El "temps nou" de Zapatero

El Pla Ibarretxe ha monopolitzat gairebé tota la informació política de la setmana. Cada dia que passa estic més convençut de l’immens error del Lehendakari. ¿Com pot pretendre que el Congrés dels Diputats aprovi una proposta feta d’esquenes al 40% dels bascos? Ho expliquen de forma clara i contundent Josep Lluís Sureda en un article publicat a El País i Txema Alegre a La Vanguardia (per cert, Txema també té un blog a Internet).

Resulta ridícul l’intent d’Ibarretxe d’utilitzar l’Acord del Tinell per a justificar la seva pretensió de consultar els ciutadans d’Euskadi, sigui quina sigui la decisió del Congrés dels Diputats. ¿És molt demanar que no ens utilitzi? ¿És molt demanar que no pretengui equiparar dos processos que no tenen res a veure? Sols cal recordar que aquí estem treballant plegats tots els grups parlamentaris per formular una proposta que no portarà el nom de ningú perquè serà de tots els que la vulguin signar, que serà una proposta que haurà de comptar almenys amb el suport de 90 dels 135 membres del Parlament de Catalunya, i que serà tramitada seguint el procediment fixat per la Constitució espanyola i el propi Estatut d’Autonomia vigent. Ha estat curiós comprovar un altre cop la discrepància entre Mas i Duran. Mentre Mas entenia la referència d’Ibarretxe a la via catalana, Duran, des del respecte, li demanava que no barregés pomes amb peres. Cal felicitar-nos també de la contundent rèplica de Josep Piqué a les esperpèntiques declaracions de Mayor Oreja que volia posar en el mateix sac el Pla Ibarretxe i l’elaboració del nou Estatut català.

Cal que preservem la via catalana. Com ho ha fet la ponència conjunta per elaborar l’Estatut que ha reprès aquesta mateixa setmana la seva tasca, examinant en primera lectura la part que quedava per analitzar del capítol de drets i deures.

La reunió de Zapatero amb Ibarretxe no va oferir novetats: Ibarretxe insistint en un pla condemnat al fracàs i Zapatero dient que una proposta seriosa implica un ampli acord al País Basc. La durada de la reunió no es correspon a un intercanvi d’opinions tan limitat i, d’altra banda, tan previsible. Tres hores donen per molt més i sols el temps ens donarà una justa mesura del contingut de l’entrevista.

L’entrevista de Zapatero amb Rajoy va oferir algunes novetats interessants. El PP exigia al Govern de l’Estat la presentació d’un recurs contra el Pla Ibarretxe davant del Tribunal Constitucional i que la Mesa del Congrés no l’admetés a tràmit. No passarà ni una cosa ni l’altra. Però Zapatero i Rajoy van acordar un mecanisme per compartir punts de vista sobre la reforma constitucional, les reformes estatutàries i la negociació del finançament autonòmic i sanitari. ¿És possible que Zapatero hagi aconseguit que Rajoy abandoni l’estratègia del “no a tot” imposada per Aznar en els darrers vuit anys? ¿La trompada de Piqué a Mayor Oreja haurà gaudit del suport o de la complicitat de Rajoy?

L’oferiment de diàleg i consens de Zapatero ha aixecat crítiques per part d’ERC, d’ICV-EUiA, i també de CiU. En el cas d’ERC i ICV-EUiA l’explicació és senzilla, tots dos volen deixar clar que el seu suport a Zapatero en la investidura seria incompatible amb un acord Zapatero-Rajoy que impliqués un eventual replantejament del suport de Zapatero a la proposta de nou Estatut. José Montilla ja ha afirmat que això no passarà. D’altra banda, ningú no pot estranyar-se que Zapatero ofereixi a Rajoy un diàleg i la possibilitat de compartir posicions en matèries de gran importància. ¿No és el mateix que el propi Zapatero li està exigint a Ibarretxe que practiqui al País Basc? Sense anar més lluny, a Catalunya el PP català està participant en la reforma de l’Estatut. Si això és bo aquí, ¿per què no ho hauria de ser allà? És obvi que aquesta eventualitat no ha de rebaixar les nostres ambicions, però seria absurd no intentar-ho, i poc comprensible des d’una perspectiva democràtica i d’estabilitat institucional futura.

