Se'ls veu el PPlumero!
Inevitablement el meu diari comença amb una valoració de la concentració convocada ahir pel PP. Una manifestació teòricament “a favor de la Constitució” però que de fet constitueix una mobilització contra l’Estatut de Catalunya, contra el govern Zapatero i pel retorn tan ràpid com sigui possible del PP al govern. Així ho ha vist moltíssima gent i, com sempre, ho recullen gràficament de forma magnífica els “ninotaires”, com ho fa avui Ferreres a La Vanguardia:
El PP mai no havia mostrat un fervor constitucional com el que pretenia exhibir ahir. De fet sols cal rellegir els escrits del Presidente-fundador, D. Manuel Fraga Iribarne, per fer-se una idea de les reticències envers el text, particularment pel que fa al Títol VIIIè i a la inclusió del terme “nacionalitats”. També Fraga es va oposar al restabliment provisional de la Generalitat amb el President Tarradellas.
De fet, si el PP hagués assumit de cor la Constitució no haurien estat en contra de la presa en consideració del projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, emparat en els articles 147.3 (“La reforma dels Estatuts s’ajustarà al procediment que ells mateixos estableixin i requerirà, en qualsevol cas, l’aprovació de les Corts Generals per llei orgànica”), 148.2 (“Havent transcorregut cinc anys, i mitjançant la reforma dels seus Estatuts, les Comunitats Autònomes podran ampliar successivament –la negreta és meva– les seves competències dins el marc establert per l’article 149”) i 152.2 (“Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius Estatuts, només podran ser modificats mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjançant referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents”). Van llegir ahir aquests articles? Els coneixen Rajoy, Zaplana, Acebes o Aznar?
Per manifestar el desacord amb respecte d’una proposta de reforma sols cal presentar-hi esmenes. Fins i tot una esmena a la totalitat. Però no, el PP va arribar a intentar evitar que ni tant sols fos admès a tràmit, bloquejant-lo a la Mesa del Congrés, primer, i votant en contra de la seva presa en consideració, després. Inclús van presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional que és, de fet, un recurs previ d’inconstitucionalitat encobert. Això sí, ho van fer prou tard com perquè el Tribunal no el pogués considerar abans de la celebració del ple del Congrés. I, a més, intenten recusar un Magistrat del Tribunal Constitucional (perquè consideren que no compartirà els criteris del PP en aquesta matèria) amb la peregrina excusa que havia col·laborat amb l’Institut d’Estudis Autonòmics. Aquests són els defensors de la Constitució!
En defensa de la Constitució és el títol d’un magnífic article de Javier Pérez Royo publicat el 2 de desembre a El Periódico de Catalunya (aquí el trobareu en versió castellana) per defensar que el pitjor enemic de les constitucions és qui es nega a reformar-les quan convé per adaptar-les a noves necessitats.
La gent de la dreta extrema que avui dirigeix el PP encara no ha après que la Constitució és, sobretot, diàleg, negociació i pacte. És a dir, tot el contrari d’insults, xantatge, manipulació i mentida. La Constitució és acceptar que no sempre s’està al govern i que no s’hi val a generar un estat de crispació permanent quan governen uns altres. Sobre aquest darrer aspecte resulta d’imprescindible lectura l’article de Joaquín Estefanía publicat el dia 28 de novembre a El País. Jo també en vaig parlar en l’article crisPPació publicat a ABC. L’estratègia del PP oblida que falta molt per a les eleccions, i que per aquest camí es quedarà sol per molt de temps, tal com assenyala aquest article de Josep Ramoneda publicat l’1 de desembre a El País.
És el que li ha passat al PP amb la Llei Orgànica d’Educació. També van organitzar una manifestació i van intentar bloquejar una negociació amb els sectors afectats. No se’n van sortir i, finalment, es van quedar sols al Congrés dels Diputats votant-hi en contra. És el que els passarà també amb la proposta de reforma de l’Estatut.
Per cert, l’any 2005 haurà estat l’any en que el PP va intentar ocupar el carrer ja que, a part de les dues manifestacions ja esmentades contra l’Estatut (3 de desembre) i contra la LOE (12 de novembre), el PP es va manifestar contra el transvasament d’aigües del Tajo des de Castella-La Manxa a Múrcia que consideraven escàs (14 de juliol), contra el matrimoni entre persones del mateix sexe (18 de juny), contra el retorn dels papers de la Generalitat incautats a la guerra civil (11 de juny), contra el diàleg amb ETA (4 de juny) i en suport a les víctimes del terrorisme, manifestació en la que es va produir l’agressió al Ministre de Defensa (21 de gener).
