Treballant per a un SI rotund

Les decisions del President Maragall sobre el canvi de govern i la decisió de convocar eleccions al Parlament abans d’acabar l’any, que han comptat en tot moment amb l’impuls i suport del PSC, han estat rebudes positivament pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. La publicació de sengles estudis d’opinió per part del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat i El Periódico de Catalunya, mostren fins a quin punt les decisions del President han estat ben acollides. I l’encert de centrar tots els nostres esforços en aïllar el referèndum de qualsevol altra consideració política i treballar per una àmplia victòria del SÍ el proper 18 de juny, com varem ratificar ahir en la sessió extraordinària del Consell Nacional del PSC. Aquí trobareu l’informe presentat pel nostre Primer Secretari, José Montilla.

Segons l’enquesta del CEO, el 63% dels enquestats considera incompatible el no d’ERC amb la seva permanència al Govern de Catalunya, el PSC té una intenció de vot superior en 7,9 punts sobre CiU (l’estimació de vot situaria els dos partits frec a frec, apreciant-se una clara millora del PSC amb respecte de l’anterior baròmetre) i en el referèndum el SI s’imposaria sobre el NO per 49,9% sobre 13,2%. La majoria dels enquestats consideren que el PSC (26,8%) ha tingut una millor actuació que CiU (23,3%) en el procés d’elaboració del nou Estatut.

L’enquesta publicada ahir i avui per El Periódico ens ofereix dades molt similars. Un 65,5% dels enquestats diuen que aniran a votar “segur o gairebé segur”, el SI s’imposaria sobre el NO per 68% contra 23%, i el 64% dels ciutadans creu en la necessitat del nou Estatut. Pasqual Maragall és el polític millor valorat pel que fa a la seva actitud en el tema de l’Estatut (54,5% entre bé i molt bé) per sobre de Mas que obté un 46,8% entre bé i molt bé. El 75% dels catalans aprova la decisió d’avançar les eleccions al Parlament a la tardor i el 61,2% creu incompatible votar no a l’Estatut i continuar formant part del Govern. L’estimació de vot dóna un empat entre PSC i CiU, mentre en intenció de vot el PSC està 8,2 punts per davant de CiU. Les valoracions d’ERC i de Carod disminueixen en relació a l’enquesta publicada fa un mes pel mateix diari, mentre el Pasqual Maragall es preferit com a President de la Generalitat per un 31,7% contra un 24,8% que prefereix Artur Mas.

Quan es parla d’enquestes no s’hauria de deixar mai d’alertar sobre la seva fal·libilitat. I més encara si es tracta d’estudis sobre referèndums, en els quals les previsions de participació són particularment difícils d’establir. En aquest sentit és recomanable llegir l’article de Francesc Pallarés publicat ahir a El Periódico (aquí el teniu en versió castellana).

La pre-campanya socialista pel SÍ va començar divendres amb un magnífic acte celebrat a Girona, amb la presència d’Anna Pagans, Pepe Montilla, Pasqual Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero. Però, sense cap mena de dubte, l’arrencada de la pre-campanya del PSC ha estat marcada per l’anunci del nostre lema “el PP utilitzarà el teu no contra Catalunya” i la desmesurada reacció del PP que ha iniciat accions judicials contra Pepe Zaragoza com a responsable de campanya.

La decisió del PP de judicialitzar aquesta qüestió apunta a la seva voluntat de crear delictes d’opinió. No són conscients que per molt incisiu que els pugui semblar, una gran majoria de catalans estan convençuts que el que diem és veritat. O no és cert que el PP porta dos anys demonitzant l’Estatut? No és cert que el PP ha convocat manifestacions, ha fet aprovar mocions als Ajuntaments i diu haver recollir milions de firmes contra l’Estatut, d’entre elles la d’Antonio Tejero Molina? No és cert que els màxims responsables del PP han dit que l’Estatut estava tutel·lat per ETA? No és cert que ahir mateix Jaime Mayor Oreja seguia dient que “l’Estatut de Catalunya no s’emmarca dins d’un procés de reforma sinó que és un acompanyament per tractar de dissimular que és una negociació política amb ETA”? No eren del PP les falques radiofòniques emeses a Andalusia dient “¿Sabes que a partir de ahora las Comunidades pobres darán dinero a las Comunidades ricas”? No eren els estudis de la Fundació del PP els que deien que l’Estatut legalitzava l’eutanàsia i la poligàmia? No eren direigents del PP els que ens acusaven de voler destruir la unitat d’Espanya i perseguir la balcanització? Els hi tornarem en un sol dia dos anys d’insults, mentides i desqualificacions. Els podeu trobar en aquest document. També podeu llegir al respecte l’article de Javier Pérez Royo i el que he enviat a Canvi setze.

