Sant Jordi 2005
La diada de Sant Jordi és molt especial. Llibres i roses, molta gent al carrer compartint una festa que ha arrelat al cor de la ciutadania. Encara que la munió de gent que s’hi acumula ho fa realment difícil, m’agrada ramblejar en aquest dia. I, per suposat, comprar roses i llibres, per regalar i també per mi. Les roses per a la meva mare, la Núria i la Tata. Ahir vaig comprar alguns llibres que feia dies tenia al cap: El volum XIV de la Història d’Espanya publicada per Crítica, que abasta de l’any 1939 fins al 2004, escrit per Javier Tusell, en reconeixement a aquest historiador mort fa ben poc. També vaig comprar-me “Dos visiones de España” de Galaxia Gutemberg-Círculo de Lectores que recull el discursos de Manuel Azaña y José Ortega y Gasset en el debat d’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932, “Alemania: Jekyll y Hyde” de Sebastian Haffner, publicat per Destino, i “El príncipe en campanya” de Gabriel Colomé, publicat per la Fundació Rafael Campalans i Editorial Mediterrània. Vaig regalar a la meva mare el llibre de Joan i Jacint Reventós que recull els seus records dels anys de la guerra. Ella em va regalar “Mil grullas” de Yasunari Kawabata, publicat per Emecé. L’Angel i jo ens vam intercanviar “llibres sol·licitats”, publicats tots dos per RBA-La Magrana, ell, “Prohibit als pares”, de Josep Lobató, del programa de Ràdio Flaixbac que porta aquest nom, jo, “L’Illa dels 5 fars” de Ferran
El passat diumenge us parlava de la celebració del primer aniversari del govern socialista presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. Ho faig novament aquesta setmana amb motiu de l’aprovació al Congrés de la reforma del Codi Civil que ha de permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe. Ahir mateix mentre passejava una amable senyora que devia tenir entre 40 i 50 anys em preguntava quan podria casar-se amb la companya amb la que comparteix la vida des de fa més de quinze anys (“no és que ens importi gaire perquè la nostra convivència no necessita de papers, però el pis va al meu nom...”). L’ampliació de drets civils segueix a tota marxa, sense perdre el respecte als que no els comparteixen però sense deixar tampoc que les conviccions religioses i morals siguin imposades per llei als que no les compartim. Les declaracions de representants de l’Església cridant a desobeir la llei i demanant als funcionaris creients que facin ‘objecció de consciència’ em semblen greus. La llei és igual per a tothom i cap convicció personal no pot interferir l’exercici d’un dret reconegut per la llei.
<< Inici