Un debate sense guanyador i amb un perdedor clar
Avui escric el meu Diari camí de Lleida on assistiré a l’acte electoral de Zapatero i Montilla.
Ahir es va celebrar el debat entre els cinc candidats a la Presidència de la Generalitat. Per mi el resum és clar: Mas, prepotent i arrogant; Montilla, rigorós i serè; Carod, seriós i institucional; Piqué, lluitador i insistent; Saura, tenaç i eficaç. I comentari pel moderador del debat, Josep Cuní, professional i equànime. És probable que tinguin raó els comentaristes que avui sostenen que ningú no va guanyar el debat. Personalment crec que Mas va perdre’l. Les seves intervencions van estar carregades de supèrbia, la qual cosa el va aïllar progressivament i va perdre els nervis cap al final.
Els principals arguments del debat eren del tot previsibles. Mas i Piqué van fracassar quan intentaven dir que no hi havia res de positiu en la gestió del govern. N’hi va haver prou amb que Montilla posés sobre la taula el trist quadern de balanç de la legislatura 1999-2003 i la memòria de gestió 2003-2006. Com ell va dir, no és que en els temps de CiU estalviessin en publicitat (de fet, gastaven un 35% més en aquest capítol que el govern catalanista i d’esquerres. Sols n’hi havia prou amb citar els 350.000 nous llocs de treball, el 232 nous equipaments sanitaris, els 3.500 Mossos d’Esquadra més, els 9.500 professors més, o els 162 nous centres escolars. O, com també va recordar Montilla, la pèssima gestió de Mas que va deixar un dèficit superior als 1.200 milions d’euros (segons dades oficials de la Sindicatura de Comptes) que l’actual govern ha reduït en un 90%. També algunes xifres comparatives com la inversió per càpita de 365€ el 2003 i de 691€ el 2006. O la despesa pública en habitatge, 71 milions d’euros el 2003 i 179 milions d’euros el 2006. O el pressupost sanitari per càpita, 819€ el 2003, i 1.108€ el 2006. O la despesa total en prestacions socials, 37 milions d’euros el 2003 i 190 milions d’euros el 2006.
Montilla va situar propostes concretes sobre la taula: gratuïtat dels llibres de text en quatre anys, ulleres i audiòfons gratuïts per gent gran amb baix nivell de renda, atenció dental gratuïta pels nens fins als 15 anys, abaratir el cost del transport als joves i que el metro no tanqui de nit els dissabtes i vigílies de festius. Davant d’això gran acord entre CiU i PP, rebaixes fiscals i desgravacions que sols beneficien els sectors socials més privilegiats. Unànime va ser també la crítica a l’estrambòtica proposta d’Artur Mas d’instituir el carnet per punts pels immigrants.
Sobre les aliances, res de nou. Patètic fracàs de Mas en el seu intent de desvirtuar el nostre sistema polític que és parlamentari i no presidencial. Aquí és on Montilla va obrir el debat sobre la manca de modèstia i humilitat de Mas. Piqué el va acusar de prepotència i arrogància. I tampoc es van quedar enrere ni Carod ni Saura. Montilla va revelar contactes secrets de Mas amb la cúpula del PP al Parc de Doñana el 2002 i va insistir en es vegades que CiU ha acabat pactant amb el PP després d’haver dit que mai no ho faria. Això va servir per posar de manifest el ridícul del gest d’Artur Mas d’anar al notari, evidenciant la nul·la credibilitat política del candidat de CiU.
A la sala des d’on seguíem el debat la gent del PSC va ser un esclat de joia en acabar el debat. Amb cava per tothom i un ram de roses per un José Montilla amb dècimes de febre. A la sala on hi havia la gent de CiU amb prou feines amagaven la decepció. La campanya de la prepotència se’ls ha acabat girant en contra.
Als que us interessi la preparació dels debats electorals us recomano dos materials, un article de Ron Faucheaux publicat a la revista nordamericana Campaigns & Elections i 33 consells que vaig elaborar jo mateix amb motiu de la campanya electoral de 2003. En el meu web podeu trobar altres materials d’interès.
I avui no us perdeu el retrat de José Montilla realitzat per José Martí Gómez a El País.
Demà enquestes. Tot apunta a que no seran gens favorables a les arrogants expectatives de CiU.
PD. Per cert, heu vist la carta de Piqué que acompanya les paperetes de vot? Va encapçalada per un sorprenent “Benvolgut/da company/a”. També m’ha sorprès el “Queridos/as amigos/as” de Rajoy. Els veig molt carinyosos.
