Diumenge, 11 de juliol
Ahir al vespre vaig participar a Castelldefels en el sopar de fi de curs del Centre d'Estudis i Debats de l'Esquerra Socialista de Catalunya (CEDESC), impulsat pel company Antonio Ruiz. Els vaig agrair el seu gust pel debat i la seva constant defensa de la vigència del socialisme. A l'espai dedicat al nostre 10è Congrés hi trobareu l'esquema de la meva intervenció apuntant els eixos del necessari debat ideològic del socialisme democràtic.
Avui he participat en la 8a Assemblea d'Iniciativa per Catalunya Verds. Com algú ha dit, més que una Assemblea era una Festa, cosa que els he agraït perquè desmenteix la idea que tenen alguns segons la qual l'esquerra ha vingut al món a patir. El cert és que la consolidació del seu projecte polític i els èxits electorals que ha obtingut ICV mereixen el reconeixement de tots, especialment dels que formem part de la majoria catalanista i d'esquerres que avui governa Catalunya.
També ha acabat el 13è Congrés de CDC. No hi havia en aquest cas tanta alegria, i és lògic que sigui així perquè CiU està perdent suport electoral a tota pastilla. El Congrés, molt ben organitzat, ha refrendat l'equip de Mas i el seu projecte (encara que, segons Catalunya Ràdio, Marta Ferrussola hagi votat no a la ponència aprovada). De fet, el nivell de suport de resolucions i Comissió Executiva és molt alt, destacant el càstig rebut pels sectors més moderats. Espero que CDC no sigui l'excepció a la vella màxima segons la qual els partits es guanyen a partir de la radicalitat i es governen des de la moderació. Si no fos així, CDC hauria entrat en caiguda lliure, negant la seva pròpia història i convertint-se en el partit del NO. No al nou Estatut, no a la Constitució europea, ... Espero que després de les vacances vagi retornant poc a poc el sentit comú i CiU no perdi de forma definitiva l'antiga capacitat de Jordi Pujol d'aplegar al seu voltant una part molt significativa de l'electorat català. Si, en canvi, l'aposta radical-sobiranista fos definitiva, CiU hauria emprès el camí cap a la marginalitat. Ja veurem.
Avui he participat en la 8a Assemblea d'Iniciativa per Catalunya Verds. Com algú ha dit, més que una Assemblea era una Festa, cosa que els he agraït perquè desmenteix la idea que tenen alguns segons la qual l'esquerra ha vingut al món a patir. El cert és que la consolidació del seu projecte polític i els èxits electorals que ha obtingut ICV mereixen el reconeixement de tots, especialment dels que formem part de la majoria catalanista i d'esquerres que avui governa Catalunya.
També ha acabat el 13è Congrés de CDC. No hi havia en aquest cas tanta alegria, i és lògic que sigui així perquè CiU està perdent suport electoral a tota pastilla. El Congrés, molt ben organitzat, ha refrendat l'equip de Mas i el seu projecte (encara que, segons Catalunya Ràdio, Marta Ferrussola hagi votat no a la ponència aprovada). De fet, el nivell de suport de resolucions i Comissió Executiva és molt alt, destacant el càstig rebut pels sectors més moderats. Espero que CDC no sigui l'excepció a la vella màxima segons la qual els partits es guanyen a partir de la radicalitat i es governen des de la moderació. Si no fos així, CDC hauria entrat en caiguda lliure, negant la seva pròpia història i convertint-se en el partit del NO. No al nou Estatut, no a la Constitució europea, ... Espero que després de les vacances vagi retornant poc a poc el sentit comú i CiU no perdi de forma definitiva l'antiga capacitat de Jordi Pujol d'aplegar al seu voltant una part molt significativa de l'electorat català. Si, en canvi, l'aposta radical-sobiranista fos definitiva, CiU hauria emprès el camí cap a la marginalitat. Ja veurem.
