Montilla assenyala el camí
Tot i que l’actualitat informativa de la setmana ha seguit centrada en el procés de negociacions postelectorals, vull començar per subratllar la contundent derrota de George Bush en les eleccions nordamericanes. El Partit Demòcrata ha assolit la majoria a la Cambra de Representants i al Senat. En efecte, a la Cambra de Representants hi ha avui 196 republicans i 229 demòcrates, que han guanyat 29 escons; i al Senat hi ha avui 49 republicans i 51 demòcrates, que han guanyat 6 escons. També s’han renovat els governadors, que són avui 21 republicans i 28 demòcrates, que han guanyat sis Estats. Les conseqüències no s’han fet esperar i de forma fulminant s’ha produït el relleu del Secretari de Defensa Donald Rumsfeld. Caldrà seguir d’aprop la nova direcció demòcrata, amb Howard Dean al capdavant del partit, Nancy Pelosi com a Presidenta de la Cambra de Representants, Rahm Emanuel, coordinador dels congressistes demòcrates, i els senadors Reid, Durbin i Schumer. Tots els analistes assenyalen que els resultats poden impulsar la candidatura de Hillary Clinton. Vegeu l’article de Manuel Castells per a un anàlisi més aprofundit del que han suposat aquestes eleccions.
Molts han estat també els articles dedicats a l’anàlisi postelectoral català. Convé no perdre de vista els resultats. Us recomano un atent estudi a la comparativa dels resultats de totes les eleccions al Parlament celebrades des de 1980. Sobre la configuració de la nova majoria parlamentària no us podeu perdre l’article de Daniel Fernández publicat al diari Expansión. També són molt recomanables els articles d’Albert Sáez, Antoni Segura, Ferran Gallego i Josep Ramoneda. Per la seva banda, Pilar Rahola va publicar un elogiós article sobre José Montilla a El País.
Del pròxim President de la Generalitat no us podeu perdre ni la seva intervenció d’ahir davant del Consell Nacional del PSC ni l’entrevista publicada avui a El Periódico de Catalunya.
Com us deia, no podem deixar d’analitzar el resultat electoral i el preocupant nivell d’abstenció. Ho feia José Montilla en la seva intervenció abans esmentada. En la meva opinió la millor forma de corregir aquesta preocupant tendència és mantenir una estricta coherència entre el que hem defensat al llarg de la campanya electoral i la nostra acció de govern. Ens hem compromès a posar l’Estatut al servei de la gent, a desenvolupar una ambiciosa política social, a respondre amb fets i no paraules, a fer un govern sòlid i cohesionat, a seguir fent de Catalunya un sol poble i una societat avançada. Aquesta és la millor manera de respondre a la voluntat dels electors i de recuperar la confiança perduda. Estic convençut que José Montilla és la millor garantia que la nostra actuació s’ajustarà a aquestes prioritats.
Tots els analistes estan subratllant la rapidesa i discreció amb la que s’estan desenvolupant les negociacions, i també els indicis que apunten a l’esforç de no repetir els errors que van causar tant de soroll en l’anterior legislatura i que van perjudicar la bona percepció de l’acció del Govern. Aquesta setmana hem posat també les bases per a l’adequada coordinació dels grups parlamentaris de la majoria al Parlament de Catalunya. I la setmana vinent culminarà la negociació del document programàtic del govern de l’entesa nacional pel progrés. El dia 17 es constituirà el nou Parlament i, previsiblement, el debat d’investidura tindrà lloc els propers dies 23 i 24 de novembre.
Ahir es va produir una concentració a la Plaça de Sant Jaume rebutjant l’acord subscrit entre PSC, ERC i ICV-EUiA, i són encara molts els dirigents de CDC que estan intentant dimonitzar aquesta entesa. No ens cansarem d’explicar que el nostre és un sistema parlamentari i que, per tant, governa qui obté majoria al Parlament. CiU hauria de reflexionar per què no ha obtingut cap altre suport al Parlament. Ni el del PP, rebutjat per ells mateixos davant notari –i que hagués resultat insuficient- ni el d’ERC ni el del PSC. CiU va guanyar les eleccions en vots i en escons, però va perdre estrepitosament el plebiscit contra el govern catalanista i d’esquerres en que va voler convertir aquestes eleccions. Tampoc no ha estat gens edificant l’espectacle d’anar a Madrid a guanyar el que no s’havia pogut guanyar a Catalunya. Els que tota la vida van acusar el PSC de sucursalista van intentar infructuosament sucursalitzar la política catalana. Han comès el típic error de qui s’acaba creient les seves pròpies mentides.