Per acabar amb la crònica de la radicalització del PP i els seus intents de bloquejar la reforma de l’Estatut, cal esmentar la declaració institucional del President del Parlament, Ernest Benach, reprovant les declaracions d’Angel Acebes, responent a la petició d’emparament que li vaig adreçar en nom del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi. Tampoc no hauria de passar per alt la intel·ligent observació de Borja de Riquer en aquest article publicat a El País, alertant sobre l’intent de cercar en la història arguments per afavorir unes o altres tesis, ja que la convivència és quelcom molt més relacionat amb el present i el futur que no pas amb el passat. Afortunadament sorgeixen noves veus en favor de la reforma estatutària, com el Manifest impulsat per la plataforma No Nos Resignamos.
Hem d’intentar que el PP no aconsegueixi distreure’ns d’altres prioritats. En aquest sentit ens hem de felicitar de la valoració positiva que fa un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre els Pressupostos de la Generalitat per al 2006. Tampoc no hem de perdre de vista els problemes als que s’enfronten avui els joves catalans analitzats pel President Maragall en un article publicat avui a El Periódico (aquí el trobareu en versió castellana). Tampoc no us hauríeu de perdre l’entrevista a Celestino Corbacho publicada avui a La Vanguardia.
Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.citizensconvention.net/
Aquest cap de setmana s’ha celebrat la Convenció de Ciutadans Europeus a Gènova (Itàlia). Els NO francès i holandès a la Constitució europea han paralitzat –entre d’altres causes- el procés de construcció europea. A més, la presidència semestral britànica de la UE i la seva prioritat pressupostària han deixat en stanb by a la Constitució. El Moviment Europeu Federalista (MFE) i la Unió dels Federalistes Europeus (UEF), amb d’altres organitzacions polítiques europees i federals han impulsat aquest oportuna Convenció amb l’objectiu de rellançar el procés constitucional europeu des de la participació activa dels ciutadans i ciutadanes. I, tot i que les percepcions crítiques i/o negatives sobre l’acció de la Unió Europea són diverses segons el país, hi ha una idea comú prou compartida sobre necessitat d’una Europa més democràtica i transparent, propera als seus ciutadans. Podeu consultar aquí el programa i la qualitat de les reflexions i de les propostes en els documents i contribucions previs a la convenció.
En properes edicions us presentarem les millors webs i centres de recursos que sobre “federalisme” hem seleccionat per a tots aquells que voleu aprofundir en aquest debat polític.
El PP mai no havia mostrat un fervor constitucional com el que pretenia exhibir ahir. De fet sols cal rellegir els escrits del Presidente-fundador, D. Manuel Fraga Iribarne, per fer-se una idea de les reticències envers el text, particularment pel que fa al Títol VIIIè i a la inclusió del terme “nacionalitats”. També Fraga es va oposar al restabliment provisional de la Generalitat amb el President Tarradellas.
De fet, si el PP hagués assumit de cor la Constitució no haurien estat en contra de la presa en consideració del projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, emparat en els articles 147.3 (“La reforma dels Estatuts s’ajustarà al procediment que ells mateixos estableixin i requerirà, en qualsevol cas, l’aprovació de les Corts Generals per llei orgànica”), 148.2 (“Havent transcorregut cinc anys, i mitjançant la reforma dels seus Estatuts, les Comunitats Autònomes podran ampliar successivament –la negreta és meva– les seves competències dins el marc establert per l’article 149”) i 152.2 (“Una vegada hagin estat sancionats i promulgats els respectius Estatuts, només podran ser modificats mitjançant els procediments que ells mateixos estableixin i mitjançant referèndum entre els electors inscrits en els censos corresponents”). Van llegir ahir aquests articles? Els coneixen Rajoy, Zaplana, Acebes o Aznar?
Per manifestar el desacord amb respecte d’una proposta de reforma sols cal presentar-hi esmenes. Fins i tot una esmena a la totalitat. Però no, el PP va arribar a intentar evitar que ni tant sols fos admès a tràmit, bloquejant-lo a la Mesa del Congrés, primer, i votant en contra de la seva presa en consideració, després. Inclús van presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional que és, de fet, un recurs previ d’inconstitucionalitat encobert. Això sí, ho van fer prou tard com perquè el Tribunal no el pogués considerar abans de la celebració del ple del Congrés. I, a més, intenten recusar un Magistrat del Tribunal Constitucional (perquè consideren que no compartirà els criteris del PP en aquesta matèria) amb la peregrina excusa que havia col·laborat amb l’Institut d’Estudis Autonòmics. Aquests són els defensors de la Constitució!
