Aúpa Patxi, Estatut aurrerá

Començo avui amb la bona notícia de la reelecció de Patxi López al capdavant del socialisme basc, amb el suport de més del 96% dels vots emesos en el Congrés del Partit Socialista d’Euskadi-Euskadiko Ezquerra-PSOE. No cal dir que els socialistes de Catalunya ens felicitem del resultat del Congrés i de la nova etapa política que s’ha obert al País Basc en la que el paper dels socialistes és decisiu. Hem volgut remarcar el nostre suport i compromís amb el PSE-EE-PSOE a través de la presència de Pasqual Maragall i José Zaragoza en la cloenda del Congrés. Un Congrés que ha servit també perquè la Comissió Executiva Federal del PSOE subratllés la posició del socialisme espanyol en el debat sobre l’Estatut de Catalunya. En aquest sentit reprodueixo part de les intervencions del Secretari d’Organització, José Blanco, i el President del PSOE, Manolo Chaves en les sessions d’obertura i cloenda del Congrés.

El Secretario de Organización del PSOE, José Blanco, ha asegurado hoy que “Rajoy, Acebes, y Zaplana, mienten igual que otros acuden todos los días al gimnasio: para mantenerse en forma”. Blanco realizaba estas declaraciones durante su discurso de inauguración del Congreso del PSE-EE que tiene lugar este fin de semana en Bilbao.

Para Blanco, el PP pretende hacer vivir a los españoles con el Estatuto catalán la misma situación que cuando el Parlamento Vasco aprobó el Plan Ibarretxe: “Con un recital de escandalizados aspavientos, pregonando la ruptura de España, sembrando el miedo, y atacando al Gobierno con un discurso supuestamente patriótico y, en realidad, desvergonzado, oportunista y demagógico”:

El Secretario de Organización socialista ha asegurado que “Rajoy, se parece cada vez más a un telepredicador que sale a la calle todos los días anunciándonos que el cielo está a punto de caernos sobre nuestras cabezas como castigo por no haberle votado”.

Blanco ha dicho que mientras el PSOE aborda el Estatuto de Cataluña igual que abordó en su día el Plan Ibarretxe, con “serenidad y aplicando la Constitución”, el PP hace lo mismo que hizo entonces: “Crispar y mentir”.

José Blanco ha hecho también referencia al final de la violencia terrorista de ETA, y ha asegurado que “hoy tenemos la paz más cerca que cuando celebramos el último congreso, y quiero formular un deseo que estoy seguro que se va a cumplir: que cuando celebremos el próximo congreso, tengamos paz y libertad”.

El presidente del PSOE, Manuel Chaves, afirmó hoy que es necesario "modernizar" el Estado autonómico para "preservarlo" y acusó al PP de dar una respuesta "brutal" a la reforma del estatuto catalán y retomar "el discurso de una España cerrada para arañar algún voto". En este sentido, aseguró que intentar "confrontar" a las autonomías es "una auténtica insensatez" y querer que el Estatut no se debata en el Congreso "antidemocrático".

Chaves realizó estas afirmaciones durante el acto de clausura del V Congreso de los socialistas vascos, que se ha celebrado este fin de semana en el Palacio Euskalduna de Bilbao.

El presidente de la Junta de Andalucía comenzó su intervención felicitando a Patxi López, reelegido ayer como secretario general del PSE-EE, por el "depósito de confianza recibido", el 96,70% de los votos emitidos, y recordando a la labor de los militantes y ediles vascos que "en circunstancias difíciles están todos los días dando testimonio de nuestras ideas" y trasladando el compromiso socialista.

Tras destacar que el PSE es "el que más fielmente refleja la pluralidad de la sociedad vasca", indicó que esta formación "es la única capaz de ser pieza clave e insustituible para cualquier solución de país verdaderamente integradora, un partido tan profundamente vasco como lealmente español".

El presidente del PSOE coincidió con el líder de los socialistas vascos en que Euskadi se encuentra "en el umbral de un nuevo tiempo de paz" e instó a "trabajar juntos" para que el próximo del PSE se celebre en "una Euskadi en paz, sin violencia y sin terrorismo".

Asimismo, se refirió al "debate territorial en el que estamos inmersos" señalando que no comparte que la discusión sobre los estatutos de autonomía "no entre dentro de las preocupaciones" de los ciudadanos e insistiendo en que éste no tiene porqué ser "dramático", como, según censuró, intenta hacer el PP. Por el contrario, aseguró que debe producirse "con normalidad, como corresponde a una España moderna, sólida y afianzada" en los distintos pueblos que la componen.

En este sentido, indicó que el Gobierno que preside José Luis Rodríguez Zapatero está "dando respuesta a las necesidades de reforma del Estado autonómico", que ha supuesto "un éxito para España y para los pueblos que la integran" potenciando "al máximo" los recursos de cada comunidad autónoma y "eliminando la línea de fractura" entre las comunidades del sur y las del norte.

Por ello, continuó, el PSOE desea "preservar" el Estado autonómico, para lo cual es preciso "reformarlo y modernizarlo" adoptándolo a "los nuevos desafíos y retos". En esta línea, aseguró que su partido no teme "los cambios", sino que pretende "liderarlos" para que se produzcan en una dirección "solidaria y coherente".

Chaves indicó que, en este contexto, se han iniciado debates en distintas autonomías sobre la reforma de sus estatutos, pero que, en ningún caso, supone que se esté produciendo "un proceso constituyente". "Nadie está en una segunda transición", insistió, en referencia a las críticas de ex presidente del Gobierno José María Aznar, que calificó de "tonterías".

Tras recordar que la descentralización política del Estado ya está recogida en el artículo 8 de la Constitución, denunció que el PP durante mucho tiempo ha trasladado a la opinión pública que el País Vasco es "un problema" y ahora intenta hacer lo mismo con Cataluña por aprobar su proyecto de nuevo estatuto en el Parlamento autonómico.

De esta manera, criticó que intentar "confrontar" a las autonomías es "una auténtica insensatez" y pretende impedir que el Congreso de los Diputados discuta el proyecto catalán es "antidemocrático". Según agregó, todos los estatutos de autonomía "pueden ser modificados" en esta Cámara- "¿dónde mejor?", cuestionó- a través "del diálogo, la negociación, el pacto" para que todos ellos sean "viables, constitucionales y todos los españoles se sientan cómodos".

Por ello, el presidente del PSOE consideró que "la respuesta del PP ha sido brutal" porque, "si le importara el proyecto de Estatuto catalán, pondría de su parte para corregir" lo que considere oportuno a través de enmiendas y de su voto.

Chaves insistió en criticar la retórica "de la derecha pura y dura: España se hunde, España se desploma y el señor Aznar va por ahí diciendo que España no es un país fiable para invertir, que si el proyecto de estatuto de Cataluña recoge y establece la poligamia, o que reconoce asesinatos piadosos". "Algo que es brutal y si al PP le importara la cohesión, la unidad de España, no se dedicaría a promover el enfrentamiento entre ciudadanos españoles y entre comunidades autónomas", censuró.

Sin embargo, a su entender, este partido, "ha retomado el discurso de una España exclusivista, cerrada" con el fin de "arañar algún voto y tratar de desestabilizar políticamente este país". Así, criticó que "el problema del PP es el problema de la derecha de siempre: que habla mucho de España y se le llena la boca, pero nunca han tenido confianza en los españoles, en la capacidad de progresar en justicia y en libertad".

Por su parte, el PSOE, según concluyó, desea "un estado autonómico reflejo de la pluralidad de España" y basado en la igualdad de todos los ciudadanos, para que tengan "los mismos derechos y oportunidades" independientemente de donde residan.

Ja la setmana va començar amb el viu contrast de les posicions del PP i del PSOE sobre el debat estatutari que es posaven de relleu en les diferències entre el Dictamen que ha servit per a la fixació de la posició del socialisme espanyol i el Dictamen de Jorge Trías Sagnier de la Fundación FAES que està orientant la posició del PP. En aquest darrer es troben entres d’altres tres “perles” que no em resisteixo a transcriure: “la regulación no sólo del matrimonio sino “de otras formas de convivencia” (Art. 40. 7 EC) constituye la puerta legal para la futura ampliación del matrimonio a uniones poligámicas como las que autoriza la religión islámica”. “Es en la competencia exclusiva del Estado en materia de Justicia donde la modificación resulta más radical. Ahí se ponen los pies donde estaba la cabeza y la cabeza en el lugar de los pies. Nada menos que un retroceso de trescientos años, retornando a una concepción de la justicia intervenida por el poder político y, por lo tanto, susceptible de corrupción”. “Se supone que habrá un DNI específico para los ciudadanos de Cataluña y otro, el español, para el común de los mortales”.