El PSC, en base a la seva sobirania, va prendre les seves decisions a Barcelona. I era evident que ni podia renunciar a una presidència tenint majoria suficient per assolir-la, ni podia acceptar que les seves decisions fossin preses a Madrid, ni contribuir a certificar la idea que l’esquerra a Catalunya sols pot governar en circumstàncies excepcionals.
La celeritat del procés negociador ha fet pensar a alguns que l’acord ja estava fet abans de les eleccions. No és cert. I que sí és cert és que la campanya desenvolupada per CiU va permetre madurar una decisió de forma molt més ràpida i senzilla del que havíem pensat.
Ara toca construir, a partir de la bona feina del Govern Maragall i aprenent també dels errors i carències que hem constatat. No estem, doncs, davant d’una segona oportunitat, sinó davant d’una nova oportunitat que no podem desaprofitar en bé del país i de la seva gent.
“Perles” del programa Polònia emès el 9 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta
EL MILLOR
- El "piccolo problemi amb la hipotequi" del Papa sobre el Vaticà (m'encanta l'italià de mossèn Soler). Es veu que no el papa Giulio no havia pagat "trinqui-trinqui" i han de cridar... "Flavio, presto, vai cercare Zaplana" per solucionar el problema "No se preocupe, todo tiene solución en la viña del señor, sobre todo si es urbanizable.... ya lo estoy viendo Divina d'Or, ciudad de peregrinaciones [enmig de la plaça Sant Pere], apartamentos como Dios manda... o Terra Mística". Conclusió: "Andiamo, andiamo" diu el Papa, "sí, sí, andamio, andamio" diu Zaplana.
- l el monòleg final del President Maragall... Què fort, què fort... antologia d'acudits de la meva època de l'Un, dos, tres per explicar la siuació actual.... "he anat al Senegal a demanar asil polític... la plaça Sant Jaume abarrotá amb gent fent cua per pillar conselleria..." "I la cara que se li ha quedat al Mas ? i quin cabreig que porta Zapatero..." Al final, el President pillat in fraganti amb la cassola... porca misèeeeria que el Montilla te la fotràaaaa... EXTRAORDINARI
LA NOVETAT
- El gag transversal. Durant tota l'emissió patim (gairebé en temps real) el segrestament de Mas a Carod sota amenaça de bomba!!!! Si no el fan president en 30 minuts, la bomba esclatarà. Carod "Cada vegada que toco el poder la cosa s'embolica". Els negociadors: el President Maragall fracassa. Duran diu que ell no en sabia res. El President Zapatero fa valdre el seu "Artur y yo somos más que amigos", però no cola "aquest galifardeu es pensa que no tinc memòria", diu Mas. "Sí, sí, a mi també me la va jugar", diu Carod. Mas: "Sí, m'he begut l'enteniment, com Catalunya". Finalment arriben els Mossos amb la consellera Tura. El Mosso disfressat de pizzero aconsegueix alliberar Carod que ha adormit Mas explicant-li la seva època d'anxaneta. Però queda la bomba per desactivar... sort de Ferran Adrià que sap com desactivar-la (eren angules amb salsa de pitufo que li havia preparat ell a Mas)
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- El català amontillat del President-to-be en el seu missatge institucional per inaugurar el seu mandatu, una barreja explosiva de cabòries. Destaco la perla "governaré el país de cap a rap, de Prades a Guardarroba". Al final caldrà la intervenció de la Manuela per blocar Carod que li vol prendre la portavossia.
- El pre-pacte frustrat entre Duran i ZP... "de qué color quieres la alfombra para el Ministerio?".... "Moncloa, dígame?" porta la mala notícia del nou tripartit així que d'allò del Ministeri "nasti de plasti... yo es que me prometo encima, Duran, no es nada personal". Duran: "he perdut Exteriors, però la cassolada que faré se sentirà per tot el món".
- Dinar de l'antic Tripartit a Can Ravell (o similar) per tancar el Triunit (es veu que ja no seran Tripartit, oi Xavier?). Saura fa de mediador i el President Maragall és que s'hi pixa.
