Mas desbarra
Si ahir deia que Mas havia perdut els papers, avui hauria de dir que s’ha begut l’enteniment. Com s’expliquen sinó les seves declaracions dient que si Montilla és candidat és gràcies a les polítiques d’integració de CiU? Si Montilla és candidat és perquè és un ciutadà de Catalunya (com diuen la Constitució i l’Estatut d’ara i el d’abans) i un partit li ha fet confiança. Mas sembla oblidar que Montilla ja estava compromès políticament en el combat contra la dictadura (a diferència d’ell, que inclús va dir que la gran manifestació per l’Estatut del 1977 al Passeig de Gràcia se la va mirar des d’un balcó...) Mas sembla oblidar que Montilla ja era Tinent d’Alcalde a l’Ajuntament de Sant Joan Despí el 1979, quan CiU encara no estava al Govern. O, el que és pitjor, és que Mas pensa que el fet que catalans nascuts fora de Catalunya accedeixin a càrrecs públics és una concessió que se’ls fa, una gràcia que han d’agrair a nacionalistes com ell? Im-presentable!
Els nervis de Mas el van trair ahir i abans d’ahir. No vull ni pensar com estarà la nit del dia 1, quan Montilla, com avui Lula al Brasil, guanyi les eleccions.
Avui tenim molta teca per llegir: les entrevistes a José Montilla publicades per El País i El Periódico, el retrat del candidat socialista fet per Arturo San Agustín o l’article de Gemma Lienas optant per Montilla per “intuïció femenina”.
Capítol apart mereix l’article d’Ernest Maragall contestant un article de Jordi Pujol publicat a La Vanguardia. L’Ernest hauria volgut respondre a les mateixes pàgines però ho ha hagut de fer a El País...
Tampoc no us hauríeu de perdre l’article signat conjuntament per les meves amigues Anna Terrón i Elena Valenciano sobre les polítiques europees d’immigració.
Acabo. Avui Montilla va a Badalona i Tortosa. Demà tanquem la campanya al Palau Blaugrana. Podeu seguir aquests actes i altres notícies al web del PSC, al web del candidat i també per la WebTV.
Perles del programa Polònia del 26 d'octubre de 2006, a càrrec de Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- En Duran fent de Mr. Proper del Mas com a part del seu paquet de promeses electorals a Toni Soler: un xec per comprar-se roba, un plató més gran al Fòrum... sort que el Soler diu que se'l creu igual que quan Acebes parla de l'11-M.
- Mas de negre i groc, terrrrible, diu que "són coses de Sala i Martín". (Vosaltres sabeu com acaba El zoo d'en Pitus? La resposta, més avall.)
- Acebes, Rajoy i Espe tronxant-se amb les trucades-trampa de Bono fent veure que accepta l'alcaldia de Madrid.... "no me reía tanto desde lo de Luis Roldán en calzoncillos".... i li acaben dient "en nuestra mesa no te faltará nunca un plato".
- El segrest d'un autocar d'avis per omplir el míting... primer Mas i Duran i després la Consellera Tura amb els Mossos.... la iaia crida "que no ens portareu a Benidorm?"
- Mas altre cop amb Toni Soler [molt Mas, no?], queixant-se "què hi pinta el Montilla en un programa d'humor?" Per contradir-lo, Montilla rebusca en els seus orígens andalusos el "grazejo" perdut... quillo!
- Mas, pobra imitació del gran Dr. House, donant i treient punts a un immigrant malalt, que parla un català molt millor que els ajudants del Dr. Mas. Per fi sabem que el El zoo d'en Pitus acaba, evidentment, en "s".
- La fotocopiadora Adrià&Rusqui de panellets (que no es fan amb "pan" i "llet"). No us heu sentit identificats amb el gran problema: com enganxar els maleïts pinyons??
- El pànic al Mercat. Venedors i compradors amagats davant l'amenaça de les visites electorals. Quan aconsegueixen esquivar Mas, encara els queda Montilla!
