Activitat trepidant
Quan començo a escriure aquestes ratlles me’n adono que aquest és el darrer diumenge de l’any que escriuré el diari. No espereu, doncs, els més de 300 subscriptors que tinc, rebre’l diumenge dia 24 o diumenge dia 31. No és que me’n vagi de vacances, no. La setmana vinent hi ha Ple del Parlament, la darrera setmana de l’any Alfredo Pérez Rubalcaba m’ha demanat que estigui localitzable i el meu Primer Secretari ha convocat reunió de la Comissió Executiva del PSC el dia 2 de gener... Espero que s’esgotin les existències de cava de tantes coses com haurem de celebrar. I potser hagi d’escriure alguna cosa al Diari....
La setmana que acaba avui també ha estat plena de notícies i esdeveniments. Començava dilluns amb la celebració de la Comissió Executiva del PSC. Com que el Primer Secretari era a Brusel·les amb motiu de reunions ministerials de la Unió Europea i després marxava cap a Hong Kong a la Cimera de l’Organització Mundial de Comerç, em va tocar presentar l’informe polític i donar compte després als mitjans de comunicació del contingut de la reunió. A la nit tenia sopar amb els col·legues del lobby “Un dels nostres” impulsat pel meu amic Joan Estrada. Va estar d’allò més bé. Vaig poder acomiadar-me de la Pilar que marxa a la India per fer un Taller d’Astrologia, vaig saludar Rosa Novell i Eduardo Mendoza, Manolo Flores, Loquillo i Susana Koska, l’insubstituible Mercedes, en Loris Omedes que és productor de la pel·lícula “Vida y Color” (que és el nom d’un dels àlbums de cromos més coneguts de la nostra generació) que s’estrena ben aviat. Hi havia també en Carles Balaguer, el dels Cinemes Méliès, que va portar uns llibre seus sobre cinema que vam sortejar entre la concurrència però no vaig tenir sort que me’n toqués un.
Dimarts teníem reunió de la direcció del Grup parlamentari i Junta de Portaveus a les 5 de la tarda. Vam haver de sortir molt de pressa per arribar a temps (i del braç de la Manuela) a l’acte en commemoració del segon aniversari del Pacte del tinell. Aquí trobareu el discurs que ens va fer Pasqual Maragall i un enllaç a un document imprescindible per fer-se una idea cabal de la feina feta pel Govern de la Generalitat en aquests dos anys. També podeu llegir els articles que Pepe Zaragoza i Joan Ferran han escrit sobre el balanç de dos anys de Tinell.
Ara bé, segueix essent necessari veure els números del Pressupost de la Generalitat per al 2006 per parar compte de la importància de l’esforç inversor i del gir social que està imprimint el Govern de Catalunya. De la mateixa manera que és imprescindible estudiar el powerpoint de David Vegara, Secretari d’Estat d’Economia, sobre la conjuntura econòmica i els Pressupostos generals de l’Estat per al 2006.
Acabat l’acte del Tinell, vaig sortir corrents cap a la meva Agrupació per presentar l’informe davant l’Assemblea. Feia temps que no hi ha anava i vaig disfrutar d’allò més parlant i discutint amb els companys i companyes de Sant Martí.
Dimecres vaig a ser a Madrid, treballant per a l’aprovació de l’Estatut amb Fran Caamaño, Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, un federalista com una casa de pagès. Per cert, Caamaño coneix bé l’obra de Ramón Máiz de qui us recomanava fa ben poc un article publicat a la revista CLAVES de razón pràctica. Els que s’interessen per aquesta qüestió trobaran sens dubte molt útil el document de Ramón Máiz “Nacionalismo, democracia y federalismo” publicat per la Fundació Rafael Campalans. Al vespre vaig arribar a temps de presentar l’informe polític davant el Consell del PSC de Barcelona. Venia entrenat de la discussió a la meva Agrupació i també va ser molt interessant. Amb un especial interès sobre el debat estatutari. Per cert, vaig aprofitar alguns arguments del llibre d’Stéphane Dion al que feia referència la setmana passada.
