diumenge, 23 / juliol / 2006

Un escenari electoral obert

La Placi va morir dilluns a les 11 de la nit. L’enterràvem divendres al cementiri de La Florida de L’Hospitalet després del comiat al Tanatori de Bellvitge. Tot i que el desenllaç era previsible, el sentiment de pèrdua és molt gran. La trobarem a molt a faltar.

Aquesta serà la darrera entrada al Diari que enviaré als subscriptors abans de setembre. Si hi hagués alguna notícia d’extraordinari interès no cal dir que la comentaré en el Diari, però tot i que la setmana vinent i la primera setmana d’agost encara treballo, no tinc previst actualitzar el Diari per poder aprofitar bé els caps de setmana. Aquest juliol de 2006, més que en qualsevol altre any, tinc ànsia de vacances. I crec que no és d’estranyar si recordem el que ha estat el primer semestre de l’any: culminació de la negociació estatutària, tramitació de l’Estatut al Congrés dels Diputats i al Senat, campanya del referèndum, dues remodelacions del Govern, sortida d’ERC del Govern, anunci de convocatòria anticipada d’eleccions i canvi en la candidatura socialista a la Presidència de la Generalitat... La intensitat del període i la tensió acumulada es fan sentir especialment aquestes setmanes i compto els dies que falten per començar unes vacances que no seran sinó el pròleg d’uns intensíssims mesos de setembre i octubre.

No podeu deixar de llegir l’entrevista a José Montilla que publica avui La Vanguardia; en ella explica clarament quina proposta política defensarà en les properes eleccions.

La Vanguardia d’avui publica també una interessant enquesta preelectoral de la que se’n extreu una conclusió fonamental: l’escenari està obert i queda desmentida la prepotent presumpció convergent d’una clara victòria aconseguida abans de començar. Concretament, l’enquesta de La Vanguardia dóna les següents dades d’estimació de vot i escons: CiU, 34.2% i 51 escons, (30.9% i 46 el 2003); PSC, 32.4% i 44 escons, (31.2% i 42 el 2003); ERC, 12.3% i 17 escons, (16.4% i 23 el 2003); PP, 10.2% i 13 escons (11.9% i 15 el 2003); ICV-EUiA, 8.3% i 10 escons (7.3% i 9 el 2003). Les dades sobre quin candidat és el preferit com a president són també força ajustades, Artur Mas 39%, José Montilla 36%. Aquest equilibri és la dada més rellevant de l’anàlisi de l’enquesta fet per Julián Santamaría, president de l’Institut Noxa Consulting.

Aquestes dades no són gaire diferents a les que proporcionava el recent Baròmetre d’Opinió Pública de la Generalitat que assenyalava un lleuger avantatge del PSC (del 18.6% del baròmetre de març passa al 21.8%, mentre CiU passa del 22.5% al 20.2%). Segons aquest estudi, el PSC és el partit que recull més confiança ciutadana per resoldre els problemes de la gent i el que gaudeix d’una major simpatia o proximitat. També recordareu que les dues darreres enquestes de El Periódico assenyalaven una recuperació de les expectatives de vot del PSC. Tot plegat ens permet afirmar que l’efecte Montilla es va consolidant. Un candidat seriós, eficaç, treballador i dialogant, enfront del lideratge prepotent i artificial creat pels assessors d’imatge d’Artur Mas.



Sobre l’efecte Montilla han aparegut diversos articles, d’entre els que recomano el de Ferran Monegal analitzant el programa Geometria variable dirigit per Joan Tapia a TVE-Sant Cugat en el que José Antich (director de La Vanguardia), Xavier Vidal Folch (director d’El País-Catalunya), Vicent Sanchís (director de l’Avui) i Enric Hernández (sotsdirector d’El Periódico de Catalunya) van entrevistar José Montilla (aquí trobareu l’article en versió castellana), l’article de David Miró publicat a l’Avui en el que analitza l’estratègia preelectoral del PSC, i l’article publicat avui al Diari de Girona per Carles Navales, director de la revista La Factoría i impulsor, junt amb José Luis López Bulla i altres de la plataforma President Montilla.

Disposo ja de la transcripció de la intervenció de Montilla en l’acte públic celebrat a Tarragona just després de la seva designació com a candidat socialista a la Presidència de la Generalitat. Aquí trobareu la tanca, els dos models de cartells lluminosos, el fulletó de precampanya i el vídeo biogràfic de José Montilla. També podreu veure la gravació de l’acte públic abans esmentat.

Us recomano la lectura de la interessant entrevista d’Enric Company a Josep Termes pel Quadern d’El País-Catalunya, així com un article que m’ha enviat Oriol Nel·lo sobre l’aplicació de la llei de barris i dos treballs de Geoff Mulgan que porten els títols “Lecciones acerca del poder” (del que m’havia fet ressò l’abril del 2005 oferint un enllaç a la seva versió original anglesa) i “Buen y mal gobierno”. Mulgan va ser el principal impulsor de Demos, important think tank progressista britànic, i principal assessor polític de Tony Blair de 1997 a 2004. Haig d’agrair els materials a la revista “Nueva sociedad”, un dels projectes més interessants de la Fundació Friedrich Ebert a Amèrica Llatina.



ZW núm. 49 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.choike.org/nuevo/

Choike és un portal destinat a millorar la visibilitat dels continguts produïts per les ONG del sud. Una plataforma on les ONG poden difondre el seu treball i, a la vegada, alimentar-se de diverses fonts d’informació organitzades des de la perspectiva de la societat civil del sud. El projecte està impulsat per l’Instituto del Tercer Mundo, una ONG en estatus consultiu especial davant el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides amb seu a Montevideo, Uruguai.
El portal ajuda els usuaris d’Internet a trobar els millors continguts del sud a la xarxa. Ofereix un directori d’ONG (exclusivament del sud) organitzat per temes. Continguts produïts per aquelles ONG i informació rellevant per la societat civil (notícies i recursos diversos) i una part específica dedicada a campanyes d’acció social.

Al voltant d’aquests conceptes: la gent, la societat, la comunicació i la globalització poden consultar-se informes específics sobre temes clau que proporcionen informació bàsica i mostren els diferents punts de vista, en especial en relació a la posició que la societat civil ha adoptat davant d’ells. Un exemple, l’informe Ciberestrategias: construyendo la sociedad de la información.