Davant d’informes com aquest no és d’estranyar que Mariano Rajoy hagi de venir sovint a Catalunya per brindar amb cava intentant-se desmarcar de l’escandalosa campanya anticatalanista, que atia l’odi i la crispació, desenvolupada per destacats dirigents del PP, mitjans d’orientació conservadora i l’emissora de la Conferència Episcopal Espanyola.

Davant d’aquesta campanya indigna, els socialistes prosseguim amb el nostre esforç d’explicació del qual avui vull destacar la intervenció de José Montilla davant el Foro Europa Press i els meus articles “Para pactar se debe antes escuchar” publicat a ABC, i “El Estatuto y la caja única de la Seguridad Social”, publicat a Expansión. També us pot ser útil l’argumentari que hem distribuït entre els Diputats que fan actes explicatius arreu de Catalunya. Al capdavant de tot aquest esforç hi ha Manuela de Madre, Vicepresidenta del PSC i Presidenta del Grup parlamentari. El seu esforç li va fer guanyar un “semàfor verd” a La Vanguardia i la crònica de Jaume Aroca que trobareu tot seguit.

Manuela, en campaña
La vicepresidenta del PSC visita cuatro platós de televisión en Madrid en 24 horas

JAUME V. AROCA – LA VANGUARDIA – 27/10/2005
Barcelona

En campaña. Manuela de Madre ha visitado cuatro platós de televisión en Madrid en poco menos de veinticuatro horas. La vicepresidenta del PSC participó a mediodía del martes en la tertulia del programa de Ana Rosa Quintana en Tele 5, y por la tarde grabó una entrevista para el programa que dirige Manuel Campo Vidal para la red de televisiones locales del grupo Vocento. Por la noche, la entrevistaron en el informativo de las 0 horas de Telemadrid que dirige Germán Yanke. Esta entrevista registró unos 188.000 oyentes con un share del 18%, lo que, según fuentes de Telemadrid, la sitúa en la zona alta de las audiencias de este programa, que normalmente ronda el 10%. Y aún ayer a mediodía estuvo en la tertulia política del programa que dirige María Teresa Campos. "Lo que la gente quiere saber es que no hay para tanto". Ese es el mensaje repetido en todas las entrevistas, destinadas a combatir la contundente campaña de los populares contra el Estatut.

Entre programa y programa, Manuela de Madre todavía concedió entrevistas a dos diarios, a una revista, a una emisora de radio... Desde que el PSC inició esta campaña, De Madre ha firmado siete artículos en cabeceras de la prensa regional española y el viceprimer secretario, Miquel Iceta, otros 14. Entre tanto, la web abierta por el PSC para explicar el Estatut ha recibido ya 49.104 visitas.

Afortunadament no estem en absolut sols en aquest esforç explicatiu. Cal destacar en aquest sentit la publicació per part de la Fundació Catalunya Segle XXI, a impuls de Carme Valls i Michael Donaldson, del llibre “Hacia una España plural, social y federal”, que compta amb 25 reflexions sobre el tema a càrrec de: Eliseo Aja, Joseba Arregui, Núria Bosch, Miquel Caminal, Antoni Castells, Antoni Comín, Antón Costas, Soledad Gallego, Miquel Iceta, Rafael Jorba, Juan-José López Burniol, Ramón Máiz, Pasqual Maragall, Enrique del Olmo, Javier Pérez Royo, Fernando Rey, Jordi Sánchez, Teresa Sandoval, Juan José Solozábal, Joan Subirats, Suso de Toro, María Antonia Trujillo, Josep Maria Vallès, Carme Valls-Llobet i Imanol Zubero. El llibre va ser presentat dimecres passat al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb les intervencions de Carme Valls, José Antonio González Casanova i Suso de Toro.

Tampoc no us hauríeu de perdre la presentació del model de finançament recollit a l’Estatut feta per Núria Bosch a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya el 19 d’octubre. Ni l’article de Santiago Carrillo, “Naciones y nacionalidades”, publicat a El País el 25 d’octubre. Diari que, per cert, avui mateix publica un reportatge sobre el difícil paper del PSC en el procés d’elaboració de l’Estatut, signat per Enric Company i que inclou un article de Luis Rodríguez Aizpeolea. Per cert, avui la majoria de diaris es fan ressò d’una enquesta encarregada pel Departament de Relacions Institucionals i Participació a l’Institut Opina sobre el nou Estatut, del qual he fet un petit resum.

Dimecres vinent el Ple del Congrés dels Diputats decidirà sobre l’admissió a tràmit del projecte de nou estatut. Defensaran la proposta Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira. S’hi oposarà el PP. I escoltarem l’esperadíssima intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero en el que s’ha convertit en la prova més important que haurà de superar en la present legislatura.

Per important que sigui, la polèmica sobre l’Estatut no ens hauria de fer perdre altres debats de gran transcendència per al futur d’Europa i de l’esquerra (que estan estretament lligats). En aquest sentit no us podeu perdre l’article d’Ulrick Beck i Anthony Giddens publicat a El País i l’article de Gerhard Schröder publicat a La Vanguardia.

Feliç castanyada!

Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.flickr.com

Una eina molt utilitzada pels bloggers com a dipòsit de fotos és Flickr, un web d’organització de fotografies digitals i xarxa social, que ofereix múltiples opicions i funcionalitats. Segons la seva pròpia definició, Flickr és “la millor manera d’emmagatzemar, de cercar, de classificar i de compartir les teves fotografies.” Permet compartir les imatges de manera segura i privada, només amb les persones que autoritzem, o de manera oberta per a tots els internautes. A més, podem afegir notes, comentaris… a les imatges i recollir les opinions d’altres.

Més informació útil ens la proporciona l’enciclopèdia Wikipedia que defineix de manera molt completa el que és un blog, weblog o bitàcola; ens explica alguns dels conceptes clau i ens facilita algunes indicacions com els 10 Consells per a una Bitàcola millor, escrits per Rebecca Blood, autora del llibre Universo del weblog (un llibre de referència per conèixer una mica millor el fenomen dels blogs).

I per acabar, podem conèixer una mica més el panorama dels blogs polítics espanyols, a través de la pàgina Wiki que, basant-se en l’article Políticos en el Blog, de Periodistas21, fa un recull tant de blogs de polítics, com de blogs dedicats a la política però no escrits per polítics professionals.

Para pactar se debe antes escuchar

A continuació us transcric el meu article publicat avui al diari ABC

PARA PACTAR SE DEBE ANTES ESCUCHAR

La alegría de los socialistas catalanes el pasado día 30 de septiembre cuando el Parlament de Cataluña aprobaba por 120 votos a favor y 15 en contra la propuesta de proposición de Ley Orgánica para la reforma del Estatuto de Cataluña ha sido matizada por dos razones.

La primera era el convencimiento de que, incluso antes de haber sido leído y analizado, el proyecto iba a recibir la crítica feroz de aquéllos que no sólo discrepan de este Estatuto, sino que recelan de cualquier reforma que profundice en el Estado de las Autonomías. Crítica que ha llegado, durante la discusión de la Mesa del Congreso de los Diputados, hasta el punto de proponer que ni siquiera se entrase a discutir su admisión a trámite en el Pleno de la Cámara. ¡Y eso que se trata de una propuesta avalada por el 90 por ciento de los miembros del Parlamento catalán!

La segunda razón reside en el hecho de que, mientras el resto de partidos políticos que votaron a favor del Estatuto sabían que su trabajo había culminado, los socialistas catalanes éramos conscientes de la enorme responsabilidad que contraíamos a partir de aquel momento. La que corresponde a nuestro peso político en el Congreso de los Diputados, con más diputados (21) que CiU (10), ERC (8) e Iniciativa (2) juntos y, a través del PSOE, con influencia decisiva en el primer partido de España, imprescindible para que la propuesta sea finalmente aprobada.

En estos momentos, dedicamos ingentes esfuerzos a la tarea de explicación de la propuesta, ya que muchos se han propuesto deformar el texto aprobado hasta hacerlo irreconocible, mientras otros se arrogan facultades de Tribunal Constitucional ejerciendo más bien de tribunal inquisitorial. Conviene, pues, profundizar en los elementos que mayor polémica han generado.

