Una Diada en favor de l'Estatut

La importància de la fase final del debat estatutari no ens pot fer perdre de vista altres qüestions entre les que segueix destacant l’impacte de la catàstrofe de l’huracà Katrina a Nova Orleans. Recupero un interessant article de Manuel Castells publicat per El Periódico i l’article de Jesse Jackson publicat ahir pel mateix diari. El fet que els EUA hagin aparegut tan impotents davant la catàstrofe potser hauria de fer capgirar les prioritats dels seus dirigents i qüestiona la ideologia del “campi qui pugui” que desconfia de l’Estat i les polítiques públiques. Una societat que renuncia a emparar els més desvalguts no pot ser exemple per a d’altres.

L’actitud de l’administració Bush té el contrapunt de la celebració de la Marxa Blanca que, sota el lema “Reformem les institucions internacionals, eradiquem la pobresa” es va celebrar ahir a Barcelona i a altres ciutats del món. L’objectiu de la Marxa i les campanyes que la recolzen és pressionar davant Cimera de Nacions Unides, que tindrà lloc a Nova York del 14 al 16 de setembre, per tal que els països rics es comprometin a assolir el compromís de reduir la pobresa mundial a la meitat l’any 2015. Podeu trobar materials de reflexió i mobilització a la Campanya del Mil·lenni de Nacions Unides, la Campanya d’Acció contra la Pobresa i la Campanya Pobresa Zero. Aquí sota trobareu una foto de Toni Gutiérrez de la marxa en la que vaig tenir el goig de participar juntament amb Marialluïsa Ferré i companys del PSC i de Ciutadans pel canvi. Les entitats que participaven en l’acte eren cridades a formar frases reivindicatives a partir de lletres negres impreses en samarretes portades per voluntaris. Els del PSC vam demanar “Pau, justícia i benestar”. Tot just baixar de l’escenari vaig sortir disparat cap a Mataró per assistir a la Festa de la Joventut Socialista de Catalunya que va ser tot un èxit.

Des del punt de vista polític, aquesta setmana va començar amb la presentació del Dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat sobre el projecte de nou Estatut. Les reaccions no es feien esperar gaire: CiU sols acceptava el dictamen en allò que coincidia amb les seves posicions, ERC tot i acceptar el dictamen mantenia les seves reserves pel que fa a la invocació dels drets històrics, el PSC i ICV-EUiA acceptaven íntegrament el dictamen, mentre el PPC demanava la retirada del projecte de nou Estatut. Dimecres dia 7 El País publicava un article de Joan Saura en el que defensava el respecte al Dictamen del Consell Consultiu com a la millor garantia d’ambició i rigor pel nou Estatut. Dijous dia 8 jo publicava un article a ABC demanant respecte institucional pel dictamen del Consell Consultiu. Ahir dissabte, El País publicava un magnífic article de José Antonio González Casanova sobre el Dictamen del Consell Consultiu, amb l’autoritat que li proporciona el fet d’haver-ne format part al llarg de 20 anys.

Podríem resumir la qüestió en quatre punts:

1. El Consell Consultiu és el màxim òrgan institucional català per a informar sobre la constitucionalitat i el respecte estatutari de les lleis del Parlament de Catalunya o de les Corts Generals.

2. En coherència amb les reiterades afirmacions de totes les forces polítiques catalanes, si es vol que l'Estatut sigui constitucional no es poden ignorar les recomanacions fetes pel Consell Consultiu sols pel fet de no coincidir amb elles o pel fet de no ser unànimes.

3. Qüestionar el rigor i la independència del Consultiu es afeblir les nostres institucions. Cal recordar que l’anterior govern va utilitzar reiteradament les recomanacions del Consultiu per a prendre la decisió d’interposar recursos d'inconstitucionalitat contra lleis de l’Estat.

4. Portar al Congrés dels Diputats una proposta de nou Estatut amb elements que hagin estat declarats inconstitucionals pel Consell Consultiu de la Generalitat és garantia de fracàs.

El fet que l’elaboració del nou Estatut entri en la recta final va motivar un article de Joan Tapia publicat a El Periódico en el que es contenen reflexions de gran interès. Així mateix, la catàstrofe de Nova Orleans serveix de pretext a Víctor Francos, Primer Secretari de la Joventut Socialista de Catalunya, per a reflexionar sobre el contingut del nou Estatut.

L’anunciada absència de Jordi Pujol de la celebració institucional de la Diada va motivar un interessant anàlisi d’Andreu Mayayo publicat en forma d’article significativament titulat “El futur no passa pel Fossar” a El Periódico de Catalunya. La coincidència del debat estatutari amb l’ofensiva del PP i de sectors afins contra l’OPA de Gas Natural sobre Endesa (recordem que el govern del PP ja va bloquejar operacions econòmiques liderades per empreses catalanes que cercaven augmentar la seva quota de mercat i adquirir una dimensió més competitiva en l’entorn europeu) és el rerefons d’una reflexió d’Antoni Puigverd publicada a La Vanguardia.

