Tot esperant dimarts

Dimarts, amb l’aprovació del Preàmbul, la Comissió Constitucional del Congrés clourà el dictamen sobre el projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Com no em cansaré de repetir, la millor manera de fer-se una idea de la feina feta i de l’enorme potencial d’autogovern del text estatutari, que supera amb escreix l’Estatut vigent, és llegir-lo tal com ha quedat (aquí el trobareu en versió castellana). Demà demanaré a la Comissió Executiva del PSC que prengui la decisió de donar-hi ple suport en la votació final del conjunt del text que tindrà lloc dimarts.

Als amants de les estadístiques els pot interessar conèixer un resum numèric: de 226 articles, sols hi ha hagut tres discrepàncies entre la majoria de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats i la majoria de la Delegació del Parlament de Catalunya (seleccions esportives, gestió de ports i aeroports, i circumscripció electoral europea). De 23 disposicions addicionals, transitòries i finals, sols hi ha hagut una discrepància (gestió de ports i aeroports). Per tant, de 249 preceptes, només 4 discrepàncies, l’1,6%.

Sobre seleccions esportives i gestió de ports i aeroports podeu llegir la nota que he confegit al respecte.

Sobre el text del nou Estatut us pot interessar llegir l’article que m’ha demanat la revista ZERO, l’anàlisi que en fa Miquel Caminal i la denúncia de Manuela de Madre de l’actitud destructiva del PP (aquí la trobareu en versió castellana).

No em resisteixo a recomanar que llegiu la meva intervenció a la Comissió Constitucional defensant el Títol del finançament. Podreu comprovar com no vaig desautoritzar el President Maragall i, sobretot, com vaig aprofitar-la per denunciar l’estratègia del PP. No els va agradar, però què esperaven? Pensaven que ens mossegaríem la llengua i no denunciarem les moltes mentides que han dit sobre l'Estatut? Pensaven que no els recordaríem la infàmia de dir que el projecte d'Estatut estava tutelat per ETA? O que oblidaríem que han anat recollint firmes per fer un referèndum il·legal basant-se en que el projecte era una reforma encoberta de la Constitució? No els havíem de recordar que el Tribunal Constitucional ha rebutjat ja aquest fals argument? No els havíem de dir que Tejero va signar aquests fulls que reparteix el PP? No havíem de recordar que en la recent Convenció del PP, Fraga va dir que els colpistes del 23-F eren gent ben intencionada? O que per Internet han recollit les signatures de Superman i Super-ratón? O volíem que oblidéssim les ignominioses falques de ràdio del PP andalús que comencen dient: "¿Sabes que ahora las Comunidades más pobres son las que dan dinero a las ricas?" En fi, que em vaig quedar descansat, us ho ben asseguro!

Però em sembla que l'argument que els va tocar més és quan vaig citat literalment les propostes de finançament del PP de les Illes Balears. Perquè vaig demostrat que volen negar a Catalunya el que estan demanant per a les Illes. El Sr. Matas de dia recull signatures per a la campanya del PP contra l'Estatut català però a la tarda demana que l'Estatut de les Illes sigui, almenys, tan ambiciós com l'Estatut que estem proposant. Fa dies també es va demostrar que el PP havia votat a favor de la inclusió d'un catàleg de drets al nou Estatut valencià, que volien negar que s'incloguessin al nou Estatut català... Quina barra!

ERC ha decidit votar no al projecte en el Congrés dels Diputats. No cal dir que discrepo profundament d’aquesta decisió però que, al mateix temps, la respecto. ERC ha estat decisiva en l’impuls a l’aprovació del nou Estatut i, a través de Joan Ridao, autora d’aspectes ben rellevants del projecte; de fet, l’ha votat positivament en més d’un 80%. Vaig escoltar ahir atentament Josep-Lluís Carod-Rovira defensar un “no, no obstruccionista”, “un no, que no vol impedir avenços”. És probable, doncs, que la posició d’ERC al Congrés no hagi de coincidir necessàriament amb la que defensin al referèndum. És evident que la seva valoració sobre el text que aprovaran les Corts Generals és ben diferent si estableixen una comparació amb el text aprovat pel Parlament o bé si ho fan amb l’Estatut vigent. Haurem de seguir de prop l’evolució del debat intern en el si d’ERC que pot fer decantar les posicions en un sentit més positiu i, per tant, compatible amb la continuïtat del govern catalanista i d’esquerres. Que, entre d’altres coses, està desenvolupant una magnífica política econòmica com vaig posar de relleu en un article publicat a Expansión.

Però si la intervenció de Carod davant el Consell Nacional d’ERC deixava oberta una porta a l’esperança, l’entrevista al Conseller Joan Carretero publicada avui a La Vanguardia és tota una altra cosa. No és acceptable que un Conseller de la Generalitat parlant com a tal digui que “El President està en línia amb el que opinem a Esquerra”. Perquè és fals. El President dirigirà la campanya pel sí a l’Estatut, mentre ERC diu “d’entrada, no”. ¿Com justifica el Conseller Carretero que vol seguir governant Catalunya amb el PSC si diu que en el que no estem d’acord ERC i PSC és en el tema nacional de Catalunya? ¿Pot un Conseller de Catalunya dir de forma impune que Zapatero es el principal culpable d’aquest immens desastre de l’Estatut? ¿O acusar el President del Govern d’Espanya de demagog? Jo crec que no.

