Comença la darrera setmana de campanya!

Quan escric aquestes línies, estic encara desconcertat per la lectura aquest matí d’una notícia a El País que no lliga amb res del que conec sobre l’actitud del Govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero amb respecte de l’elaboració del nou Estatut. Segons la notícia, Jordi Sevilla, en qualitat de Ministre d’Administracions Públiques, hauria comunicat al President de la Generalitat objeccions greus al procés estatutari que estem desenvolupant. Segons la notícia publicada, Jordi Sevilla no acceptaria que en paral·lel a l’aprovació de l’Estatut s’instessin reformes de lleis estatals (com ara la de la Llei Orgànica del Poder Judicial), ni la reclamació del concert (que ningú per ara havia plantejat...), ni el blindatge de competències no atribuïdes a l’Estat, ni el deure de conèixer el català (aquesta qüestió sí plantejada i assumida en la discussió en primera lectura en el si de la Ponència), ni la utilització del mecanisme previst a l’article 150.2 de la Constitució per tal que la Generalitat pugui assumir l’execució de determinades competències atribuïdes a l’Estat. Segons la notícia, el Govern consideraria inconstitucionals els plantejaments dels materials elaborats per l’Institut d’Estudis Autonòmics.

Discrepo profundament d’aquests plantejaments, que sols es poden sostenir des d’una profunda ignorància o d’una manifesta mala fe. O potser d’un malentès, que convindria desfer de forma immediata per part de qui hagi de fer-ho. Perquè, de la notícia publicada avui per El País, algú en podria deduir que el President Zapatero es desdiu del seu compromís d’acollir favorablement una proposta de nou Estatut que se situï en el marc de la Constitució i compti amb un recolzament majoritari a Catalunya. I això seria d’una extrema gravetat.

Ha de quedar clar que el PSC ha treballat sempre des d’aquestes dues premisses i que ho seguirà fent. De la mateixa manera que cal que quedi clar que l’Estatut el fem aquí i no des d’un despatx al Passeig de la Castellana, i que volem impulsar reformes d’algunes lleis orgàniques (i molt especialment de la Llei Orgànica del Poder Judicial), que estem compromesos a definir i precisar les competències de la Generalitat per tal d’evitar que des de l’Estat es puguin limitar a través de la fixació d’unes bases extensives, que estem d’acord en el dret i el deure de conèixer i emprar les dues llengües oficials de Catalunya sense que això pugui implicar cap mena de discriminació per ningú, i que volem que s’apliquin les previsions de l’article 150.2 de la Constitució en unes cinc matèries concretes. Els socialistes catalans estem convençuts que la tasca de l’Institut d’Estudis Autonòmics se situa en el marc constitucional. Com estem convençuts que el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat exigeix reformes que el Govern d’Espanya hauria d’impulsar com ho ha fet amb la petició del reconeixement oficial del català, el gallec i l’euskera a les institucions europees, o amb l’acord que fa possible la presència de les Comunitats Autònomes a les institucions de la Unió.

Parlant ja del referèndum, recordeu que us vaig parlar amb entusiasme de l’acte de presentació del llibre “Europa és el futur” d’Antoni Castells? Doncs bé, ja podeu descarregar-vos un fulletó que recull de forma íntegra les interessants aportacions d’Antoni Gutiérrez Díaz, Josep Ramoneda, Miquel Roca i del propi autor.

I si la setmana passada la presentació del llibre d’Antoni Castells ens va donar força arguments per la campanya, divendres al Palau de Congressos de Catalunya les intervencions del President de la República Francesca, Jacques Chirac, del President del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero i del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, van ser molt valuoses, destacant l’interès de les respostes dels dos primers a preguntes dels directors de quatre diaris barcelonins i d’altres persones que es van fer ressò dels principals interrogants que suscita avui el procés de construcció europea entre els ciutadans. L’acte va començar amb la magnífica i personal interpretació de “El cant dels ocells” a càrrec de Ginesa Ortega i es va cloure amb la vibrant interpretació de l’himne d’Europa (ja sabeu, música de Beethoven i lletra de Joan Maragall) a càrrec de dos cors infantils. La música va enlairar els nostres esperits i, juntament amb els arguments proporcionats pels oradors, ens dóna força pels dies que queden fins a diumenge vinent, el dia de la veritat en el que decidirem si donem un pas endavant en la construcció europea o provoquem una frenada i, eventualment, alguna passa enrera.

Les enquestes segueixen assenyalant una eventual baixa participació i una gran desinformació sobre la Constitució. Tot i que no podem esperar que molta gent la llegeixi (quants havien llegit la Constitució espanyola o l’Estatut de Catalunya quan es van votar?) no podem afluixar en l’esforç d’explicació dels trets fonamentals del projecte i del que s’hi juga Europa si la Constitució no fos ratificada. Nosaltres no pararem.