- El monòleg del President, que no ha entès el gag de l'Acebes... ni l'original... "en comptes d'aigua tot ell sembla un gin-tonic" [...] "No sé a qui votar.... fa 3 anys, la Diana, que era molt del PSC, no em va deixar votar al Partit Antitaurí... i m'hagués anat bé, eh, perquè en aquest tripartit hi ha hagut moltes banyes" ;)
EL PITJOR
- La publicitat (en)coberta dels Mojinos Escozíos.... aviat ens col·locaran també els politonos?
EL MILLOR
- La versió Acebes-Bruce Lee d'un conegut anunci de cotxes... i per als freakies que ens agraden aquestes coses, transcric les seves paraules:
VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.
VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'acid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.
No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.
LA PICADA D'ULLET
- El Notari que segueix tothora a Mas certificant les seves paraules diu que la broma li sortirà "com sempre, el 3%".
KA FORT
- Franco, tan políticament incorrecte com sempre, diu que no entén tant de soroll en la campanya, que "para tomar el poder hay que ser más discreto", i que ell es va desfer de l'oposició "unos muertos, otros en la cárcel, otros en el exilio por propia voluntad..."
SURREALISTA
- No he entès perquè Montilla ha de portar amb ell un hipnotitzador per el porta a porta (per adormir el personal?).... no seria millor que seguís fent-se acompanyar per la Manuela?
INQUIETANT
- Puigcercós amb el trepant (el taladro, per entendre'ns) i en Carod afaitant-se... "no hauríem de començar a pensar amb qui pactem? Ho fem com l'altra vegada, a cara o creu?" Descartat el mètode, les alternatives són pedra, paper i tisores, o, encara pitjor, un duel amb pistoles de fogueig (no us va semblar que Puigcercós feia cara de voler carregar-se Carod, de debò?)
ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Enquesta sobre els possibles pactes electorals: 12 % Sociovergència (PSC-CiU), 21% Pepesquerra (PP-ERC), 60% Inisociopopuesquerrovergència (govern d'unitat), 32% Tiranosaura (ICV), 1% Mamón (Mas-Montilla)
- Sembla que als socialistes sempre se'ls cau... el carmel. (nois!!!!) - Avui la notícia és que Renfe funciona amb normalitat total: endarreriments, trens atapeïts, etc.
- Crec que sobro, per tant, m'obro.
ZONA WEB núm. 58 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.prensagratuita.org/
La força i repercussió de la premsa gratuïta és una realitat que viu el seu millor moment. Els passats 25, 26 i 27 d’octubre han tingut lloc a Barcelona les II Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta, amb participants d’arreu del món. Catalunya, on tres de cada quatre ciutadans llegeixen aquest tipus de premsa, exemplifica un cas únic a Europa, ja que “no s’ha pogut localitzar una revolució com la que està experimentant la premsa gratuïta comarcal de Catalunya” en paraules del president de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG), Mateu Ros. En el web de l’Associació podeu accedir a les més de 80 capçaleres associades, que sumen una tirada conjunta de 2,8 milions d’exemplars . Aquest tipus de premsa, junt amb els blogs, ha estat un dels mitjans amb major creixement i impacte entre els ciutadans. Uns s’alimenten dels altres i viceversa. El diari gratuït 20minutos, des de la seva versió online, impulsa els Premis 20Blogs, referents en la bloguesfera hispana i que, en la seva última edició, van comptar amb la presència de més de 500 bloggers.
I, des de la bloguesfera, es creen serveis com BlogBurst (als EE.UU.) un portal que fa d’intermediari i distribuïdor per a que els blogs puguin oferir i vendre els seus continguts a mitjans de comunicació com els diaris The Washington Post, The San Francisco Chronicle o The San Antonio Express. Una iniciativa que aposta per la oferta de continguts especialitzats en alguns temes específics. Per consultar la premsa digital, tant d’Espanya com d’altres països, podeu anar a: Prensa Escrita.com.