¿Es Cataluña una nación? Creemos que sí, como creemos que toda nación es plural, que en un Estado caben varias naciones, que no toda nación precisa de ser Estado, o que España es una nación de naciones. La cuestión es: ¿es inconstitucional el artículo 1 que establece que «Cataluña es una nación»? Creemos que la definición de Cataluña como nación es acorde con la Constitución española de 1978. El artículo 2 de nuestra Carta Magna garantiza, dentro de la «indisoluble unidad de la Nación española», «el derecho a la autonomía de las nacionalidades y de las regiones que integran la Nación española». El Consejo Consultivo de la Generalitat, máximo órgano consultivo catalán, formado por siete prestigiosos juristas, estableció en su dictamen de 1 de septiembre de 2005 que «nación» es un «concepto polisémico que ha tenido diversas acepciones y que no siempre se ha identificado con la idea de Estado, sino que también se ha definido desde la vertiente cultural, sociológica y también jurídica, sin que se deduzca una única definición en cada uno de estos campos del saber». Para estudiar la constitucionalidad de esta definición de Cataluña, el Consejo Consultivo también profundizó en los trabajos preparatorios de la Constitución de 1978 y afirmó que: «De acuerdo con una interpretación auténtica de la Constitución, la mayoría de los parlamentarios que intervinieron en las sesiones correspondientes del debate constituyente entendían que nación y nacionalidad eran lo mismo, es decir, conceptos idénticos e intercambiables». También el Consejo Consultivo indica que si el término de nación recogido en la propuesta de Estatuto pretendiese atribuir a Cataluña elementos de soberanía política, sería inconstitucional. Dado que el mismo artículo 1 de la propuesta de Estatuto establece que «Cataluña ejerce su autogobierno mediante instituciones propias, constituida como Comunidad Autónoma de acuerdo con la Constitución», no cabe dudar de su constitucionalidad.

La otra gran polémica es la de la financiación. Los socialistas catalanes defendimos recoger también en esa materia las recomendaciones hechas por el Consejo Consultivo; por ello tuvimos que modificar nuestra propia propuesta en dos puntos concretos y no aceptamos el modelo de CiU, que el Consejo rechazó. Ni privilegios, ni concierto económico, ni cupo. Así, la Agencia Tributaria de Cataluña colaborará con la administración tributaria del Estado, no siendo absolutamente independiente de ella como pretendía CiU; la aportación a la Hacienda del Estado se fijará a través de porcentajes acordados sobre el rendimiento de los impuestos pagados en Cataluña y, por lo tanto, no es un cupo o una cuota como pretendía CiU; y la propuesta recoge, de forma específica, la participación en mecanismos multilaterales de solidaridad, lo que tampoco ocurre en un sistema de concierto. Es, pues, un sistema de financiación generalizable. Sin establecer fórmulas concretas, que corresponden a acuerdos tomados por las instituciones y organismos económico-fiscales de carácter bilateral y multilateral, se propone que el cálculo de la aportación para financiar los gastos del Estado para el desarrollo de sus servicios y competencias se realice fundamentalmente a partir de criterios de población. En cambio, para definir la aportación a la solidaridad y a los mecanismos de nivelación previstos en la Constitución, se propone garantizar el principio de que todas las Comunidades Autónomas puedan prestar un nivel de servicios similar si realizan un esfuerzo fiscal similar, y se afirma que el mayor esfuerzo fiscal de los ciudadanos de Cataluña se debe traducir en mayores recursos para la Generalitat, y que la aplicación de los mecanismos de nivelación no puede alterar la posición de Cataluña en la clasificación de renta per cápita de las Comunidades Autónomas. Así, Cataluña no sólo seguirá siendo solidaria, sino que, al no ver cercenadas sus posibilidades de crecimiento, seguirá siendo tan solidaria como haga falta por tanto tiempo como haga falta.

¿Es un Estatuto discutible? Sí, como cualquier propuesta de reforma. ¿Merece el respeto de ser discutido? Sí, como cualquier propuesta que se haya tramitado de acuerdo a los procedimientos establecidos, velando con carácter previo por su constitucionalidad y, habiendo recibido un soporte tan amplio. ¿Es un Estatuto que pone en riesgo la unidad de España? De ninguna manera, la unidad de España sólo se pone en peligro por quienes no quieren escuchar, quienes no están dispuestos a negociar y quienes se niegan a acordar un tema tan trascendental para el futuro de España como éste.

Cap distracció en defensa de l'Estatut

Del Debat sobre l’Orientació Política General celebrat al Parlament de Catalunya la setmana passada van quedar clares almenys cinc coses:

Una. El President de la Generalitat va sorprendre tothom, a començar pels seus, obrint un procés de remodelació del govern en un moment inesperat.

Dues. Els partits que van votar la investidura del President, tot i considerar aquesta iniciativa com a innecessària i inoportuna, mantenen intacte el seu suport al President i al seu govern.

Tres. El discurs del President feia un diagnòstic encertat de la situació del país, feia un balanç positiu de la gestió realitzada basant-se en dades i amb fets, i dibuixava la ruta pels propers dos anys de legislatura en el marc d’un projecte de país ambiciós, especialment atent a les necessitats de les persones i a les polítiques socials, i compromès amb reformes institucionals de gran profunditat, a començar amb el propi projecte de nou Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 30 de setembre pel Parlament.

Quatre. L’oposició, convençuda que havia guanyat el debat abans de començar, va ser incapaç d’anar més enllà d’una retòrica demanda de dimissió o de convocatòria anticipada d’eleccions.

Cinc. Les 122 resolucions aprovades amb el suport dels grups que donen suport al President donen un nou impuls al govern, concretant aspectes rellevants del Pacte del Tinell.

Ha començat, doncs, un nou impuls a l’acció de govern, començant pel principi, és a dir, pels fonaments, pels continguts concrets que ha de tenir la seva tasca. El President va anunciar canvis d’aquí a “dies o setmanes” a partir de les converses que ha de mantenir amb les forces polítiques que li donen suport. Alguns han volgut veure aquest procés de converses com a una desautorització del President. Semblen oblidar que estem en un sistema parlamentari en el que la tasca del President i del seu govern parteix i es desenvolupa a partir del suport d’una majoria parlamentària que és, precisament per això, imprescindible per a impulsar qualsevol canvi d’orientació, de polítiques o responsabilitats. Potser la cridòria de CiU té més a veure amb la necessitat de tapar la sentència sobre el Cas Turisme amb deu persones condemnades o amb l’evidència que les sis remodelacions del govern de CiU que van tenir lloc a la darrera legislatura sols es devien a interessos partidistes i a la descarada promoció d’Artur Mas com a relleu de Jordi Pujol.

És evident que ha plogut molt des del Pacte del Majestic (CiU-PP) al Pacte del Tinell (PSC-ERC-ICV-EUiA). Com és evident també que ara s’ha aprovat un projecte de nou Estatut –que havia estat vedat pel Pacte del Majestic– i que ara les polítiques socials són més potents i ambicioses –en contrast amb l’orientació conservadora del Pacte del Majestic–. Hi ha hagut un gran canvi a Catalunya i els seus efectes són molt beneficiosos pel país. Ho vaig subratllar en la meva intervenció en el debat.

Sorprèn molt que CiU consideri ara trencat el pacte d’unitat d’acció en defensa de l’Estatut a Madrid. Què ha canviat del 30 de setembre ençà? Que el President està treballant per remodelar el seu govern. Sembla increïble que CiU vulgui, a partir d’aquest fet, exigir eleccions anticipades i endarrerir la tramitació del nou projecte d’Estatut a les Corts Generals. No serà que Artur Mas és incapaç d’aguantar un sol dia més el Pacte del Tinell i enyora els dies feliços del Pacte del Majestic? Ni que fos així, no hauria de posar pals a les rodes del projecte de nou Estatut, que prou obstacles haurà de salvar per arribar a bon port. I per això ens hem de dedicar fonamentalment a que l’Estatut s’aprovi i no a distreure el personal.

L’obstacle més important no és altre que la ferotge campanya del PP contra l’Estatut que volen disfressar de campanya en favor de la Constitució. Diuen que l’Estatut de Catalunya és una reforma encoberta de la Constitució (cosa que és rotundament falsa) i que per tant s’hauria de tramitar de forma ben diferent. No deixa de sorprendre l’amor envers la Constitució que mostren avui. Quan la Constitució realment necessitava d’un suport entusiasta l’any 1978, no el va trobar precisament a Aliança Popular. Ni en els seus màxims dirigents, com es pot comprovar fàcilment llegint aquest article de José María Aznar publicat el 23 de febrer de 1979 al diari La Nueva Rioja. Podem donar-los-hi la benvinguda (tardana, això sí) a la defensa de la Constitució. Però no cal que menteixin.