Dijous vam tenir Ple del Parlament. Es va produir la sorpresa sobre la votació d’un article del Reglament del Parlament quan ERC es va confondre i involuntàriament ens va ajudar a eliminar l’apartat 8 de l’article 123 acordat entre ERC i CiU amb el que els socialistes no hi estàvem d’acord i sobre el que havíem presentat un vot particular en el que trobareu els nostres arguments al respecte. La cosa és senzilla: si l’Estatut s’ha d’aprovar al Parlament per una majoria de dos terços (90 vots) per què s’ha de poder retirar per una majoria inferior de 68 vots? Màxim si es té en compte que el propi Reglament estableix en l’article 123 que hi ha d’haver una votació final sobre el conjunt del text. Quin sentit té retirar la proposta abans d’aquesta votació final? De fet, si una majoria absoluta és contrària al text, votant-hi en contra ja no s’hi arriba als dos terços necessaris perquè la delegació del Parlament l’avali. És llavors i solament llavors quan s’ha de plantejar la retirada. El més probable és que l’error sigui corregit la setmana vinent (cosa amb la que els socialistes estem d’acord) i que el Reglament s’acabi aprovant amb la inclusió d’aquest precepte acordat entre CiU i ERC. Però els socialistes ja hem advertit que si, arribat el moment, s’aplica aquest precepte concret per retirar el projecte d’Estatut abans d’hora, privant als Diputats de la Delegació del Parlament de pronunciar-se en una votació final sobre el conjunt del text, demanarem l’emparament del Tribunal Constitucional. El Ple va acabar a quarts d’onze de la nit. I vaig sortir corrents cap al sopar de Nadal del PSC de L’Hospitalet. Molta gent, molta animació i un Celestino Corbacho en plena forma.
Divendres vaig mantenir una entrevista amb el President del Comitè d’Empresa de SEAT i Secretari General de la Secció Sindical d’UGT, Matías Carnero i Manuel Gallardo, Secretari General de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya. Volíem seguir d’aprop la negociació sobre l’expedient de regulació d’ocupació de SEAT. Però la nit abans s’havia arribat finalment a un acord entre els sindicats majoritaris i l’empresa SEAT amb la mediació de la Conselleria de Treball. És un acord molt important que demostra la maduresa i la intel·ligència del sindicalisme català i que sens dubte serà d’obligada referència en el futur. Aquí sota hi ha una foto d’una de les manifestacions en suport a SEAT. Hi veureu Josep M. Alvarez, Secretari General d’UGT, flanquejat per Matías Carnero amb anorak vermell i Manuel Gallardo. Al darrera Joan Ferran, en representació del nostre Grup parlamentari.
Com apuntava ja dimarts en el meu Diari, la comparació dels discursos sobre l’Estat del Benestar d’Artur Mas (21.11.05) i Antoni Castells(20.11.05) posa de relleu les principals diferències en les concepcions polítiques de CiU i del PSC. Comença un debat de fons sobre el model de societat que volem construir. Llegiu els articles al respecte de Vicenç Navarro (aquí en versió castellana) i Joan Subirats.
Divendres vaig gravar un programa a Ràdio-4, vaig intervenir en l’acte de lliurament dels diplomes a participants i professors de l’Escola de Formació del PSC que porta el nom de Xavier Soto. Va ser un acte magnífic amb la presència de més de 400 persones i en el que es percebia un gran entusiasme. Cal agrair l’esforç del Director de l’Escola Xavier Marín i el seu equip per una tasca ingent. Acabat l’acte, sortia cap al Sopar de Nadal de la meva Agrupació.
