Recordem Marta Mata
Aquesta setmana ha estat marcada per la dolorosa notícia de la mort de Marta Mata, mestra i socialista, compromesa amb una escola pública catalana laica i de qualitat, impulsora dels moviments de renovació pedagògica i artífex, junt amb Pepe González, d’una llei del català que consagrà una xarxa escolar única no dividida per raons de llengua. El dolor de la seva pèrdua en el món de l’educació és tan gran com el que sentim al PSC per la pèrdua d’una referència fundacional insubstituïble, de fusió de socialisme i catalanisme, així com de compromís d’igualtat basat en una educació pública d’excel·lència. Us recomano la visita a l’espai que dedica a Marta Mata la pàgina web del PSC, l’homenatge que li ret Nou Cicle i, especialment a l’espai que li dedica la pàgina web El Safareig impulsada per Carme Cols i Pitu Fernández que recull la trajectòria exemplar de Marta Mata en el terreny educatiu.
Des del punt de vista estrictament polític la setmana ha estat marcada per l’anunci del President del Govern d’Espanya de l’inici de contactes amb ETA per explorar la fi de la violència al País Basc. Aquí teniu la Declaració institucional de José Luis Rodríguez Zapatero. No cal dir que ens té al seu costat per explorar les possibilitats de pau. Sols el PP, atrinxerat en una posició miserable, nega al President del Govern tot suport en l’objectiu més desitjat pels ciutadans. Quin contrast amb l’actitud dels socialistes quan era el PP qui governava! Les hemeroteques ho demostren. Com demostren també el que el PP va fer amb motiu de l’anterior treva d’ETA i que l’actual govern no ha fet fins ara. Ells sí acostaven i excarceraven presos. Ells sí acceptaven ETA com interlocutor d’una negociació política i arribaven a denominar-la Moviment d’Alliberament Nacional Basc. Podeu comprovar-ho en aquestes dues cròniques publicades al diari El País, una el 24 de març d’enguany i l’altra el passat divendres. I el PSOE va donar-los-hi suport. Com més tard va recolzar la Llei de Partits o va proposar l’Acord per les llibertats i contra el terrorisme. Com correspon fer sempre a l’oposició: recolzar el Govern en un tema d’Estat. Ara el PP, dient que ho fa per respecte a les víctimes d’ETA, vol impedir que el Govern explori la possibilitat que no hi hagi mai més víctimes del terrorisme a Espanya. Vergonya! En aquest terreny cal destacar la visió radicalment diferent sobre el tema de l’AVT i altres associacions de víctimes, en particular les associacions catalanes. A més, afortunadament, la resta de partits, els sindicats, les organitzacions empresarials, el Govern basc i els governs europeus s’han posat al costat de Zapatero, conscients de la dificultat d’aquest procés però amb la voluntat de no tancar portes a l’esperança. El PP, com sempre, diu no. Esperem que més aviat que tard rectifiqui i renunciï a fer una política basada en l’enfrontament, la rancúnia, la mentida i la injúria. Com Aznar s’ha vist obligat a renunciar al seu càrrec de membre del Consell d’Estat quan s’ha descobert que està a sou del gegant de la comunicació Robert Murdoch.
Els socialistes catalans estem en el nostre procés d’elecció de nou candidat a la Presidència de la Generalitat, mentre fem balanç de l’importantíssim llegat polític de Pasqual Maragall. Com ho fa Ferran Mascarell en un magnífic article publicat fa dies a El Periódico de Catalunya. També us recomano la lectura de l’article d’Antoni Gutiérrez Díaz en el que explora les possibilitats de futur de les esquerres; un article en el que, parlant de Montilla, diu textualment: “el nuevo líder de los socialistas, de cuyo rigor y seriedad nadie duda, no estará dispuesto a prolongar la política de los sobresaltos”. En una entrevista al Primer Secretari del PSC publicada a El Periódico mostra la seva voluntat de cara al futur (aquí podeu trobar-la en versió castellana).