Per sortir al pas de falsedats com aquesta i d’altres malentesos al voltant del projecte de nou estatut, és imprescindible llegir el document breu i entenedor de l’Institut d’Estudis Autonòmics sobre les 16 crítiques més repetides que es fan la proposta catalana, a començar per la que “justifica” la campanya del PP. Trobareu aquí una versió en castellà del mateix document.

Com Javier Pérez Royo explica de forma contundent en aquest article publicat a El Periódico, l’estratègia del PP no consisteix en altra cosa que en fer callar els que no comparteixen la seva opinió. Però no ens callaran, Manuela de Madre ha enviat un article amb el títol “Aquí nos tienes, España” a diversos diaris de premsa regional, desconeguts aquí però amb molts lectors. Com hi ha tants diaris ens ho hem repartit, i jo també els he enviat el meu article “Una propuesta para el acuerdo”.

Són molts els temes que estan essent objecte de oberta discussió. Però ens ha sorprès bastant una polèmica segons la qual la proposta de nou Estatut trencaria la caixa única de la Seguretat Social. Per això, la presidenta del Grup Parlamentari Socialista, Manuela de Madre, em demana que inclogui cinc documents que deixen clar que: 1. El projecte d'Estatut no pretén trencar la "caixa única", cosa que ni la Constitució permet, ni els socialistes desitgem. 2. En el projecte d'Estatut es fa referència únicament a la gestió, és a dir a la organització i prestació de serveis de la Seguretat Social a Catalunya. 3. El projecte d'Estatut no afegeix res de nou a l'Estatut vigent en matèria de Seguretat Social, només especifica amb més precisió les competències autonòmiques previstes ja a l'Estatut vigent. 4. A Espanya hi ha 5 CCAA (Andalusia, Canàries, Catalunya, Euskadi, Navarra i València), que en els seus Estatuts preveuen la gestió de la Seguretat Social des de les administracions autonòmiques. No és únicament el País Basc, com han semblat entendre alguns. 5. La gestió de la Seguretat Social des de Generalitat sols pretén donar un servei més àgil i eficient als treballadors, tal com destaca la UGT de Catalunya en el seu informe sobre el projecte d'Estatut. 6. Els sindicats majoritaris de Catalunya, UGT i CC.OO., han expressat públicament el seu recolzament a la gestió de la Seguretat Social per part de l'administració catalana.

Aquí teniu, doncs, aquests documents: A) La proposta recollida en el nou Estatut. B) Un resum que explica la posició del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi al respecte. C) Les competències sobre Seguretat Social recollides en els Estatuts d’Autonomia vigents. D) Les posicions de CC.OO. i UGT de Catalunya sobre la proposta de nou Estatut.

Aquesta setmana s’ha produït una notícia ben trista, la mort als 81 anys Eduardo Haro Tecglen, a qui trobarem a faltar encara més aquests dies de fúria ultradretana, i a qui vull retre homenatge reproduint obituari escrit per Juan Cruz a El País.

Per últim, no vull deixar de recordar que ahir era el Dia Internacional de la Tartamudesa (en català més correcte “quequesa”). Amb aquest motiu, el Patronat de la Fundació Espanyola de la Tartamudesa (del que formo part) es va entrevistar dijous amb el President del Govern d’Espanya.

Degut a les meves tasques parlamentàries no vaig poder acompanyar Adolfo Sánchez i els companys del Patronat en aquesta visita, però sí vull aprofitar el meu diari per afegir-me a l’esforç per donar a conèixer aquesta disfunció i els problemes que causa als que la pateixen. Uns problemes que en gran mesura podríem resoldre tots plegats si combatéssim la discriminació injusta que pateixen als afectats i afectades.

Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Cimera de Bilbao 2005 (II Cimera Mundial de Ciutats i Autoritats Locals sobre la Societat de la Informació)

http://www.it4all-bilbao.org

El proper 9 de novembre, i fins el dia 11, tindrà lloc a Bilbao la II Cimera Mundial de Ciutats i Autoritats Locals sobre la Societat de la Informació. A través de la Cimera de Bilbao, les Autoritats Locals volen contribuir a la posada en marxa d’un Acord Mundial a favor de la solidaritat digital que congregui tots els actors. En aquesta Cimera s’adoptarà una Declaració i un Pla d’Acció que reflectiran els compromisos concrets adoptats per les Autoritats Locals i els seus socis per posar en marxa en un període de 10 anys (2005-2015) una Societat de la Informació “justa, diversa i facilitadora de noves oportunitats de desenvolupament”·

IT4ALL - Red de Autoridades Locales para la Sociedad de la Información, promotora d’aquest esdeveniment, és una Xarxa d’Autoritats Locals d’abast mundial, que té com a missió principal aconseguir i definir una posició comú de les Autoritats Locals de tot el món respecte a la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació (que s’està desenvolupant en dues fases: la primera va tenir lloc al desembre de 2003, a Ginebra, i, la segona, se celebrarà del 16 al 18 de novembre de 2005, a Tunísia).

Debat sobre l'orientació política general 2005 (2)

Aquí hi trobareu el text de la meva intervenció en el Debat sobre l'Orientació Política General celebrat avui al Parlament de Catalunya.

Debat sobre l'orientació política general 2005 (1)

Aquí hi trobareu la intervenció del President Maragall en l'inici del Debat d'Orientació Política General.

Remodelació?

Aquesta entrada al diari no serà com la que havia anar rumiant al llarg de la setmana. Com passarà inevitablement amb el Debat d’Orientació Política General que comença dimarts, hauré de canviar de guió. El coneixement públic de la reflexió del president de la Generalitat sobre la necessitat o no de fer canvis en el seu Govern fa difícil que es parli d’altra cosa. Ningú no pot discutir-li al president la seva prerrogativa pel que fa a la composició del Govern. Certament el Pacte del Tinell és molt explícit sobre la distribució de responsabilitats i sobre el paper dels partits que el subscriuen en el seguiment del Pacte i les seves eventuals modificacions. Tot i així és obvi que el president té legitimitat i autoritat suficients per canviar el Govern. Altra cosa és opinar sobre la necessitat i l’oportunitat de fer-ho. Com ja se sap, el PSC no creu que sigui necessari ni oportú. I aquesta opinió, segons sembla, és compartida pels altres dos socis de govern, ERC i ICV-EUiA. El president de la Generalitat en el moment de prendre qualsevol decisió haurà de tenir en compte sens dubte les posicions del seu partit i les dels seus socis de govern. Tot i que l’oposició intentarà fer ús de les informacions sorgides al voltant d’aquesta reflexió del president de la Generalitat, no cal oblidar que precisament l’anterior legislatura va conèixer molts canvis de govern. Inclús n’hi va haver un que va provocar la sortida del Consell Executiu del màxim dirigent d’un dels partits de la coalició formada per Convergència i Unió.