Ahir es va celebrar el debat entre els cinc candidats a la Presidència de la Generalitat. Per mi el resum és clar: Mas, prepotent i arrogant; Montilla, rigorós i serè; Carod, seriós i institucional; Piqué, lluitador i insistent; Saura, tenaç i eficaç. I comentari pel moderador del debat, Josep Cuní, professional i equànime. És probable que tinguin raó els comentaristes que avui sostenen que ningú no va guanyar el debat. Personalment crec que Mas va perdre’l. Les seves intervencions van estar carregades de supèrbia, la qual cosa el va aïllar progressivament i va perdre els nervis cap al final.
Els principals arguments del debat eren del tot previsibles. Mas i Piqué van fracassar quan intentaven dir que no hi havia res de positiu en la gestió del govern. N’hi va haver prou amb que Montilla posés sobre la taula el trist quadern de balanç de la legislatura 1999-2003 i la memòria de gestió 2003-2006. Com ell va dir, no és que en els temps de CiU estalviessin en publicitat (de fet, gastaven un 35% més en aquest capítol que el govern catalanista i d’esquerres. Sols n’hi havia prou amb citar els 350.000 nous llocs de treball, el 232 nous equipaments sanitaris, els 3.500 Mossos d’Esquadra més, els 9.500 professors més, o els 162 nous centres escolars. O, com també va recordar Montilla, la pèssima gestió de Mas que va deixar un dèficit superior als 1.200 milions d’euros (segons dades oficials de la Sindicatura de Comptes) que l’actual govern ha reduït en un 90%. També algunes xifres comparatives com la inversió per càpita de 365€ el 2003 i de 691€ el 2006. O la despesa pública en habitatge, 71 milions d’euros el 2003 i 179 milions d’euros el 2006. O el pressupost sanitari per càpita, 819€ el 2003, i 1.108€ el 2006. O la despesa total en prestacions socials, 37 milions d’euros el 2003 i 190 milions d’euros el 2006.
Montilla va situar propostes concretes sobre la taula: gratuïtat dels llibres de text en quatre anys, ulleres i audiòfons gratuïts per gent gran amb baix nivell de renda, atenció dental gratuïta pels nens fins als 15 anys, abaratir el cost del transport als joves i que el metro no tanqui de nit els dissabtes i vigílies de festius. Davant d’això gran acord entre CiU i PP, rebaixes fiscals i desgravacions que sols beneficien els sectors socials més privilegiats. Unànime va ser també la crítica a l’estrambòtica proposta d’Artur Mas d’instituir el carnet per punts pels immigrants.
Sobre les aliances, res de nou. Patètic fracàs de Mas en el seu intent de desvirtuar el nostre sistema polític que és parlamentari i no presidencial. Aquí és on Montilla va obrir el debat sobre la manca de modèstia i humilitat de Mas. Piqué el va acusar de prepotència i arrogància. I tampoc es van quedar enrere ni Carod ni Saura. Montilla va revelar contactes secrets de Mas amb la cúpula del PP al Parc de Doñana el 2002 i va insistir en es vegades que CiU ha acabat pactant amb el PP després d’haver dit que mai no ho faria. Això va servir per posar de manifest el ridícul del gest d’Artur Mas d’anar al notari, evidenciant la nul·la credibilitat política del candidat de CiU.
A la sala des d’on seguíem el debat la gent del PSC va ser un esclat de joia en acabar el debat. Amb cava per tothom i un ram de roses per un José Montilla amb dècimes de febre. A la sala on hi havia la gent de CiU amb prou feines amagaven la decepció. La campanya de la prepotència se’ls ha acabat girant en contra.
Als que us interessi la preparació dels debats electorals us recomano dos materials, un article de Ron Faucheaux publicat a la revista nordamericana Campaigns & Elections i 33 consells que vaig elaborar jo mateix amb motiu de la campanya electoral de 2003. En el meu web podeu trobar altres materials d’interès.
I avui no us perdeu el retrat de José Montilla realitzat per José Martí Gómez a El País.
Demà enquestes. Tot apunta a que no seran gens favorables a les arrogants expectatives de CiU.
PD. Per cert, heu vist la carta de Piqué que acompanya les paperetes de vot? Va encapçalada per un sorprenent “Benvolgut/da company/a”. També m’ha sorprès el “Queridos/as amigos/as” de Rajoy. Els veig molt carinyosos.
versión castellana
<< Inici