El Periódico de Catalunya ha publicat ahir i avui una important enquesta. Segons les seves dades CiU guanyaria les eleccions amb un avantatge de sis punts (en una enquesta de El Periódico de fa un mes, amb Maragall com a candidat, l’avantatge de CiU sobre el PSC era de quatre punts). En la comparació entre Artur Mas i Pepe Montilla, Mas guanya de deu punts (fa un mes guanyava de vint punts). Segons aquesta enquesta el coneixement de Montilla se situa ja en el 88,4%. La imatge del futur candidat socialista és molt bona: el 44,1% considera que seria un bon president (contra un 34,8% que pensa el contrari), el 50,9% pensa que ha estat molt bo o bastant bo com a Ministre d’Indústria (mentre el 21,2% pensa que ha estat poc o gens bo). El 65,7% dels enquestats el considera intel·ligent, el 61,2% el considera com a una persona preparada, el 58,3% pensa que té un bon coneixement de Catalunya, el 49,9% pensa que està capacitat per defensar els interessos de Catalunya (contra el 28,7% que pensa el contrari), el 62,5% pensa que és treballador, el 50,5% pensa que és honrat (mentre el 17,4% pensa el contrari), el 53,2% pensa que és dialogant, el 48,3% pensa que té visió de futur (contra el 23,6% que pensa el contrari), i el 49% pensa que és eficaç (contra el 24,3% que pensa el contrari). L’únic punt feble de la seva candidatura és que no apareix com a bon comunicador. Vista l’enquesta, i tenint present que Montilla no ha estat encara designat oficialment com a candidat i que, per tant, el seu esforç de fer-se conèixer i de difondre el seu projecte no ha començat encara, i vist que en pocs dies ha retallat la distància que el separava de Mas a la meitat, Montilla està en bones condicions per guanyar les properes eleccions al Parlament de Catalunya. D’entrada, i per afinar la seva proposta electoral, està parlant amb els agents econòmics i socials. Dissabte ho feia amb la UGT de Catalunya i la seva ronda de contactes segueix demà amb el Foment del Treball i Comissions Obreres. Per tenir un tast de la seva orientació en matèria de política econòmica podeu llegir la conferència pronunciada a Esade per José Montilla el 9 de març de 2004.
Acabo, avui se celebren unes transcendentals eleccions presidencials a Mèxic. Us convido a seguir-les des de Yahoo México, Terra México, el diari Excelsior, el diari El Universal, Televisión azteca o Televisa. L’Instituto Federal Electoral té un programa de seguiment dels resultats preliminars. I podreu seguir també les incidències de l’escrutini i dels dies posteriors de l’elecció a les pàgines webs dels principals candidats (que estan tancades fins que acabi la jornada electoral) i a les de les seves respectives forces polítiques: Felipe Calderón del Partido de Acción Nacional, Roberto Madrazo del Partido Revolucionario Institucional, i Andrés Manuel López Obrador del Partido de la Revolución Democrática.
ZW núm. 46 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://meneame.net
“Menéame” és un sistema de promoció de notícies; un web que permet a l’usuari enviar una informació, una referència o notícia que consideri d’interès i que, un cop revisada per tothom, es promou o no a la pàgina principal. Per dur a terme el “meneo” o moviment de la notícia cal anar a l’apartat noticias pendientes i votar aquella informació que ens resulta més interessant i que volem promoure a la pàgina principal. Quan algú envia una informació, aquesta es queda en aquell apartat fins que aconsegueix els vots suficients per ser promoguda a la home. A més del número de vots, es té en compte el karma, quants vots són o no anònims i el número de problemes/ incidències que s’hagin pogut vincular a la notícia en qüestió.
El procés de participació és molt senzill, tot i això, es pot trobar més informació, consultar dubtes i llegir diferents recomanacions en el wiki de “menéame”. Els continguts també els podreu consultar classificats per temes; trobareu referències associades a: tecnologia, blocs, societat, cultura, etc.
