Des de l'Escola d'Hivern del PSC a Tarragona
Escric aquestes línies des de la XXa Escola d’Hivern del PSC que se celebra enguany també a Tarragona en l’amplia sala de l’hotel Imperial Tarraco. L’escola s’havia obert amb una important intervenció del nostre Primer Secretari, Pepe Montilla. Ahir vaig compartir taula rodona amb Pere Jover i Alfredo Pérez Rubalcaba, moderats per Carme Chacón. Ens ho varem passar d’allò més bé i els assistents ens van felicitar no sols pel contingut de les intervencions sinó pel tot i la vivacitat dels intercanvis. Vaig aprofitar per reclamar que la Generalitat pugui proposar el Director o Directora de l’aeroport de Barcelona. L’Alfredo no es va comprometre, però el cert és que encara no hem trobat l’acord sobre aquesta qüestió tot i que espero que sabrem trobar-lo en els propers dies. Avui a El Periódico de Catalunya, Agustí Sala fa un informe sobre com es gestionen els aeroports europeus més importants (aquí el trobareu en versió castellana). Varem aprofitar l’Escola per traslladar a la gent de Ràdio 4 la nostra oposició al tancament de l’emissora tot i acceptar la necessitat de sanejar l’ens públic RTVE i valorar l’esforç del govern socialista que està disposat a injectar-hi 500 milions d’euros per fer-ho.
La taula rodona en la que vaig intervenir repassava les reformes institucionals que estem impulsant, particularment la proposta de nou Estatut de Catalunya. No em cansaré de recomanar la lectura del projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia tal com s’està dictaminant en ponència, amb unes notes que expliquen els 11 desacords pendents (aquí el trobareu en versió castellana). Podeu també comparar-lo amb el projecte d’Estatut d’Autonomia d’Andalusia.
Sobre la proposta de finançament finalment recollida al projecte de nou Estatut és d’imprescindible lectura l’article de Núria Bosch i Maite Vilalta que porta el rotund títol “Triunfo de las tesis federales”. També hauríeu de llegir la reflexió més general sobre el procés negociador recollida en l’article de Remei Margarit publicat ahir a La Vanguardia.
Però mal que em pesi la notícia de la setmana haurà estat la celebració de la convenció del Partido Popular. Una Convenció que portava el lema “Hay futuro” i va començar amb una declaració vibrant de Manuel Fraga dient que els colpistes del 23-F estaven carregats de bones intencions... No caldria afegir-hi gaire cosa més. De tant caminar cap al centre han arribat a l’origen: la dreta extrema. Ja ho vaig dir ahir mateix, la Convenció del PP és un aquelarre reaccionari, des de la A d’Aznar i Acebes fins a la Z de Zaplana.
Sobre la Convenció del PP no us podeu perdre l’anàlisi Rosa Paz, sots-directora de La Vanguardia, que porta un títol ben significatiu “Hipotecas de futuro”. Podeu llegir també una anàlisi comunicacional feta per l’Antoni Gutiérrez-Rubí,sí, l’autor de la Zona Web del meu Diari (aquí el trobareu en versió castellana).
Però es pot resumir la Convenció pepera en tres paraules: passat, rancúnia i mentides. Passat remot, Fraga. Passat recent, Aznar. La rancúnia dels que encara no han acceptat la seva derrota electoral i dels que volen culpar Zapatero de tot, grip aviària inclosa. No deixen de sorprendre’ns: Zaplana diu que encara no saben qui va ser el responsable dels atemptats de l’11-M. Nosaltres sabem que ETA no va ser, encara que Aznar i Acebes ens en volien convèncer. Com també menteixen ara quan diuen que no van negociar amb ETA. Sols cal llegir “El veredicto de las hemerotecas”, d’Ernesto Ekáizer, o el recordatori publicat a El País. Per cert, poca memòria la del PP. Aznar oblida que no va votar la Constitució, el PP oblida que no va votar l’Estatut de 1979 i, encara que no us ho cregueu, el PP oblida que el 1993, dirigit per Aleix Vidal-Quadras, va votar favorablement al Parlament de Catalunya la Llei 1/1993 que declarava “Els Segadors”, himne nacional, sí NACIONAL, de Catalunya. Per cert, si nacional és l’adjectiu que es correspon al substantiu “nació”, quin és l’adjectiu que es correspon al substantiu “nacionalitat”? No podria ser també “nacional”?
