diumenge, 23 / abril / 2006

Feliç Diada de Sant Jordi 2006!

La setmana passada, tot i que ja ho havia anunciat, vaig rebre queixes pel fet de no enviar als meus subscriptors el Diari. Alguns subscriptors recents van pensar fins i tot que la seva sol·licitud no havia estat registrada... M’alegra de saber que algú troba a faltar de tant en tant els meus escrits. Vull recordar, però, que el dia de la República vaig escriure al Diari tot i que no el vaig enviar directament als subscriptors, podeu recuperar aquí el contingut de “Tot recordant la República”. Dilluns de Pasqua em feia breument ressò del document coordinat per Daniel Fernández que explica la gestió de dos anys de govern Zapatero.

Precisament avui el PSOE celebrava a Vistalegre un gran acte commemoratiu d’aquest segon aniversari al que hi ha assistit en representació del PSC Manuela de Madre. Com jo estava signant llibres sobre l’Estatut a la parada del PSC a les Rambles i el Ministre d’Indústria era fora en visita oficial, hi ha hagut algú que de forma malintencionada ha dit que no érem a Pedralbes per no fer costat al President Maragall. En fi, no ens fem mala sang i, fins i tot als que difonen aquest tipus de maledicències, vull regalar una rosa virtual cortesia de la Generalitat. Jo podria haver anat a signar a llibres a la tarda, però em temo que els lectors del Diari no m’haguessin perdonat una altra absència com la de diumenge passat...

La notícia de la setmana ha estat sens dubte la remodelació del Govern decidida pel President de la Generalitat. Ningú com ell en les seves entrevistes publicades avui a El País i el diari AVUI per explicar el seu significat i per respondre a alguna crítica que la remodelació ha suscitat. Com tothom sap, el PSC ha fet costat al President en la seva decisió i ha fet un especial esforç en proporcionar els noms més adients per a cobrir les vacants que el President havia decidit produir. Crec que el nostre esforç ha estat absolutament reeixit. Ens trobem, en tot cas, amb un govern potent, capaç d’entomar el repte del referèndum i l’any i mig que resta de legislatura i el PSC estarà com sempre treballant perquè aquest objectiu sigui assolit amb el màxim èxit possible.

Parlant d’entrevistes, no us perdeu la que li va fer La Vanguardia a Manuela de Madre el proppassat dia 16 i la que em publica avui mateix el diari El Punt en la que proporciono dades fins ara desconegudes de la negociació de l’Estatut. També dic que no entendria que un partit seriós demanés un vot nul en el Referèndum sobre l’Estatut...

Parlant de l’Estatut, cal recordar que demà comença la seva tramitació al Senat. Allà, com és obvi, es reproduirà la gran batalla entre defensors i detractors de l’Estatut (fonamentalment el PP). D’entrada, el Lletrat del Senat ha fet un Informe en el que considera, des d’una interpretació restrictiva i conservadora de la Constitució, que hi ha al menys 16 elements de “muy difícil encaje constitucional”. Aquí trobareu un resum de l’informe del lletrat realitzat pels serveis tècnics del nostre grup parlamentari. El PP, no cal dir, s’oposarà amb dents i ungles a l’aprovació del nou Estatut i no sols esmena tots i cadascun dels seus articles sinó que hi ha presentat un “veto” basant-se en els seus arguments ja coneguts.

Destaco algunes frases del “veto” presentat pel PP: “flagrante inconstitucionalidad de gran parte de sus contenidos”, “olvida de raíz que la soberanía nacional radica en el pueblo español en su conjunto”, “rompe los principios constitucionales esenciales de igualdad y solidaridad”, “liquida el ‘espíritu de la transición’, vulnerando el pacto de concordia logrado hace más de un cuarto de siglo”, “El Estatuto instaura una relación bilateral de igual a igual entre la Generalitat y el Estado. La Generalitat se atribuye competencia exclusiva para decidir prácticamente todos los asuntos que afectan a los catalanes, y, a su vez, una posición privilegiada para codecidir lo que afecta a todos los españoles”, “De todo el entramado estatutario, se puede concluir que está pensando más en un Estado Confederal, que en un Estado Federal y desde luego, crea un espacio de ‘soberanía compartida’”, “El nuevo Estatuto abre la posibilidad a la creación de un marco fiscal y financiero separado del sistema del resto de España” o, finalment, “Se trata de un proyecto destructivo, que en su conjunto no beneficia a algunos a costa de otros, sino que perjudica a todos”. Llegit això no és d’estranyar que ERC no vulgui coincidir en el vot amb el PP... I tampoc no és d’estranyar que els que donem suport a l’Estatut maldem per tal que no s’aprovi cap esmena que retardi el procés del referèndum. Tot i així queda pendent un acord posterior sobre ports i aeroports. Podeu llegir al respecte un interessant article de Francesc Santacana.

