No al Tejerèndum, sí al nou Estatut

Si diumenge passat saludàvem feliços l’acord que farà possible l’Estatut, una setmana després la nostra alegria no ha fet sinó créixer. Tindrem nou Estatut. Visca el nou Estatut! Hem rebut moltes felicitacions i també agraïments, dins i fora del PSC. Hi ha un reconeixement especial per a José Luis Rodríguez Zapatero que ha complert amb el seu compromís fent front a una ignominiosa campanya contrària del PP i dels sectors que li donen suport. Zapatero serà a Barcelona el cap de setmana vinent i intervindrà a la sessió del Consell Nacional del PSC on ratificarem el nostre sí a l’acord. Un acord que cal completar encara en la tramitació parlamentària, però un acord que ja avui fa de bon llegir. Aquí el trobareu en versió catalana i aquí el trobareu en versió castellana. Val la pena també que descarregueu l’argumentari que el PSC va començar a repartir divendres amb motiu de l’acte de presentació del llibre sobre l’Estatut que la Manuela i jo varem editar.

Molts han estat els anàlisis i valoracions de l’acord, convé llegir l’entrevista a Pasqual Maragall publicada a El País, l’article de Joan B. Culla, l’article de José Zaragoza (aquí el trobareu en versió castellana), l’entrevista que Esther Jaén em va fer pel diari digital elplural.com, els meus articles al setmanari ACTUAL i al diari Expansión, l’imprescindible article valorant l’acord sobre finançament publicat per Núria Bosch a El Periódico (aquí el trobareu en versió castellana), la reflexió d’Enoch Albertí (aquí la trobareu en versió castellana), així com la conferència pronunciada per Antoni Castells a Madrid al Foro de Nueva Economía, i l’entrevista a José Montilla publicada avui a El Periódico.

Sols falta saber quina serà la posició definitiva d’ERC. Hem reiterat en moltes oportunitats que ERC ha estat imprescindible per arribar fins aquí, que moltes de les seves aportacions estan ja incloses en l’acord que hem subscrit CiU, PSC i ICV-EUiA amb el PSOE. Tot i que encara hi ha un marge per a la negociació i que confiem que ERC sabrà aprofitar-lo per millorar i subscriure finalment l’acord, hem d’afirmar amb contundència que, tal com està avui, l’acord és molt bo per a Catalunya. Tindrem un Estatut molt millor que el de 1979, un nou Estatut que dona resposta a la majoria de qüestions que ens van portar a plantejar la reforma de l’Estatut vigent, que dóna les eines per afrontar el futur amb garanties, millorant l’autogovern i el finançament, ampliant les competències de la Generalitat, garantint plenament la seva capacitat per a exercir-les, i reconeixent la singularitat nacional de Catalunya a partir del reconeixement d’uns drets històrics que s’emparen en l’article 2, en la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució espanyola. Serà el millor Estatut de la història i aprofita al màxim el potencial de la Constitució vigent. Els catalans i catalanes no ens perdonaríem que arribéssim al malmetre’l per baralles sobre protagonismes o paternitats. ERC també ha de reflexionar sobre això mentre la campanya de la caverna segueix ben activa com ho demostra la proposta de Rajoy de fer un referèndum sobre el model territorial. Com gairebé sempre, els ninotaires ho expliquen magníficament amb poques paraules. No al Tejerèndum, sí al nou Estatut!

Aquí trobareu com Tejero respon a la crida de Rajoy, en el moment que la premsa internacional s’interroga sobre el caràcter democràtic del PP a partir de la seva actitud “comprensiva” davant els intents d’ingerència política de alts comandaments de l’exèrcit; veieu aquí com La Vanguardia recull un editorial de The New York Times. Javier Pérez Royo i Ian Gibson reflexionen sobre la pintoresca iniciativa de Rajoy i les seves implicacions.

El coratge de Zapatero ha quedat també demostrat amb el retorn dels papers de la Generalitat incautats a la fi de la guerra civil. Cal subratllar el mèrit de la Comissió de la Dignitat, la Consellera de Cultura, Caterina Mieras, i la Ministra de Cultura, Carmen Calvo, contundent en aquesta entrevista publicada per El País.

Afortunadament queden molts pingüins a Catalunya i Espanya. Si voleu saber què és un pingüí haureu de llegir el llibre d’Enric Juliana, recomanat a Babelia per Lluís Bassets.

Per acabar no em puc estar de felicitar la Fundació Rafael Campalans pels seus esforços d’elaboració, debat i difusió de materials de reflexió política. Podeu trobar-los organitzats temàticament: socialdemocràcia, federalisme, Europa, Estat del benestar i immigració.

Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.observatorioelectoral.org/

Llatinoamèrica desenvoluparà aquest 2006 un nombre d’eleccions presidencials sense precedents, amb un total de 10 processos electorals que han de definir el futur de diversos països, en concret, i de Llatinoamèrica en el seu conjunt. Des dels passats processos de Xile, Bolívia i Hondures fins a les properes eleccions a Costa Rica (febrer), Perú (abril), Colòmbia i República Domincana (maig), Mèxic (juliol), Brasil i Equador (octubre) i Nicaragua (novembre).
Des de l’ espai Observatorio Electoral es vol oferir una àmplia informació, anàlisi i debat sobre els processos electorals i la temàtica associada en el context llatinoamericà, oferint informes diversos classificats per països. També podreu consultar una visió històrica dels resultats electorals dels últims anys.

Una altra font d’informació imprescindible és el Latinobarómetro, un estudi d’opinió pública que s’aplica anualment al voltant de 20.000 entrevistes a 18 països d’Amèrica Llatina representant a més de 400 milions d’habitants. L’Informe Latinobarómetro 2005 mostra l’evolució de 10 anys d’investigacions en profunditat. El suport a la democràcia es manté estable segons els últims estudis, tot i que la satisfacció en relació amb el seu funcionament continua sent baixa.

Altres referències per aprofundir en l’àmbit polític llatinoamericà serien: el Centro Interamericano de Gerencia Política que desenvolupa el Programa de Capacitació per a Líders Democràtics, realitzat amb el suport de l’Organització d’Estats Americans (OEA) i del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), a més d’impulsar la diplomatura de Direcció Avançada de Campanyes Polítiques, amb la Universitat Iberoamericana. I l’argentí Directorio del Estado. El portal del gobierno electrónico, que centra el seu interès en aquells aspectes vinculats al e-government i la creació d’una comunitat iberoamericana que permeti investigar i avançar en aquesta línia d’acció.