En defensa de la Constitució és el títol d’un magnífic article de Javier Pérez Royo publicat el 2 de desembre a El Periódico de Catalunya (aquí el trobareu en versió castellana) per defensar que el pitjor enemic de les constitucions és qui es nega a reformar-les quan convé per adaptar-les a noves necessitats.
La gent de la dreta extrema que avui dirigeix el PP encara no ha après que la Constitució és, sobretot, diàleg, negociació i pacte. És a dir, tot el contrari d’insults, xantatge, manipulació i mentida. La Constitució és acceptar que no sempre s’està al govern i que no s’hi val a generar un estat de crispació permanent quan governen uns altres. Sobre aquest darrer aspecte resulta d’imprescindible lectura l’article de Joaquín Estefanía publicat el dia 28 de novembre a El País. Jo també en vaig parlar en l’article crisPPació publicat a ABC. L’estratègia del PP oblida que falta molt per a les eleccions, i que per aquest camí es quedarà sol per molt de temps, tal com assenyala aquest article de Josep Ramoneda publicat l’1 de desembre a El País.
És el que li ha passat al PP amb la Llei Orgànica d’Educació. També van organitzar una manifestació i van intentar bloquejar una negociació amb els sectors afectats. No se’n van sortir i, finalment, es van quedar sols al Congrés dels Diputats votant-hi en contra. És el que els passarà també amb la proposta de reforma de l’Estatut.
Per cert, l’any 2005 haurà estat l’any en que el PP va intentar ocupar el carrer ja que, a part de les dues manifestacions ja esmentades contra l’Estatut (3 de desembre) i contra la LOE (12 de novembre), el PP es va manifestar contra el transvasament d’aigües del Tajo des de Castella-La Manxa a Múrcia que consideraven escàs (14 de juliol), contra el matrimoni entre persones del mateix sexe (18 de juny), contra el retorn dels papers de la Generalitat incautats a la guerra civil (11 de juny), contra el diàleg amb ETA (4 de juny) i en suport a les víctimes del terrorisme, manifestació en la que es va produir l’agressió al Ministre de Defensa (21 de gener).
Per acabar amb la crònica de la radicalització del PP i els seus intents de bloquejar la reforma de l’Estatut, cal esmentar la declaració institucional del President del Parlament, Ernest Benach, reprovant les declaracions d’Angel Acebes, responent a la petició d’emparament que li vaig adreçar en nom del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi. Tampoc no hauria de passar per alt la intel·ligent observació de Borja de Riquer en aquest article publicat a El País, alertant sobre l’intent de cercar en la història arguments per afavorir unes o altres tesis, ja que la convivència és quelcom molt més relacionat amb el present i el futur que no pas amb el passat. Afortunadament sorgeixen noves veus en favor de la reforma estatutària, com el Manifest impulsat per la plataforma No Nos Resignamos.
Hem d’intentar que el PP no aconsegueixi distreure’ns d’altres prioritats. En aquest sentit ens hem de felicitar de la valoració positiva que fa un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre els Pressupostos de la Generalitat per al 2006. Tampoc no hem de perdre de vista els problemes als que s’enfronten avui els joves catalans analitzats pel President Maragall en un article publicat avui a El Periódico (aquí el trobareu en versió castellana). Tampoc no us hauríeu de perdre l’entrevista a Celestino Corbacho publicada avui a La Vanguardia.
Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.citizensconvention.net/
Aquest cap de setmana s’ha celebrat la Convenció de Ciutadans Europeus a Gènova (Itàlia). Els NO francès i holandès a la Constitució europea han paralitzat –entre d’altres causes- el procés de construcció europea. A més, la presidència semestral britànica de la UE i la seva prioritat pressupostària han deixat en stanb by a la Constitució. El Moviment Europeu Federalista (MFE) i la Unió dels Federalistes Europeus (UEF), amb d’altres organitzacions polítiques europees i federals han impulsat aquest oportuna Convenció amb l’objectiu de rellançar el procés constitucional europeu des de la participació activa dels ciutadans i ciutadanes. I, tot i que les percepcions crítiques i/o negatives sobre l’acció de la Unió Europea són diverses segons el país, hi ha una idea comú prou compartida sobre necessitat d’una Europa més democràtica i transparent, propera als seus ciutadans. Podeu consultar aquí el programa i la qualitat de les reflexions i de les propostes en els documents i contribucions previs a la convenció.
En properes edicions us presentarem les millors webs i centres de recursos que sobre “federalisme” hem seleccionat per a tots aquells que voleu aprofundir en aquest debat polític.
versión castellana
<< Inici