La setmana ha estat novament marcada pel procés d’elaboració de l’Estatut. Amb notícies positives que tenen molt a veure amb la profunda reforma institucional que estem dibuixant, com ara la decisió del Govern d’Espanya d’impulsar la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que permetrà, entre d’altres coses, la creació del Consell de Justícia de Catalunya, l’atribució de la funció de cassació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la creació de la Justícia de Proximitat a les grans ciutats, i major capacitat de maniobra a les Comunitats Autònomes perquè puguin organitzar l’Administració de Justícia en el seu territori. Tot això no sols confirma un cop més que José Luis Rodríguez Zapatero és home de paraula, sinó que estem en portes d’una de les reformes més llargament esperades i que té una incidència directa sobre la ciutadania com és la reforma de la Justícia.
La setmana que ve, la Comissió primera del Parlament nomenarà la ponència que haurà d’examinar l’Informe de la Ponència conjunta que ha elaborat el projecte d’Estatut. Els grups parlamentaris tenim un termini que acaba dijous a les 9h30’ del matí per a presentar les esmenes que considerem oportunes. El Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi presentarà les esmenes que ja apuntàvem en el nostre vot particular.
En el si de la ponència que serà nomenada per la Comissió primera, els grups parlamentaris intentaran acordar una posició comuna o majoritària sobre les esmenes presentades i fer un Dictamen que haurà de ser aprovat per la Comissió primera en ple els dies 27, 28 i 29 de juliol. El nostre Grup ha produït una substitució en la Comissió primera per tal que n’esdevingui membre la nostra presidenta, Manuela de Madre. Jo mateix en sóc membre, juntament amb Lídia Santos (la nostra ponent), Carme Figueras, que és la Portaveu adjunta segona del nostre grup, i Antoni Comín que és el Secretari de la Mesa de la Comissió.
Al llarg de la setmana s’ha anat desenvolupant un debat que em sembla increïble sobre l’ambició del text estatutari. L’expresident Pujol ha arribat a afirmar que el text que s’està proposant seria un retrocés amb respecte de l’Estatut vigent! Sols des del desconeixement o la mala fe es pot fer una afirmació tan temerària com aquesta. Sols cal llegir els textos per adonar-se’n fins a quin punt aquesta afirmació és ridícula. Aquí hi trobareu l’Estatut d’Autonomia aprovat el 1979 i podeu comparar-lo amb el text aprovat per la ponència.
Les declaracions de Jordi Pujol tenen la intenció de donar cobertura a la posició política de CiU totalment refractària a l’aprovació d’un nou Estatut mentre estan a l’oposició. Es dóna la paradoxa que els que han fet impossible la reforma de l’Estatut al llarg de 23 anys mentre governaven, són els que ara aixequen el llistó fins a l’infinit en un intent d’evitar ara la seva aprovació o de condemnar-lo al fracàs polític més absolut quan arribi al Congrés dels Diputats. Defensen avui el que no han practicat en 23 anys. I ho fan amb la fe dels conversos. Jordi Sánchez en un article publicat a El País dilluns dia 11 de juliol es feia ressò d’aquesta i altres contradiccions en un article que portava com a títol “Paradojas estatutarias”.
CiU, que afirma que les seves posicions són constitucionals, segueix encaparrada en incloure el dret d’autodeterminació (frontalment contradictori amb el que estableix la Constitució espanyola en els seus articles 1 i 2), en proposar una Agència Tributària catalana absolutament independent de l’Hisenda de l’Estat (en flagrant contradicció amb el que estableix l’article 156 de la Constitució que afirma que l’autonomia financera de les Comunitats Autònomes s’ha d’ajustar als “principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols”), en definir alguns títols competencials desconeixent allò que estableix l’article 149 de la Constitució (com va assenyalar l’Institut d’Estudis Autonòmics en el seu informe sobre la primera lectura realitzada en ponència), i ara es despenja amb una invocació als drets històrics per reclamar en 14 àmbits materials (14, ni més ni menys) un nivell de competències que desborda expressament el marc constitucional.
Certament, la Constitució espanyola en la seva Disposició addicional primera “empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L’actualització de l’esmentat règim foral es realitzarà, si s’escau, en el marc de la Constitució i dels Estats d’Autonomia”. Aquesta fórmula jurídica va permetre encabir determinades reivindicacions del País Basc i de Navarra i, en opinió d’alguns experts, com Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón i l’enyorat Ernest Lluch, pot servir també en el futur per legitimar altres acords de tipus polític.
CiU afirma que aquesta és la tècnica emprada pel projecte de reforma de l’Estatut de la Comunitat Valenciana (al que, per cert, titllen de poc ambiciós), però obliden que ho fa en el sentit estricte de recuperar el Dret Foral de l’antic Regne de València i derogar el Decret de Nova Planta. També obliden explicar que en els Estatuts del País Basc i de Navarra, aprovats respectivament el 1979 i el 1982, es mencionen de forma explícita les competències que cal interpretar en funció dels drets històrics i que es tracta, precisament, de matèries i institucions que han acreditat la seva continuïtat al llarg de la història (Territoris Històrics, Diputacions Forals, el sistema foral de concert econòmic i conveni, el propi Dret Foral, o els cossos policials formats pels “Miñones” i “Miqueletes”).
