Ajuntaments, Estatut i finançament

Ahir es va celebrar a Viladecans la segona Convenció municipal del PSC que va reunir centenars d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores socialistes i de les candidatures de Progrés Municipal. Va ser un formidable bany de realisme. Com ja vaig descobrir en la meva etapa de regidor de l’Ajuntament de Cornellà (1987-1991), és des dels Ajuntaments des d’on millor es perceben els problemes, desitjos i sensibilitats de la ciutadania, i per això és la millor escola d’aprenentatge polític. L’Ajuntament té sempre a prop els problemes i els ciutadans que els pateixen, i rep en primera instància totes les queixes, pressions i exigències de la gent. En canvi, els Ajuntaments no compten encara amb els instruments necessaris per donar resposta a les creixents demandes ciutadanes. Unes demandes que sovint no tenen espera i a les que no es pot donar la resposta sempre fàcil de derivar les responsabilitats cap a un altre. Per això crec imprescindible atendre els plantejaments del municipalisme municipalista, les seves demandes de major reconeixement institucional, majors competències i majors recursos. I seria absurd tancar als ulls davant d’una legítima impaciència: després de 23 anys d’un govern català que treballava d’esquenes als Ajuntaments (quan no ho feia a la contra), els Ajuntaments encara no han trobat resposta als seus neguits, malgrat les tendències positives marcades en els Pressupostos de la Generalitat per al 2004 i el 2005. Per posar un exemple, encara no s’ha produït tal com s’estableix en l’Acord del Tinell: “una aposta decidida vers la municipalització (fer efectiu el principi de subsidiarietat i traspassar als ajuntaments les oficines de serveis socials, els casals d’avis, els serveis comunitaris i d’acció cívica, etc.) i el finançament adequat”.

Hi ha qui ha volgut veure en les resolucions de la Segona Convenció Municipal del PSC elements d’enfrontament amb el Govern de la Generalitat i fins i tot qui ha volgut contraposar les exigències del municipalisme progressista amb la proposta de finançament autonòmic presentada pel Govern. Sols cal llegir les resolucions per comprovar que això no és així. Els Ajuntaments estan al costat de la Generalitat en la reivindicació d’un nou finançament i un nou Estatut. Un finançament que ha de significar també el ple respecte a l’autonomia local i un increment de recursos incondicionats pels Ajuntaments. I un Estatut que ha de reconèixer i impulsar la forta personalitat del món local català. També es van aprovar resolucions sobre la necessitat d’impulsar la Carta Municipal de Barcelona i de crear l’Àrea Metropolitana. Per tot això, no és sobrer recordar els compromisos del Tinell envers els governs locals:

“La importància del govern local en la Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a fixar unes bases sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves necessitats. Per aquesta raó, és objectiu del Govern adoptar les mesures que acabin amb anys de malfiança, facilitin una col·laboració lleial entre nivells de govern, millorin l’eficàcia i l’eficiència de les seves actuacions i portin al reconeixement ciutadà del paper positiu que tenen totes les administracions.

El nou Govern fomentarà polítiques de concertació entre la Generalitat i les diferents institucions d'àmbit local: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres organismes supramunicipals. Cal posar fi a l'enfrontament entre les xarxes institucionals i d'equipaments paral·leles, inaugurant una política de col·laboració i concentració dels recursos pressupostaris disponibles i implantant una gestió eficient i professional; ben especialment en sectors essencials com els de la cultura, benestar social, ensenyament i medi ambient.

Per fer efectiu aquest programa de govern és urgent dur a terme la reforma de l’organització territorial de Catalunya i procedir a la desconcentració i descentralització de competències i recursos en favor dels governs locals. D’aquesta manera es garantirà la igualtat de condicions i oportunitats entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, amb independència del seu lloc de residència. Aquestes són les mesures principals del govern:

- Traspassar als Ajuntaments determinades competències en matèria d’educació, habitatge, immigració, benestar social, atenció sanitària primària i polítiques d’ocupació actives, amb les condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament.

- Augmentar el Fons de Cooperació Local de Catalunya per millorar el finançament municipal.

- Aprovar iniciatives legislatives i mesures de govern que incentivin la cooperació i prestació conjunta de serveis entre els municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió.

- Impulsar mesures per aconseguir uns consells comarcals més municipalistes, amb un tractament heterogeni en l’exercici de funcions de suplència, assistència i cooperació.

- Aplegar en un únic organisme prestador de serveis, els diversos instruments d’intervenció pública que actuen sobre la conurbació metropolitana de Barcelona.

- Reconèixer els Alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus respectius municipis.

- Atorgar als Alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en els seus territoris.

- Afavorir les condicions que facin possible la fusió de l’ACM i la FMC en una gran entitat municipalista catalana.

- Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata”.

En la cloenda de la Segona Convenció es va produir una important intervenció del Primer Secretari del PSC de la que cal prendre bona nota.

Aquesta setmana s’ha produït la publicació de les actes de la primera lectura en ponència del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. De la seva lectura s’en desprèn que estem en condicions d’aprovar un nou Estatut que suposi un gran salt endavant en matèria d’autogovern i de finançament, però també es constaten importants diferències a resoldre –especialment sobre finançament- i la necessitat de “podar” el text d’un excés de detallisme reglamentista. Sobre aquestes qüestions han aparegut a El País dos articles d’imprescindible lectura, un de Xavier Vidal-Folch, sobre la proposta de finançament, i l’altre de Juan José López Burniol sobre el plantejament català que es pot resumir en l’expressió “més autogovern i Espanya plural”. També cal llegir l’article de Vicenç Navarro publicat a El País amb el títol “La projecció mediàtica de la Generalitat” en el fa una critica –que comparteixo- sobre la lectura en clau d’estricta continuïtat nacionalista que fan els mitjans de comunicació de la gestió desenvolupada pel govern catalanista i d’esquerres.

També podeu llegir dos articles meus, un aparegut al diari Expansión criticant la proposta de sistema de finançament d’Artur Mas i l’altre, aparegut a Canvi Setze, sobre el recent debat al Congrés dels Diputats sobre l’estat de la nació.

M’han semblat molt interessant els articles publicats avui mateix a El País per Josep Ramoneda sobre l’aposta generacional del projecte de José Luis Rodríguez Zapatero i per Trinidad Jiménez sobre l’oposició de la jerarquia catòlica al matrimoni entre persones del mateix sexe.

Com que fa temps que no recomano materials sobre comunicació política, aprofito avui per suggerir-vos la lectura del treball de Teresa Turiera “Internet. Una nova manera de fer i comunicar la política”, publicat per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials.

I acabo. Vaig poder assistir a l’estrena de la darrera pel·lícula de la saga Star Wars. I recordo amb nostàlgia que fa 28 anys que vaig assistir també a l’estrena de la primera de les sis pel·lícules. Com a homenatge al seu creador podeu llegir l’entrevista a George Lucas publicada avui a El País. Per cert, no us perdeu “La revenja dels sith”: podreu trobar referències a la política agressiva de Bush.