Tempesta a la Ciutadella

Tempesta a la Ciutadella. Aquest podria ben bé ser el títol de la crònica política d’aquesta setmana marcada, en efecte, per la celebració del Ple extraordinari sobre l’accident causat per les obres de la línia 5 del Metro al barri del Carmel i les seves conseqüències.

Dimecres, a la sessió de control al Govern arribava un petit aperitiu del debat quan el President de la Generalitat responia a Artur Mas sobre la part de responsabilitat que recau en l’anterior govern de la Generalitat en haver estat qui va aprovar el projecte de l’obra, el mètode constructiu, les empreses que l’executaven, els mecanismes de control i la sistemàtica acceptació de modificacions sobre la marxa que eren convalidades posteriorment i l’afebliment del control de qualitat que feia de les empreses constructores jutge i part.

El debat parlamentari va ser especialment ric en detalls. Qui vulgui pot trobar la transcripció sense corregir de tot el debat al web del Parlament. Podeu accedir també a les meves intervencions ja corregides de dijous i divendres. També és rellevant conèixer les resolucions aprovades. Aquest conjunt de materials serveixen, entre d’altres coses, per desmentir els que diuen que les preocupacions dels veïns i veïnes afectats van quedar al marge del debat. En aquest sentit les resolucions són claríssimes, incrementant el suport als afectats, donant garanties sobre l’arranjament dels habitatges o, cas que no sigui possible recuperar-los, l’atribució de nous llars a les famílies afectades, i les indemnitzacions i ajuts a que tenen dret. També s’hi troben tots aquells elements de garantia sobre la qualitat i la seguretat d’aquesta i la resta d’obres públiques en marxa, la reforma de diverses lleis, i dos elements per augmentar les garanties de transparència i rigor en els processos d’adjudicació d’obres públiques: la creació de l’Oficina Anti-Frau i la Comissió d’Investigació.

No cal dir que aquests dos darrers elements van esdevenir més importants del que era previsible després de la polèmica entre Artur Mas i Pasqual Maragall que trobareu a continuació tal com la recollia La Vanguardia en la seva edició de divendres dia 25.

EL CARA A CARA MÁS ESPERADO
Maragall: "Tienen un problema que se llama tres por ciento"

LA VANGUARDIA - 25/02/2005

PASQUAL MARAGALL. - La malicia de sus palabras me demuestra que ustedes tienen un problema y que se han sentido atacados por una acusación que de alguna forma ustedes mismos deben notar como verídica porque de otra manera no se explicaría que usted haya salido con el tono de falta de respeto que ha usado (...). Han roto hoy una regla que en este Parlament se había respetado siempre, que era el respeto entre los diputados. Y en esto la historia les pasará la factura.

ARTUR MAS. - Me tendría que explicar en qué le hemos faltado al respeto. Lo que pasa es que puede ser que usted tenga la piel tan fina y el orgullo tan lleno y el amor propio tan inflado que al final resulta que cualquier crítica, aunque sea expresada en términos absolutamente correctos, le molesta (...). Estoy absolutamente alucinado que usted se levante en este Parlament en una sesión como la de hoy y hable de todo menos del Carmel.

P.M. - Si, muy brevemente porque pienso que efectivamente hemos tocado un punto clave. Ustedes tienen un problema y este problema se llama tres por ciento.
A.M. - Usted ha perdido completamente los papeles. Si era para esto, se podía haber ahorrado esta intervención. Yo le pediría una cosa, y se lo digo con toda la modestia, entre ustedes y nosotros, hemos de hacer cosas muy importantes en los próximos meses al servicio de este país. No lo olvide. Para hacer estas cosas importantes es muy necesario que un cierto círculo de confianza entre ustedes y nosotros siga existiendo, (...) y no se rompa, y con su última intervención esto se rompe. Usted envía la legislatura a hacer puñetas. Supongo que es consciente de ello, y le pido formalmente que retire esta última expresión.