- "A por ellos, oe", el crit de celebració d'Espe, Rajoy, Acebes i Zaplana en sentir Carod anunciant l'acord de govern. Brindant amb un cava valencià "rico en cemento" que els porta el cambrer-Ciutadans. "Uña, uña, uña, se hunde Cataluña, nos vamos a ahorrar más en publicidad que Sharon Stone en bragas".
- Franco se solidaritza amb Montilla, que malgrat tenir menys vots serà President. Diu "bueno, yo no tuve ninguno y aguanté lo que aguanté.... y por cierto porqué le llaman Generalidad si no hay ningún General?".
- Mi Manuela al darrere de les proves per a President i Vicepresident. Fent com si jugués a les pel·lícules intenta xivar-li a Montilla ("som-hi, nogensmenys!") que qui va alliberar Barcelona va ser Rafael de Casanova i que el de la foto és el President Tarradellas (no Gorbachov, home!). A Carod li suggereix amb mímica que el que ha de fer quan no està d'acord amb el President és... tancar la boca.
- El President del Bulli i la Presidenta del Sant Pal de Sant Pol troben el costat fosc de la cuina.... amb la princesa Rusca-leia alias Bulli2-D2, i fins Darth Vader. El plat: electròlisi d'espaguetis amb encenalls del revers tenebrós. Gadgets destacats: Les arrecades miniBabybel de la Rusqui i el ratllador làser.
EL PITJOR
- La subhasta de rampoines electorals que inclou un preservatiu utilitzat per Joan Saura i Imma Mayol. Tot troba comprador excepte els directors de campanya Madí i Zaragoza :(
KA FORT
- El Rei explicant-li El cuento de la Transición a Leonor "Había una vez un país muy bonito... el príncipe se convirtió en Rey y algunos no lo querían, pero cuando vieron que era tan bueno y campechano..." sembla que a la nena no li ha agradat... "pues yo hace años que vivo de él", s'excusa el Rei. I és clar, Letizia prefereix que li expliqui a la nena la seva pròpia versió de La Ventafocs.
SURREALISTA
- Mea culpa. No havia d'haver-me alegrat la setmana passada de la incorporació del Ciutadà Rivera perquè ara ve amb els seus altres dos diputats (també en pi...) parlant de Calvo Sotelo i Infanta Carlota, Parlamento autonómico i altres perles.
ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- El President Maragall al Senegal: balla, balla es veu que tenia ganes de marxa, per això després de dos anys devia voler marxar...
- El nom de Tripartit està massa cremat, com el bosc a Galícia. Cal buscar un altre nom... "tricicle? aquests 3 com millor estan és callats". O sinó, sempre es pot cantar la mítica: "Eran uno, dos y tres, los famosos mosqueperros, y el pequeño Puigcercós, siempre va con ellos", oi Miquel? "Serà la primera cantada del nou Govern".
ZW núm. 60 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.iapc.org/
En un context on se succeeixen els processos electorals arreu del món, cada cop és més rellevant la figura dels consultors polítics i dels experts en el disseny d’estratègies i campanyes electorals. Destaquen associacions com l’European Association of Political Consultants (EAPC) o l’Associació Internacional de Consultors Polítics (IAPC) que, des d’avui diumenge i fins el dia 15 de novembre, celebra a Barcelona la seva 39ª Conferència Mundial. La IAPC és una associació de referència a nivell internacional que aplega consultors polítics d’arreu el món. Va ser fundada l’any 1968 per Joe Napolitan, consultor nordamericà, i Michel Bongrand, consultor polític francès. Entre d’altres temes s’analitzarà l’impacte de les eleccions als EUA o les noves eines de campanya. Un bon exemple de l’ús de les noves tecnologies al servei de la política el tenim en els tres candidats a les primàries socialistes franceses, que tindran lloc, en una primera volta, el proper 16 de novembre: Ségolène Royal, Laurent Fabius i Dominique Strauss-Kahn.