L’article 5 del text del nou Estatut aprovat en ponència (amb la incomprensible abstenció de CiU) ja recull els drets històrics, que podem a més posar en relació amb el Dret Civil català i àdhuc per derogar (si ja no ho està per la pròpia Constitució espanyola) el Decret de Nova Planta. Però no hauríem d’instrumentalitzar el concepte de drets històrics per a desbordar les previsions constitucionals en matèria de competències, a menys que vulguem donar arguments als adversaris de la reforma que, malgrat CiU vulgui desconèixer-ho en titllar-la de poc ambiciosa, són bastants Ebre enllà.
També ha estat una mica confusa la nova polèmica d’aquests darrers dies sobre el calendari. Com se sap, gràcies a la insistència del President Maragall, es va fixar el termini de juliol per tenir llest el dictamen de la Comissió primera. Tot apunta a que CiU vol deixar fins a setembre l’assoliment d’un acord definitiu sobre el text. D’aquí a l’exigència del President d’aprofitar el tràmit d’esmenes i el debat en Comissió per avançar tant com es pugui en el necessari acord. No és bona política deixar-ho tot pel setembre, com bé saben els estudiants. El President ha reiterat aquest emplaçament avui aprofitant la seva intervenció davant la XIIIa Escola d’Estiu Guillermo Vidaña organitzada per la Joventut Socialista de Catalunya a Sant Miquel de Campmajor.
Aquí trobareu deu arguments per desmentir fàcilment els que diuen que el nou Estatut no millora gens el nostre autogovern i el nostre finançament.
1. El nou Estatut ho diu ben clar: som una nació
Per primer cop des de fa segles, un text legal reconeix la realitat nacional de Catalunya. Aquesta és la millor manera de derogar el Decret de Nova Planta.
2. El nou Estatut suposa un pas endavant pel català des del respecte a la llibertat de tothom
Per primer cop, el nou Estatut estableix que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen el dret a usar la llengua que vulguin i el deure de conèixer tant el castellà com el català. Els poders públics hauran de desenvolupar polítiques per garantir l’exercici d’aquest dret i el compliment d’aquest deure.
3. El nou Estatut contempla un finançament que ens aportarà més recursos i més capacitat per decidir per nosaltres mateixos.
El nou finançament establert al nou Estatut incrementa els recursos dels que disposarà la Generalitat i li atorga la responsabilitat sobre la seva recaptació i la seva gestió en coordinació o consorci amb l’Hisenda de l’Estat.
4. El nou sistema de finançament recollit al nou Estatut garanteix el progrés econòmic de Catalunya.
Amb el nou Estatut podrem tenir les infraestructures, la formació, i les tecnologies de la informació i la comunicació que garanteixin la competitivitat de Catalunya.
5. El nou Estatut obre pas a un nou sistema de finançament que ens proporcionarà recursos per fer unes polítiques socials més potents
El nou sistema de finançament ens aportarà prou recursos per a impulsar la justícia social, millorar la sanitat i l’educació, i afrontar el fenomen de la immigració.
6. El nou Estatut proposa un sistema de finançament que és just i solidari.
El nou finançament atendrà adequadament les necessitats de Catalunya, és just i solidari, i implicarà una major transparència i objectivitat.
7. El nou Estatut s’ocupa de les persones.
El nou Estatut garanteix els drets de les persones i recull el compromís de les administracions per promoure l’autonomia, l’emancipació i el ple desenvolupament del potencial de tothom: els treballadors, els joves, la gent gran, les dones, les persones amb discapacitats, etc.
8. El nou Estatut modernitza les institucions catalanes.
Les institucions polítiques catalanes es modernitzaran, crearan més espais per a la participació, promouran la paritat entre homes i dones, i la ciutadania tindrà més capacitat per controlar els que governen i l’acció de l’administració.
9. El nou Estatut reformarà la justícia.
Per primer cop s’impulsa una reforma de la Justícia per fer-la més propera i àgil. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà la darrera instància judicial a Catalunya, i es crearà el Consell de Justícia de Catalunya. La Generalitat tindrà més competències per organitzar l’administració de justícia i garantir el seu millor funcionament.
10. El nou Estatut respon a les noves realitats del segle XXI.
El nou Estatut està redactat des del coneixement de la realitat social, econòmica, laboral, cultural i política del nou segle. Ens ha de permetre impulsar la identitat de Catalunya en un món globalitzat; garantir la nostra competitivitat a través de l’estímul a les empreses, de la formació dels joves i els treballadors, de la millora de les infraestructures, de la incorporació de noves tecnologies; promoure la justícia social amb unes polítiques socials més potents; tenir cura del medi ambient; i ajudar les famílies i els sectors més desfavorits.
Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://livingroomcandidate.movingimage.us
The Living Room Candidate. En aquest web es poden veure els espots electorals de les campanyes americanes des de l’any 1952 fins a l’any 2004. Aquesta iniciativa, impulsada per el Museum of the Living Image, permet visualitzar els diferents models d’anunci segons classificacions diverses: candidat, any de les eleccions, temàtica de l’anunci, etc.
Es poden veure anuncis biogràfics, que mostren imatges dels candidats en la seva infantesa, monogràfics (sobre la guerra, la corrupció, el benestar, el cost de la vida...), documentals, protagonitzats per nens, per ciutadans reals, etc.
En l’apartat The Desktop Candidate s’inclouen l’anàlisi i els comentaris de diferents experts en relació als anuncis de campanya i els temes següents: el paper d’Internet en les eleccions presidencials, el finançament dels anuncis, els millors anuncis de TV i online...
La pàgina ofereix, també, recursos didàctics adreçats al col·lectiu de mestres, els enllaços als websites dels diferents candidats i un especial comparatiu Bush/Kerry en relació a la última campanya electoral que s’ha viscut als EE.UU.
versión castellana
<< Inici