La tenacitat i l’optimisme de Pasqual Maragall queden evidenciats en el Missatge institucional del President de la Generalitat amb motiu de la Diada, en la llarga entrevista publicada avui pel diari La Vanguardia i en el seu article publicat al diari AVUI.

Jo, en canvi, encara em veig incapaç de respondre a la pregunta “Hi haurà Estatut?” perquè veig que l’actitud de CiU és molt inflexible tot i que s’està produint una pressió molt forta de diversos àmbits socials en favor de l’acord (empresaris, sindicats, universitats, fundacions, tercer sector, col·legis professionals...) i que l’ambient de la Diada d’enguany constitueix una forta demanda d’Estatut.

Tal com va dir Manuela de Madre, Presidenta del nostre Grup parlamentari, en 19 mesos de treball d’elaboració de l’Estatut encara no hem vist un gest d’aproximació o una renúncia d’alguna posició de CiU en favor de l’acord. La seva no acceptació del Dictamen del Consell Consultiu és la millor prova que CiU sols estaria disposada a aprovar un projecte d’Estatut que estigués condemnat al fracàs quan arribés al Congrés dels Diputats. Per això no els hi ha agradat que Esquerra Republicana comenci a fer propostes per acostar posicions, com la d’excloure que el sistema de finançament es pugui blindar a partir dels drets històrics (cosa que el Consell Consultiu ha declarat inconstitucional). Mas es va comprometre davant del President de la Generalitat a aportar una nova proposta de finançament. Si la proposta que faci vulnera el Dictamen del Consell Consultiu quedarà definitivament provat que CiU no vol que s’aprovi el nou Estatut. Per acabar-ho d’adobar, es publiquen avui informacions que apunten que CiU farà pública la seva proposta dimarts en forma d’ultimàtum: o s’accepta tal qual o no hi ha Estatut. Si fos així quedaria també clar que si no hi ha Estatut és degut a la intransigència antipatriòtica de CiU. Esperem que la notícia no es confirmi i que sols es tracti de l’enèsima intoxicació dels sectors de CiU que treballen per fer fracassar l’Estatut.

L’enquesta que publica avui El Periódico de Catalunya marca quina és la voluntat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en relació a l’aprovació de l’Estatut i la valoració que fan de les posicions d’uns i altres. Segons aquesta enquesta, el 63.7% vol que se segueixin les recomanacions del Consell Consultiu, el 77% vol un Estatut amb la màxima ambició però que es pugui aprovar a Madrid, el 28% creu que el PSC és el partit que més fa en favor de l’acord (seguit d’ERC amb un 16.2 i de CiU amb un 8.3). El 43% creu que el PPC és el partit que posa més entrebancs (seguit de CiU amb un 17.3), el 59.7% aprova la posició i l’actitud del PSC (seguit d’ICV-EUiA amb un 52.8, ERC amb un 47.3, CiU amb un 44.7, i PPC amb un 12.5). Mentre un 42.4% creu que Pasqual Maragall ho està fent bé o molt bé, sols un 28,3% creu que Artur Mas ho estigui fent bé o molt bé. La relació s’inverteix quan només un 14.5% creu que Pasqual Maragall ho estigui fent malament o molt malament, mentre que un 28.8% dels enquestats creuen que Artur Mas ho està fent malament o molt malament. Dada curiosa: mentre un 43.4% dels votants de CiU creu que Mas ho està fent bé o molt bé, aquest percentatge puja fins el 47.1% entre els votants del PPC.

Amb una majoria a Espanya que, a diferència al govern anterior, no talla les ales a les empreses catalanes, amb una solució positiva al finançament de la sanitat discutida en una Conferència de Presidents, amb l’aprovació el proper dijous de la llei per la qual retornaran a Catalunya els papers espoliats després de la guerra civil, desaprofitarem la conjuntura per aprovar un Estatut que aprofiti al màxim el potencial d’autogovern contingut a la Constitució? Espero que no.

Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.onlinenewspapers.com

A l’hora de buscar informacions concretes, és útil comptar amb algun cercador o enllaç directe que ens permeti accedir ràpidament a diferents mitjans de comunicació. Un dels més complets és Onlinenewspapers.com. Seleccioneu el continent, el país…i immediatament tindreu un llistat dels diaris amb els enllaços directes.

Força interessant, també, és la pàgina Today’s front pages, on podreu veure les cobertes de 458 diaris de 48 països classificats pel nom del mitjà o bé pel país. Cobertes de diaris dels EE.UU., Àsia, El Carib, Europa, Orient Mitjà, Nordamèrica, Oceania, Sudamèrica i Àfrica que podeu consultar en el moment de manera gratuïta.

Altres pàgines que us poden ser útils: Pressnetweb.com, Prensa Escrita.com, i finalment una altra pàgina, en aquest cas argentina, Directorio de Medios de Comunicación, ens ofereix també un llistat d’enllaços directes a diaris, revistes, agències, mitjans a Internet, ràdios i TV de tota Espanya.