Dissabte, cap a Valls. Allà es celebrava el Consell de la Federació de les Comarques Tarragonines del PSC, on vaig presentar un Informe polític i vaig fer un contacte amb els mitjans de comunicació sobre la proposta de finançament del PSOE. Allà vaig fer aquestes declaracions: “hi ha una gran distància entre la proposta de finançament autonòmic que el Ministeri d’Economia ha fet arribar als partits que van donar suport a l’Estatut i el text aprovat pel Parlament”. No obstant això, em vaig mostrar optimista i vaig afirmar que “l’acord no només és necessari, sinó possible. Estem lluny, però la proposta coneguda avui és un punt de partida per a la negociació. Ara el que toca és negociar per acostar posicions i arribar a un acord”. Entre els diferents aspectes a negociar, destaca el de l’Agència Tributària que en la nostra opinió hauria de poder gestionar, a través dels mecanismes que s’acordin, no només els impostos propis de la Generalitat i els que li siguin cedits, sinó tots. Considerem també que l’Estatut “ha de concretar més la capacitat normativa” de la Generalitat i “ha de contemplar criteris per formular els mecanismes de solidaritat i anivellament”. Així mateix cal incorporar compromisos o mecanismes per assegurar una adequada inversió de l’Estat a Catalunya. Sobre la clàusula incorporada a la proposta del PSOE que afirma que cap comunitat autònoma ha de tenir privilegis, vaig dir que era “molt positiva, perquè exigeix, tal com demanava el Parlament, una equiparació progressiva entre el nostre sistema i el sistema foral”. Els socialistes considerem desitjable que es pugui arribar a un principi d’acord abans de final d’any i reiterem que mai no hem contemplat un escenari de fracàs en la negociació.
Avui tothom sembla esquinçar-se les vestidures al voltant de la proposta de Pedro Solbes. Tenim una memòria molt fluixa, o és que no recordem que ja abans de l’estiu el Govern havia manifestat el seu desacord amb la proposta catalana, i que fins i tot havia qui deia que a l’Estatut no s’havia de parlar de finançament? Sembla que s’oblidi que la principal dificultat de la negociació és precisament aquesta, com ho va ser a Catalunya. I també sembla que s’oblidi que, en començar les negociacions, cada part afirma la seva posició inicial de forma ben contundent. Serà en el decurs de la negociació que s’aniran apropant les posicions i s’arribarà a un acord. Per cert, el recent acord sobre les perspectives financeres a la Unió Europea (tema sobre el que opinava Felipe González en un article publicat a El País) assegura la continuïtat dels Fons de Cohesió per a Espanya. És una bona notícia que ens ajudarà també en el procés d’acordar el finançament autonòmic.
Aquesta setmana han aparegut uns articles ben interessants sobre l’estratègia del PP i els seus efectes. No us podeu perdre les aportacions d’Ignacio Sánchez-Cuenca i Josep Ramoneda a El País.
Resulta del tot imprescindible llegir l’article de Javier Cercas aparegut avui mateix a El País Semanal. Posa en els seus termes reals les polèmiques sobre l’Estatut, el debat territorial i la diversitat lingüística a Catalunya. Tampoc no us ha de passar per alt l’interessant article de Raimon Obiols sobre la revolta a les ‘banlieues’ franceses. És un debat que té alguns punts de connexió amb l’incipient debat català sobre el model societat del que us parlava abans.
No us perdeu el ‘new look’ del web del PSC ni la celebració avui de la Marató de TV3 contra l’Alzheimer i altres malalties del cervell.
Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://utilidades.bitacoras.com/
Aquests dies que el Miquel ha aprofitat per millorar el seu blog, us facilito informació interessant sobre recursos i eines que tenim al nostre abast per reflexionar sobre com volem que sigui el nostre blog i com podem millorar-lo. A ñblog: utilidades y recursos para blogs trobareu consells per escriure i promocionar el blog; podreu llegir articles i documents interessants com: 10 consejos para una bitácora mejor, de Rebecca Blood; i conèixer un ampli ventall de serveis i aplicacions per crear un blog de manera gratuïta.
Una troballa curiosa a l’hora de dissenyar la nostra pàgina web és css Zen Garden.com que pot resultar molt il·lustrativa ja que ens permet veure com es poden aconseguir diferents dissenys a partir d’un mateix concepte o model (columna de la dreta Select a design). S’adreça a artistes i dissenyadors gràfics i permet seleccionar l’estil que més ens agradi, baixar l’aplicació, versió html o css, facilitant-nos les indicacions necessàries per completar el procés.
