Cap a la pau a Euskadi!
Aquesta ha estat una setmana trepidant. Dimarts, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats aprovava el dictamen sobre el projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (aquí el trobareu en versió castellana) que serà sotmès dijous vinent al Ple del Congrés. Aquí trobareu la intervenció de la Presidenta del nostre Grup parlamentari en la sessió de dimarts i la declaració del President de la Generalitat realitzada el mateix dia.
El text no hauria d’experimentar modificacions que no farien sinó dilatar el procés. Queden pendents els projectes de llei pels qual la Generalitat assumirà la gestió dels ports catalans o participarà en el consorci que gestionarà els aeroports de Catalunya. Convé ara que ens centrem en la preparació del referèndum, desplegant tota mena d’iniciatives. El PSC començarà un cop el Ple del Congrés hagi aprovat el projecte. En aquest sentit, no entenem les reiterades invocacions d’Artur Mas al fracàs del referèndum atribuint-ne la responsabilitat al Govern de la Generalitat. Sembla que vulgui que fracassi. No cal que pateixi, el Govern farà la seva feina i el President de la Generalitat encapçalarà la campanya pel sí. L’Estatut del 2006 és un salt endavant molt significatiu en termes d’autogovern i de finançament. Serà una campanya més senzilla pels que no hem hagut de renunciar a allò que fa mesos es proclamava com a irrenunciable (autodeterminació, concert econòmic, agència tributària totalment independent, drets històrics emparats en la disposició addicional primera de la Constitució, etc. etc. etc.) Sr. Mas, no es pot anar a la processó i repicar campanes al mateix temps. Se li veu massa ganes d’aprofitar estatut i referèndum per perjudicar el Govern de Catalunya i el President de la Generalitat. I els catalans n’han pres bona nota.
Sobre el contingut de l’Estatut i altres qüestion que s’hi connecten podeu llegir el nou article de Núria Bosch sobre el finançament (aquí el trobareu en versió castellana), l’entrevista a Francisco Rubio Llorente publicada a Expansión, i un article d’Anton Costas que ens alerta sobre la necessitat d’afrontar problemes reals i no deixar-nos distreure en excés pel debat estatutari.
Com a curiositat històrica podeu llegir la carta de Jaume Carner (Ministre d’Hisenda de la República) a Francesc Macià sobre les negociacions sobre l’Estatut de 1932 en les que recomana donar-hi suport i subratlla el paper decisió de Manuel Azaña per a l’aprovació de l’Estatut.
Però sens dubte la notícia de la setmana ha estat la declaració d’eta anunciant un “alto el foc permanent”. Aquí hi trobareu la declaració del PSOE, la declaració del Partit Socialista d’Euskadi, la declaració del PSC, la declaració conjunta de la UGT de Catalunya i el sindicat basc ELA, la declaració del President de la Generalitat, la declaració del Govern basc, les primeres declaracions del President del Govern d’Espanya i la declaració de les associacions de víctimes del terrorisme.
Avui el diari El País publica una entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero, de imprescindible lectura. És de justícia també llegir l’article de Angeles Escrivá publicat a El Mundo sobre la tasca silenciosa del socialisme basc i repassar el document del PSE-EE-PSOE sobre pacificació i normalització de gener de 2006.
No us perdeu tampoc els articles de Josep Ramoneda, Daniel Innerarity, Javier Pérez Royo (aquí el trobareu en versió castellana), Ignacio Sánchez-Cuenca, Manuel Castells i Javier Pradera. Sobre l’encert de Zapatero i les conseqüències de tot plegat sobre l’estratègia del PP, podeu llegir l’article que he enviat a la revista Canvi Setze i un altre interessant article de Javier Pérez Royo.
Per entendre moltes coses és imprescindible tenir present documents fonamentals d’aquest procés: la Resolució del Congrés dels Diputats de 16 de maig de 2005, el Pacte per les llibertats i contra el terrorisme de desembre de 2000, el fallit Pla Ardanza de 1998 i el Pacte d’Ajuria-Enea signat el 12 de gener de 1988. I recordar l’estimat Ernest Lluch.