Avui mateix he participat en una calçotada amb més de 800 persones a Sant Joan Despí on he desgranat les raons pel sí que difondrem en la darrera setmana de campanya. Aquí em veieu menjant calçots amb Antonio Poveda, Primer Secretari de l’Agrupació i Primer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Sant Joan Despí.

Em permeto recomanar-vos també la lectura dels recents articles de José Montilla, Josep Borrell i Pepe Zaragoza. He preparat un espai on hi trobareu els nostres arguments i les fitxes que utilitzem cada dia per explicar una dimensió concreta del Tractat constitucional. En l’espai Europa del meu web hi trobareu les aportacions de molta altra gent. Permeteu que avui destaqui dues entrevistes de Daniel Cohn-Bendit publicades a El País i El Periódico on de forma clara i contundent defensa el sí, com ho fa la majoria dels verds europeus, i l’editorial de La Vanguardia d’avui. També tenen força interès els articles recentment apareguts d’Antoni Puigverd i Elena Valenciano, així com, en un registre diferent, dos de Francisco Aldecoa, un d’ells escrit en col·laboració amb José María Gil-Robles Gil-Delgado. Segueixen apareixent articles de destacats sindicalistes com el de José María Fidalgo. Antoni Gutiérrez ens recordava fa dies les paraules de José Luis López Bulla, ex Secretari General de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, quan li van preguntar perquè votava sí i va respondre amb contundència “con las cosas de comer no se juega”. Per cert, en l’acte de divendres vaig seure entre Antònia Gil, Secretària General de la USO de Catalunya, i Pepe Alvarez, Secretari General de la UGT de Catalunya que, per cert, em va dir que tenia un debat cara a cara amb Jordi Porta, President d’Omnium Cultural. Naturalment en Pepe, com la Confederació Europea de Sindicats, està pel sí.

Hi ha diversos llocs web on trobar informació sobre la construcció europea. Vull destacar-ne tres de francesos: Info-Europe, La Documentation française i la Fundació Robert Schuman, un dels pares del projecte de construcció europea. Per cert, la Fundació anima també un lloc web dedicat específicament a la Constitució europea, preparant sens dubte el proper referèndum a França. Per cert, després de Lituània i Hongria, ha arribat Eslovènia com a tercer Estat en ratificar la Constitució (en una votació parlamentària amb 79 vots a favor i quatre en contra).

Un altre lloc web interessant sobre la Constitució és el que ha preparat la pròpia Unió Europea. Però no tots els llocs web han de tenir aquest caire tan institucional. Vull animar-vos a visitar Café Babel, un lloc web animat per joves europeus en diverses llengües –entre elles el català- on hi trobareu força material, com aquest article de Leo Wood. I també us interessarà visitar el lloc web de la revista La Factoria, allà hi trobareu en el número 25-26 un monogràfic magnífic sobre la Constitució europea.

Zapatero, que publica avui un article a el diari El País, va aprofitar la seva presència divendres a Barcelona per comunicar personalment als veïns del barri del Carmel l’aprovació d’uns ajuts econòmics extraordinaris pels que han hagut de patir les conseqüències de l’esvoranc provocat per les obres del Metro. Aquesta setmana s’ha produït també la primera compareixença de Joaquim Nadal davant de la Comissió de Política Territorial i Obres Públiques, per explicar les causes d’aquest desastre, les seves conseqüències i com ha afrontat el govern aquest afer, què pensa fer per evitar incidents semblants de cara al futur i si es poden establir responsabilitats concretes. No hi ha cap mena de dubte que el Govern està fent tot el possible per ajudar els afectats, esclarir com ha pogut succeir aquest accident per evitar que es pugui reproduir en el futur, i esbrinar si és que s’ha produït algun error evitable del que se’n desprenguin responsabilitats concretes. La magnitud del desastre i la profunda solidaritat amb els afectats són tan grans com la nostra confiança en la capacitat de Joaquim Nadal per fer front al repte plantejat. Ell mateix ha demanat una propera compareixença, quan ja disposi d’una informació més completa. El Partit Popular va proposar la celebració d’un Ple extraordinari del Parlament i és possible que la compareixença de Joaquim Nadal es produeixi així. Serà l’ocasió de parlar de tot, des de l’inici del projecte, l’inici de les obres i el seu desenvolupament fins avui. Serà l’ocasió per tranquil·litzar definitivament els veïns i l’opinió pública. Però no sé si CiU suportarà tanta transparència...