Visca el Primer de Maig!
Dilluns va començar el debat de la reforma de l’Estatut al Senat. A la tarda, en ponència, derrotàvem el veto del PP. Dijous, en ponència, derrotàvem totes les esmenes (la gran majoria del PP) i sols es produïa una discrepància entre la Delegació del Parlament i la Ponència de la Comissió General de Comunitats Autònomes pel que fa a la gestió de ports i aeroports. Dimecres vinent comença el debat en Comissió, amb la presència del President de la Generalitat i la d’altres Presidents de Comunitats Autònomes. Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer!
Dijous passat, les Fundacions Rafael Campalans i Josep Comaposada, atorgaven els premis Primer de Maig. Els premiats de l’edició d’enguany van ser:
- Premi “Joan Reventós” a la Memòria Popular a Carmen Calvo, ministra de Cultura - Premi “Ernest Lluch” al Pensament a David Held, professor de la London School of Economics
- Premi “Joan Codina” a la Iniciativa Social a la Cooperativa l’Olivera
- Premi especial Compromís “Antonio García” a Dieter Koniecki, de la Fundació Friedrich Ebert a Espanya
- Premi especial Convivència “Xavier Soto” a la Fundació Bayt al-Thaqafa
Com cada any, demà serè a la Manifestació del Primer de Maig convocada per Comissions Obreres i UGT de Catalunya. Podeu llegir aquí el Manifest conjunt de dues centrals sindicals majoritàries i us recomano que visiteu la pàgina web de la UGT dedicada a la commemoració del Primer de Maig. Aprofito per saludar el bloc del secretari General de la UGT de Catalunya i bon amic, Josep Maria Alvarez. Aquí hi trobareu el Manifest del PSOE amb motiu del Primer de Maig. En homenatge a la història del Moviment Obrer català no deixeu de visitar aquesta pàgina.
Però sens dubte la notícia de la setmana ha estat la Resolució de l’Executiva d’ERC davant del Referèndum. Cal dir que és una resolució aprovada amb l’abstenció de les JERC que abonen el vot negatiu al nou Estatut. De la importància d’aquesta posició de les Joventuts en pren nota Joan Puigcercós, que en l’entrevista que li publica avui mateix el diari AVUI no descarta que el NO s’obri camí en les Assemblees Territorials d’ERC i en el seu Consell Nacional.
La posició d’ERC davant el Referèndum ha aixecat força polèmica. Des de tres posicions ben diferents podeu llegir l’article de Vicenç Villatoro a El Temps, l’article de Salvador Cardús a l’AVUI i l’editorial d’EL PAIS.
No cal dir que als socialistes ens hagués agradat que ERC donés el seu suport al nou Estatut. I també hem fet palès que se’ns fa difícil d’entendre la posició d’Esquerra (no / blanc / nul, amb preferència pel nul amb papereta alternativa, i respecte a altres posicions que considerin a consciència que trien el millor per Catalunya). L’edició i distribució de paperetes alternatives ens sembla impròpia d’un partit de govern. Però el cert és que ERC, al menys fins ara, no ha optat per rebutjar l’Estatut. De fet, el vot nul, en aquest sentit, és “millor” que el blanc ja que, en no ser un vot vàlid, no redueix el percentatge del SI. Per què ERC no rebutja de forma rotunda l’Estatut? Coneixent-los ja bastant després de més de dos anys de governar plegats, he de dir que no és per por a trencar el govern. ERC sap que el seu concurs és i serà determinant per a la formació de majories de govern a Catalunya. La direcció d'ERC no vol impedir l’aprovació de l’Estatut senzillament perquè sap que és molt millor que l’Estatut vigent. I aquesta i no altra és la qüestió.
En aquest sentit coincideixo amb Villatoro. No es tracta de dir si l’Estatut ens entusiasma o no (a mi m’entusiasma, a ell no), es tracta de dir si el projecte de nou Estatut és millor a quedar-nos com estem; perquè aquesta i no altra és la decisió que es pren a través del Referèndum. En tot cas, la nostra campanya no serà una campanya del conformisme. Això ho deixem pels que no estiguin prou convençuts de la bondat del nou Estatut.
