A propòsit d'un Manifest

Aquest és l'article que em publica aquesta setmana la revista Canvi Setze

Catalanisme i federalisme

No és exagerat afirmar que ens trobem en un moment decisiu pel futur de Catalunya. En un moment com aquest cal el màxim consens al voltant de les qüestions fonamentals. I aquest consens exigeix un total respecte a les diverses propostes, opinions i punts de vista. I no parlo sols de les propostes dels partits, sinó també de les expressades per part de plataformes d’opinió que no sols són legítimes sinó que enriqueixen el debat públic. Dic això perquè, tot i discrepar de molts dels plantejaments recentment defensats per una plataforma d’intel·lectuals catalans, trobo absolutament inadmissibles les desqualificacions, algunes d’elles denigratòries, que han rebut pel fet de publicar un senzill manifest.

Dit això, no comparteixo el criteri expressat en el mencionat document, de considerar nacionalistes totes els forces polítiques catalanes ni la seva actuació. El PSC no és un partit nacionalista: nosaltres no tenim com a objectiu la independència de Catalunya en un món globalitzat d’interdependències creixents, ni creiem que el sentiment de pertinença nacional pugui amagar les contradiccions socials, ni creiem que la principal contradicció política i social sigui la qüestió nacional. La nostra reivindicació de més autogovern i millor finançament persegueix l’increment de la justícia social i la voluntat d’apropar el poder al ciutadà.

Nosaltres defensem una relació federal entre Catalunya i Espanya, precisament perquè no creiem que siguin realitats separades. Creiem que Catalunya és una nació plural i diversa, que la cultura catalana és més rica precisament perquè ha begut en fonts diverses i perquè s’expressa en diferents llengües, i que Espanya és una nació de nacions. I creiem que la majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya consideren compatible la demanda catalana de major autogovern i el fet de compartir un Estat amb tots els pobles d’Espanya amb els que ens uneix una relació fraternal. Precisament un dels objectius de les reformes que proposem és que els catalans vegin com a propi un Estat que s’ha de reconèixer sense embuts plurinacional.

Estem convençuts que el federalisme proporciona solucions per al millor encaix entre Catalunya i Espanya, entre d’altres coses perquè fuig de la confrontació entre sobiranies i identitats, qüestions més pròpies dels segles XIX i XX que del segle XXI, i perquè evita l’esquinçament de la societat catalana en funció del grau divers d’identificació nacional dels ciutadans. La nostra idea és ben clara, no només no volem marxar d’Espanya, sinó que treballarem de valent per aconseguir que la relació entre Catalunya i Espanya sigui cada dia més sòlida precisament perquè estigui basada en la llibertat i la solidaritat.

Tal com he defensat públicament, potser el federalisme és cosa d’ingenus, però és la millor alternativa a la confrontació entre nacionalismes, que no són altra cosa que una disfressa col·lectiva de l’egoisme individual.