Però per entendre què fa el PP i per què ho fa, heu de llegir un article que se’m va passar quan va sortir i la meva mare m’havia retallat. Es tracta d’un article de Daniel Innerarity, publicat a El País el proppassat 22 de febrer, amb el títol “La posibilidad de entenderse”. No em resisteixo a transcriure una frase: “Radicalizar la crítica y la oposición es el procedimiento más socorrido para hacerse notar, una exigencia imperiosa en ese combate por la atención que se libra en nuestras sociedades”.
També us recomano la lectura de l’article publicat pel rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso, sobre política lingüística. I, si el tema de l’OPA encara us interessa, podeu llegir l’article que em va publicar el diari Expansión.
Acaba ara la intervenció de Pasqual Maragall, personal i abrandada, carregada de raons, amb la convicció de qui sap d’on ve i, sobretot, de qui sap on va. Demana un darrer esforç per aprovar l’Estatut, amb el suport d’ERC i un refrendament massiu a les urnes. Que així sigui!
ZW núm.30 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.icare.to/
Us presento la pàgina de l’ICARE (Internet Centre Anti Racism Europe), una xarxa virtual que proporciona serveis d’informació adaptats a ONGs i a la societat civil europea en general. Recull opinions, informacions i experiències sobre entitats i institucions que orienten la seva acció en la lluita contra el racisme i se supervisen totes les contribucions per estar en línia amb els estàndards dels drets humans reconeguts universalment.
L’ICARE va ser fundat per les organitzacions UnitedAgainstRacism.com, una xarxa europea configurada per més de 500 organitzacions a 49 països europeus (cooperant en l’àmbit dels drets dels refugiats i dels emigrants i en la lluita contra el racisme) i la Fundació Magenta (que lluita contra la discriminació en i a través d’Internet).
A la pàgina de l’ICARE, trobareu un apartat d’enllaços europeus que ofereix links bàsics de la Unió Europea i d’entitats i institucions que treballen en aquests temes, així com a fundacions, webs governamentals de Nacions Unides, d’ONG europees i documents bàsics de referència.
El proper dia 21 de març se celebra el Dia Mundial per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. Un tema, lamentablement, d’actualitat aquests dies arrel dels incidents ocorreguts en el partit de futbol Real Zaragoza-FC.Barcelona del passat 29 de febrer.
La taula rodona en la que vaig intervenir repassava les reformes institucionals que estem impulsant, particularment la proposta de nou Estatut de Catalunya. No em cansaré de recomanar la lectura del projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia tal com s’està dictaminant en ponència, amb unes notes que expliquen els 11 desacords pendents (aquí el trobareu en versió castellana). Podeu també comparar-lo amb el projecte d’Estatut d’Autonomia d’Andalusia.
Sobre la proposta de finançament finalment recollida al projecte de nou Estatut és d’imprescindible lectura l’article de Núria Bosch i Maite Vilalta que porta el rotund títol “Triunfo de las tesis federales”. També hauríeu de llegir la reflexió més general sobre el procés negociador recollida en l’article de Remei Margarit publicat ahir a La Vanguardia.
Però mal que em pesi la notícia de la setmana haurà estat la celebració de la convenció del Partido Popular. Una Convenció que portava el lema “Hay futuro” i va començar amb una declaració vibrant de Manuel Fraga dient que els colpistes del 23-F estaven carregats de bones intencions... No caldria afegir-hi gaire cosa més. De tant caminar cap al centre han arribat a l’origen: la dreta extrema. Ja ho vaig dir ahir mateix, la Convenció del PP és un aquelarre reaccionari, des de la A d’Aznar i Acebes fins a la Z de Zaplana.