També cal aclarir que darrera del vot NO, no sols hi ha un rebuig del text que se sotmet al referèndum, sinó, sobretot, la voluntat que el conflicte i la tensió territorial segueixin marcant la política catalana i espanyola en les properes dècades. No ens enganyem: la “banda del NO” la formen Aznar, Acebes, Rajoy, Zaplana i Losantos. Una banda que no sols busca un difícil triomf del NO, sinó que pretendrà deslegitimar la victòria del SI si aquesta victòria es produeix per un marge escàs. Ho varem veure el 14-M i ho hem vist fa pocs dies a Itàlia de la mà del seu aliat Berlusconi. Si Catalunya es vol fer respectar, la victòria del SI ha de ser rotunda. A aquest objectiu dedicarem la campanya del PSC.
ZW núm. 37 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.fundacionauna.com/areas/25_publicaciones/la_blogosfera_hispana.pdf
Aquest dies s’està parlant especialment de la rellevància del fenomen blocs a Espanya amb motiu de la presentació, el passat dilluns 24 a Madrid, del llibre “La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital” de la Fundació France Telecom España (abans Fundación Auna). En aquesta ocasió, han estat més de 20 els autors que tracten temes diferents des de punts de vista diversos. Enrique Dans, Ignacio Escolar, Adolfo Estalella, Vicent Partal o Juan Varela són alguns dels qui han participat en el llibre sota la coordinació de José Manuel Cerezo. En ell, es descriuen amb detall els aspectes que defineixen la realitat de la bloguesfera hispana del moment, abastant des de la relació i influència dels blocs amb els mitjans, la política o l’acció ciutadana, fins a les eines o sistemes més convenients per construir el propi diari.
Cal recordar que sobre aquest tema no és la primera obra publicada ja que s’han escrit prèviament altres textos rellevants com: "Blogs, Weblogs, Bitácoras", un quadern monogràfic, de caràcter acadèmic, aparegut en el número 65 de la revista TELOS a finals de 2005 i configurat per nou articles de diferents autors. I "Blogs. La conversación en Internet que está revolucionando medios, empresas y ciudadanos", editat l’any 2004 i publicat per ESIC Editorial. Els autors, 5 membres reconeguts de la bloguesfera hispana: José Luis Orihuela, José Luis Antúnez, Julio Alonso, Octavio Rojas y Juan Varela.
Per acabar i dirigides a qui seguiu amb interès aquest tema, comentar-vos que el proper mes de juny se celebraran les jornades e-FINDEX sobre blocs, Internet i Societat. L’associació Las Ideas organitzarà aquesta trobada a Cáceres amb l’objectiu de debatre i reflexionar sobre cóm les noves tecnologies ofereixen noves oportunitats per una nova ciutadania més crítica i participativa.
Dijous passat, les Fundacions Rafael Campalans i Josep Comaposada, atorgaven els premis Primer de Maig. Els premiats de l’edició d’enguany van ser:
- Premi “Joan Reventós” a la Memòria Popular a Carmen Calvo, ministra de Cultura - Premi “Ernest Lluch” al Pensament a David Held, professor de la London School of Economics
- Premi “Joan Codina” a la Iniciativa Social a la Cooperativa l’Olivera
- Premi especial Compromís “Antonio García” a Dieter Koniecki, de la Fundació Friedrich Ebert a Espanya
- Premi especial Convivència “Xavier Soto” a la Fundació Bayt al-Thaqafa
Com cada any, demà serè a la Manifestació del Primer de Maig convocada per Comissions Obreres i UGT de Catalunya. Podeu llegir aquí el Manifest conjunt de dues centrals sindicals majoritàries i us recomano que visiteu la pàgina web de la UGT dedicada a la commemoració del Primer de Maig. Aprofito per saludar el bloc del secretari General de la UGT de Catalunya i bon amic, Josep Maria Alvarez. Aquí hi trobareu el Manifest del PSOE amb motiu del Primer de Maig. En homenatge a la història del Moviment Obrer català no deixeu de visitar aquesta pàgina.
Però sens dubte la notícia de la setmana ha estat la Resolució de l’Executiva d’ERC davant del Referèndum. Cal dir que és una resolució aprovada amb l’abstenció de les JERC que abonen el vot negatiu al nou Estatut. De la importància d’aquesta posició de les Joventuts en pren nota Joan Puigcercós, que en l’entrevista que li publica avui mateix el diari AVUI no descarta que el NO s’obri camí en les Assemblees Territorials d’ERC i en el seu Consell Nacional.
La posició d’ERC davant el Referèndum ha aixecat força polèmica. Des de tres posicions ben diferents podeu llegir l’article de Vicenç Villatoro a El Temps, l’article de Salvador Cardús a l’AVUI i l’editorial d’EL PAIS.