Per cert, comença ja la tramitació del projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia, al qual el PP també s’oposa. Podeu llegir aquí la proposta aprovada en ponència.

Cal destacar avui la publicació a El Periódico de Catalunya d’una enquesta ben recent que proporciona dades d’enorme interès. Per exemple, dades electorals. Intenció directa de vot: PSC, 28.6%; CiU, 25.5%; ERC, 15.5%; ICV-EUiA, 6.1%; PP, 4.9%. Estimació de vot: CiU, 32%, 48-49 escons (+2/3); PSC, 31%, 42 escons (=); ERC, 16%, 22-23 escons (=/-1); PP, 10.3%, 13 escons (-2); ICV-EUiA, 7.4%, 8-9 escons (=/-1).

Preferència com a President: Pasqual Maragall, 51,5%; Artur Mas, 37%.

Vot sobre l’Estatut: SI, 56%. NO, 11.4%. El 69.4% creu que Catalunya sortirà guanyant amb el nou Estatut. Quin partit ha fet més per l’Estatut: PSC, 39.6%; CiU, 18.9%; ERC 12%. Dada a retenir: entre els votants d’ERC, el 47,4% està a favor de l’Estatut i el 12.8% en contra.

Vull dedicar un bon espai a la commemoració de dos anys de govern ZP que ha estat celebrada avui, com ja he dit, en un brillant míting a Madrid (aquí podeu descarregar-vos el vídeo de la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero). A aquest segon aniversari hi ha dedicat força espais tots els mitjans. Podeu comprovar-ho llegint la llarga entrevista a Zapatero en dos capítols que li va fer Pedro J. Ramírez a El Mundo, o l’entrevista que li va fer Carles Francino a la Cadena Ser, o el reportatge que li va dedicar el setmanari Newsweek. Convé també que llegiu els articles d’anàlisi sobre aquests dos anys publicats per Miguel Angel Aguilar i Javier Pradera. O, en el revers de la moneda, l’article de Josep Ramoneda en el que subratlla la negativa del PP a reconèixer la realitat dels fets de l’11-M.

Finalment vull cridar la vostra atenció sobre l’article de Juan José López Burniol sobre el debat territorial al Canadà a partir de les posicions d’Stéphane Dion (aquí el trobareu en versió castellana), l’article de Paolo Flores d’Arcais sobre les eleccions italianes, i l’article de Felipe González sobre les perspectives de pau al País Basc.

Per últim, vull felicitar La Vanguardia en el seu 125è aniversari i, a més, recomanar vivament la lectura d’un article de José Manuel Garayoa publicat avui en el suplement Dinero de La Vanguardia que ens alerta sobre la pobresa que comença a amenaçar Europa. Com diu en acabar l’article l’economista liberal Julio Alcaide, "los políticos deberían prestar una atención extra. Es urgente". Si això ho diuen els economistes liberals, què no hem de dir els socialistes!



ZW núm. 36 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://centerforsocialmedia.org

El Center for Social Media és una iniciativa impulsada per la School of Communication de la Universitat Americana, que analitza les diferents estratègies per utilitzar els mitjans de comunicació que tenim a l’abast com a eines creatives per al coneixement i l’acció públiques. El seu focus d’acció està centrat en la societat civil i la democràcia i en l’ambient dels mitjans públics que l’envolten.

El Centre elabora articles i informes de manera periòdica i ofereix, dins l’apartat dedicat a recursos per a l’anàlisi dels mitjans socials, un seguit d’enllaços interessants com són The Center for Digital Democracy, una guia pel ciutadà sobre democràcia digital, amb articles diversos sobre Internet i democràcia electrònica, o The Electronic Frontier Foundation (EFF), "creada per defensar el nostre dret de pensar, de parlar, i de compartir les nostres idees, pensaments, i necessitats utilitzant noves tecnologies, com Internet i la World Wide Web."
Un dels informes més rellevants presentat pel Center for Social Media és “Youth as eCitizens: Engaging the Digital Generation”. Un document que examina les organitzacions i institucions que promouen actituds cíviques entre els ciutadans més joves, avaluant el compromís cívic d’aquests amb Internet. Un dels exemples que es recullen, entre d’altres, és el del web Do something (Fes alguna cosa).