Certament en un moment com aquest cal donar total confiança al govern de Zapatero i acompanyar-lo en la recerca de la pau, fent realitat el desig que la declaració d’eta marqui l’inici de la fi de la violència. Personalment us recomano cinc lectures (des de la meva subjetivitat i des del desordre de la meva biblioteca que ha hagut de passar per una mudança recent). Els cinc llibres són: “Los españoles que dejaron de serlo. Gregorio Morán. Editorial Planeta. 1982”; “El modelo irlandés. Íñigo Gurruchaga. Editorial Península. 1998”; “La historia de eta. Antonio Elorza (editor). Editorial Temas de Hoy. 2000”; “Guía para orientarse en el laberinto vasco. De l’enyorat Mario Onaindía. Editorial Temas de Hoy. Edición revisada de 2003; “Nacionalismo: razón y pasión. Pedro Ibarra. Editorial Ariel. 2003”. Des d’un punt de vista de cercar solucions jurídiques a un problema polític, cal recordar dos llibres: “Derechos históricos y Constitución. Miguel Herrero de Miñón. Editorial Taurus. 1998” i “ “Derechos históricos y constitucionalismo útil. Miguel Herrero de Miñón y Ernest Lluch (editores). Fundación BBV. 2000”. Sobre el procés de pau a Irlanda del Nord podeu llegir també “Haciendo balance”. Editat per Clem McCartney i publicat en castellà per la Fundació Gernika Gogoratuz.
També us recomano seguir el debat des dels llocs web dels partits bascos:
EAJ-PNV
PSE-EE-PSOE
PP del País Vasco
EZKER BATUA
ARALAR
Les opinions del món de l’esquerra abertzale estan habitualment recollides al diari GARA i al web ORAIN.
Per últim, però no en darrer terme, és imprescindible seguir el debat que es produirà al lloc web de l’organització Elkarri en procés de transformació.
Podeu seguir també els monogràfics dels llocs web dels diaris El País i El Mundo. Per cert, se’m va passar recomanar-vos el monogràfic d’El Periódico de Catalunya dedicat al segon aniversari del govern Zapatero (aquí el teniu en versió castellana).
Com ni el debat sobre l’Estatut ni el procés de pacificació a Euskadi esgoten el debat ideològic, no us perdeu l’article de Vicenç Navarro sobre l’ofensiva liberal contra el model suec (aquí el teniu en versió castellana). Ni tampoc no hauríem d’oblidar el tercer aniversari de la nefasta guerra d’Iraq. Per recordar-nos el malson sols cal llegir l’article de Robert Fisk publicat a La Vanguardia. També us recomano un article optimista sobre el futur de la Unió Europea i de la pròpia Constitució europea publicat per Carlos Carnero a El País. Sobre el procés de reestructuració de RTVE hauríeu de llegir l’article de José Manuel Sánchez Ron (aquí el teniu en versió castellana).
Per últim, em vaig sentir reconfortat amb la lectura de l’article de David Miró a l’AVUI sobre l’afer Carretero, en veure que no m’havia deixat portar per un excés de subjectivitat diumenge passat.
Malauradament aquest cap de setmana ens ha portat un nou ensurt amb la publicació de notícies sobre el cobrament de quotes a càrrecs nomenats per ERC, fossin o no membres del partit, que haurien estat amenaçats amb la pèrdua del lloc de treball si no pagaven. Esperem que els amics d’ERC donin les pertinents explicacions. Però des d’aquí hem d’afirmar que no es pot condicionar el nomenament de persones (i encara menys el seu cessament) a una militància partidista o al pagament obligat d’un percentatge del seu sou al partit que els ha anomenat. Tot i que la intenció inicial hagi estat precisament dotar ERC d’un mecanisme de finançament transparent, es tracta d’un procediment que tendeix a confondre institució i partit. Una cosa és que els militants d’un partit assumeixin les obligacions que aquest els hi imposi (i si no les comparteixen poden abandonar la seva militància) i una altra ben diferent exigir contrapartides a canvi de càrrecs.
ZW núm.33 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.mysociety.org
MySociety és una iniciativa britànica basada en el suport de voluntaris i activistes online amb dos objectius bàsics: fer pàgines web per tal de proporcionar beneficis concrets i tangibles a la gent, en aspectes concrets de la seva vida cívica i comunitària, i ensenyar a la societat civil com utilitzar Internet per treure’n el major profit. MySociety desenvolupa projectes concrets d’acció cívica com TheyWorkForYou.com o WriteToThem (abans FaxYourMP) que pretenen millorar la relació i comunicació dels ciutadans amb els seus polítics, o PledgeBank una mena de “banc de propostes” on els ciutadans descriuen i proposen una iniciativa d’acció concreta, en benefici de la societat, de manera altruista, demanant un número mínim de persones per sumar-se a la iniciativa i poder així desenvolupar-la.
Una altra iniciativa d’aquest tipus, en la línia d’interacció entre polítics i ciutadans, és CampaignCreator, un projecte experimental del Bristol City Council; una pàgina web ideada pel govern britànic amb l’objectiu d’ajudar i contribuir al desenvolupament de campanyes online. Des de la pàgina s’ofereix a l’usuari la informació i els recursos necessaris. A més, es pot crear de manera ràpida un web propi, confeccionar butlletins de notícies electrònics, crear materials específics de campanya... Tots els serveis que ofereix el site són lliures i a disposició de qualsevol persona.