Per cert, als que diuen que hi ha un NO sobiranista o independentista, els recomano la lectura d’un valent article de Jordi Sánchez. Val la pena. Em diuen que ERc ha canviat d’eslògan. Volien posar “Diguem NO”, però resultava massa semblant al “Digues NO” del PP. Diuen que l’han canviat per “Ara toca NO”. Tornen a equivocar-se perquè el que ara toca és Catalunya. I Catalunya vol un SÍ.

Diuen que hi ha diferents NOs i diferents SÍs. I és veritat. Però la conseqüència dels diferents NOs serà la mateixa: Catalunya quedarà estancada, mentre d’altres ens avançaran aprofitant el fruit del nostre esforç. No ens ho podem permetre!

Tot i que el referèndum sobre l’Estatut centrarà els nostres esforços al llarg de les properes quatre setmanes, hi ha d’altres qüestions que mereixen la nostra atenció. Per exemple, la reforma laboral impulsada pel govern Zapatero i acordada amb els agents socials. Podeu llegir al respecte l’entrevista al Ministre Jesús Caldera publicada a El País o l’article que vaig publicar al diari Expansión.

Tampoc hauríem de perdre de vista el debat sobre el futur de la Unió Europea. En aquest sentit us recomano l’article de Timothy Garton Ash publicat a El País i l’entrevista a Daniel Cohn-Bendit publicada també en el mateix diari.

Finalment, no us perdeu les entrevistes a José Montilla publicada avui a El Periódico (aquí la teniu en versió castellana) i a Manuela de Madre publicada ahir a El Punt.

Acabo. Ahir vaig tenir el goig de ser testimoni de la boda dels meus amics Guillem Espriu i Pep Gorgori al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, en una cerimònia presidida per Joan Clos. Veure’ls a ells, les seves famílies i els seus amics tan feliços va ser emocionant. I tot gràcies a l’amor i a una altra reforma impulsada per Zapatero! Un Zapatero que quan acabo d’escriure aquestes línies, anuncia que el proper mes de juny comunicarà a les forces polítiques l’inici del diàleg amb ETA per explorar les possibilitats de pau al País Basc. També en això ens té al seu costat.

ZW núm. 40 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.ndnpac.org/npi/

New Politics Institute és un think tank nord-americà sobre política que vol impulsar una nova cultura de pensament polític progressista, promovent noves estratègies, tecnologies i tècniques per afrontar amb èxit els ràpids canvis de la política en el segle XXI. Aquest impuls es fa des del sector privat i des de l’àmbit no lucratiu. El NPI centra la seva tasca en tres focus que són fonamentals en la transformació de la pràctica diària de la política progressiva: L’ascens del moviment conservador; l’aparició d’una Amèrica diversa, diferent; el final de l’era de la difusió, l’arribada d’un nou tipus de mitjans, màrqueting i comunicacions.

La pàgina ofereix recursos molt interessants; en aquest apartat es poden consultar diferents informes, discursos diversos i opinions sobre el futur del partit demòcrata, entre altres. O l’estudi de l’any 2005 "The Emergence of the Progressive Blogosphere" sobre el creixement de l’activisme a Internet que podeu consultar aquí en versió pdf.

Molt recomanable, també, és aquesta jornada que va tenir lloc l’any passat en el NPI, amb la participació de Joe Trippi (consultor polític i responsable de la campanya de comunicació de l’ex pre-candidat demòcrata Howard Dean, que després ha estat elegit president del seu partit) i Markos Moulitsas (blogger de referència en l’àmbit polític progressista) sota el títol “Reflexiones de un blogger”, un debat sobre el paper emergent d’internet en la política progressista. Podeu visionar aquí el vídeo de la sessió.