El diàleg ofert per Zapatero a Rajoy no vulnera ni la lletra ni l’esperit de l’Acord del Tinell. Aprofito per transcriure literalment el que deia sobre les relacions amb el PP en el paràgraf que porta el títol ‘Cap acord de governabilitat amb el PP a la Generalitat i a l’Estat’: “Els partits signants del present acord es comprometen a no establir cap acord de governabilitat (acord d’investidura i acord parlamentari estable) amb el PP al Govern de la Generalitat. Igualment aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP en el govern de l’Estat, i renuncien a establir-hi pactes de govern i pactes parlamentaris estables a les cambres estatals”.

Certament, l’estratègia del PP en matèria autonòmica i la seva escassa predisposició per acceptar l’Espanya plural, imposada fèrriament per Aznar, no és una bona carta de presentació. Però res no és etern. És curiós que CiU s’exclami sobre la possibilitat d’un diàleg entre PSOE i PP. Ells, que van votar dos cops la investidura d’Aznar! Ells, que van donar-li suport allà, mentre el PP de Catalunya els donava suport aquí! Artur Mas ha dit que gent de CDC li demana la retirada del seu partit de la ponència conjunta que està elaborant el nou Estatut. No vull ni pensar que li deuria demanar aquesta mateixa gent quan donava i rebia suport del PP. ¿O llavors no deien res? Potser la radicalització de CDC ha avançat molt en molt poc temps... Espero que no, i que com en el tema del suport a la Constitució europea, el seny s’acabi imposant.

He rebut un correu electrònic mostrant preocupació per les notícies sobre la reunió Zapatero-Rajoy. I això és el que he contestat: “L’Estatut l’hem de fer aquí, sabent que cal aprovar-lo allà. I sabent que el President Zapatero s’ha compromès a acollir favorablement una proposta que compti amb el suport d’una àmplia majoria del parlament català i es tramiti seguint els procediments legals establerts. No ens ha d’espantar que Zapatero ofereixi diàleg a Rajoy –si l’està demanant i oferint a tothom, si l’hem ofert al PP català, si li demanem a Ibarretxe que el practiqui més a Euskadi...-. I si això serveix per a distendir l’ambient, millor. És el millor favor que podem fer-li al procés d’elaboració al nou estatut. I també a Josep Piqué que fa pocs dies discrepava obertament dels plantejaments de Mayor Oreja. No patim abans d’hora i, sobretot, no desconfiem de les nostres pròpies forces, que són moltes”.

S’ha produït també un oferiment de diàleg de Batasuna en el que, per cert, s’afirma la necessitat d’un acord al País Basc entre nacionalistes i no nacionalistes. L’oferiment ha rebut una resposta lògica i previsible: sols es pot avançar si Batasuna condemna la violència i ETA abandona les armes. ¿S’estarà movent alguna cosa en aquesta direcció? Ens agradaria que fos així. Caldrà seguir el tema molt atentament. Perquè, en efecte, com va dir Zapatero ahir a Donosti: “Es un tiempo nuevo”.

Però també hi ha altres coses que es belluguen en la política. Finalment, com deia, el Consell Nacional de CDC ha aprovat el seu suport a la Constitució europea per 254 vots favorables, 17 contraris i 70 abstencions. Si haguessin fet cas a Duran Lleida des del primer dia s’haurien estalviat tantes penes i treballs. Però bé està el que bé acaba. La decisió de CDC coincideix amb l’inici de la campanya d’explicació de la Constitució. Aquí teniu la primera entrega del butlletí preparat per la Secretaria d’Estat de Comunicació amb dades molt interessants. I ben aviat tindrem a les llibreries l’obra d’Antoni Castells: “Europa és el futur” amb un annex amb tot el que cal saber sobre la Constitució europea. Us convido també a llegir alguns articles interessants: un de Felipe González, els publicats avui mateix per Josep Borrell i Cesáreo Aguilera, els de Jordi García Petit i Carles Gasòliba i, en un registre ben diferent, el text signat conjuntament per José Luis López Bulla i Luis Fuertes, antics secretaris generals de CC.OO. i UGT de Catalunya.

