora, obtenint el 17,42% dels vots (un 29,28% el 1999). CiU passa a ser el tercer partit a Catalunya, essent superat pel PPC i perdent més d'onze punts, i obtenint el percentatge més baix de totes les eleccions celebrades des de les eleccions municipals de 1979 fins avui.
7) Pot afirmar-se amb rotunditat que la radicalització nacionalista de CiU, impulsada per Artur Mas i el seu equip, està portant aquest partit a perdre la centralitat política que havia guanyat a pols Jordi Pujol i, si no corregeix el rumb, està indefectiblement abocat al fracàs més absolut. No sembla que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hagin valorat de forma gaire positiva l'arrenglerament de CiU amb el Partit Nacionalista Basc i el Bloque Nacionalista Galego. CiU tenia tres eurodiputats i sols en tindrà un a partir d'ara.
8) Els partits que formen part del govern de Catalunya guanyen posicions amb respecte les darreres eleccions europees i representen més del 60% dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
En els dies que vindran tindrem ocasió d'analitzar més profundament els resultats. Però ningú no s'estranyarà de l'alegria del PSC que ha aconseguit guanyar les quatre eleccions celebrades els darrers 12 mesos. I és que, més que mai, el PSC és el partit de la majoria.
Aquestes són les conclusions:
1) La participació ha estat inferior a l'esperada. Tot i que cal tenir present que les anteriors eleccions europees van celebrar-se conjuntament amb les eleccions municipals, i encara que la participació a Espanya sigui de les més altes de la Unió Europea, l'elevada abstenció és una dada negativa que no hem de menystenir, i que ens ha de portar a un esforç suplementari per acostar la política europea al ciutadà.
2) Les eleccions les guanya el PSOE amb un 43,30% dels vots, obtenint 25 diputats, mentre que el PP obté el 41,30% dels vots i 23 escons. Cal tenir present que el 1999 el resultat era ben diferent: guanyava el PP amb un 39,74% dels vots i 27 escons, mentre el PSOE obtenia el 35,33% dels vots i 24 diputats.
3) El PP fracassa en l'intent de demostrar que la seva derrota a les eleccions generals sols s'explica a partir de l'emotivitat creada per la massacre de Madrid i la seva pèssima gestió informativa.
4) Izquierda Unida retrocedeix sensiblement, i sols obté un resultat digne gràcies a anar en coalició amb ICV-EUiA que ha vist augmentar significativament el seu suport.
5) A Catalunya la victòria del PSC és espectacular, amb un 42,78% dels vots (un 34,64% el 1999), més del doble del partit que el segueix, que n'obté un 17,76%.
6) La derrota de CiU és també aclaparadora, obtenint el 17,42% dels vots (un 29,28% el 1999). CiU passa a ser el tercer partit a Catalunya, essent superat pel PPC i perdent més d'onze punts, i obtenint el percentatge més baix de totes les eleccions celebrades des de les eleccions municipals de 1979 fins avui.
7) Pot afirmar-se amb rotunditat que la radicalització nacionalista de CiU, impulsada per Artur Mas i el seu equip, està portant aquest partit a perdre la centralitat política que havia guanyat a pols Jordi Pujol i, si no corregeix el rumb, està indefectiblement abocat al fracàs més absolut. No sembla que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hagin valorat de forma gaire positiva l'arrenglerament de CiU amb el Partit Nacionalista Basc i el Bloque Nacionalista Galego. CiU tenia tres eurodiputats i sols en tindrà un a partir d'ara.
8) Els partits que formen part del govern de Catalunya guanyen posicions amb respecte les darreres eleccions europees i representen més del 60% dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
En els dies que vindran tindrem ocasió d'analitzar més profundament els resultats. Però ningú no s'estranyarà de l'alegria del PSC que ha aconseguit guanyar les quatre eleccions celebrades els darrers 12 mesos. I és que, més que mai, el PSC és el partit de la majoria.
