Ara ens toca a nosaltres
Article que em publica la revista Canvi 16 en el seu número 30 datat del 19 al 25 de setembre de 2005
ENS HO POSA FÀCIL, PERÒ ARA ENS TOCA A NOSALTRES
El nou curs polític ha començat com va acabar l’anterior, amb l’intens debat estatutari que està a punt de cloure, i ple de bones notícies per a Catalunya que arriben moltes d’elles de lluny. És aquest segon extrem el que volia destacar i analitzar, convidant al lector a que faci la següent reflexió, quant feia que no hi havia un govern de l’Estat tan compromès amb el nostre país com ho és el de José Luis Rodríguez Zapatero? No en trobo cap exemple, i crec que és una gran oportunitat que no ens podem permetre desaprofitar.
Com deia, les notícies han anat sortint des del començament del curs polític, començant per una iniciativa econòmica de gran importància estratègica com l’OPA plantejada per una gran empresa energètica catalana. Una operació econòmica sense connotacions polítiques, que pretén ésser utilitzada contra Catalunya i contra el govern Zapatero des de l’anticatalanisme que caracteritza des de fa temps a la direcció del PP.
També s’ha celebrat la Conferència de Presidents, iniciativa que té valor per si mateixa, i més encara si serveix de palanca per solucionar problemes concrets com enguany el del dèficit sanitari. Tot i les ordres donades des del carrer Gènova perquè no hi hagués acord, ja s’ha donat llum verda a una proposta, que significarà per a Catalunya una aportació directa de l’Estat de 420 milions d’euros.
També s’ha desbloquejat aquesta setmana la resolució d’un conflicte llargament enquistat com és el de la devolució a la Generalitat dels documents incautats a la Guerra Civil i dipositats a l’arxiu de Salamanca, a través de l’aprovació a proposta del Govern d’un projecte de llei.
També aquesta setmana s’ha produït la retirada de diversos recursos d’inconstitucionalitat creats entre el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya. I l’autorització per part de l’autoritat reguladora mundial dels dominis d’Internet per crear el domini puntCAT, que ha comptat amb el suport del Govern espanyol.
Mentre a Barcelona l’Estatut sembla entrar en una fase pantanosa, arriben a Catalunya bones notícies que demostren fins a quin punt una altra Espanya és possible i al seu impuls Catalunya hi està cridada no sols com a beneficiària sinó com a principal motor. L’oportunitat és única i Catalunya no la pot desaprofitar, perquè els ciutadans no ho entendrien i no ho perdonarien.
Seria imperdonable que no aprofitéssim l’oportunitat que ens proporciona el tenir el President del Govern d’Espanya amb la visió més plural i integradora dels pobles d’Espanya, i per tant, el més favorable als veritables interessos de Catalunya dels que mai hem tingut. Un President que s’ha compromès també a acollir positivament una proposta de nou Estatut aprovada per àmplia majoria en el marc constitucional. Avui, més que mai, la nostra ambició col•lectiva pot fer-se realitat. Sols cal que hi hagi voluntat real d’acord per part de CiU i una bona disposició per part de tots per acollir les recomanacions del Consell Consultiu de la Generalitat. Ningú no sap quan tornarem a tenir una oportunitat com aquesta, però el que sí sabem és que per recuperar-nos d’una desfeta col•lectiva com la que suposaria el fracàs de l’Estatut passarien molts anys.
ENS HO POSA FÀCIL, PERÒ ARA ENS TOCA A NOSALTRES
El nou curs polític ha començat com va acabar l’anterior, amb l’intens debat estatutari que està a punt de cloure, i ple de bones notícies per a Catalunya que arriben moltes d’elles de lluny. És aquest segon extrem el que volia destacar i analitzar, convidant al lector a que faci la següent reflexió, quant feia que no hi havia un govern de l’Estat tan compromès amb el nostre país com ho és el de José Luis Rodríguez Zapatero? No en trobo cap exemple, i crec que és una gran oportunitat que no ens podem permetre desaprofitar.
Com deia, les notícies han anat sortint des del començament del curs polític, començant per una iniciativa econòmica de gran importància estratègica com l’OPA plantejada per una gran empresa energètica catalana. Una operació econòmica sense connotacions polítiques, que pretén ésser utilitzada contra Catalunya i contra el govern Zapatero des de l’anticatalanisme que caracteritza des de fa temps a la direcció del PP.
També s’ha celebrat la Conferència de Presidents, iniciativa que té valor per si mateixa, i més encara si serveix de palanca per solucionar problemes concrets com enguany el del dèficit sanitari. Tot i les ordres donades des del carrer Gènova perquè no hi hagués acord, ja s’ha donat llum verda a una proposta, que significarà per a Catalunya una aportació directa de l’Estat de 420 milions d’euros.
També s’ha desbloquejat aquesta setmana la resolució d’un conflicte llargament enquistat com és el de la devolució a la Generalitat dels documents incautats a la Guerra Civil i dipositats a l’arxiu de Salamanca, a través de l’aprovació a proposta del Govern d’un projecte de llei.
També aquesta setmana s’ha produït la retirada de diversos recursos d’inconstitucionalitat creats entre el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya. I l’autorització per part de l’autoritat reguladora mundial dels dominis d’Internet per crear el domini puntCAT, que ha comptat amb el suport del Govern espanyol.
Mentre a Barcelona l’Estatut sembla entrar en una fase pantanosa, arriben a Catalunya bones notícies que demostren fins a quin punt una altra Espanya és possible i al seu impuls Catalunya hi està cridada no sols com a beneficiària sinó com a principal motor. L’oportunitat és única i Catalunya no la pot desaprofitar, perquè els ciutadans no ho entendrien i no ho perdonarien.
Seria imperdonable que no aprofitéssim l’oportunitat que ens proporciona el tenir el President del Govern d’Espanya amb la visió més plural i integradora dels pobles d’Espanya, i per tant, el més favorable als veritables interessos de Catalunya dels que mai hem tingut. Un President que s’ha compromès també a acollir positivament una proposta de nou Estatut aprovada per àmplia majoria en el marc constitucional. Avui, més que mai, la nostra ambició col•lectiva pot fer-se realitat. Sols cal que hi hagi voluntat real d’acord per part de CiU i una bona disposició per part de tots per acollir les recomanacions del Consell Consultiu de la Generalitat. Ningú no sap quan tornarem a tenir una oportunitat com aquesta, però el que sí sabem és que per recuperar-nos d’una desfeta col•lectiva com la que suposaria el fracàs de l’Estatut passarien molts anys.
versión castellana
<< Inici