En record de Pere Esteve

No puc deixar d’esmentar la tristesa que m’ha produït la mort de Pere Esteve. No puc dir que fóssim amics, ni tant sols que el conegués bé. Però he de dir que en les setmanes de llarga i tensa negociació del Pacte del Tinell vaig tenir l’oportunitat de treballar i de discutir-me molt amb ell. Era un catalanista de soca-rel, ferm en les conviccions però al mateix temps dialogant. Volia comprendre les raons de l’altre, i esbrinar les intencions de fons. Crec que es va decidir a favor del pacte amb el PSC quan es va convèncer que volíem de veritat un nou Estatut i un nou finançament que signifiquessin un gran salt endavant per a Catalunya. Va ser un gran Conseller de la Generalitat i un polític dels que es fan respectar. El trobarem a faltar però confio que sabrem estar a l’alçada del que ell esperava de tots plegats; que era molt.

La notícia de la mort de Pere Esteve ha coincidit amb la celebració de la reunió del President de la Generalitat amb els Presidents dels cinc grups parlamentaris catalans per parlar del nou Estatut. La reunió ha estat positiva, malgrat la negativa de Josep Piqué a que d’ella en sortís una declaració conjunta a causa de la proximitat de les eleccions gallegues i també perquè considera que no es pot donar per fet un acord al qual encara no hem arribat i que el calendari proposat és difícil que es compleixi. Tot i així crec que el PPC farà costat a una proposta de nou Estatut que se situï plenament en el marc constitucional. I els socialistes catalans garantirem que sigui així. Nosaltres no participaríem d’un engany o d’una frustració a la societat catalana, l’Estatut que aprovi al Parlament ha d’estar en condicions de ser aprovat a les Corts Generals després de ser discutit i acordat entre la Comissió Constitucional del Congrés i la Delegació del Parlament. A la reunió es va constatar una certa inflexió de CiU, més procliu a l’acord del que havia demostrat al llarg de les darreres setmanes. Però la seva insistència a acordar el procediment d’adopció de decisions per part de la delegació negociadora a Madrid potser amaga la intenció d’Artur Mas de forçar l’aprovació d’un text que faci inevitable alguna transacció a Madrid que després CiU pugui bloquejar adduint que desnaturalitza el text aprovat a Catalunya. D’aquesta forma no hi hauria Estatut, però la culpa seria del PSOE. Espero que no sigui aquesta la voluntat de CiU. Una voluntat que, en qualsevol cas, toparia amb el rebuig del PSC a aprovar una proposta que no encaixi en el marc constitucional.

És evident que algun dels plantejaments que fem des de Catalunya és rebut amb incomprensió i àdhuc amb hostilitat Ebre enllà. En part això succeeix perquè en el conjunt d’Espanya no són majoria els federalistes i els partidaris de l’Espanya plural. Però potser algun error hem comès nosaltres. Aquesta és la tesi d’Antoni Gutiérrez Díaz en un interessant article publicat al El País.

Comença la recta final de la campanya per a les eleccions gallegues. Totes les enquestes publicades en aquests darrers dies assenyalen una victòria del PP de Manuel Fraga Iribarne que no obtindria, però, majoria absoluta, obrint per tant un escenari de canvi. Totes les enquestes coincideixen en assenyalar un espectacular ascens del Partido dos Socialistas Galegos-PSOE i la bona valoració del seu candidat Emilio Pérez Touriño que té també un diari a Internet.

L’any 2001 els resultats van ser: PP, 51,6%, 41 escons; BNG, 22,6%, 17 escons; PSdeG, 21,8%, 17 escons. L’enquesta del CIS pronostica els següents resultats: PP, 43,8% (-7), 34-36 escons (-5/-7); PSdeG, 32,7% (+11), 24-26 escons (+7/+9); BNG, 21,7% (-1), 15 escons (-2). L’enquesta de l’Institut Opina fa el següent pronòstic: PP, 42% (-9), 34-35 escons (-6/-7); PSdeG, 34,5% (+13), 26 escons (+9); BNG, 20% (-2), 14-15 escons (-2/-3). L’enquesta de Noxa prediu el següent: PP, 43,3% (-8), 34-36 escons (-5/-7); PSdeG, 33,9% (+12), 24-26 escons (+7/+9); BNG, 19,6% (-3), 14-16 escons (-1/-3). Podeu seguir cada dia l’evolució del Pulsòmetre de la Cadena SER (que atorga avui 34/36 escons al PP, 24/25 al PSdeG i 14/15 al BNG) i el del diari La Voz de Galicia (que atorga avui 34 escons al PP, 25 al PSdeG i 16 al BNG).

Les bones perspectives a Galícia no ens fan oblidar l’important sotrac per al procés de construcció europea que ha suposat el resultat del referèndum francès. En aquest sentit crec imprescindible seguir el debat que s’està desenvolupant al Nouvel Observateur. Podeu llegir l’editorial de Jean Daniel i els comentaris de Laurent Joffrin, Robert Schneider, o l’article de Jack Lang. En català podeu llegir l’article d’Alain Duhamel publicat a El Periódico o el meu article publicat a la revista Canvi Setze. En castellà us recomano la lectura de l’article d’Alain Touraine publicat avui a El País.