P.M. - Accedo a su demanda por una sola razón, porque usted acaba de decir una cosa muy importante, que interesa más el país que todo lo que nos ha dicho antes (...). Espero que ustedes estén en condiciones de cumplir su parte de obligación en los meses que vendrán en los cuales se jugará el Estatut, la Constitución y, en buena medida, nuestro futuro.
A.M. - Yo le agradezco señor Maragall esta rectificación que es buena, no le humilla en absoluto, pero les vuelvo a decir que si en algún momento ustedes tienen alguna sospecha, al margen de lo que se ha dicho hoy, sobre lo que sea, hagan el favor de ir a los tribunales.

Té interès comprovar com El Periódico de Catalunya apuntava al ja famós 3 per cent en el seu editorial de dijous (abans que intervinguessin en el Ple el cap de l’oposició i el President de la Generalitat), i llegir els editorials d’aquest diari de divendres i diumenge.

A partir de l’incident Mas-Maragall el debat va canviar completament. Tots els partits van declarar-se absolutament partidaris de la màxima transparència al respecte (d’aquí la creació de la Comissió d’Investigació aprovada per unanimitat) i contraris a lligar la polèmica al procés d’elaboració del nou Estatut.

El Fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir emprendre diligències preprocessals en estimar que es podria haver suscitar en seu parlamentària la presumpta comissió d’un delicte.

CiU va tornar a demanar una rectificació del President, després que Mas hagués acceptat la que es va produir en el Ple, amenaçant, en cas contrari, de presentar una querella. No seria la primera querella contra un President de la Generalitat, però sí, en aquest cas, a causa d’unes opinions emeses en seu parlamentària. Considero que seria un error monumental.

El Partit Popular va demanar la dimissió del President. Tenint present que dies abans havia demanat la dimissió de quatre Consellers de la Generalitat i del Secretari de Comunicació, no deixava de ser un pas més en una escalada que no porta enlloc.

Posteriorment, CiU, no sabem si abandonant la via de la querella, va començar a parlar de l’eventualitat de presentar una moció de censura. No cal tenir massa memòria ni recórrer a l’hemeroteca per recordar què deia CiU sobre la presentació d’una moció de censura a l’anterior President de la Generalitat per part de Pasqual Maragall. Considero que també seria un error per part de CiU.

Sense voler treure importància a l’incident parlamentari de dijous, crec que hi ha qui està molt interessat en magnificar-lo, tant com per intentar promoure la idea que la legislatura estaria ja acabada. Curiosament, la finalització de la legislatura sols pot satisfer els que no vulguin la transparència que proporcionaran la Comissió d’Investigació i l’Oficina Anti-frau o els que no volen que s’aprovi un nou Estatut en aquesta legislatura aprofitant la receptivitat del govern espanyol presidit per José Luis Rodríguez Zapatero.

Els socialistes catalans, com volem tant una cosa com l’altra, seguirem treballant per assegurar l’èxit de la legislatura. Deixant clar que la nostra aposta per la transparència no amaga cap designi d’erosionar els nostres adversaris sinó que sols busca garantir a la ciutadania que no es pugui produir cap utilització fraudulenta dels mecanismes d’adjudicació d’obres públiques. I deixant clar que l’objectiu d’aprovar un nou Estatut no ha de veure’s compromès per cap polèmica política puntual ni per cap afany de protagonisme partidista. És per això que ens sembla magnífica la idea de celebrar una nova reunió entre el President de la Generalitat i els Presidents dels Grups parlamentaris. Però no esperarem a la reunió per seguir treballant a favor del nou Estatut: dimecres i dijous vinent tenim sessions de matí i tarda de la Ponència, i pensem seguir treballant-hi de valent.

Per cert, i parlant del nou Estatut i del nou sistema de finançament, tot i l’enrenou de la setmana, convé no passar per alt l’article de Josep Lluís Sureda, catedràtic d’Economia i Finances públiques de la Universitat de Barcelona i Vicepresident de la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat en època del President Tarradellas, sobre la polèmica sobre les balances fiscals, publicat dissabte a El País.