El text no hauria d’experimentar modificacions que no farien sinó dilatar el procés. Queden pendents els projectes de llei pels qual la Generalitat assumirà la gestió dels ports catalans o participarà en el consorci que gestionarà els aeroports de Catalunya. Convé ara que ens centrem en la preparació del referèndum, desplegant tota mena d’iniciatives. El PSC començarà un cop el Ple del Congrés hagi aprovat el projecte. En aquest sentit, no entenem les reiterades invocacions d’Artur Mas al fracàs del referèndum atribuint-ne la responsabilitat al Govern de la Generalitat. Sembla que vulgui que fracassi. No cal que pateixi, el Govern farà la seva feina i el President de la Generalitat encapçalarà la campanya pel sí. L’Estatut del 2006 és un salt endavant molt significatiu en termes d’autogovern i de finançament. Serà una campanya més senzilla pels que no hem hagut de renunciar a allò que fa mesos es proclamava com a irrenunciable (autodeterminació, concert econòmic, agència tributària totalment independent, drets històrics emparats en la disposició addicional primera de la Constitució, etc. etc. etc.) Sr. Mas, no es pot anar a la processó i repicar campanes al mateix temps. Se li veu massa ganes d’aprofitar estatut i referèndum per perjudicar el Govern de Catalunya i el President de la Generalitat. I els catalans n’han pres bona nota.
Sobre el contingut de l’Estatut i altres qüestion que s’hi connecten podeu llegir el nou article de Núria Bosch sobre el finançament (aquí el trobareu en versió castellana), l’entrevista a Francisco Rubio Llorente publicada a Expansión, i un article d’Anton Costas que ens alerta sobre la necessitat d’afrontar problemes reals i no deixar-nos distreure en excés pel debat estatutari.
Com a curiositat històrica podeu llegir la carta de Jaume Carner (Ministre d’Hisenda de la República) a Francesc Macià sobre les negociacions sobre l’Estatut de 1932 en les que recomana donar-hi suport i subratlla el paper decisió de Manuel Azaña per a l’aprovació de l’Estatut.
Però sens dubte la notícia de la setmana ha estat la declaració d’eta anunciant un “alto el foc permanent”. Aquí hi trobareu la declaració del PSOE, la declaració del Partit Socialista d’Euskadi, la declaració del PSC, la declaració conjunta de la UGT de Catalunya i el sindicat basc ELA, la declaració del President de la Generalitat, la declaració del Govern basc, les primeres declaracions del President del Govern d’Espanya i la declaració de les associacions de víctimes del terrorisme.
Avui el diari El País publica una entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero, de imprescindible lectura. És de justícia també llegir l’article de Angeles Escrivá publicat a El Mundo sobre la tasca silenciosa del socialisme basc i repassar el document del PSE-EE-PSOE sobre pacificació i normalització de gener de 2006.
No us perdeu tampoc els articles de Josep Ramoneda, Daniel Innerarity, Javier Pérez Royo (aquí el trobareu en versió castellana), Ignacio Sánchez-Cuenca, Manuel Castells i Javier Pradera. Sobre l’encert de Zapatero i les conseqüències de tot plegat sobre l’estratègia del PP, podeu llegir l’article que he enviat a la revista Canvi Setze i un altre interessant article de Javier Pérez Royo.
Per entendre moltes coses és imprescindible tenir present documents fonamentals d’aquest procés: la Resolució del Congrés dels Diputats de 16 de maig de 2005, el Pacte per les llibertats i contra el terrorisme de desembre de 2000, el fallit Pla Ardanza de 1998 i el Pacte d’Ajuria-Enea signat el 12 de gener de 1988. I recordar l’estimat Ernest Lluch.
Certament en un moment com aquest cal donar total confiança al govern de Zapatero i acompanyar-lo en la recerca de la pau, fent realitat el desig que la declaració d’eta marqui l’inici de la fi de la violència. Personalment us recomano cinc lectures (des de la meva subjetivitat i des del desordre de la meva biblioteca que ha hagut de passar per una mudança recent). Els cinc llibres són: “Los españoles que dejaron de serlo. Gregorio Morán. Editorial Planeta. 1982”; “El modelo irlandés. Íñigo Gurruchaga. Editorial Península. 1998”; “La historia de eta. Antonio Elorza (editor). Editorial Temas de Hoy. 2000”; “Guía para orientarse en el laberinto vasco. De l’enyorat Mario Onaindía. Editorial Temas de Hoy. Edición revisada de 2003; “Nacionalismo: razón y pasión. Pedro Ibarra. Editorial Ariel. 2003”. Des d’un punt de vista de cercar solucions jurídiques a un problema polític, cal recordar dos llibres: “Derechos históricos y Constitución. Miguel Herrero de Miñón. Editorial Taurus. 1998” i “ “Derechos históricos y constitucionalismo útil. Miguel Herrero de Miñón y Ernest Lluch (editores). Fundación BBV. 2000”. Sobre el procés de pau a Irlanda del Nord podeu llegir també “Haciendo balance”. Editat per Clem McCartney i publicat en castellà per la Fundació Gernika Gogoratuz.
