La campanya pel SÍ pren un fort impuls
Com esperàvem, l’inici de la campanya ha posat les piles a molta gent. El combat del dia 18 de juny apareix clar i diàfan: fem un salt endavant o ens quedem en via morta fent-li un favor al PP. En aquest sentit la nostra campanya no pot ser més clara:
Però abans d’entrar a fons en els temes estatutaris deixeu-me que comenti alguns temes d’actualitat social i esportiva que han commogut molta gent. Esdeveniments com l’ascens del Nàstic a Primera, que ens omple tant d’alegria com el doble triomf del Barça en aquesta temporada o l’agònic manteniment a Primera de l’Espanyol que vaig poder presenciar a l’Estadi de Montjuïc (algú es va sobtar de veure-m’hi sabent que el futbol no m’agrada, i és cert, però com sabia que hi hauria bufetades per anar a Paris i que l’Espanyol no concita tant entusiasme en l’establishment, vaig voler acompanyar la Manuela perquè sabessin que també estàvem amb ells en un moment difícil). O la mort aquesta setmana de Rocío Jurado. La gent que em coneix sap que m’agradava la forma impetuosa de cantar de la Jurado (“como una ola / de fuerza desbocada”). Sé que hi ha gent que haurà trobat desmesurat el tractament informatiu de la seva mort. M’ho deia Enrique Sicilia, el meu conductor, immobilitzat en un llit d’hospital després d’una operació exitosa per canviar-li una pròtesi a la cama. Deia que era impossible trobar un canal de TV on no es parlés del tema. Les activitats de campanya, que no em permeten veure gaire la televisió, m’impedeixen de jutjar-ho. Però no vull deixar de recordar una gran cantant i de recomanar-vos una visita al lloc web que El País Digital ha dedicat a Rocío Jurado.
Com us deia, l’inicia de la campanya ha posat a tothom al seu lloc de combat. El PSC iniciava el seu esforç d’explicació a Manresa, amb un magnífic sopar en el que es van produir les intervencions de l’Alcalde, Josep Camprubí, el nostre Primer Secretari, Pepe Montilla i la del President de la Generalitat que us convido a llegir.
Aquella mateixa tarda a la Llibreria Laie, Isidre Molas (President de la Fundació Rafael Campalans, editora del llibre) i jo mateix com autor del pròleg presentàvem el llibre de Lídia Santos, Laia Bonet i David Fuentes del que reprodueixo aquí sota la seva llampant portada.
Estic molt satisfet del contingut del llibre, fa justícia a la tasca de Lídia Santos, al suport de Laia Bonet i David Fuentes i, sobretot, fa justícia al nou projecte d’Estatut. Us en recomano vivament la lectura. Al temps que us recordo que podeu trobar aquí el text en català del nou Estatut, el texto en castellano del nuevo Estatuto, 10 raons pel SÍ, 10 razones para el SÍ, la guia de lectura del nou Estatut, la guía de lectura del nuevo Estatuto, una anàlisi comparativa entre l’Estatut vigent i el projecte de nou Estatut (powerpoint) i també un estudi comparatiu dels estatuts de 1979 i 2006. Us recomano també rellegir les barbaritats dites pel PP contra l’Estatut perquè trobeu raons sobrades per respondre el dia 18 d’una vegada per totes a la campanya més ignominiosa que Catalunya hagi hagut de patir en tota la seva història. També us recomano visitar la web realitzada per la Fundació Rafael Campalans que explica el sistema de finançament federal recollit a l’Estatut. Podeu seguir la campanya al lloc web del PSC i també als llocs webs dedicats monogràficament a l’Estatut: nouestatut.info i estatuto.info
Sembla que els nostres esforços, així com tots els esforços de tota la gent que està pel SÍ, d’entre els que destaco els de la gent de Estatut, Jo SÍ, semblen que estan produint avenços significatius en termes de mobilització i d’expectatives de participació i de bons resultats. Així es desprèn de l’enquesta publicada avui a La Vanguardia, de la que aquí en trobareu una bona ressenya. Com sempre, l’article del director de l’estudi, Julián Santamaría, dóna pistes molt interessants del que hi ha al darrera dels moviments d’opinió detectats. Personalment crec que convé destacar les següents dades: el 73% votaria SÍ i el 23% votaria NO, la participació s’estima en un 57% (el 1979, havent-se celebrat el referèndum en un dia feiner, va ser del 59%), el 63% opina que el nou Estatut representa una millora important respecte de l’Estatut vigent, i el 33% opina que el PSC és el partit que millor ha actuat al llarg de la negociació sobre l’Estatut, per sobre del 24% que opina que ha estat CiU i del 13% que opina que ha estat ERC. Aquesta darrera dada és congruent amb el 27% que opina que Pasqual Maragall és el lider que ha fet el millor paper en la negociació, per sobre d’Artur Mas que registra un 21%.
