Cap al referèndum!

Els que llegissin amb calma l’entrada del meu diari del passat diumenge, ja podien preveure que la setmana seria d’alt voltatge polític. I res no els pot haver sorprès.

Dilluns, el President de la Generalitat compareixia davant la Comissió primera del Parlament per a retre compte de la remodelació del Govern, i advertia del canvi d’escenari que havia implicat la posició definitiva d’ERC de demanar el vot contrari a l’Estatut, reservant-se prendre la decisió que estimés més oportuna al respecte a l’aprovació del projecte de reforma de l’Estatut per part del Senat prevista per dimecres. Aquí podeu llegir la intervenció inicial del President al Parlament i les meves dues intervencions en aquell debat.

Dimecres, el Senat va aprovar finalment el projecte de reforma de l’Estatut. Amb l’oposició frontal del PP, que no va estalviar epítets ni invectives, i l’abstenció dels Senadors d’ERC integrats en l’Entesa Catalana de Progrés, del Senador del PAR i del Senador d’Eusko Alkartasuna. 128 vots a favor, 125 en contra i 6 abstencions. Heu de llegir la magnífica intervenció d’Isidre Molas, Vicepresident del Senat, en nom de l’Entesa Catalana de Progrés.

Dijous el President de la Generalitat procedia a cessar els Consellers i Conselleres d’ERC i anunciant la convocatòria d’eleccions al Parlament abans d’acabar l’any, emetent una declaració institucional.

Dissabte el President procedia a remodelar el Govern, eliminant tres conselleries, les funcions de les quals seran atribuïdes a d’altres Departaments, i nomenant Joan Manuel del Pozo com a Conseller d’Educació i Universitats, Carme Figueras com a Consellera de Benestar i Família, i Xavier Sabaté com a Conseller de Governació. Joaquim Nadal assumirà també les funcions de Conseller de Presidència i Antoni Castells assumirà les funcions del Departament de Comerç i Turisme.

Avui, el diari La Vanguardia publica una entrevista amb el President Maragall en la que explica la seva visió de les coses.

És obvi que tot les decisions del President han estat guiades per la voluntat d’aïllar el Referèndum sobre l’Estatut de qualsevol altra consideració política. En el referèndum la ciutadania ha de decidir si vol l’aprovació del nou Estatut o no. Si vol avançar o no. Si vol que la Generalitat tingui més competències i recursos, o no. Si vol un millor reconeixement de la realitat nacional de Catalunya, o no. Si vol que les institucions emparin més drets de ciutadania, o no. Crec que sols hi ha una resposta possible des del catalanisme i des de posicions progressistes. Per tant, calia aïllar aquesta decisió de qualsevol altra consideració i calia assegurar la coherència del Govern en la defensa del SÍ. Sols el PP pot celebrar una victòria del NO o un SÍ escarransit. Sols els que no volen que es mogui res poden negar-se a avançar. Qui pot negar als ciutadans de Catalunya més poder i més diners per desenvolupar una política social més potent? Sols el PP. És una llàstima que ERC no hagi mantingut aquest plantejament (que també era el seu com a mínim fins a la passada Diada de Sant Jordi, en paraules de Carod-Rovira) fins a les darreres conseqüències. Sols em faltava saber que, segons sembla, l’eslògan de campanya del PP serà “digues no”, mentre l’eslògan d’ERC serà “diguem no”. No calen més comentaris.

