L'Estatut ingressa a la UCI
El títol de l’entrada de divendres del meu diari era “L’Estatut en suspens fins a setembre”. També hagués pogut dir: “L’Estatut ingressa a la UCI”. Perquè, en efecte, l’Estatut està a la Unitat de Cures Intensives. Fa quinze dies, tres grups parlamentaris (PSC, ERC i ICV-EUiA) donaven el seu suport al projecte de nou Estatut, mentre CiU s’abstenia i el PPC s’hi mostrava contrari. Avui els grups que donen suport a l’Estatut són només dos, ERC i ICV-EUiA. El motiu: la negativa d’ERC i CiU a corregir els indicis d’inconstitucionalitat apreciats per l’Institut d’Estudis Autonòmics i, sobretot, un canvi radical en l’orientació del Titol IV (competències) que passa a utilitzar la invocació als drets històrics, ja recollida per àmplia majoria a l’article 5, per ampliar i blindar competències en matèria de: organització de les Administracions públiques catalanes, règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les Administracions públiques catalanes, i funció pública i personal al servei de les administracions catalanes; dret civil; règim lingüístic; educació; cultura; organització territorial de Catalunya i règim local; i seguretat pública, a través d’una nova disposició addicional.
En el darrer moment, per acord entre CiU i ERC, fruit del dinar de dimecres entre Artur Mas i Josep Lluís Carod Rovira, a les matèries esmentades s’hi va afegir el finançament autonòmic, tot i que ERC va mantenir el seu suport a la proposta de finançament elaborada pel Govern de la Generalitat.
Tot plegat capgirava la lògica que havia presidit el treball de més de vuit mesos i posava greument en perill la viabilitat del nou Estatut.
Les afirmacions de Quico Homs (CiU): “a ningú no pot sorprendre que una majoria nacionalista vulgui redactar un Estatut nacionalista” i de Josep Lluís Carod Rovira (ERC): “Aquest Estatut porta la marca d’Esquerra en el 90% del seu contingut”, defineixen molt bé quin és el principal problema que pateix a hores d’ara l’Estatut: tal com surt de la ponència, lluny de ser l’Estatut de Catalunya, el texte és l’Estatut dels nacionalistes de Catalunya. En comptes de fer un Estatut de tots, s’ha volgut imposar l’Estatut d’una part. I aquesta és la manera més segura de fer-lo fracassar. Perquè així és impossible que rebi el suport de la majoria exigida de dos terços dels membres del Parlament (90 diputats i diputades). Alguns, pensant que han guanyat, poden aconseguir que Catalunya acabi perdent una magnífica oportunitat d’avançar en el seu autogovern i de millorar el seu finançament.
Afortunadament, divendres no era el dia de l’aprovació definitiva. Queda encara conèixer el criteri del Consell Consultiu de la Generalitat, i els partits poden seguir negociant a partir de les esmenes vives i del propi Dictamen del Consell. Potser alguns esperen que l’opinió del Consell Consultiu serveixi per justificar la renúncia a les reivindicacions nacionalistes que desborden el marc constitucional. Però no s’ha d’oblidar que, en darrer terme, la decisió sobre l’Estatut és política i no tècnica o jurídica. I que qualsevol proposta requereix d’una majoria al Parlament català i d’una majoria a les Corts Generals per tirar endavant. Es pot saber amb quina majoria volen aprovar ERC i CiU l’Estatut?
Sabíem que CiU no tenia massa interès perquè s’aprovés un Estatut quan estan a l’oposició, després d’haver governat 23 anys sense modificar-lo, i havent-se compromès els darrers anys de govern a no iniciar cap procés de reforma a canvi del suport del PP al Parlament. El que no pensàvem és que ERC cauria en el parany d’una carrera virtual per guanyar un concurs per saber qui és més nacionalista, que sols pot acabar amb l’enterrament de la reforma de l’Estatut. Esperem que les vacances permetin alguna reflexió al respecte. Una reflexió en profunditat ja que cal tenir en compte que la no aprovació de l’Estatut constituiria un notable entrebanc, qui sap si insalvable, pel govern catalanista i d’esquerres sorgit del pacte del Tinell.