Sobre el procés estatutari podeu llegir altres materials d’utilitat com ara la llarga entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero publicada entre ahir i avui per El Periódico (aquí podeu trobar-la en versió catalana), l’entrevista a Pepe Montilla publicada avui a El País, i un intent de resumir la brillant intervenció d’Antoni Castells divendres passat davant el Foro Nueva Economía, reconstruïda a partir de notes preses allà mateix que no han estat revisades per l’autor.
També aquesta setmana s’ha produït el debate sobre el estado de la nación, guanyat de forma contundent pel President del Govern d’Espanya, de qui trobareu aquí la intervenció inicial en el debat. Rajoy no sols va perdre sinó que per intentar ocultar la seva derrota en el debat està a punt de trencar tota col·laboració amb el Govern en el difícil intent d’explorar les possibilitats de pau en el País Basc, a partir d’una proposta de resolució que pretenen posar a votació la setmana vinent. Sembla mentida fins a quin punt Rajoy s’ha deixat arrossegar per la dinàmica destructiva de la tripleta Aznar-Acebes-Zaplana, incapaços de pair la derrota del 2004, incapaços de superar els errors d’Iraq i les mentides de les dramàtiques jornades que van seguir a l’11-M, incapaços d’entendre que els espanyols mai no confiaran en un partit que sols desitja que tot siguin desgràcies, que tot vagi malament inclús al preu de frustrar les aspiracions de pau de la societat espanyola.
No hauríeu de passar per alt aquest intel·ligent article de Joaquín Estefanía sobre el tema de la immigració publicat avui mateix a El País-Domingo i l’entrevista a Joseph Stiglitz, premi Nobel d’Economia del 2001 i ex-vicepresident del Banc Mundial, publicada avui a El Periódico (aquí la trobareu en versió castellana) en la que ens recorda que el problema d’Europa no és la flexibilitat i que els països d’Europa amb més èxit van ser els escandinaus que tenen impostos més elevats i tenen alts estàndards de benestar. Espero que Artur Mas hagi llegit aquesta entrevista perquè com està pensant més en les properes eleccions que en altra cosa, en els actes pel SÍ es comporta com si estigués ja en campanya electoral i promet l’eliminació d’impostos com sempre fa la dreta, operació que normalment perjudicant la majoria i servint tant sols als privilegis d’una minoria.
Parlant de privilegis no puc deixar d’escandalitzar-me de les declaracions dels màxims responsables de l’empresa IBERIA que anuncien intencions d’abandonar El Prat com a un dels seus centres operatius. Una companyia que va aprofitar fins al final la seva condició de monopoli, que ha tingut sempre un ajut inestimable d’AENA precisament per això, ara, quan AENA ha posat a la seva disposició la més gran i més moderna terminal de l’aeroport de Madrid-Barajas, diu quelcom així com: “Barcelona, si te he visto, no me acuerdo”. Estic convençut que els Governs de Catalunya i Espanya sabran trobar mecanismes perquè els que han gaudit de privilegis injustificats no malmetin les nostres possibilitats de futur. La lògica indignació del món econòmic català serà el millor estímul perquè s’acabi trobant una solució satisfactòria.
Avui se celebra la segona i definitiva volta de les eleccions presidencials al Perú. Les enquestes apunten a una victòria del candidat socialdemòcrata Alan García, del nostre partit germà APRA però assenyalen també la fortalesa del seu oponent l’ex militar de tendència nacionalista-populista, Ollanta Humala. Si voleu, podreu seguir l’escrutini a l’Oficina Nacional de Procesos Electorales.