Sobre la Convenció del PP no us podeu perdre l’anàlisi Rosa Paz, sots-directora de La Vanguardia, que porta un títol ben significatiu “Hipotecas de futuro”. Podeu llegir també una anàlisi comunicacional feta per l’Antoni Gutiérrez-Rubí,sí, l’autor de la Zona Web del meu Diari (aquí el trobareu en versió castellana).
Però es pot resumir la Convenció pepera en tres paraules: passat, rancúnia i mentides. Passat remot, Fraga. Passat recent, Aznar. La rancúnia dels que encara no han acceptat la seva derrota electoral i dels que volen culpar Zapatero de tot, grip aviària inclosa. No deixen de sorprendre’ns: Zaplana diu que encara no saben qui va ser el responsable dels atemptats de l’11-M. Nosaltres sabem que ETA no va ser, encara que Aznar i Acebes ens en volien convèncer. Com també menteixen ara quan diuen que no van negociar amb ETA. Sols cal llegir “El veredicto de las hemerotecas”, d’Ernesto Ekáizer, o el recordatori publicat a El País. Per cert, poca memòria la del PP. Aznar oblida que no va votar la Constitució, el PP oblida que no va votar l’Estatut de 1979 i, encara que no us ho cregueu, el PP oblida que el 1993, dirigit per Aleix Vidal-Quadras, va votar favorablement al Parlament de Catalunya la Llei 1/1993 que declarava “Els Segadors”, himne nacional, sí NACIONAL, de Catalunya. Per cert, si nacional és l’adjectiu que es correspon al substantiu “nació”, quin és l’adjectiu que es correspon al substantiu “nacionalitat”? No podria ser també “nacional”?
Però per entendre què fa el PP i per què ho fa, heu de llegir un article que se’m va passar quan va sortir i la meva mare m’havia retallat. Es tracta d’un article de Daniel Innerarity, publicat a El País el proppassat 22 de febrer, amb el títol “La posibilidad de entenderse”. No em resisteixo a transcriure una frase: “Radicalizar la crítica y la oposición es el procedimiento más socorrido para hacerse notar, una exigencia imperiosa en ese combate por la atención que se libra en nuestras sociedades”.
També us recomano la lectura de l’article publicat pel rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso, sobre política lingüística. I, si el tema de l’OPA encara us interessa, podeu llegir l’article que em va publicar el diari Expansión.
Acaba ara la intervenció de Pasqual Maragall, personal i abrandada, carregada de raons, amb la convicció de qui sap d’on ve i, sobretot, de qui sap on va. Demana un darrer esforç per aprovar l’Estatut, amb el suport d’ERC i un refrendament massiu a les urnes. Que així sigui!
ZW núm.30 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.icare.to/
Us presento la pàgina de l’ICARE (Internet Centre Anti Racism Europe), una xarxa virtual que proporciona serveis d’informació adaptats a ONGs i a la societat civil europea en general. Recull opinions, informacions i experiències sobre entitats i institucions que orienten la seva acció en la lluita contra el racisme i se supervisen totes les contribucions per estar en línia amb els estàndards dels drets humans reconeguts universalment.
L’ICARE va ser fundat per les organitzacions UnitedAgainstRacism.com, una xarxa europea configurada per més de 500 organitzacions a 49 països europeus (cooperant en l’àmbit dels drets dels refugiats i dels emigrants i en la lluita contra el racisme) i la Fundació Magenta (que lluita contra la discriminació en i a través d’Internet).
A la pàgina de l’ICARE, trobareu un apartat d’enllaços europeus que ofereix links bàsics de la Unió Europea i d’entitats i institucions que treballen en aquests temes, així com a fundacions, webs governamentals de Nacions Unides, d’ONG europees i documents bàsics de referència.
El proper dia 21 de març se celebra el Dia Mundial per a l’Eliminació de la Discriminació Racial. Un tema, lamentablement, d’actualitat aquests dies arrel dels incidents ocorreguts en el partit de futbol Real Zaragoza-FC.Barcelona del passat 29 de febrer.
versión castellana
<< Inici