Per acabar, comentar-vos que divendres passat, dia 30 de juny, va tenir lloc a Barcelona la Jornada “La Societat del Coneixement a Catalunya i Espanya”, organitzada per la Comissió Sectorial del Coneixement del PSC i la Fundación Trece Rosas. Podeu consultar aquí el programa en versió pdf.
Des del punt de vista estrictament polític la setmana ha estat marcada per l’anunci del President del Govern d’Espanya de l’inici de contactes amb ETA per explorar la fi de la violència al País Basc. Aquí teniu la Declaració institucional de José Luis Rodríguez Zapatero. No cal dir que ens té al seu costat per explorar les possibilitats de pau. Sols el PP, atrinxerat en una posició miserable, nega al President del Govern tot suport en l’objectiu més desitjat pels ciutadans. Quin contrast amb l’actitud dels socialistes quan era el PP qui governava! Les hemeroteques ho demostren. Com demostren també el que el PP va fer amb motiu de l’anterior treva d’ETA i que l’actual govern no ha fet fins ara. Ells sí acostaven i excarceraven presos. Ells sí acceptaven ETA com interlocutor d’una negociació política i arribaven a denominar-la Moviment d’Alliberament Nacional Basc. Podeu comprovar-ho en aquestes dues cròniques publicades al diari El País, una el 24 de març d’enguany i l’altra el passat divendres. I el PSOE va donar-los-hi suport. Com més tard va recolzar la Llei de Partits o va proposar l’Acord per les llibertats i contra el terrorisme. Com correspon fer sempre a l’oposició: recolzar el Govern en un tema d’Estat. Ara el PP, dient que ho fa per respecte a les víctimes d’ETA, vol impedir que el Govern explori la possibilitat que no hi hagi mai més víctimes del terrorisme a Espanya. Vergonya! En aquest terreny cal destacar la visió radicalment diferent sobre el tema de l’AVT i altres associacions de víctimes, en particular les associacions catalanes. A més, afortunadament, la resta de partits, els sindicats, les organitzacions empresarials, el Govern basc i els governs europeus s’han posat al costat de Zapatero, conscients de la dificultat d’aquest procés però amb la voluntat de no tancar portes a l’esperança. El PP, com sempre, diu no. Esperem que més aviat que tard rectifiqui i renunciï a fer una política basada en l’enfrontament, la rancúnia, la mentida i la injúria. Com Aznar s’ha vist obligat a renunciar al seu càrrec de membre del Consell d’Estat quan s’ha descobert que està a sou del gegant de la comunicació Robert Murdoch.
Els socialistes catalans estem en el nostre procés d’elecció de nou candidat a la Presidència de la Generalitat, mentre fem balanç de l’importantíssim llegat polític de Pasqual Maragall. Com ho fa Ferran Mascarell en un magnífic article publicat fa dies a El Periódico de Catalunya. També us recomano la lectura de l’article d’Antoni Gutiérrez Díaz en el que explora les possibilitats de futur de les esquerres; un article en el que, parlant de Montilla, diu textualment: “el nuevo líder de los socialistas, de cuyo rigor y seriedad nadie duda, no estará dispuesto a prolongar la política de los sobresaltos”. En una entrevista al Primer Secretari del PSC publicada a El Periódico mostra la seva voluntat de cara al futur (aquí podeu trobar-la en versió castellana).