ZW núm. 42 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.climatecrisis.net
En aquesta pàgina es promou una campanya de conscienciació sobre el canvi climàtic, on es convida a l’acció i on es poden fer consultes diverses, a més de veure el documental An Inconvenient Truth (Una Veritat Inconvenient) protagonitzat per l’ex-vicepresident d’EE.UU., Al Gore, que situa aquest tema no tant des de l’esfera política sinó com una qüestió ètica i moral que afecta totes les persones. A EE.UU., s’ha creat una associació destinada a desenvolupar una campanya de conscienciació on aniran destinats els drets de la pel·lícula i del llibre, escrit sota el mateix títol. Informació científica, propostes per a l’acció (on et conviden, entre altres coses, a fer un càlcul sobre el nostre impacte, a títol individual, en la contaminació atmosfèrica), notícies, un bloc participatiu, recursos online per descarregar, etc. són algunes de les coses que ofereix aquest web.
A més, la pàgina enllaça amb la iniciativa Participate. Net, amb l’eslògan: Les pel·lícules tenen el poder d’inspirar. Tu tens el poder d’actuar. Participa! un lloc web amb campanyes diverses, fòrums de debat, on cada film participant té la seva pròpia campanya d’acció social relacionada.
Associat a la protecció mundial del planeta, demà dia 5 de juny, se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient 2006. Aquest any el tema seleccionat ha estat els Deserts i la Desertificació, amb el lema: No abandonis els deserts! Recalcant la importància de protegir les terres àrides, que cobreixen més del 40% del planeta i on viu una tercera part de la població mundial, la més vulnerable. El PNUMA ha proposat Argel com a ciutat amfitriona de les Nacions Unides d’aquest dia.
Per acabar, dos recursos imprescindibles, directament relacionats amb el medi ambient i la situació actual del planeta. Un recurs curiós que pot ser útil a l’hora de pensar determinades campanyes o simplement per obtenir informació: Worldometers, un comptador que ofereix tota mena de xifres i estadístiques en temps real, en relació a temes diversos que ajuden a tenir una idea detallada de la situació mundial a nivell numèric. Impressionant!
L’altre, per a tots aquells qui tingueu interès en el vídeo art i els documentals independents amb temàtica social: l’Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI) que ha presentat aquests dies (del 30 de maig fins al 4 de juny) la seva programació 2006 “El Somni Colonial-Zones Autònomes”.
Però abans d’entrar a fons en els temes estatutaris deixeu-me que comenti alguns temes d’actualitat social i esportiva que han commogut molta gent. Esdeveniments com l’ascens del Nàstic a Primera, que ens omple tant d’alegria com el doble triomf del Barça en aquesta temporada o l’agònic manteniment a Primera de l’Espanyol que vaig poder presenciar a l’Estadi de Montjuïc (algú es va sobtar de veure-m’hi sabent que el futbol no m’agrada, i és cert, però com sabia que hi hauria bufetades per anar a Paris i que l’Espanyol no concita tant entusiasme en l’establishment, vaig voler acompanyar la Manuela perquè sabessin que també estàvem amb ells en un moment difícil). O la mort aquesta setmana de Rocío Jurado. La gent que em coneix sap que m’agradava la forma impetuosa de cantar de la Jurado (“como una ola / de fuerza desbocada”). Sé que hi ha gent que haurà trobat desmesurat el tractament informatiu de la seva mort. M’ho deia Enrique Sicilia, el meu conductor, immobilitzat en un llit d’hospital després d’una operació exitosa per canviar-li una pròtesi a la cama. Deia que era impossible trobar un canal de TV on no es parlés del tema. Les activitats de campanya, que no em permeten veure gaire la televisió, m’impedeixen de jutjar-ho. Però no vull deixar de recordar una gran cantant i de recomanar-vos una visita al lloc web que El País Digital ha dedicat a Rocío Jurado.
Com us deia, l’inicia de la campanya ha posat a tothom al seu lloc de combat. El PSC iniciava el seu esforç d’explicació a Manresa, amb un magnífic sopar en el que es van produir les intervencions de l’Alcalde, Josep Camprubí, el nostre Primer Secretari, Pepe Montilla i la del President de la Generalitat que us convido a llegir.
Aquella mateixa tarda a la Llibreria Laie, Isidre Molas (President de la Fundació Rafael Campalans, editora del llibre) i jo mateix com autor del pròleg presentàvem el llibre de Lídia Santos, Laia Bonet i David Fuentes del que reprodueixo aquí sota la seva llampant portada.