També us recomano seguir el debat des dels llocs web dels partits bascos:
EAJ-PNV
PSE-EE-PSOE
PP del País Vasco
EZKER BATUA
ARALAR
Les opinions del món de l’esquerra abertzale estan habitualment recollides al diari GARA i al web ORAIN.
Per últim, però no en darrer terme, és imprescindible seguir el debat que es produirà al lloc web de l’organització Elkarri en procés de transformació.
Podeu seguir també els monogràfics dels llocs web dels diaris El País i El Mundo. Per cert, se’m va passar recomanar-vos el monogràfic d’El Periódico de Catalunya dedicat al segon aniversari del govern Zapatero (aquí el teniu en versió castellana).
Com ni el debat sobre l’Estatut ni el procés de pacificació a Euskadi esgoten el debat ideològic, no us perdeu l’article de Vicenç Navarro sobre l’ofensiva liberal contra el model suec (aquí el teniu en versió castellana). Ni tampoc no hauríem d’oblidar el tercer aniversari de la nefasta guerra d’Iraq. Per recordar-nos el malson sols cal llegir l’article de Robert Fisk publicat a La Vanguardia. També us recomano un article optimista sobre el futur de la Unió Europea i de la pròpia Constitució europea publicat per Carlos Carnero a El País. Sobre el procés de reestructuració de RTVE hauríeu de llegir l’article de José Manuel Sánchez Ron (aquí el teniu en versió castellana).
Per últim, em vaig sentir reconfortat amb la lectura de l’article de David Miró a l’AVUI sobre l’afer Carretero, en veure que no m’havia deixat portar per un excés de subjectivitat diumenge passat.
Malauradament aquest cap de setmana ens ha portat un nou ensurt amb la publicació de notícies sobre el cobrament de quotes a càrrecs nomenats per ERC, fossin o no membres del partit, que haurien estat amenaçats amb la pèrdua del lloc de treball si no pagaven. Esperem que els amics d’ERC donin les pertinents explicacions. Però des d’aquí hem d’afirmar que no es pot condicionar el nomenament de persones (i encara menys el seu cessament) a una militància partidista o al pagament obligat d’un percentatge del seu sou al partit que els ha anomenat. Tot i que la intenció inicial hagi estat precisament dotar ERC d’un mecanisme de finançament transparent, es tracta d’un procediment que tendeix a confondre institució i partit. Una cosa és que els militants d’un partit assumeixin les obligacions que aquest els hi imposi (i si no les comparteixen poden abandonar la seva militància) i una altra ben diferent exigir contrapartides a canvi de càrrecs.
ZW núm.33 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.mysociety.org
MySociety és una iniciativa britànica basada en el suport de voluntaris i activistes online amb dos objectius bàsics: fer pàgines web per tal de proporcionar beneficis concrets i tangibles a la gent, en aspectes concrets de la seva vida cívica i comunitària, i ensenyar a la societat civil com utilitzar Internet per treure’n el major profit. MySociety desenvolupa projectes concrets d’acció cívica com TheyWorkForYou.com o WriteToThem (abans FaxYourMP) que pretenen millorar la relació i comunicació dels ciutadans amb els seus polítics, o PledgeBank una mena de “banc de propostes” on els ciutadans descriuen i proposen una iniciativa d’acció concreta, en benefici de la societat, de manera altruista, demanant un número mínim de persones per sumar-se a la iniciativa i poder així desenvolupar-la.
Una altra iniciativa d’aquest tipus, en la línia d’interacció entre polítics i ciutadans, és CampaignCreator, un projecte experimental del Bristol City Council; una pàgina web ideada pel govern britànic amb l’objectiu d’ajudar i contribuir al desenvolupament de campanyes online. Des de la pàgina s’ofereix a l’usuari la informació i els recursos necessaris. A més, es pot crear de manera ràpida un web propi, confeccionar butlletins de notícies electrònics, crear materials específics de campanya... Tots els serveis que ofereix el site són lliures i a disposició de qualsevol persona.
versión castellana
<< Inici