Sigui com sigui, en el debat de dimarts, dimecres i dijous, hi ha d’haver també un espai suficient per parlar de la gestió del govern i de les línies bàsiques de la seva acció futura. A part de l’impuls i aprovació del projecte del nou Estatut, en els que el president i el seu Govern han pres part molt activa, el balanç de l’acció del Consell Executiu és molt notable. En el que portem de legislatura s’han aprovat 22 lleis (entre elles, la d’horaris comercials, la de contractes d’integració, la de millora de barris, la modificació de la llei d’urbanisme, la llei del paisatge o la llei que regula la figura del Conseller primer), 2 pressupostos, 13 avantprojectes de llei estan en tràmit parlamentari, un nou règim d’incompatibilitats. S’ha produït el retorn dels papers de la Generalitat incautats a la guerra civil, l’impuls a l’Euroregió, el reconeixement institucional de la llengua catalana a Europa, la participació de Consellers de la Generalitat en reunions i decisions de la Unió Europea, s’ha incrementat la despesa social i la inversió pública, s’ha produït l’Acord estratègic per la competitivitat i la internacionalització de l’economia catalana signat pel govern, la patronal i els sindicats, un ajut potent al sector tèxtil, s’ha creat un operador públic de telecomunicacions, s’ha aprovat el Pla de Recerca i Innovació i el Pla de l’Energia, pel curs 2005-2006 hi ha 63 noves escoles i 2000 nous docents, s’ha signat l’acord que permetrà la creació de 30.000 places d’escoles bressol, s’han creat 2.280 places de Formació Professional, el finançament universitari ha superat els 5.000 euros per alumne, s’han habilitat 302 noves d’acollida de nens nou vinguts a les escoles, s’han creat 7 noves escoles d’idiomes, 3 hospitals, s’han escurçat les llistes d’espera, hi ha 152 nous metges d’atenció primària, s’han iniciat les obres de 38 nous Centres d’Atenció Primària, s’ha impulsat un programa de diagnòstic ràpid de càncer, han augmentat els complements de pensions per a persones vídues amb rendes baixes i s’ha incrementat el 7.5% en el nombre de beneficiaris, s’han legalitzat les adopcions per part de parelles formades per persones del mateix sexe, s’han creat els 2 primers jutjats de violència contra les dones, s’ha augmentat un 23% el pressupost de cultura, s’ha dotat amb 144 milions d’euros el Pla d’Inversions Culturals, s’ha aprovat el nou mapa de presons, s’ha iniciat la construcció de la Ciutat de la Justícia, ha començat el desplegament dels Mossos d’esquadra a la ciutat de Barcelona amb la creació de 10 comissaries, s’està impulsant la Xarxa Natura 2000 amb actuacions de protecció integral del 26,5% del territori català, entre 2l 2005 i el 2008 es construiran 38.250 habitatges de protecció pública,...

Espero que de tot això també se’n parli en el debat. Com jo mateix anunciava en una entrevista feta divendres i publicada avui per La Vanguardia.

Per fer-vos una idea més àmplia de la situació política i de la posició del PSC, és imprescindible que llegiu l’entrevista a José Montilla publicada avui a El Periódico, així com l’informe polític que va presentar al Consell Nacional del PSC celebrat ahir.

Per cert, El Periódico publica avui una enquesta que posa de relleu fins a quin punt és diferent la visió del projecte de nou Estatut que tenen els catalans i el conjunt dels espanyols. El 46% creu que el projecte trenca Espanya i el 41,6% creu que està fora de la llei; tot i així, cal destacar que el 72,8% dels espanyols pensen que Catalunya té dret a millorar el seu finançament, el 63,7% està d’acord en que les Comunitats Autònomes incrementin les seves competències, el 66,3% vol que el projecte sigui debatut al Congrés mentre el 25,2% vol que sigui retornat al Parlament, i el 51,4% creu que cal respectar els desitjos de la majoria dels catalans. Tot plegat indica la necessitat de seguir amb l’esforç d’explicació del contingut real del projecte de nou Estatut. Com a mostra, podeu llegir el meu article publicat al diari Expansión sobre la proposta de finançament autonòmic.

La mateixa enquesta d’El Periódico indica que el PSOE segueix per davant del PP en estimació de vot tot i que la distància s’ha escurçat molt. Potser una explicació del que està en joc la trobareu en aquest interessant i al mateix temps inquietant article de Josep Ramoneda publicat avui a El País.

Trobareu d’interessant lectura el text llegit ahir per Borja de Riquer en l’homenatge a Lluís Companys amb motiu del 65è aniversari de la seva mort.

Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.diadeinternet.es

El 25 d’octubre, la Asociación de Usuarios de Internet (AUI) amb la participació i suport d’un Comitè d’Impuls configurat per associacions, federacions, ministeris, sindicats, etc., ha convocat el "Dia de Internet” a Espanya. Un esdeveniment que vol promocionar l’ús d’Internet i la Societat de la Informació entre tota la població. La idea d’establir un Dia Mundial d’Internet forma part de la proposta que es vol fer a Nacions Unides en el marc de la Cimera Mundial de Tuníssia. El Govern i el Senat rebran l’Acta de Signatures en l’acte oficial del 25 d’octubre i ratificaran aquest compromís espanyol en la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació, el proper mes de novembre.

Més de 135 organitzacions ja estan preparant esdeveniments per a aquell dia. S’han superat ja les 200 iniciatives inscrites per aquell dia i són molts els municipis, universitats i col·legis que estan subscrivint la Declaració de Principis per Construir la Societat de la Informació.

Amb motiu d’aquest dia, i fruit de l’interès viu pels nous fenomens que es desenvolupen en el marc de la Societat de la Informació, s’està impulsant el primer Diccionari SMS. La Asociación de Usuarios de Internet (AUI), en col·laboració amb les operadores de telefonia mòbil (Movistar, Vodafone i Amena), MSN i Lleida.net, entregaran el proper 25 d’octubre, Dia de Internet, una compilació de termes utilitzats en els missatges SMS i per Internet a la Real Academia de la Lengua, amb el propòsit de generar el primer diccionari sobre aquest argot. Amb el títol 'Hexo x ti y xa ti' ('Hecho por ti y para ti'), compila els termes que configuraran aquest DiccionariSMS.com, que permetrà consultar i traduir termes SMS en castellà, català, èuscara i gallec, així com conèixer quins són els termes més utilitzats.

65è aniversari de la mort del President Companys

Explicar, negociar, pactar

A continuació trobareu l'article que publico avui al diari Expansión

Explicar, negociar, pactar

Ha llegado el momento de explicar, negociar y pactar. Por ello, el PSC ha lanzado una campaña informativa a partir del sitio web www.estatuto.info, que pretende ofrecer las explicaciones y documentos necesarios para entender la propuesta catalana, y del envío de 2500 carpetas informativas a creadores de opinión y dirigentes políticos.

Este esfuerzo se enfrenta a una durísima campaña desarrollada por el Partido Popular y sus apoyos económicos y mediáticos, que siguen una estrategia de mentiras y crispación en la que por desgracia son maestros. Esta estrategia puede tener consecuencias gravísimas para el futuro pues pretende excitar el anticatalanismo primario de algunos sectores y el enfrentamiento entre Comunidades. Parece mentira que quienes se dicen patriotas desconozcan que negarse a admitir a trámite la propuesta avalada por 120 de los 135 diputados y diputadas del Parlament de Cataluña para así poder discutirla, negociarla y acordarla es lo que de verdad podría debilitar la unidad de España.

De los muchos temas objeto de controversia, el de la financiación es uno de los más delicados. Conviene, pues, desmontar las mentiras y deformaciones sobre la propuesta catalana, que no es un modelo de concierto económico y cupo. La Agencia Tributaria de Cataluña colaborará con la administración tributaria del Estado, lo que no ocurre en un sistema de concierto. La aportación al Estado se fija a través del reparto de porcentajes sobre el rendimiento de los impuestos y, por lo tanto, no se basa en un cupo o cuota. Y la propuesta establece la participación en mecanismos multilaterales de solidaridad, lo que tampoco ocurre en un sistema de concierto.

La propuesta catalana es generalizable, es de carácter federal y parte de una idea básica: los impuestos que pagan los ciudadanos sirven para financiar las políticas públicas desarrolladas por las distintas administraciones. La fórmula es sencilla: se acuerda un sistema unificado de recaudación, se reparten los rendimientos tributarios, se incrementa la capacidad normativa de la Generalitat y se desarrolla un potente sistema de solidaridad claro, justo y transparente.

Sin establecer fórmulas concretas, pues ello corresponde al acuerdo que deben tomar las instituciones y organismos económico-fiscales de carácter bilateral y multilateral, se propone que el cálculo de la aportación para financiar los gastos del Estado para el desarrollo de sus servicios y competencias se realice fundamentalmente a partir de criterios de población. En cambio, para definir la aportación a la solidaridad y a los mecanismos de nivelación previstos en la Constitución, se propone garantizar el principio de que todas las Comunidades Autónomas puedan prestar un nivel de servicios similar si realizan un esfuerzo fiscal similar, y se afirma que el mayor esfuerzo fiscal de los ciudadanos de Cataluña se debe traducir en mayores recursos para la Generalitat y que la aplicación de los mecanismos de nivelación no puede alterar la posición de Cataluña en la clasificación de renta per cápita de las Comunidades Autónomas.