Fins el 2006! Per acabar, en aquestes dates nadalenques, res millor per aquells qui participen de les tradicions culturals més populars que visitar la pàgina del Caganer.com on passareu una bona estona veient les figuretes més destacades de l’any.
La setmana que acaba avui també ha estat plena de notícies i esdeveniments. Començava dilluns amb la celebració de la Comissió Executiva del PSC. Com que el Primer Secretari era a Brusel·les amb motiu de reunions ministerials de la Unió Europea i després marxava cap a Hong Kong a la Cimera de l’Organització Mundial de Comerç, em va tocar presentar l’informe polític i donar compte després als mitjans de comunicació del contingut de la reunió. A la nit tenia sopar amb els col·legues del lobby “Un dels nostres” impulsat pel meu amic Joan Estrada. Va estar d’allò més bé. Vaig poder acomiadar-me de la Pilar que marxa a la India per fer un Taller d’Astrologia, vaig saludar Rosa Novell i Eduardo Mendoza, Manolo Flores, Loquillo i Susana Koska, l’insubstituible Mercedes, en Loris Omedes que és productor de la pel·lícula “Vida y Color” (que és el nom d’un dels àlbums de cromos més coneguts de la nostra generació) que s’estrena ben aviat. Hi havia també en Carles Balaguer, el dels Cinemes Méliès, que va portar uns llibre seus sobre cinema que vam sortejar entre la concurrència però no vaig tenir sort que me’n toqués un.
Dimarts teníem reunió de la direcció del Grup parlamentari i Junta de Portaveus a les 5 de la tarda. Vam haver de sortir molt de pressa per arribar a temps (i del braç de la Manuela) a l’acte en commemoració del segon aniversari del Pacte del tinell. Aquí trobareu el discurs que ens va fer Pasqual Maragall i un enllaç a un document imprescindible per fer-se una idea cabal de la feina feta pel Govern de la Generalitat en aquests dos anys. També podeu llegir els articles que Pepe Zaragoza i Joan Ferran han escrit sobre el balanç de dos anys de Tinell.
Ara bé, segueix essent necessari veure els números del Pressupost de la Generalitat per al 2006 per parar compte de la importància de l’esforç inversor i del gir social que està imprimint el Govern de Catalunya. De la mateixa manera que és imprescindible estudiar el powerpoint de David Vegara, Secretari d’Estat d’Economia, sobre la conjuntura econòmica i els Pressupostos generals de l’Estat per al 2006.
Acabat l’acte del Tinell, vaig sortir corrents cap a la meva Agrupació per presentar l’informe davant l’Assemblea. Feia temps que no hi ha anava i vaig disfrutar d’allò més parlant i discutint amb els companys i companyes de Sant Martí.
Dimecres vaig a ser a Madrid, treballant per a l’aprovació de l’Estatut amb Fran Caamaño, Secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, un federalista com una casa de pagès. Per cert, Caamaño coneix bé l’obra de Ramón Máiz de qui us recomanava fa ben poc un article publicat a la revista CLAVES de razón pràctica. Els que s’interessen per aquesta qüestió trobaran sens dubte molt útil el document de Ramón Máiz “Nacionalismo, democracia y federalismo” publicat per la Fundació Rafael Campalans. Al vespre vaig arribar a temps de presentar l’informe polític davant el Consell del PSC de Barcelona. Venia entrenat de la discussió a la meva Agrupació i també va ser molt interessant. Amb un especial interès sobre el debat estatutari. Per cert, vaig aprofitar alguns arguments del llibre d’Stéphane Dion al que feia referència la setmana passada.
