Sant Jordi 2005

La diada de Sant Jordi és molt especial. Llibres i roses, molta gent al carrer compartint una festa que ha arrelat al cor de la ciutadania. Encara que la munió de gent que s’hi acumula ho fa realment difícil, m’agrada ramblejar en aquest dia. I, per suposat, comprar roses i llibres, per regalar i també per mi. Les roses per a la meva mare, la Núria i la Tata. Ahir vaig comprar alguns llibres que feia dies tenia al cap: El volum XIV de la Història d’Espanya publicada per Crítica, que abasta de l’any 1939 fins al 2004, escrit per Javier Tusell, en reconeixement a aquest historiador mort fa ben poc. També vaig comprar-me “Dos visiones de España” de Galaxia Gutemberg-Círculo de Lectores que recull el discursos de Manuel Azaña y José Ortega y Gasset en el debat d’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932, “Alemania: Jekyll y Hyde” de Sebastian Haffner, publicat per Destino, i “El príncipe en campanya” de Gabriel Colomé, publicat per la Fundació Rafael Campalans i Editorial Mediterrània. Vaig regalar a la meva mare el llibre de Joan i Jacint Reventós que recull els seus records dels anys de la guerra. Ella em va regalar “Mil grullas” de Yasunari Kawabata, publicat per Emecé. L’Angel i jo ens vam intercanviar “llibres sol·licitats”, publicats tots dos per RBA-La Magrana, ell, “Prohibit als pares”, de Josep Lobató, del programa de Ràdio Flaixbac que porta aquest nom, jo, “L’Illa dels 5 fars” de Ferran Ramon-Cortés, que fa un recorregut per les claus de la comunicació inspirant-se en els cinc fars més significatius de Menorca. La meva germana em va regalar “La crisis vasca: entre la ruptura i el diálogo” de Jesús Eguiguren, publicat per l’editorial Cambio, i Minoria Absoluta al país del tripartit, de Manel Lucas, Queco Novell i Toni Soler, publicat per Columna.

El dia de Sant Jordi és també dia de declaracions polítiques, fetes enguany en el marc de la recepció oferta pel President de la Generalitat. El President Maragall, innovador com sempre, va decidir traslladar la recepció al Palau de Pedralbes per poder convidar molta més gent que de costum (el Palau de la Generalitat havia quedat petit ja fa temps), introduint gastronomia de màxim nivell i també música. Els convidats ho agraïen mentre alguns representants polítics exhibien el seu tradicional tradicionalisme conservador de les essències. El President va aprofitar la Diada de Sant Jordi per fer una declaració institucional que convé llegir.

El passat diumenge us parlava de la celebració del primer aniversari del govern socialista presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. Ho faig novament aquesta setmana amb motiu de l’aprovació al Congrés de la reforma del Codi Civil que ha de permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe. Ahir mateix mentre passejava una amable senyora que devia tenir entre 40 i 50 anys em preguntava quan podria casar-se amb la companya amb la que comparteix la vida des de fa més de quinze anys (“no és que ens importi gaire perquè la nostra convivència no necessita de papers, però el pis va al meu nom...”). L’ampliació de drets civils segueix a tota marxa, sense perdre el respecte als que no els comparteixen però sense deixar tampoc que les conviccions religioses i morals siguin imposades per llei als que no les compartim. Les declaracions de representants de l’Església cridant a desobeir la llei i demanant als funcionaris creients que facin ‘objecció de consciència’ em semblen greus. La llei és igual per a tothom i cap convicció personal no pot interferir l’exercici d’un dret reconegut per la llei.

Aprofito l’avinentesa per recomanar-vos la lectura de l’Informe sobre un Any de Govern socialista preparat pel Grup de Diputats i Senadors del PSC a les Corts Generals, així com l’interessant entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero publicada avui pel diari El País.

Com ja vaig comentar, la conferència que vaig pronunciar a Girona va patir modificacions sobre la marxa, podeu comprovar-ho en llegir-la novament amb els fragments en cursiva que hi he introduït després d’haver corregit la transcripció.

Avui, eleccions a Andorra. Desitjo que guanyi Jaume Bartumeu del Partit Socialdemòcrata, bon amic que renovaria la política del país veí. Seguim amb preocupació l’evolució de l’opinió pública francesa en portes del referèndum sobre la Constitució europea. Sembla que Tony Blair guanyarà per tercer cop consecutiu les eleccions al Regne Unit, amb l’ajut inestimable de Gordon Brown que suavitza la pèrdua de popularitat de Blair a causa de la guerra d’Iraq. Us convido a llegir, tot i que està en anglès –intentaré que algú ho tradueixi- un interessant article de Geoff Mulgan, fundador del prestigiós think tank progressista britànic Demos, aparegut al número 110 de maig de 2005 de la revista Prospect, en el que fa balanç de la seva experiència governamental de 1997 a 2004, dirigint l’assessoria política i estratègica del Primer Ministre.