El Periódico de Catalunya ha publicat ahir i avui una important enquesta. Segons les seves dades CiU guanyaria les eleccions amb un avantatge de sis punts (en una enquesta de El Periódico de fa un mes, amb Maragall com a candidat, l’avantatge de CiU sobre el PSC era de quatre punts). En la comparació entre Artur Mas i Pepe Montilla, Mas guanya de deu punts (fa un mes guanyava de vint punts). Segons aquesta enquesta el coneixement de Montilla se situa ja en el 88,4%. La imatge del futur candidat socialista és molt bona: el 44,1% considera que seria un bon president (contra un 34,8% que pensa el contrari), el 50,9% pensa que ha estat molt bo o bastant bo com a Ministre d’Indústria (mentre el 21,2% pensa que ha estat poc o gens bo). El 65,7% dels enquestats el considera intel·ligent, el 61,2% el considera com a una persona preparada, el 58,3% pensa que té un bon coneixement de Catalunya, el 49,9% pensa que està capacitat per defensar els interessos de Catalunya (contra el 28,7% que pensa el contrari), el 62,5% pensa que és treballador, el 50,5% pensa que és honrat (mentre el 17,4% pensa el contrari), el 53,2% pensa que és dialogant, el 48,3% pensa que té visió de futur (contra el 23,6% que pensa el contrari), i el 49% pensa que és eficaç (contra el 24,3% que pensa el contrari). L’únic punt feble de la seva candidatura és que no apareix com a bon comunicador. Vista l’enquesta, i tenint present que Montilla no ha estat encara designat oficialment com a candidat i que, per tant, el seu esforç de fer-se conèixer i de difondre el seu projecte no ha començat encara, i vist que en pocs dies ha retallat la distància que el separava de Mas a la meitat, Montilla està en bones condicions per guanyar les properes eleccions al Parlament de Catalunya. D’entrada, i per afinar la seva proposta electoral, està parlant amb els agents econòmics i socials. Dissabte ho feia amb la UGT de Catalunya i la seva ronda de contactes segueix demà amb el Foment del Treball i Comissions Obreres. Per tenir un tast de la seva orientació en matèria de política econòmica podeu llegir la conferència pronunciada a Esade per José Montilla el 9 de març de 2004.
Acabo, avui se celebren unes transcendentals eleccions presidencials a Mèxic. Us convido a seguir-les des de Yahoo México, Terra México, el diari Excelsior, el diari El Universal, Televisión azteca o Televisa. L’Instituto Federal Electoral té un programa de seguiment dels resultats preliminars. I podreu seguir també les incidències de l’escrutini i dels dies posteriors de l’elecció a les pàgines webs dels principals candidats (que estan tancades fins que acabi la jornada electoral) i a les de les seves respectives forces polítiques: Felipe Calderón del Partido de Acción Nacional, Roberto Madrazo del Partido Revolucionario Institucional, i Andrés Manuel López Obrador del Partido de la Revolución Democrática.
ZW núm. 46 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://meneame.net
“Menéame” és un sistema de promoció de notícies; un web que permet a l’usuari enviar una informació, una referència o notícia que consideri d’interès i que, un cop revisada per tothom, es promou o no a la pàgina principal. Per dur a terme el “meneo” o moviment de la notícia cal anar a l’apartat noticias pendientes i votar aquella informació que ens resulta més interessant i que volem promoure a la pàgina principal. Quan algú envia una informació, aquesta es queda en aquell apartat fins que aconsegueix els vots suficients per ser promoguda a la home. A més del número de vots, es té en compte el karma, quants vots són o no anònims i el número de problemes/ incidències que s’hagin pogut vincular a la notícia en qüestió.
El procés de participació és molt senzill, tot i això, es pot trobar més informació, consultar dubtes i llegir diferents recomanacions en el wiki de “menéame”. Els continguts també els podreu consultar classificats per temes; trobareu referències associades a: tecnologia, blocs, societat, cultura, etc.
Per acabar, comentar-vos que divendres passat, dia 30 de juny, va tenir lloc a Barcelona la Jornada “La Societat del Coneixement a Catalunya i Espanya”, organitzada per la Comissió Sectorial del Coneixement del PSC i la Fundación Trece Rosas. Podeu consultar aquí el programa en versió pdf.
versión castellana
<< Inici