Dijous vam tenir Ple del Parlament. Es va produir la sorpresa sobre la votació d’un article del Reglament del Parlament quan ERC es va confondre i involuntàriament ens va ajudar a eliminar l’apartat 8 de l’article 123 acordat entre ERC i CiU amb el que els socialistes no hi estàvem d’acord i sobre el que havíem presentat un vot particular en el que trobareu els nostres arguments al respecte. La cosa és senzilla: si l’Estatut s’ha d’aprovar al Parlament per una majoria de dos terços (90 vots) per què s’ha de poder retirar per una majoria inferior de 68 vots? Màxim si es té en compte que el propi Reglament estableix en l’article 123 que hi ha d’haver una votació final sobre el conjunt del text. Quin sentit té retirar la proposta abans d’aquesta votació final? De fet, si una majoria absoluta és contrària al text, votant-hi en contra ja no s’hi arriba als dos terços necessaris perquè la delegació del Parlament l’avali. És llavors i solament llavors quan s’ha de plantejar la retirada. El més probable és que l’error sigui corregit la setmana vinent (cosa amb la que els socialistes estem d’acord) i que el Reglament s’acabi aprovant amb la inclusió d’aquest precepte acordat entre CiU i ERC. Però els socialistes ja hem advertit que si, arribat el moment, s’aplica aquest precepte concret per retirar el projecte d’Estatut abans d’hora, privant als Diputats de la Delegació del Parlament de pronunciar-se en una votació final sobre el conjunt del text, demanarem l’emparament del Tribunal Constitucional. El Ple va acabar a quarts d’onze de la nit. I vaig sortir corrents cap al sopar de Nadal del PSC de L’Hospitalet. Molta gent, molta animació i un Celestino Corbacho en plena forma.
Divendres vaig mantenir una entrevista amb el President del Comitè d’Empresa de SEAT i Secretari General de la Secció Sindical d’UGT, Matías Carnero i Manuel Gallardo, Secretari General de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya. Volíem seguir d’aprop la negociació sobre l’expedient de regulació d’ocupació de SEAT. Però la nit abans s’havia arribat finalment a un acord entre els sindicats majoritaris i l’empresa SEAT amb la mediació de la Conselleria de Treball. És un acord molt important que demostra la maduresa i la intel·ligència del sindicalisme català i que sens dubte serà d’obligada referència en el futur. Aquí sota hi ha una foto d’una de les manifestacions en suport a SEAT. Hi veureu Josep M. Alvarez, Secretari General d’UGT, flanquejat per Matías Carnero amb anorak vermell i Manuel Gallardo. Al darrera Joan Ferran, en representació del nostre Grup parlamentari.
Com apuntava ja dimarts en el meu Diari, la comparació dels discursos sobre l’Estat del Benestar d’Artur Mas (21.11.05) i Antoni Castells(20.11.05) posa de relleu les principals diferències en les concepcions polítiques de CiU i del PSC. Comença un debat de fons sobre el model de societat que volem construir. Llegiu els articles al respecte de Vicenç Navarro (aquí en versió castellana) i Joan Subirats.
Divendres vaig gravar un programa a Ràdio-4, vaig intervenir en l’acte de lliurament dels diplomes a participants i professors de l’Escola de Formació del PSC que porta el nom de Xavier Soto. Va ser un acte magnífic amb la presència de més de 400 persones i en el que es percebia un gran entusiasme. Cal agrair l’esforç del Director de l’Escola Xavier Marín i el seu equip per una tasca ingent. Acabat l’acte, sortia cap al Sopar de Nadal de la meva Agrupació.