Els amics d’Iniciativa consideren que la nostra reacció de desmesurada. Potser, com diu el President en una important entrevista publicada avui a El Periódico de Catalunya, el PSC pateix d’hiperresponsabilitat. Però el cert és que a nosaltres sí se’ns demanaran responsabilitats si l’Estatut no tira endavant aquí o a Madrid. I a ningú se li acudirà fer responsable d’un fracàs com aquest a ICV-EUiA. Tampoc no acabo d'entendre els que suggereixen que el PSC ha anat canviant de criteri sobre aquestes qüestions. No hauran llegit les nostres observacions a la primera lectura (amb data 17 de maig!), o el nostre vot particular de 8 de juliol, o les nostres esmenes de 21 de juliol.
Per conèixer més a fons els nostres arguments podeu llegir l’Informe del Grup socialista en el que es descriuen els indicis d’inconstitucionalitat que apreciem en la proposta aprovada per CiU i ERC (que ha comptat en alguns punts amb el suport d’ICV-EUiA) així com els recents articles sobre la polèmica dels drets històrics publicats per José Montilla, Manuela de Madre, Josep López de Lerma (antic portaveu de CiU al Congrés dels Diputats), i el que vaig publicar jo mateix. Convé desfer un equívoc: els drets històrics figuren al text estatutari per acord de tots els partits menys el PP, per tant els socialistes no ens oposem a que siguin recollits en l’Estatut, el que no acceptem és que s’utilitzin per ampliar i blindar competències fora de les de dret civil i llengua pròpia (que és el que nosaltres proposem, com es pot comprovar fàcilment en el document en el que fem la reserva d’esmenes per discutir al Ple de setembre), ja que això significaria un afebliment de l’autogovern a causa d’una flagrant inconstitucionalitat.
També cal lamentar la decisió de no modificar la disposició transitòria que regularà les eleccions al Parlament mentre no s’aprovi una llei electoral al Parlament. Com recordareu, en dues ocasions consecutives aquesta llei ha perjudicat el PSC que, com a partit més votat, ha obtingut menys escons que CiU, el segon partit en nombre de vots.
Com començaré tot seguit les vacances deixaré d’actualitzar el Diari fins el setembre. Demà dilluns incorporaré el document que traslladarem al Consell Consultiu en el que detallem els temes sobre els quals voldríem conèixer la seva opinió. Serà un important document pels que estiguin interessats en l’argumentació jurídica dels nostres plantejaments. Fins el setembre!
Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://web5.campus-party.org/index.php3
Aquesta setmana s’ha celebrat a València una nova edició de la Campus Party, organitzada per l’Asociación E3 Futura i la Ciudad de las Artes y las Ciencias. Avui diumenge ha estat el darrer dia d’aquest esdeveniment que es considera la trobada més important d’entreteniment electrònic en xarxa del món i que dóna pas a una de les majors concentracions d’usuaris de software lliure d’Europa. En aquesta ocasió, els participants de la Campus Party han pogut navegar a la velocitat més ràpida coneguda mai a Espanya (1,8 Gigabytes, 3.500 vegades més velocitat de l’habitual), i gaudir d’una àmplia varietat d’activitats paral·leles distribuïdes en deu àrees temàtiques com, per exemple, el software lliure). En aquest últim apartat s’han presentat diverses iniciatives com: el superordinador Maremagnum d’IBM que, sota el sistema operatiu Linux, serà utilitzat per a activitats científiques; el desenvolupament de polítiques de Software Lliure del Govern de Brasil (per part de l’Assessor per a Polítiques Tecnològiques del Ministre Gilberto Gil); i la descripció de la Plataforma Web de la comunitat virtual MITUPV EXCHANGE (amb més de 2.000 participants de 60 països, desenvolupada amb la col·laboració del Massachusetts Institute of Technology i la Universitat Politècnica de València).