Perquè no sols tingueu la meva opinió al respecte, crec que pot ser útil que llegiu aquests articles de Joan B. Culla i de Joan Saura. En tot cas vull remarcar que, en la meva opinió, la perspectiva estratègica del Govern catalanista i d’esquerres va ser encertada i sols la discrepància frontal sobre l’Estatut ha obligat a la sortida dels membres d’ERC del Govern. No vull deixar l’oportunitat de recordar la bona gestió del govern en aquests dos anys i escaig (malgrat el soroll), com ho demostra aquest document que recorda els 10 compromisos de campanya de Pasqual Maragall i el PSC i la seva traducció en l’acció de govern realitzada fins ara. Òbviament, la possible reedició de l’acord del Tinell sols pot arribar després d’unes eleccions i assegurant unes noves condicions que evitin cometre els errors del passat. Unes condicions que, al meu entendre, sols serien possible des d’un paper reforçat del PSC. Ara toca assegurar la celebració del referèndum en les millors condicions pel SÍ i que el Govern compleixi amb les seves funcions amb total eficàcia fins a les eleccions que haurien de produir-se a la tardor. Provisionalitat no ha d’implicar en cap cas, inestabilitat. I per això cal, entre d’altres coses, no prolongar innecessàriament una situació de manca de majoria parlamentària.

Avui La Vanguardia publica una interessant enquesta sobre el proper Referèndum. D’ella subratllo les següents dades: sols el 51% dels enquestats està segur d’anar a votar (la participació, però, podria arribar al 66%, si tots els que diuen que aniran a votar ho fan), el SÍ guanyaria amb un 68% de suports davant un 25% del NO, entre els votants d’ERC hi ha més partidaris del SI (44%) que del NO (31%), el 68% dels enquestats creuen que el nou Estatut representa una millora significativa respecte de l’Estatut vigent, i el 59% creuen que el tripartit no podia seguir governant si els seus membres mantenien posicions diferents sobre l’Estatut. L’anàlisi de Julián Santamaria és, com sempre, d’imprescindible lectura. Els mitjans es fan ressò sobre la possibilitat de celebrar el referèndum en dia feiner. Sembla que la decisió sobre la data és ja inamovible, però no em puc estar de dir que a mi m’hagués semblat molt bé que el referèndum se celebrés en dia feiner. Al cap i a la fi, així va ser el 1979 i tota comparació que es pugui establir entre aquests dos referèndums es veurà desvirtuada per aquest fet.



ZW núm. 39 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.diadeinternet.es/2006/

Aquest proper dimecres, dia 17 de maig, se celebra el Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, segons la decisió adoptada en la passada Cimera Mundial de la Societat de la Informació, a Tunísia. Aquesta data es fa coincidir amb el Dia d’Internet, que el 25 d’octubre de 2005 se celebrava a Espanya, per primera vegada, amb un gran èxit de participació. En relació a aquell dia, vaig escriure algunes reflexions sobre el paper dels polítics a Internet que podeu consultar aquí.

Per a aquesta segona edició de 2006, s’han presentat més de 600 iniciatives a nivell estatal entre les quals trobem la campanya d’Europa Press Net: Un bloc para cada cidadán o la iniciativa, promoguda a través del portal de telecentres de Red.es, per promocionar la memòria històrica.

Aquest any, igual que en l’edició anterior, formo part del Comitè d’Impuls i del jurat que decidirà quins són els guanyadors en les diferents categories de la II edició dels Premis Dia d’Internet que es lliuraran el proper dimecres a Madrid i dels quals ja es coneixen els tres finalistes de cada àmbit. La Red de Blogs Socialistas ha estat entre els Top 10 en la categoria Internet y yo.

A Catalunya, se celebra la segona edició de FesInternet, des del 2 de maig i fins el dia 17, sota l’eslògan “Internet és fàcil, és útil”. Coincideix amb la celebració del Dia Mundial d'Internet i són moltes les iniciatives que s’impulsaran durant tot el mes. La Generalitat distribuirà 300.000 còpies de programari informàtic en català en forma de CD-ROM. Us destaco, també, un debat virtual que, sota el títol Participació electrònica 2.0, convida tècnics de l'Administració, experts, investigadors, professionals i, en general, qualsevol persona interessada en els efectes sociopolítics de les TIC, a reflexionar sobre la configuració d'instruments exitosos de participació electrònica. I, per acabar, les iniciatives impulsades per Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró amb la col·laboració de TecnoCampusMataró: el projecte "Pixeldraw, crea amb pixels": un esdeveniment de creació artística que tindrà lloc a la xarxa mitjançant l’adreça http://www.canxalant.org/pixel, entre altres debats i jornades.