Avui mateix, els principals diaris repartien el text de la Constitució europea perquè tothom pugui conèixer-la. Alguns partits es queixen de la campanya institucional. Però han d’admetre que la campanya sols es limita a reproduir els articles de la Constitució i que, per tant, és estrictament informativa. El que passa és que es fa difícil argumentar el vot contrari si es llegeixen articles com, per exemple, aquests dos que transcric a continuació:

ARTICLE I-2
Valors de la Unió
La Unió es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’Estat de dret i el respecte dels drets humans, incloent-hi els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes.

ARTICLE I-3
Objectius de la Unió
1. La Unió té com a finalitat promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus
pobles.
2. La Unió oferirà als seus ciutadans un espai de llibertat, seguretat i justícia sense fronteres interiors i un mercat interior en què la competència sigui lliure i no estigui
falsejada.
3. La Unió obrarà en pro del desenvolupament sostenible d’Europa basat en un creixement econòmic equilibrat i en l’estabilitat dels preus, en una economia social de mercat altament competitiva, tendent a la plena ocupació i al progrés social, i en un nivell elevat de protecció i millora de la qualitat del medi ambient. Així mateix, promourà el progrés científic i tècnic.
La Unió combatrà l’exclusió social i la discriminació i fomentarà la justícia i la protecció socials, la igualtat entre dones i homes, la solidaritat entre les generacions i la protecció dels drets del nen.
La Unió fomentarà la cohesió econòmica, social i territorial i la solidaritat entre els Estats membres.
La Unió respectarà la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística i vetllarà per la conservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu.
4. En les seves relacions amb la resta del món, la Unió refermarà i promourà els seus valors i interessos. Contribuirà a la pau, la seguretat, el desenvolupament sostenible del planeta, la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, el comerç lliure i just, l’eradicació de la pobresa i la protecció dels drets humans, especialment els drets del nen, així com a l’estricte respecte i al desenvolupament del dret internacional, en particular el respecte dels principis de la Carta de les Nacions Unides.
5. La Unió perseguirà els seus objectius pels mitjans apropiats, d’acord amb les competències que se li atribueixen en la Constitució.

Com ens agradaria als socialistes seguir comptant entre nosaltres amb gent com Xavier Soto per fer aquest esforç d’explicació! Ahir commemoràvem a Badalona el 10è aniversari de la seva mort i presentàvem el llibre del que ja us vaig parlar. Han passat 10 anys i els que varem tenir el privilegi de treballar amb ell seguim interrogant-nos tot sovint sobre què pensaria, diria o faria si encara fos entre nosaltres. El seu exemple i la vigència de les seves idees refermen el nostre compromís de desenvolupar una acció política que cerqui sempre augmentar la justícia social. Ell, que va fer campanya contra l’OTAN, avui, n’estic segur, faria campanya pel sí a la Constitució europea.

Aquesta setmana mateix, el Parlament europeu ha donat el seu suport, a partir de l’Informe presentat per Íñigo Méndez de Lugo (PPE) i Richard Corbett (PSE), a la Constitució europea per 500 vots a favor, 137 en contra i 40 abstencions. Entre els vots contraris hi trobem els 7 representants del Front Nacional francès encapçalats per Jean Marie Le Pen i la seva filla Marine, Alessandra Mussolini, el neofeixista italià Luca Romagnoli, els dos representants del Partit per a la Independència del Regne Unit –antieuropeu- (Robert Kilroy-Silk i Ashley Mote), el representant del partit unionista nord-irlandès d’Ian Paisley, el representant del partit liberal austríac de Jorg Haider, i els tres representants del Vlaams Blok flamenc, que recentment ha canviat de nom (ara Vlaams Belang) per haver estat declarat il•legal per una sentència que el condemna per racisme.

Acabo. La setmana passada vaig oblidar mencionar un interessant article de Daniel Fernández en el que es preguntava si la denominació de “vegueries” es correspon a la nostra concepció d’un poder territorial de baix a dalt i no a la inversa. Crec que té, com sempre, tota la raó. No us el perdeu!