Ni concierto, ni cupo, ni insolidaridad. Es falso decir que “los catalanes quieren llevarse la pasta”. Tan falso como decir que el nuevo Estatuto pretende alejar o separar a Cataluña de España.

estatuto.info

Avui Daniel Fernández i jo mateix hem presentat en roda de premsa la campanya d'explicació de la proposta de nou Estatut d'Autonomia de Catalunya adreçada a la resta d'Espanya. Una caixa vermella plena d'arguments adreçada a 1.500 personalitats espanyoles (polítics, periodistes, líders d'opinió, empresaris, sindicalistes,...) i el web www.estatuto.info en són els elements principals. Quan parlava de l'actitud del PP l'he comparat a la pel·lícula de Michael Douglas i Annette Bening, El President i Miss Wade. En aquesta pel·lícula el candidat opositor al President utilitza una estratègia basada en la por i en la recerca d'un culpable de tots els mals. En el nostre cas, el PP intenta fer por dient que la unitat d'Espanya està en perill i en fa responsable a Zapatero i el seu suport a l'Estatut de Catalunya.

Se'ns ha girat molta feina

Em sembla que Montserrat Roig va escriure una novel·la amb el títol “Molta roba i poc sabó”, era un llibre que corria per casa dels meus pares però que no vaig llegir. Aquests dies no em puc treure del cap aquest títol perquè és precisament la sensació que tinc, molta feina per fer i poc temps i personal per fer-la. És degut a la brutal reacció del PP? És per la sorpresa que en un primer moment sembla haver deixat estabornit el PSOE i altres sectors progressistes i liberals espanyols? No ho sé, però el cas és que, novament, ens toca a nosaltres fer pràcticament tota la feina d’explicar l’Estatut, què és i què no és. Com ho faig jo mateix, pensant més en la gent d'aquí, en aquest article publicat al setmanari ACTUAL. Personalment no dono a l’abast responent correus electrònics, molts de felicitació, però també n’hi han amb preguntes i inquietuds. Alguns escrits amb fúria de banda i banda.

Com a mostra us adjunto l’inici de la resposta que he fet a un d’ells: "1. No queremos la independencia de Cataluña. 2. No queremos que los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña tengan más derechos que otros ciudadanos españoles. 3. No pedimos ningún privilegio, es decir, no pedimos para nosotros nada que neguemos a otros (como el concierto vasco o navarro). 4. La reforma del Estatuto que proponemos no requiere de la reforma de la Constitución. 5. Siendo la Constitución interpretable, y habiendo en España 42 millones de expertos constitucionalistas, nos hemos ajustado a la interpretación que de ella ha hecho el Consell Consultiu de la Generalitat (cuestionada duramente por nacionalistas e independentistas), sin negar que haya otras interpretaciones posibles. 6. Queremos más autogobierno, más competencias, mejor financiación y un reconocimiento de la personalidad nacional de Cataluña. 7. Es una demanda avalada por 120 de los 135 diputados y diputadas del Parlament de Cataluña. 8. Es una propuesta que llega a las Cortes Generales para ser negociada y sin que nadie (ni siquiera Esquerra Republicana de Catalunya) le haya negado a las Cortes Generales la decisión última sobre esta cuestión. 9. Libertad, igualdad y fraternidad. Sí. Democracia, también. Reconocimiento a las diferencias, también. Tolerancia, diálogo y pacto, todo. 10. ¿Dónde está el problema? ¿O es que el problema es que ni siquiera se quiere discutir el contenido de la propuesta?".

Potser em va sortir una mica picat, però qui m’haviat enviat el primer email m’ha tornat a respondre en un to ben diferent al del primer missatge. La qual cosa em porta a la conclusió que l’esforç pedagògic no sols no és inútil (i que per tant no condueix a la melancolia) sinó que és del tot necessari.

Per això demà mateix a les 12h. Manuela de Madre, Daniel Fernández i jo mateix presentem la campanya d’explicació adreçada a la resta d’Espanya que farà el PSC. Per cert, Daniel Fernández va fer una magistral presentació davant del Grup parlamentari socialista al Congrés, que va contribuir a esvair algun dubte i no pocs fantasmes. Ho recull avui en la seva crònica setmanal a El País Soledad Gallego-Díaz.

La lectura de la premsa d’avui proporciona molts motius de satisfacció, alguns de preocupació però, sobretot, moltes pistes sobre què cal fer. La Vanguardia és, en aquest sentit, esplèndida. Publica una enquesta, l’explica, conté una entrevista amb José Montilla i un article de Jordi Pujol. Insuperable. Però anem a pams. L’enquesta ens diu moltíssimes coses. Que l’aprovació del proposta d’Estatut ha estat ben rebuda a Catalunya. Que es considera lògic que sigui modificada per les Corts Generals. Que s’ha enfortit el lideratge del President Maragall, que Artur Mas n’ha sortit també beneficiat, que el PSC és el partit que més s’ha esforçat en que la proposta d’Estatut s’aprovés, que el mapa electoral experimentaria variacions molt lleugeres (PSC 44 escons (+2), CiU 43 escons (-3), ERC 23 escons (=), PP 15 escons (=), ICV-EUiA 10 escons (+1). Podeu llegir l’editorial d’Alfredo Abián i el magnífic comentari a l’enquesta fet pel seu responsable, Julián Santamaría. L’entrevista a José Montilla, obra d’Enric Juliana i Cristina Sen, és la millor explicació a la situació actual i a les seves perspectives immediates. En un article d’obligada lectura, Jordi Pujol demostra un cop més que el reconeixement que vaig fer de la seva figura en el debat sobre l’Estatut no sols no era exagerat (com algú em va dir) sinó totalment merescut.

El Periódico també publica una interessant enquesta, les dades de la qual coincideixen en gran mesura amb les de La Vanguardia. Un 57% dels catalans estaria satisfet amb la proposta de nou Estatut. Un 58.8% creuen que el President Maragall ho ha fet bé o molt bé, percentatge que és un 50.5% en el cas d’Artur Mas, 47,9% en el cas de Carod-Rovira, i 44,1% en el cas de Joan Saura. També en aquesta enquesta el PSC és considerat com el partit que ha fet més perquè la proposta de nou Estatut s’aprovés. Un 77.8% dels enquestats creuen que ara el que cal és negociar i mirar d’aconseguir el màxim que es pugui. L’estimació de vot registra un empat entre PSC i CiU, tot i que en vot directe l’avantatge del PSC sobre CiU és de 9,2 punts. Les preferències com a President estan entre el 53.8% per Maragall i el 34.5% per Mas.

El País també publica avui una enquesta en que es veu clarament (i ho subratlla el propi diari en el seu editorial quan diu que aquest és precisament el fet diferencial en el que Catalunya basa les reivindicacions de major autonomia) la diferent percepció de les coses que es té a Catalunya i a la resta d’Espanya; per exemple, són majoria els espanyols que creuen que l’Estatut posa en perill la unitat d’Espanya i que és insolidari. Dit això, també són majoria els espanyols que creuen que el que cal fer és negociar el text estatutari per aconseguir que s’aprovi, i els que pensen que cal modificar el sistema de finançament autonòmic encara que creguin que Catalunya no n’ha de tenir un de propi.

L’actitud del PP és irresponsable, incendiària i antidemocràtica. Com es pot negar algú a discutir sobre una proposta aprovada per 120 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya, tramitada d’acord amb les regles del joc, i amb un contingut que ha estat revisat des del punt de vista de la seva constitucionalitat pel Consell Consultiu de la Generalitat? És evident que el PP vol utilitzar el procés d’elaboració de l’Estatut per erosionar personalment José Luis Rodríguez Zapatero. I des de Catalunya seríem o bé idiotes o bé irresponsables si no en fóssim conscients. Els que volem que s’aprovi l’Estatut no sols hem fet esforços per a l’acord aquí, sinó que hem de fer tots els esforços que calgui per arribar a un acord allà. Un acord que no pot ser altre que un acord amb Zapatero i el PSOE. No hem de caure en el parany de la provocació, ni afegir sorolls o proporcionar falsos pretextes a la cridòria organitzada pel PP. No podem, ni per acció ni per omissió, afeblir Zapatero, que és la millor garantia per l’avenç en el nostre autogovern i el nostre finançament, i en una concepció plural d’Espanya. Com ho ha demostrat ja en moltes ocasions.

Per això convé explicar l’Estatut, el seu contingut i les seves intencions. Convé esvair dubtes i combatre fantasmes. En aquest sentit és útil recuperar el debat que es va produir el 1978 sobre el terme “nacionalitats”. Per això us proposo la lectura d’aquest article de Julián Marías (filòsof, senador per designació reial que n’era contrari) i les respostes de Josep Melià (intel·lectual i periodista mallorquí, col·laborador de Suárez, membre d’UCD, CDS i posteriorment d’Unió Mallorquina), Alexandre Cirici (senador socialista de l’Entesa dels Catalans), i Josep Benet (senador de l’Entesa dels Catalans). Com comprovareu el debat no sembla tant llunyà... Sols cal llegir el recent article de Josep Ramoneda sobre aquesta qüestió.

