Sede vacante

La mort del Papa Joan Pau II acapararà, lògicament, les cròniques informatives d’aquest cap de setmana i dels dies que vindran, condolences, valoracions de la significació del pontificat de Karol Wojtyla, exèquies i elecció del nou Papa tenen una gran importància no sols pels membres de l’Església Catòlica sinó que tenen un impacte que va molt més enllà. És per això que dissabte al matí vaig fer ja en nom de la direcció del PSC una valoració sobre la figura de Joan Pau II. No vaig obviar algunes discrepàncies de fons com la diferent consideració de la sexualitat humana, que per a nosaltres té una funció més enllà de la procreació, o la nostra negativa a imposar per llei conviccions morals que no tenen per què ser compartides per tothom. Però el llegat de Karol Wojtyla va molt més enllà d’aquestes discrepàncies causades per una orientació doctrinalment conservadora. Valorem de forma enormement positiva el seu compromís en favor de la pau, de la reducció del deute extern (demostrada eficaçment amb motiu del Jubileu 2000), de la dimensió veritablement universal de l’Església Catòlica, de la seva profunda religiositat, del seu compromís per la llibertat. El seu pontificat ha marcat de forma profunda i globalment positiva l’evolució del món en el darrer quart del segle XX.

Aquesta setmana ha produït també algunes notícies importants. Com l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de les reformes legals que eliminen els obstacles per a l’adopció de criatures per part de parelles homosexuals. Un amic que treballa a Brussel·les em va fer arribar la foto extreta de l’edició digital d’EL PAIS en la que es veu com dono la instrucció de vot favorable als Diputats i Diputades del meu Grup en aquesta important votació. En aquest cas, un petit canvi legal obre la porta a un gran canvi en els valors i en les estructures i les relacions socials. Va ser un dia d’alegria, compartit per moltes persones que l’estaven esperant fa molt de temps. És el moment de reconèixer el moviment gai i les famílies de gais i lesbianes l’esforç que han fet per arribar fins aquí. Sense ells i elles no hagués estat possible.

Acabo. La mort del Papa deixarà moltes coses en segon pla. Però no hem de deixar passar les importants entrevistes a Pasqual Maragall i Manuel Chaves publicades avui, respectivament, pels diaris EL PAÍS i LA VANGUARDIA. En aquestes dues entrevistes hi trobareu elements fonamentals per comprendre el debat de fons sobre el futur de l’autogovern català i l’evolució cap a l’Espanya plural. Tot i que els titulars de l’entrevista al President del PSOE i de la Junta d’Andalusia assenyalen dificultats certes en aquest procés, cal subratllar la voluntat de diàleg i la convicció que és possible arribar a acords (com es pot comprovar llegint tota l’entrevista) que donin satisfacció a la nostra voluntat d’aprofundir en l’autogovern a través de l’aprovació d’un nou Estatut i de canviar el sistema de finançament autonòmic per tal que Catalunya compti amb els recursos necessaris per assegurar la seva competitivitat, recuperar un cert retard en la dotació d’infraestructures i garantir la seva capacitat solidària demostrada des de sempre. Tot i les reticències expressades des de diversos àmbits davant la proposta que l’Estatut posi les bases d’un nou sistema de finançament autonòmic, cal recordar que el procés de diàleg i negociació imprescindible per tal que l’Estatut sigui aprovat per les Corts Generals pot anar acompanyat també per un esforç d’aproximació de posicions en matèria de finançament que pot tenir com escenari el Consell de Política Fiscal i Financera. En tot aquest procés la relació Catalunya-Andalusia és fonamental. En tot cas, convé que ningú no oblidi que la principal força de l’èxit de les legítimes reivindicacions de Catalunya serà trobar una fórmula que compti amb un recolzament àmpliament majoritari de les forces polítiques catalanes i que tingui, de debò, la voluntat de ser negociada i acordada Ebre enllà.