Estic molt satisfet del contingut del llibre, fa justícia a la tasca de Lídia Santos, al suport de Laia Bonet i David Fuentes i, sobretot, fa justícia al nou projecte d’Estatut. Us en recomano vivament la lectura. Al temps que us recordo que podeu trobar aquí el text en català del nou Estatut, el texto en castellano del nuevo Estatuto, 10 raons pel SÍ, 10 razones para el SÍ, la guia de lectura del nou Estatut, la guía de lectura del nuevo Estatuto, una anàlisi comparativa entre l’Estatut vigent i el projecte de nou Estatut (powerpoint) i també un estudi comparatiu dels estatuts de 1979 i 2006. Us recomano també rellegir les barbaritats dites pel PP contra l’Estatut perquè trobeu raons sobrades per respondre el dia 18 d’una vegada per totes a la campanya més ignominiosa que Catalunya hagi hagut de patir en tota la seva història. També us recomano visitar la web realitzada per la Fundació Rafael Campalans que explica el sistema de finançament federal recollit a l’Estatut. Podeu seguir la campanya al lloc web del PSC i també als llocs webs dedicats monogràficament a l’Estatut: nouestatut.info i estatuto.info
Sembla que els nostres esforços, així com tots els esforços de tota la gent que està pel SÍ, d’entre els que destaco els de la gent de Estatut, Jo SÍ, semblen que estan produint avenços significatius en termes de mobilització i d’expectatives de participació i de bons resultats. Així es desprèn de l’enquesta publicada avui a La Vanguardia, de la que aquí en trobareu una bona ressenya. Com sempre, l’article del director de l’estudi, Julián Santamaría, dóna pistes molt interessants del que hi ha al darrera dels moviments d’opinió detectats. Personalment crec que convé destacar les següents dades: el 73% votaria SÍ i el 23% votaria NO, la participació s’estima en un 57% (el 1979, havent-se celebrat el referèndum en un dia feiner, va ser del 59%), el 63% opina que el nou Estatut representa una millora important respecte de l’Estatut vigent, i el 33% opina que el PSC és el partit que millor ha actuat al llarg de la negociació sobre l’Estatut, per sobre del 24% que opina que ha estat CiU i del 13% que opina que ha estat ERC. Aquesta darrera dada és congruent amb el 27% que opina que Pasqual Maragall és el lider que ha fet el millor paper en la negociació, per sobre d’Artur Mas que registra un 21%.
Sobre el procés estatutari podeu llegir altres materials d’utilitat com ara la llarga entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero publicada entre ahir i avui per El Periódico (aquí podeu trobar-la en versió catalana), l’entrevista a Pepe Montilla publicada avui a El País, i un intent de resumir la brillant intervenció d’Antoni Castells divendres passat davant el Foro Nueva Economía, reconstruïda a partir de notes preses allà mateix que no han estat revisades per l’autor.
També aquesta setmana s’ha produït el debate sobre el estado de la nación, guanyat de forma contundent pel President del Govern d’Espanya, de qui trobareu aquí la intervenció inicial en el debat. Rajoy no sols va perdre sinó que per intentar ocultar la seva derrota en el debat està a punt de trencar tota col·laboració amb el Govern en el difícil intent d’explorar les possibilitats de pau en el País Basc, a partir d’una proposta de resolució que pretenen posar a votació la setmana vinent. Sembla mentida fins a quin punt Rajoy s’ha deixat arrossegar per la dinàmica destructiva de la tripleta Aznar-Acebes-Zaplana, incapaços de pair la derrota del 2004, incapaços de superar els errors d’Iraq i les mentides de les dramàtiques jornades que van seguir a l’11-M, incapaços d’entendre que els espanyols mai no confiaran en un partit que sols desitja que tot siguin desgràcies, que tot vagi malament inclús al preu de frustrar les aspiracions de pau de la societat espanyola.