També convé explicar la proposta de finançament, que no és un sistema de concert econòmic com ja explicava la setmana passada, i com ho explicava pedagògicament Núria Bosch en un article publicat a El Periódico de Catalunya (aquí hi trobareu la versió castellana). També és molt útil la reflexió al respecte feta per Vicenç Navarro en un article també publicat a El Periódico, on demostra clarament que centralisme no és sinònim de solidaritat.

Tot plegat perquè s’imposi el sentit comú que, en aquest cas, no és altre cosa que reclamar i oferir diàleg, per aconseguir un pacte acceptable per a Catalunya i el conjunt d’Espanya, exactament el que defensa en aquest article publicat a El Periódico, Javier Pérez Royo.

Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.eleweb.net

En aquesta pàgina, es pot obtenir informació relativa als resultats electorals dels diversos processos electorals que s'han celebrat a Espanya des de la restauració de la democràcia l’any 77. A més, es pot consultar el llistat de tots els partits que s'hagin presentat a unes eleccions determinades, tenint el percentatge sobre votants i el nombre d'escons que han obtingut en cada cas.

Aquesta pàgina, impulsada en el seu dia per la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, estructura la informació en funció dels diferents processos electorals: eleccions generals, eleccions autonòmiques, eleccions municipals, eleccions europees i referèndums.

Trobem un arxiu electoral internacional, que recull informació dels processos electorals de diferents països dels cinc continents. L’apartat Publicacions on podem consultar algunes referències interessants i un seguit d’estudis d’opinió pública, que ens mostren quadres i gràfics amb l’evolució dels principals indicadors d’Opinió pública i Cultura Política d’Espanya i Europa.

En aquesta línia, caldria destacar, també, ARGOS, el portal de l’Àrea de Documentació i Anàlisi de Dades de la Presidència de la Generalitat Valenciana, que recopila les estimacions de vot per a les eleccions generals al Congrés dels Diputats publicades a la premsa nacional, des de les elecciones generals de 1996 fins l’actualitat.

A l'Estatut no hi ha el concert econòmic

Contràriament al que defensen els que volen desqualificar-lo per inconstitucional, la proposta de nou Estatut de Catalunya no conté el concert econòmic. Les diferències entre el sistema proposat en el nou Estatut i els sistemes de concert són fàcils de veure en l'article publicat per Núria Bosch el dia 3 d'octubre a El Periódico de Catalunya (també en versió castellana).

Ara va de bo

Quan escric aquestes ratlles estic encara molt cansat. Suposo que no he recuperat encara les hores de son perdudes, i la contractura muscular a la base de coll no ha estat encara resolta ni pel massatge que em van donar divendres a la tarda ni pels comprimits de Voltarén que he pres. Ara bé, no cal dir que estic molt satisfet per haver contribuït a l’acord de dijous que va fer possible que divendres el nou Estatut de Catalunya fos aprovat amb 120 vots a favor i 15 en contra. Una satisfacció que porta aparellat un sentiment de responsabilitat davant del repte que suposa ara negociar, acordar i aprovar aquest Estatut a les Corts Generals.

Avui he d’aprofitar el Diari per agrair tots els missatges de felicitació que he rebut (trucades, emails, SMS), alguns dels quals no he pogut encara respondre. Sembla mentida com la recta final de l’Estatut ha semblat desvetllar interès en molta gent que fins ara sols havia mostrat indiferència. Potser no era tant cert que l’Estatut no interessava ningú. I potser un fracàs hauria tingut conseqüències molt més negatives de les que s’havien pronosticat.

Molta gent ha seguit el debat parlamentari; de fet, molts emails que he rebut tenen a veure amb l’emoció amb la que escoltava Manuela de Madre divendres explicant el vot favorable del nostre grup i aclaparant-me amb els seus elogis. A més, per si algú no ho sabia, la relació que m’uneix amb la Manuela va molt més enllà de la militància política compartida de més de 25 anys i de la feina que desenvolupem conjuntament a la direcció del PSC i del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi. Han estat molts anys de compartir també vivències personals com la seva malaltia, la seva dolorosa decisió de deixar l’Alcaldia de Santa Coloma, les morts de Xavier Soto i Francesca Martín...

La tensió de les darreres setmanes ha portat, com sempre havíem perseguit, l’aprovació de l’Estatut. Podeu llegir-lo ja tal com el llegíem els Diputats i Diputades en el moment de votar-lo. I també podeu llegir-lo en versió castellana. Aquí hi trobareu la meva intervenció inicial en presentar el Dictamen, la meva intervenció presentant l’acord sobre finançament (Títol VI de l’Estatut), i la intervenció final de Manuela de Madre, com a Presidenta del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi, explicant el nostre vot.

Aprovat l’Estatut, ha arribat l’hora de les reaccions. La reacció dels sectors més conservadors i centralistes d’Espanya ha estat immediata. I ha estat brutal. Com era d’esperar. No sols s’han accentuat els brots d’anticatalanisme, sinó que ha sorgit amb tota la seva virulència l’esperit de revenja contra José Luis Rodríguez Zapatero, a qui no perdonen la derrota electoral del PP del 14 de març del 2004. Com a contrast, resulta balsàmica la lectura de l’editorial del diari El País de dissabte.

La reacció de Zapatero i el seu govern ha estat respectuosa i serena, com correspon a un govern democràtic a l’hora de valorar la decisió amplíssimament majoritària d’una assemblea legislativa autonòmica. Res d’obstaculitzar la presa en consideració de la proposta sorgida del Parlament de Catalunya, però tampoc renúncia a debatre-la per garantir la seva constitucionalitat i assegurar que la seva adopció sigui bona al mateix temps per a Catalunya i per a Espanya. Com ha de ser. Ni tant sols els defensors a ultrança de la bilateralitat no poden pretendre que el que digui una part, l’altra ha d’acceptar-ho sense més. Faríem ara un gran error si contribuíssim per acció o per omissió a afeblir la posició dels que estan disposats a escoltar i acordar, posant-nos, de fet, en mans dels que sols saben desqualificar i bloquejar qualsevol possibilitat de reforma.

La posició del PP no deixa de ser curiosa. Exigeix que la proposta de nou Estatut es discuteixi com si fos una proposta de reforma constitucional i, cas de no ser així, reclama eleccions anticipades. És evident que el PP farà el que sigui per intentar escurçar la present legislatura, però caldria que els arguments que posés sobre la taula tinguessin alguna lògica. I la seva petició no la té. Tothom sap que reforma dels Estatuts i reforma de la Constitució són procediments del tot diferents. Com tothom sap que la reforma d’un Estatut no pot instar una reforma constitucional ni, encara menys, fer que se’n dedueixi una de forma subreptícia. Precisament per evitar tot dubte al respecte, el projecte de nou Estatut va ser sotmès al Dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat, les recomanacions del qual han estat incorporades al text definitiu.

Això no vol dir que no puguin haver-hi altres interpretacions sobre constitucionalitat. Per això, el Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi ha defensat esmenes que entenem interpreten millor el Dictamen del Consell Consultiu. Ja Manuela de Madre en la seva explicació de vot va dir: “El nostre Grup és conscient, potser més que cap altre grup de la Cambra, de les dificultats que trobarem en el camí. Potser aquestes dificultats haurien estat menors si s’haguessin atès en major mesura els nostres plantejaments. Com vostès saben, ahir van ser derrotades una desena de les nostres esmenes, i en vàrem retirar, en el decurs del propi Ple, una trentena en nom del consens. Aquest Estatut és del tot nostre, malgrat això que acabo de dir, malgrat les diferències i discrepàncies que mantenim en alguns extrems. Confio que tots sabrem defensar-lo amb tanta fermesa com intel·ligència, amb tanta passió com rigor, sabent destriar el que és fonamental del que és accessori, el que és essencial del que no ho és –que potser agrada molt a alguns, però que pot allunyar-nos d’aquells amb els quals, a la resta d’Espanya, i ho dic amb veu ben alta, d’aquells amb els quals, a la resta d’Espanya, volem compartir per sempre un projecte de prosperitat, de llibertat i de justícia”.