ZV (Zona Vídeo). Per acabar, presentar-vos una nova iniciativa: Política TV, que es presenta com el primer canal de vídeos dedicats exclusivament a la política. Vídeo i referències multimèdia que inclouen des de documentals històrics, entrevistes, humor, publicitat electoral, accions de diferents partits fins a les iniciatives multimèdia més destacades del moment a la Xarxa, sempre amb una clara vinculació a l’àmbit de la política. També ofereix a l’usuari la possibilitat de pujar documents, enviar, comentar i votar els vídeos més interessants.
Els nervis de Mas el van trair ahir i abans d’ahir. No vull ni pensar com estarà la nit del dia 1, quan Montilla, com avui Lula al Brasil, guanyi les eleccions.
Avui tenim molta teca per llegir: les entrevistes a José Montilla publicades per El País i El Periódico, el retrat del candidat socialista fet per Arturo San Agustín o l’article de Gemma Lienas optant per Montilla per “intuïció femenina”.
Capítol apart mereix l’article d’Ernest Maragall contestant un article de Jordi Pujol publicat a La Vanguardia. L’Ernest hauria volgut respondre a les mateixes pàgines però ho ha hagut de fer a El País...
Tampoc no us hauríeu de perdre l’article signat conjuntament per les meves amigues Anna Terrón i Elena Valenciano sobre les polítiques europees d’immigració.
Acabo. Avui Montilla va a Badalona i Tortosa. Demà tanquem la campanya al Palau Blaugrana. Podeu seguir aquests actes i altres notícies al web del PSC, al web del candidat i també per la WebTV.
Perles del programa Polònia del 26 d'octubre de 2006, a càrrec de Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- En Duran fent de Mr. Proper del Mas com a part del seu paquet de promeses electorals a Toni Soler: un xec per comprar-se roba, un plató més gran al Fòrum... sort que el Soler diu que se'l creu igual que quan Acebes parla de l'11-M.
- Mas de negre i groc, terrrrible, diu que "són coses de Sala i Martín". (Vosaltres sabeu com acaba El zoo d'en Pitus? La resposta, més avall.)
- Acebes, Rajoy i Espe tronxant-se amb les trucades-trampa de Bono fent veure que accepta l'alcaldia de Madrid.... "no me reía tanto desde lo de Luis Roldán en calzoncillos".... i li acaben dient "en nuestra mesa no te faltará nunca un plato".
- El segrest d'un autocar d'avis per omplir el míting... primer Mas i Duran i després la Consellera Tura amb els Mossos.... la iaia crida "que no ens portareu a Benidorm?"
- Mas altre cop amb Toni Soler [molt Mas, no?], queixant-se "què hi pinta el Montilla en un programa d'humor?" Per contradir-lo, Montilla rebusca en els seus orígens andalusos el "grazejo" perdut... quillo!
- Mas, pobra imitació del gran Dr. House, donant i treient punts a un immigrant malalt, que parla un català molt millor que els ajudants del Dr. Mas. Per fi sabem que el El zoo d'en Pitus acaba, evidentment, en "s".
- La fotocopiadora Adrià&Rusqui de panellets (que no es fan amb "pan" i "llet"). No us heu sentit identificats amb el gran problema: com enganxar els maleïts pinyons??
- El pànic al Mercat. Venedors i compradors amagats davant l'amenaça de les visites electorals. Quan aconsegueixen esquivar Mas, encara els queda Montilla!
- El monòleg del President, que no ha entès el gag de l'Acebes... ni l'original... "en comptes d'aigua tot ell sembla un gin-tonic" [...] "No sé a qui votar.... fa 3 anys, la Diana, que era molt del PSC, no em va deixar votar al Partit Antitaurí... i m'hagués anat bé, eh, perquè en aquest tripartit hi ha hagut moltes banyes" ;)
EL PITJOR
- La publicitat (en)coberta dels Mojinos Escozíos.... aviat ens col·locaran també els politonos?