No cal dir que als socialistes ens hagués agradat que ERC donés el seu suport al nou Estatut. I també hem fet palès que se’ns fa difícil d’entendre la posició d’Esquerra (no / blanc / nul, amb preferència pel nul amb papereta alternativa, i respecte a altres posicions que considerin a consciència que trien el millor per Catalunya). L’edició i distribució de paperetes alternatives ens sembla impròpia d’un partit de govern. Però el cert és que ERC, al menys fins ara, no ha optat per rebutjar l’Estatut. De fet, el vot nul, en aquest sentit, és “millor” que el blanc ja que, en no ser un vot vàlid, no redueix el percentatge del SI. Per què ERC no rebutja de forma rotunda l’Estatut? Coneixent-los ja bastant després de més de dos anys de governar plegats, he de dir que no és per por a trencar el govern. ERC sap que el seu concurs és i serà determinant per a la formació de majories de govern a Catalunya. La direcció d'ERC no vol impedir l’aprovació de l’Estatut senzillament perquè sap que és molt millor que l’Estatut vigent. I aquesta i no altra és la qüestió.
En aquest sentit coincideixo amb Villatoro. No es tracta de dir si l’Estatut ens entusiasma o no (a mi m’entusiasma, a ell no), es tracta de dir si el projecte de nou Estatut és millor a quedar-nos com estem; perquè aquesta i no altra és la decisió que es pren a través del Referèndum. En tot cas, la nostra campanya no serà una campanya del conformisme. Això ho deixem pels que no estiguin prou convençuts de la bondat del nou Estatut.
També cal aclarir que darrera del vot NO, no sols hi ha un rebuig del text que se sotmet al referèndum, sinó, sobretot, la voluntat que el conflicte i la tensió territorial segueixin marcant la política catalana i espanyola en les properes dècades. No ens enganyem: la “banda del NO” la formen Aznar, Acebes, Rajoy, Zaplana i Losantos. Una banda que no sols busca un difícil triomf del NO, sinó que pretendrà deslegitimar la victòria del SI si aquesta victòria es produeix per un marge escàs. Ho varem veure el 14-M i ho hem vist fa pocs dies a Itàlia de la mà del seu aliat Berlusconi. Si Catalunya es vol fer respectar, la victòria del SI ha de ser rotunda. A aquest objectiu dedicarem la campanya del PSC.
ZW núm. 37 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.fundacionauna.com/areas/25_publicaciones/la_blogosfera_hispana.pdf
Aquest dies s’està parlant especialment de la rellevància del fenomen blocs a Espanya amb motiu de la presentació, el passat dilluns 24 a Madrid, del llibre “La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital” de la Fundació France Telecom España (abans Fundación Auna). En aquesta ocasió, han estat més de 20 els autors que tracten temes diferents des de punts de vista diversos. Enrique Dans, Ignacio Escolar, Adolfo Estalella, Vicent Partal o Juan Varela són alguns dels qui han participat en el llibre sota la coordinació de José Manuel Cerezo. En ell, es descriuen amb detall els aspectes que defineixen la realitat de la bloguesfera hispana del moment, abastant des de la relació i influència dels blocs amb els mitjans, la política o l’acció ciutadana, fins a les eines o sistemes més convenients per construir el propi diari.
Cal recordar que sobre aquest tema no és la primera obra publicada ja que s’han escrit prèviament altres textos rellevants com: "Blogs, Weblogs, Bitácoras", un quadern monogràfic, de caràcter acadèmic, aparegut en el número 65 de la revista TELOS a finals de 2005 i configurat per nou articles de diferents autors. I "Blogs. La conversación en Internet que está revolucionando medios, empresas y ciudadanos", editat l’any 2004 i publicat per ESIC Editorial. Els autors, 5 membres reconeguts de la bloguesfera hispana: José Luis Orihuela, José Luis Antúnez, Julio Alonso, Octavio Rojas y Juan Varela.
Per acabar i dirigides a qui seguiu amb interès aquest tema, comentar-vos que el proper mes de juny se celebraran les jornades e-FINDEX sobre blocs, Internet i Societat. L’associació Las Ideas organitzarà aquesta trobada a Cáceres amb l’objectiu de debatre i reflexionar sobre cóm les noves tecnologies ofereixen noves oportunitats per una nova ciutadania més crítica i participativa.
enviat per Miquel enllaç permanent 3:41 PM
Notes recents
<< Inici