Jo mateix, en presentar l’acord sobre finançament, també vaig afirmar: “A nosaltres ens hagués agradat que el blindatge del sistema de finançament consistís en la inclusió d’un precepte que digués: «El finançament de la Generalitat es regula per aquest estatut i, d’acord amb ell, per la Llei orgànica que preveu l’article 157 de la Constitució espanyola». Pels que no segueixin molt aquestes coses, és la manera elegant de dir LOFCA sense que ningú es fiqui les mans al cap. Que és una bona llei. És veritat que podria haver donat més rendiments, però és una bona llei. Saben vostès per què considero que és una bona Llei? Perquè té una disposició final magnífica, que diu, literalment, em sembla que no m’equivoco: «Els preceptes d’aquesta Llei s’aplicaran harmònicament amb el que disposin els estatuts d’autonomia». Tant de bo totes les lleis tinguessin aquesta disposició, a ser possible no al final, sinó al principi, i es complissin”.

Ja es discutirà al Congrés dels Diputats tot plegat. Cosa que no succeiria si s’apliqués el criteri del PP de no admetre a tràmit la proposta. El criteri del PP és profundament erroni, com errònia i profundament perjudicial és la seva estratègia d’atiar l’anticatalanisme per a erosionar Zapatero.

Tots som conscients que l’encaix de Catalunya a Espanya no està definitivament resolt. O és que cal recordar que en aquest moments al Parlament de Catalunya hi ha la possibilitat d’una majoria absoluta formada per partits sobiranistes i independentistes? O és que no es vol reconèixer el mèrit que un partit independentista com ERC hagi abonat la via d’una reforma estatutària i s’hagi compromès amb la governabilitat de l’Estat? És que algú pensa que arxivant l’Estatut el problema es resoldria? Afortunadament, i no crec que sigui casual, qui governa Espanya en aquests moments té una gran sensibilitat i intel·ligència política, una intuïció que no li ha fallat mai. I per això ha encarat dos reptes que l’honoren: la pau al País Basc i la reforma de l’Estatut català. Ho repeteixo: si des de Catalunya no som capaços no sols d’aprofitar aquesta oportunitat, sinó d’evitar que la dreta espanyola i els poderosos sectors mediàtics que l’alimenten utilitzin aquest procés per erosionar Zapatero, demostrarem ceguesa política i no estar a l’alçada de les circumstàncies. Per això convé reiterar una i altra vegada que aquesta és una proposta per a ser acordada, una proposta de mà estesa envers la resta de pobles d’Espanya.

Des de Catalunya hem d’exigir respecte envers el que ha aprovat el Parlament, hem de ser ferms en la defensa del que és essencial, i, al mateix temps, hem de ser intel·ligents i flexibles en la negociació. Una negociació per a la que no cal esperar a l’admissió a tràmit de la nostra proposta. O és que no ha estat positiu que totes les forces polítiques que hem aprovat l’Estatut haguem iniciat ja fa mesos un diàleg amb el govern d’Espanya? Aquest esforç ha de prosseguir. I podem, a partir, d’ara, fer-ho junts.

Un dels elements que està resultant més polèmic és la definició de Catalunya com a nació. No és una novetat. És una definició recollida ja des de la primera lectura del text estatutari. Els socialistes de Catalunya la vàrem defensar ja, per boca de Manuela de Madre, en la darrera reunió del Comitè Federal del PSOE. Avui mateix, Josep Ramoneda en un article publicat a El País, defensa que la definició de Catalunya com a nació no hauria de plantejar problemes conceptuals ni de principis. Potser és un bon moment per a recordar el plantejament dels federalistes sobre la matèria, que podeu trobar resumit en els meus articles a El País, “¿Es el federalismo cosa de ingenuos?” i a ABC, “A vueltas con el nacionalismo”.

En tot cas, crec que un dels principals problemes que trobarà el projecte de nou Estatut en la seva tramitació a les Corts Generals serà el del finançament. Entre d’altres coses, perquè si moltes eren les resistències davant la proposta presentada originalment pel Govern de Catalunya, ara es fa córrer la brama que hem aprovat una proposta de concert econòmic. Cosa que no és veritat. Sols cal comprovar què és el concert econòmic, que trobareu definit en la Introducció a l’INFORME ANUAL INTEGRADO DE LA HACIENDA VASCA 2001, i comparar-lo amb el Títol VI de la proposta de nou Estatut que hem aprovat. En el concert, les relacions econòmiques i fiscals entre Euskadi i l’Estat són tan bilaterals que no inclouen cap referència a la solidaritat amb la resta de pobles d’Espanya. Els impostos són tots dels territoris forals, llevat de les Rendes de Duanes i els recaptats pels monopolis fiscals; en el nostre cas seran, d’aprovar-se la proposta, cedits. La capacitat normativa és una potestat pròpia d’Euskadi, no delegada per l’Estat, com ho seria en el nostre cas. L’aportació basca a la hisenda estatal és el “cupo”, una quantitat taxada, no el resultat del repartiment dels rendiments dels impostos que s’acordi, com ho serà en el nostre cas. El model basc és de sobirania fiscal, el nostre, no.

Certament la manera de presentar la proposta de finançament continguda a l’Estatut pot ajudar a la negociació i l’acord o pot embolicar-la. Així vaig presentar-la jo al Ple del Parlament. Es digui el que es digui, la proposta final és, en gran mesura, la proposta formulada pel Govern l’abril d’enguany, incorporant-hi les recomanacions del Consell Consultiu i alguns elements de la proposta de CiU que no desvirtuen el model elaborat per Antoni Castells, Josep Huguet i Joan Saura, amb el suport de Martí Carnicer, Antoni Soy i Francesc Baltasar. Pot seguir-se el debat a través dels meus articles sobre el tema publicats a Expansión, el primer el 29 d’abril, el segon el 13 de maig i el tercer el 16 de setembre. És també fàcil comprovar com els eixos de la proposta d’acord oferts pel President de la Generalitat dissabte dia 24 de setembre es mantenen de forma íntegra al text definitiu. I com en la disposició final primera del text lliurat pel President en aquesta data, qualificat de “paperot” en una nota oficial de CiU, ja s’hi conté l’expressió “La Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat determinarà l’Aportació Catalana a la Hisenda Estatal en els seus composants d’aportació a les despeses de l’Estat i d’aportació a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament”. Situar el concepte d’Aportació Catalana a la Hisenda Estatal en l’articulat com a formula per sumar les dues aportacions ja contingudes en la proposta del govern va fer possible l’acord, sense modificar el nucli del sistema proposat. Dic tot això no per restar cap mèrit a CiU, ja que és evident que el President de la Generalitat va fer esforços d’aproximació molt notables al llarg de les darreres setmanes, però sí per negar el caràcter de “concert econòmic” que alguns volen atribuir a la proposta de finançament recollida per la proposta de nou Estatut per titllar-lo arbitràriament d’inconstitucional.

En fi, el debat sobre el nou Estatut sols ha fet que començar. I el President Maragall ha reprès el fil de les paraules del Maragall poeta: “Escolta Espanya la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana” amb la seguretat que el final del poema serà un final feliç, un final de fraternitat i de federalisme. Amén.

Recomanació d’enllaços d’interès realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.ndipartidos.org/index.php

RED DE PARTIDOS POLÍTICOS (NDI, National Democratic Institute for International Affairs), és una iniciativa de l’Institut Nacional Demòcrata d’Afers Internacionals orientada preferentment a l’espai iberoamericà. Facilita recursos i idees per organitzar i consolidar partits polítics, intercanviar experiències, etc. Vol “estimular el desenvolupament de pràctiques gerencials i d’organització modernes i participatives”. En aquesta pàgina es pot consultar una Guia per a la gerència política (de l’any 2002), a més d’altres materials de consulta com els “manuals per a la construcció de la democràcia”. És una iniciativa complementària del Programa de Lideratge que van iniciar l’any 1999.

Per la seva banda, l’Institut Nacional Demòcrata d’Afers Internacionals (NDI) és una organització no governamental amb seu a Washington DC i amb projectes en uns 80 països. Segons la seva definició, són “una expressió concreta de la solidaritat internacional del Partit Demòcrata dels EE.UU. i el seu propòsit fonamental és el desenvolupament de programes que ajudin a promoure i consolidar institucions democràtiques”.

Les meves dues intervencions en el debat sobre l'Estatut

Aquí hi trobareu les meves dues intervencions en el debat sobre l'Estatut. La intervenció inicial, defensant el Dictamen de la Ponència, i la intervenció defensant el model de finançament acordat que s'inclou en el Títol VI del nou Estatut.