EL MILLOR
- La versió Acebes-Bruce Lee d'un conegut anunci de cotxes... i per als freakies que ens agraden aquestes coses, transcric les seves paraules:
VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.
VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'acid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.
No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.
LA PICADA D'ULLET
- El Notari que segueix tothora a Mas certificant les seves paraules diu que la broma li sortirà "com sempre, el 3%".
KA FORT
- Franco, tan políticament incorrecte com sempre, diu que no entén tant de soroll en la campanya, que "para tomar el poder hay que ser más discreto", i que ell es va desfer de l'oposició "unos muertos, otros en la cárcel, otros en el exilio por propia voluntad..."
SURREALISTA
- No he entès perquè Montilla ha de portar amb ell un hipnotitzador per el porta a porta (per adormir el personal?).... no seria millor que seguís fent-se acompanyar per la Manuela?
INQUIETANT
- Puigcercós amb el trepant (el taladro, per entendre'ns) i en Carod afaitant-se... "no hauríem de començar a pensar amb qui pactem? Ho fem com l'altra vegada, a cara o creu?" Descartat el mètode, les alternatives són pedra, paper i tisores, o, encara pitjor, un duel amb pistoles de fogueig (no us va semblar que Puigcercós feia cara de voler carregar-se Carod, de debò?)
ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Enquesta sobre els possibles pactes electorals: 12 % Sociovergència (PSC-CiU), 21% Pepesquerra (PP-ERC), 60% Inisociopopuesquerrovergència (govern d'unitat), 32% Tiranosaura (ICV), 1% Mamón (Mas-Montilla)
- Sembla que als socialistes sempre se'ls cau... el carmel. (nois!!!!) - Avui la notícia és que Renfe funciona amb normalitat total: endarreriments, trens atapeïts, etc.
- Crec que sobro, per tant, m'obro.
ZONA WEB núm. 58 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.prensagratuita.org/
La força i repercussió de la premsa gratuïta és una realitat que viu el seu millor moment. Els passats 25, 26 i 27 d’octubre han tingut lloc a Barcelona les II Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta, amb participants d’arreu del món. Catalunya, on tres de cada quatre ciutadans llegeixen aquest tipus de premsa, exemplifica un cas únic a Europa, ja que “no s’ha pogut localitzar una revolució com la que està experimentant la premsa gratuïta comarcal de Catalunya” en paraules del president de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG), Mateu Ros. En el web de l’Associació podeu accedir a les més de 80 capçaleres associades, que sumen una tirada conjunta de 2,8 milions d’exemplars . Aquest tipus de premsa, junt amb els blogs, ha estat un dels mitjans amb major creixement i impacte entre els ciutadans. Uns s’alimenten dels altres i viceversa. El diari gratuït 20minutos, des de la seva versió online, impulsa els Premis 20Blogs, referents en la bloguesfera hispana i que, en la seva última edició, van comptar amb la presència de més de 500 bloggers.
I, des de la bloguesfera, es creen serveis com BlogBurst (als EE.UU.) un portal que fa d’intermediari i distribuïdor per a que els blogs puguin oferir i vendre els seus continguts a mitjans de comunicació com els diaris The Washington Post, The San Francisco Chronicle o The San Antonio Express. Una iniciativa que aposta per la oferta de continguts especialitzats en alguns temes específics. Per consultar la premsa digital, tant d’Espanya com d’altres països, podeu anar a: Prensa Escrita.com.
ZV (Zona Vídeo). Per acabar, presentar-vos una nova iniciativa: Política TV, que es presenta com el primer canal de vídeos dedicats exclusivament a la política. Vídeo i referències multimèdia que inclouen des de documentals històrics, entrevistes, humor, publicitat electoral, accions de diferents partits fins a les iniciatives multimèdia més destacades del moment a la Xarxa, sempre amb una clara vinculació a l’àmbit de la política. També ofereix a l’usuari la possibilitat de pujar documents, enviar, comentar i votar els vídeos més interessants.
versión castellana
<< Inici