De blindatges i altres pre-judicis

No és poc el soroll que està produint aquests dies la tasca del grup de treball que, per encàrrec de la ponència que està elaborant el projecte de nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, està intentant apropar punts de vista, resoldre discrepàncies i acotant els punts en els que encara no hi ha acord entre les forces polítiques. No s'han de minimitzar els problemes per resoldre, però tampoc seria just magnificar-los si tenim en compte que la necessitat dels partits de deixar clares les seves posicions respectives tendeix a subratllar diferències més que a posar de relleu els punts d'acord. Ara bé, crec que falten grollerament a la veritat els que acusen el PSC de pretendre retallar competències de la Generalitat. Sols cal tenir l'interès i la paciència de llegir l'Informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics sobre el text sorgit de la primera lectura feta per la ponència per constatar que són bastants els punts en que el text desborda el marc constitucional. De fet, no hauria de sorprendre ningú que això hagi pogut succeir. Al cap i a la fi els materials proporcionats per l'IEA a l'inici del procés ja exploraven els límits constitucionals i és lògic, per tant, que quan la ponència ha intentat anar més enllà en determinades qüestions s'ha endinsat en la "terra incògnita" de la inconstitucionalitat. És per aqixò que els socialistes volem incorporar al text les observacions de l'Institut.

Sols faltava que la ponent socialista, Lídia Santos, advertís sobre les dificultats del blindatge de les competències per desfermar la caixa dels trons. Anatema! Els socialistes volen retallar l'Estatut! Aturem-los! Lídia Santos és tan jurista com responsable polític, i és persona rigorosa de les que mai no accepten gat per llebre ni, encara menys, accepta que per activa o per passiva s'enganyi l'opinió pública. Com que no sóc objectiu sobre la vàlua de la Lídia (ni puc ni vull ser-ho, què caram!) em permeto citar un argument d'autoritat sobre aquesta qüestió: "De un lado, se trata de ampliar y sobre todo de mejorar la calidad de las competencias autonómicas y, de otro, garantizar estatutariamente ese nuevo contenido competencial (LO QUE COLOQUIAL Y ERRÓNEAMENTE HA DADO EN LLAMARSE BLINDAJE, TÉRMINO QUE LOS JURISTAS SABEMOS QUE NO TIENE, POR IRREALIZABLE, NINGÚN SIGNIFICADO EN EL MUNDO DEL DERECHO)". Majúscules i negretes són meves, però la cita és de Carles Viver i Pi-Sunyer, Director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, en el llibre "La reforma de los Estatutos de Autonomía" publicat recentment pel Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.

En aquest mateix llibre, Viver afirma la constitucionalitat de la definició de Catalunya com a nació, mentre afirma els problemes de constitucionalitat que plantejaria la proclamació del dret d'autodeterminació. I quan parla de la possibilitat de reclamar la gestió de competències exclusives de l'Estat per part de la Generalitat a través de l'aplicació de l'article 150.2 de la Constitució espanyola, no s'està de dir que seria més senzill fer-ho tramitant paral·lelament la reforma estatutària i les lleis de transferència, que pretendre incorporar-les directament en el text estatutari. En tot cas com diu Viver: "el debate relevante es el de fondo, no el del instrumento". Poso aquests elements sobre la taula amb el desig de fer el debat de fons sense deixar-nos, tots plegats, endur per pre-judicis que no sols són falsos, sinó que no porten enlloc.