No hauríeu de passar per alt aquest intel·ligent article de Joaquín Estefanía sobre el tema de la immigració publicat avui mateix a El País-Domingo i l’entrevista a Joseph Stiglitz, premi Nobel d’Economia del 2001 i ex-vicepresident del Banc Mundial, publicada avui a El Periódico (aquí la trobareu en versió castellana) en la que ens recorda que el problema d’Europa no és la flexibilitat i que els països d’Europa amb més èxit van ser els escandinaus que tenen impostos més elevats i tenen alts estàndards de benestar. Espero que Artur Mas hagi llegit aquesta entrevista perquè com està pensant més en les properes eleccions que en altra cosa, en els actes pel SÍ es comporta com si estigués ja en campanya electoral i promet l’eliminació d’impostos com sempre fa la dreta, operació que normalment perjudicant la majoria i servint tant sols als privilegis d’una minoria.
Parlant de privilegis no puc deixar d’escandalitzar-me de les declaracions dels màxims responsables de l’empresa IBERIA que anuncien intencions d’abandonar El Prat com a un dels seus centres operatius. Una companyia que va aprofitar fins al final la seva condició de monopoli, que ha tingut sempre un ajut inestimable d’AENA precisament per això, ara, quan AENA ha posat a la seva disposició la més gran i més moderna terminal de l’aeroport de Madrid-Barajas, diu quelcom així com: “Barcelona, si te he visto, no me acuerdo”. Estic convençut que els Governs de Catalunya i Espanya sabran trobar mecanismes perquè els que han gaudit de privilegis injustificats no malmetin les nostres possibilitats de futur. La lògica indignació del món econòmic català serà el millor estímul perquè s’acabi trobant una solució satisfactòria.
Avui se celebra la segona i definitiva volta de les eleccions presidencials al Perú. Les enquestes apunten a una victòria del candidat socialdemòcrata Alan García, del nostre partit germà APRA però assenyalen també la fortalesa del seu oponent l’ex militar de tendència nacionalista-populista, Ollanta Humala. Si voleu, podreu seguir l’escrutini a l’Oficina Nacional de Procesos Electorales.
ZW núm. 42 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.climatecrisis.net
En aquesta pàgina es promou una campanya de conscienciació sobre el canvi climàtic, on es convida a l’acció i on es poden fer consultes diverses, a més de veure el documental An Inconvenient Truth (Una Veritat Inconvenient) protagonitzat per l’ex-vicepresident d’EE.UU., Al Gore, que situa aquest tema no tant des de l’esfera política sinó com una qüestió ètica i moral que afecta totes les persones. A EE.UU., s’ha creat una associació destinada a desenvolupar una campanya de conscienciació on aniran destinats els drets de la pel·lícula i del llibre, escrit sota el mateix títol. Informació científica, propostes per a l’acció (on et conviden, entre altres coses, a fer un càlcul sobre el nostre impacte, a títol individual, en la contaminació atmosfèrica), notícies, un bloc participatiu, recursos online per descarregar, etc. són algunes de les coses que ofereix aquest web.
A més, la pàgina enllaça amb la iniciativa Participate. Net, amb l’eslògan: Les pel·lícules tenen el poder d’inspirar. Tu tens el poder d’actuar. Participa! un lloc web amb campanyes diverses, fòrums de debat, on cada film participant té la seva pròpia campanya d’acció social relacionada.
Associat a la protecció mundial del planeta, demà dia 5 de juny, se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient 2006. Aquest any el tema seleccionat ha estat els Deserts i la Desertificació, amb el lema: No abandonis els deserts! Recalcant la importància de protegir les terres àrides, que cobreixen més del 40% del planeta i on viu una tercera part de la població mundial, la més vulnerable. El PNUMA ha proposat Argel com a ciutat amfitriona de les Nacions Unides d’aquest dia.
Per acabar, dos recursos imprescindibles, directament relacionats amb el medi ambient i la situació actual del planeta. Un recurs curiós que pot ser útil a l’hora de pensar determinades campanyes o simplement per obtenir informació: Worldometers, un comptador que ofereix tota mena de xifres i estadístiques en temps real, en relació a temes diversos que ajuden a tenir una idea detallada de la situació mundial a nivell numèric. Impressionant!
L’altre, per a tots aquells qui tingueu interès en el vídeo art i els documentals independents amb temàtica social: l’Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI) que ha presentat aquests dies (del 30 de maig fins al 4 de juny) la seva programació 2006 “El Somni Colonial-Zones Autònomes”.
versión castellana
<< Inici