L’any passat, la Campus Party va suposar el 15% d’ample de banda consumit a Espanya durant aquelles dates. Enguany, a més de 250 quilòmetres de cable de xarxa, 145 hores de connexió, 100.000 visitants en cinc dies, i moltes novetats, s’ha estrenat la Campus Party Experience, que ha volgut apropar les noves tecnologies als ciutadans més desvinculats a aquest àmbit (persones immigrants, jubilades, etc.).
En el darrer moment, per acord entre CiU i ERC, fruit del dinar de dimecres entre Artur Mas i Josep Lluís Carod Rovira, a les matèries esmentades s’hi va afegir el finançament autonòmic, tot i que ERC va mantenir el seu suport a la proposta de finançament elaborada pel Govern de la Generalitat.
Tot plegat capgirava la lògica que havia presidit el treball de més de vuit mesos i posava greument en perill la viabilitat del nou Estatut.
Les afirmacions de Quico Homs (CiU): “a ningú no pot sorprendre que una majoria nacionalista vulgui redactar un Estatut nacionalista” i de Josep Lluís Carod Rovira (ERC): “Aquest Estatut porta la marca d’Esquerra en el 90% del seu contingut”, defineixen molt bé quin és el principal problema que pateix a hores d’ara l’Estatut: tal com surt de la ponència, lluny de ser l’Estatut de Catalunya, el texte és l’Estatut dels nacionalistes de Catalunya. En comptes de fer un Estatut de tots, s’ha volgut imposar l’Estatut d’una part. I aquesta és la manera més segura de fer-lo fracassar. Perquè així és impossible que rebi el suport de la majoria exigida de dos terços dels membres del Parlament (90 diputats i diputades). Alguns, pensant que han guanyat, poden aconseguir que Catalunya acabi perdent una magnífica oportunitat d’avançar en el seu autogovern i de millorar el seu finançament.
Afortunadament, divendres no era el dia de l’aprovació definitiva. Queda encara conèixer el criteri del Consell Consultiu de la Generalitat, i els partits poden seguir negociant a partir de les esmenes vives i del propi Dictamen del Consell. Potser alguns esperen que l’opinió del Consell Consultiu serveixi per justificar la renúncia a les reivindicacions nacionalistes que desborden el marc constitucional. Però no s’ha d’oblidar que, en darrer terme, la decisió sobre l’Estatut és política i no tècnica o jurídica. I que qualsevol proposta requereix d’una majoria al Parlament català i d’una majoria a les Corts Generals per tirar endavant. Es pot saber amb quina majoria volen aprovar ERC i CiU l’Estatut?
Sabíem que CiU no tenia massa interès perquè s’aprovés un Estatut quan estan a l’oposició, després d’haver governat 23 anys sense modificar-lo, i havent-se compromès els darrers anys de govern a no iniciar cap procés de reforma a canvi del suport del PP al Parlament. El que no pensàvem és que ERC cauria en el parany d’una carrera virtual per guanyar un concurs per saber qui és més nacionalista, que sols pot acabar amb l’enterrament de la reforma de l’Estatut. Esperem que les vacances permetin alguna reflexió al respecte. Una reflexió en profunditat ja que cal tenir en compte que la no aprovació de l’Estatut constituiria un notable entrebanc, qui sap si insalvable, pel govern catalanista i d’esquerres sorgit del pacte del Tinell.
Els amics d’Iniciativa consideren que la nostra reacció de desmesurada. Potser, com diu el President en una important entrevista publicada avui a El Periódico de Catalunya, el PSC pateix d’hiperresponsabilitat. Però el cert és que a nosaltres sí se’ns demanaran responsabilitats si l’Estatut no tira endavant aquí o a Madrid. I a ningú se li acudirà fer responsable d’un fracàs com aquest a ICV-EUiA. Tampoc no acabo d'entendre els que suggereixen que el PSC ha anat canviant de criteri sobre aquestes qüestions. No hauran llegit les nostres observacions a la primera lectura (amb data 17 de maig!), o el nostre vot particular de 8 de juliol, o les nostres esmenes de 21 de juliol.