Gràcies a Zapatero Catalunya tindrà l’Estatut més potent de la història. Gràcies a Zapatero els papers de la Generalitat incautats després de la guerra civil han retornat a Catalunya. Gràcies a Zapatero s’ha honorat per part del Govern d’Espanya l’honor del President Companys. Gràcies a Zapatero el català ha obtingut el reconeixement institucional a la Unió Europea. Gràcies a Zapatero Consellers de la Generalitat poden participar a reunions de la Unió Europea de nivell ministerial. Gràcies a Zapatero la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions s’ha instal·lat a Barcelona. Gràcies també a Zapatero s’ha reconegut per ICANN el domini puntCAT. Zapatero va ser present als camps de concentració nazis en reivindicació de la memòria dels republicans espanyols, d’entre els quals molts catalans. Zapatero no es mereix les desqualificacions que li ha fet un Conseller de la Generalitat que, actuant així, no ha fet precisament honor a la confiança que li va fer el President de la Generalitat en nomenar-lo.

Aprofito per recordar que Zapatero porta dos anys al Govern i que el balanç que pot presentar és molt positiu: retirada de les tropes d’Iraq, ampliació de drets i llibertats, creació d’un milió vuit-cents mil llocs de treball (500.000 aturats menys), increment del salari mínim en un 17,4% (amb 600.000 beneficiaris), injecció de 3.000 M € per a la sanitat, tres milions de pensionistes han vist com la seva pensió s’apujava per sobre de l’IPC i com pujaven encara més les pensions més baixes. Aquí podeu llegir un bon resum d’aquest magnífic balanç de govern. I les paraules del propi José Luis Rodríguez Zapatero en un acte commemoratiu dels dos anys de govern celebrat a la seu central del PSOE.

Davant d’aquests fets, l’oposició del PP i desqualificacions com les del Conseller Carretero. Veieu com l’humorista Antonio Martínez bateja l’oposició “alomojó”. O com vaig posar de manifest en un article sobre el segon aniversari de l'11-M publicat en el diari ABC l'estratègia del PP es basa en la mentida: "El PP va voler mantenir-se al poder mentint i ara pretén tornar al govern de la mateixa manera". O la gran floració de casos de corrupció que afecten càrrecs electes del PP recollida en una informació publicada pel diari El País.

Per acabar us recomano la lectura de l’article de Jordi García Soler sobre la reestructuració de RTVE, l’editorial de NOU CICLE denunciant l’intent d’apropiació partidista de l’expressió “ciutadans de Catalunya”, l’article de Walter Oppenheimer sobre les propostes de reforma política que s’estan debatent al Regne Unit, i el Manifest de Solidaritat amb Àfrica impulsat entre d’altres per la Plataforma No Nos Resignamos.

Us recomano la visita a llocs web que m’han fet arribar subscriptors del Diari: Prou Racisme, Apropament Catalunya-Madrid, Concordato i Red Voltaire. I saludo noves bitàcoles com la de Carme Valls-Llobet i la iniciativa d’agregar en una pàgina les darreres actualitzacions de les bitàcoles de la blogsfera socialista.

ZW núm.32 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.rai.it/news/articolonews/0,,121457,00.html

El passat dimarts, dia 14, el primer ministre italià Silvio Berlusconi i el candidat del centreesquerra Romano Prodi es veien les cares en un debat televisat amb l’objectiu de convèncer els votants indecisos de cara a les eleccions generals dels propers dies 9 i 10 d’abril.

El debat, retransmès per la cadena pública (RAI), ha estat el punt culminant de la campanya electoral i ha mostrat al públic dos estils de candidats totalment oposats. Per a la confrontació televisada, es va treballar sobre una acurada posada en escena i es van definir unes “regles de joc” (Le regole del confronto). En aquest vídeo curt es fa referència a altres debats polítics televisats com el de Kerry i Bush als EE.UU. o el de Merkel i Schroeder a Alemanya i les normes que es van definir en relació a l’escenografia, l’estructura temàtica, els temps d’intervenció per a cada bloc, la presència del moderador i/o de periodistes, la intervenció del públic, el control de les càmeres… Podeu consultar també els comentaris posteriors que feia sobre debat el director de La Reppublica, Ezio Mauro.

Les paraules, la imatge, la comunicació verbal i no verbal, d’un candidat es poden tornar en contra en un moment decisiu o ser l’element clau que l’ajudi a transmetre el seu missatge amb tota efectivitat. La TV ha estat des de sempre un mitjà bàsic per arribar a la majoria dels ciutadans. Des de la pàgina de The Living Room Candidate, podeu visionar alguns dels espots electorals que s’han fet als Estats Units des de l’any 1952.

Per acabar, en relació al seguiment de l’actualitat política a casa nostra, fer notar l’aparició d’OasiCatalà.com. Un portal que permet seguir les últimes informacions presentant en una sola plana els títols i els enllaços als últims articles dels blocs agregats (alguns blocs actualitzats de membres dels partits polítics presents al Parlament de Catalunya, de periodistes i altres on s'escriu sobre política i la seva actualitat). En aquesta línia ja existeixen Bitàcoles.net i Catapings.com on també es poden consultar els blocs que s’han actualitzat en les darreres hores.