Dissabte, cap a Valls. Allà es celebrava el Consell de la Federació de les Comarques Tarragonines del PSC, on vaig presentar un Informe polític i vaig fer un contacte amb els mitjans de comunicació sobre la proposta de finançament del PSOE. Allà vaig fer aquestes declaracions: “hi ha una gran distància entre la proposta de finançament autonòmic que el Ministeri d’Economia ha fet arribar als partits que van donar suport a l’Estatut i el text aprovat pel Parlament”. No obstant això, em vaig mostrar optimista i vaig afirmar que “l’acord no només és necessari, sinó possible. Estem lluny, però la proposta coneguda avui és un punt de partida per a la negociació. Ara el que toca és negociar per acostar posicions i arribar a un acord”. Entre els diferents aspectes a negociar, destaca el de l’Agència Tributària que en la nostra opinió hauria de poder gestionar, a través dels mecanismes que s’acordin, no només els impostos propis de la Generalitat i els que li siguin cedits, sinó tots. Considerem també que l’Estatut “ha de concretar més la capacitat normativa” de la Generalitat i “ha de contemplar criteris per formular els mecanismes de solidaritat i anivellament”. Així mateix cal incorporar compromisos o mecanismes per assegurar una adequada inversió de l’Estat a Catalunya. Sobre la clàusula incorporada a la proposta del PSOE que afirma que cap comunitat autònoma ha de tenir privilegis, vaig dir que era “molt positiva, perquè exigeix, tal com demanava el Parlament, una equiparació progressiva entre el nostre sistema i el sistema foral”. Els socialistes considerem desitjable que es pugui arribar a un principi d’acord abans de final d’any i reiterem que mai no hem contemplat un escenari de fracàs en la negociació.
Avui tothom sembla esquinçar-se les vestidures al voltant de la proposta de Pedro Solbes. Tenim una memòria molt fluixa, o és que no recordem que ja abans de l’estiu el Govern havia manifestat el seu desacord amb la proposta catalana, i que fins i tot havia qui deia que a l’Estatut no s’havia de parlar de finançament? Sembla que s’oblidi que la principal dificultat de la negociació és precisament aquesta, com ho va ser a Catalunya. I també sembla que s’oblidi que, en començar les negociacions, cada part afirma la seva posició inicial de forma ben contundent. Serà en el decurs de la negociació que s’aniran apropant les posicions i s’arribarà a un acord. Per cert, el recent acord sobre les perspectives financeres a la Unió Europea (tema sobre el que opinava Felipe González en un article publicat a El País) assegura la continuïtat dels Fons de Cohesió per a Espanya. És una bona notícia que ens ajudarà també en el procés d’acordar el finançament autonòmic.
Aquesta setmana han aparegut uns articles ben interessants sobre l’estratègia del PP i els seus efectes. No us podeu perdre les aportacions d’Ignacio Sánchez-Cuenca i Josep Ramoneda a El País.
Resulta del tot imprescindible llegir l’article de Javier Cercas aparegut avui mateix a El País Semanal. Posa en els seus termes reals les polèmiques sobre l’Estatut, el debat territorial i la diversitat lingüística a Catalunya. Tampoc no us ha de passar per alt l’interessant article de Raimon Obiols sobre la revolta a les ‘banlieues’ franceses. És un debat que té alguns punts de connexió amb l’incipient debat català sobre el model societat del que us parlava abans.
No us perdeu el ‘new look’ del web del PSC ni la celebració avui de la Marató de TV3 contra l’Alzheimer i altres malalties del cervell.
Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://utilidades.bitacoras.com/
Aquests dies que el Miquel ha aprofitat per millorar el seu blog, us facilito informació interessant sobre recursos i eines que tenim al nostre abast per reflexionar sobre com volem que sigui el nostre blog i com podem millorar-lo. A ñblog: utilidades y recursos para blogs trobareu consells per escriure i promocionar el blog; podreu llegir articles i documents interessants com: 10 consejos para una bitácora mejor, de Rebecca Blood; i conèixer un ampli ventall de serveis i aplicacions per crear un blog de manera gratuïta.
Una troballa curiosa a l’hora de dissenyar la nostra pàgina web és css Zen Garden.com que pot resultar molt il·lustrativa ja que ens permet veure com es poden aconseguir diferents dissenys a partir d’un mateix concepte o model (columna de la dreta Select a design). S’adreça a artistes i dissenyadors gràfics i permet seleccionar l’estil que més ens agradi, baixar l’aplicació, versió html o css, facilitant-nos les indicacions necessàries per completar el procés.
Fins el 2006! Per acabar, en aquestes dates nadalenques, res millor per aquells qui participen de les tradicions culturals més populars que visitar la pàgina del Caganer.com on passareu una bona estona veient les figuretes més destacades de l’any.
enviat per Miquel enllaç permanent 5:44 PM
Notes recents
<< Inici