Per conèixer més a fons els nostres arguments podeu llegir l’Informe del Grup socialista en el que es descriuen els indicis d’inconstitucionalitat que apreciem en la proposta aprovada per CiU i ERC (que ha comptat en alguns punts amb el suport d’ICV-EUiA) així com els recents articles sobre la polèmica dels drets històrics publicats per José Montilla, Manuela de Madre, Josep López de Lerma (antic portaveu de CiU al Congrés dels Diputats), i el que vaig publicar jo mateix. Convé desfer un equívoc: els drets històrics figuren al text estatutari per acord de tots els partits menys el PP, per tant els socialistes no ens oposem a que siguin recollits en l’Estatut, el que no acceptem és que s’utilitzin per ampliar i blindar competències fora de les de dret civil i llengua pròpia (que és el que nosaltres proposem, com es pot comprovar fàcilment en el document en el que fem la reserva d’esmenes per discutir al Ple de setembre), ja que això significaria un afebliment de l’autogovern a causa d’una flagrant inconstitucionalitat.
També cal lamentar la decisió de no modificar la disposició transitòria que regularà les eleccions al Parlament mentre no s’aprovi una llei electoral al Parlament. Com recordareu, en dues ocasions consecutives aquesta llei ha perjudicat el PSC que, com a partit més votat, ha obtingut menys escons que CiU, el segon partit en nombre de vots.
Com començaré tot seguit les vacances deixaré d’actualitzar el Diari fins el setembre. Demà dilluns incorporaré el document que traslladarem al Consell Consultiu en el que detallem els temes sobre els quals voldríem conèixer la seva opinió. Serà un important document pels que estiguin interessats en l’argumentació jurídica dels nostres plantejaments. Fins el setembre!
Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://web5.campus-party.org/index.php3
Aquesta setmana s’ha celebrat a València una nova edició de la Campus Party, organitzada per l’Asociación E3 Futura i la Ciudad de las Artes y las Ciencias. Avui diumenge ha estat el darrer dia d’aquest esdeveniment que es considera la trobada més important d’entreteniment electrònic en xarxa del món i que dóna pas a una de les majors concentracions d’usuaris de software lliure d’Europa. En aquesta ocasió, els participants de la Campus Party han pogut navegar a la velocitat més ràpida coneguda mai a Espanya (1,8 Gigabytes, 3.500 vegades més velocitat de l’habitual), i gaudir d’una àmplia varietat d’activitats paral·leles distribuïdes en deu àrees temàtiques com, per exemple, el software lliure). En aquest últim apartat s’han presentat diverses iniciatives com: el superordinador Maremagnum d’IBM que, sota el sistema operatiu Linux, serà utilitzat per a activitats científiques; el desenvolupament de polítiques de Software Lliure del Govern de Brasil (per part de l’Assessor per a Polítiques Tecnològiques del Ministre Gilberto Gil); i la descripció de la Plataforma Web de la comunitat virtual MITUPV EXCHANGE (amb més de 2.000 participants de 60 països, desenvolupada amb la col·laboració del Massachusetts Institute of Technology i la Universitat Politècnica de València).
L’any passat, la Campus Party va suposar el 15% d’ample de banda consumit a Espanya durant aquelles dates. Enguany, a més de 250 quilòmetres de cable de xarxa, 145 hores de connexió, 100.000 visitants en cinc dies, i moltes novetats, s’ha estrenat la Campus Party Experience, que ha volgut apropar les noves tecnologies als ciutadans més desvinculats a aquest àmbit (persones immigrants, jubilades, etc.).
enviat per Miquel enllaç permanent 5:37 PM
Notes recents
<< Inici