ZV (Zona Vídeo). Per acabar, dues referències. El Mobile Festival Film on des del dia 9 de novembre es poden presentar ja les obres a concurs (exclussivament vídeos gravats a través del telèfon mòbil) per a la seva segona edició. Aquí podeu consultar el reglament per participar. I, seguint la tendència marcada per YouTube, una iniciativa espanyola: Dalealplay.com, que vol crear una comunitat virtual al voltant dels vídeos en espanyol, on es pugui trobar la visió iberoamericana sobre temes diversos.
Molts han estat també els articles dedicats a l’anàlisi postelectoral català. Convé no perdre de vista els resultats. Us recomano un atent estudi a la comparativa dels resultats de totes les eleccions al Parlament celebrades des de 1980. Sobre la configuració de la nova majoria parlamentària no us podeu perdre l’article de Daniel Fernández publicat al diari Expansión. També són molt recomanables els articles d’Albert Sáez, Antoni Segura, Ferran Gallego i Josep Ramoneda. Per la seva banda, Pilar Rahola va publicar un elogiós article sobre José Montilla a El País.
Del pròxim President de la Generalitat no us podeu perdre ni la seva intervenció d’ahir davant del Consell Nacional del PSC ni l’entrevista publicada avui a El Periódico de Catalunya.
Com us deia, no podem deixar d’analitzar el resultat electoral i el preocupant nivell d’abstenció. Ho feia José Montilla en la seva intervenció abans esmentada. En la meva opinió la millor forma de corregir aquesta preocupant tendència és mantenir una estricta coherència entre el que hem defensat al llarg de la campanya electoral i la nostra acció de govern. Ens hem compromès a posar l’Estatut al servei de la gent, a desenvolupar una ambiciosa política social, a respondre amb fets i no paraules, a fer un govern sòlid i cohesionat, a seguir fent de Catalunya un sol poble i una societat avançada. Aquesta és la millor manera de respondre a la voluntat dels electors i de recuperar la confiança perduda. Estic convençut que José Montilla és la millor garantia que la nostra actuació s’ajustarà a aquestes prioritats.
Tots els analistes estan subratllant la rapidesa i discreció amb la que s’estan desenvolupant les negociacions, i també els indicis que apunten a l’esforç de no repetir els errors que van causar tant de soroll en l’anterior legislatura i que van perjudicar la bona percepció de l’acció del Govern. Aquesta setmana hem posat també les bases per a l’adequada coordinació dels grups parlamentaris de la majoria al Parlament de Catalunya. I la setmana vinent culminarà la negociació del document programàtic del govern de l’entesa nacional pel progrés. El dia 17 es constituirà el nou Parlament i, previsiblement, el debat d’investidura tindrà lloc els propers dies 23 i 24 de novembre.
Ahir es va produir una concentració a la Plaça de Sant Jaume rebutjant l’acord subscrit entre PSC, ERC i ICV-EUiA, i són encara molts els dirigents de CDC que estan intentant dimonitzar aquesta entesa. No ens cansarem d’explicar que el nostre és un sistema parlamentari i que, per tant, governa qui obté majoria al Parlament. CiU hauria de reflexionar per què no ha obtingut cap altre suport al Parlament. Ni el del PP, rebutjat per ells mateixos davant notari –i que hagués resultat insuficient- ni el d’ERC ni el del PSC. CiU va guanyar les eleccions en vots i en escons, però va perdre estrepitosament el plebiscit contra el govern catalanista i d’esquerres en que va voler convertir aquestes eleccions. Tampoc no ha estat gens edificant l’espectacle d’anar a Madrid a guanyar el que no s’havia pogut guanyar a Catalunya. Els que tota la vida van acusar el PSC de sucursalista van intentar infructuosament sucursalitzar la política catalana. Han comès el típic error de qui s’acaba creient les seves pròpies mentides.
El PSC, en base a la seva sobirania, va prendre les seves decisions a Barcelona. I era evident que ni podia renunciar a una presidència tenint majoria suficient per assolir-la, ni podia acceptar que les seves decisions fossin preses a Madrid, ni contribuir a certificar la idea que l’esquerra a Catalunya sols pot governar en circumstàncies excepcionals.
La celeritat del procés negociador ha fet pensar a alguns que l’acord ja estava fet abans de les eleccions. No és cert. I que sí és cert és que la campanya desenvolupada per CiU va permetre madurar una decisió de forma molt més ràpida i senzilla del que havíem pensat.
Ara toca construir, a partir de la bona feina del Govern Maragall i aprenent també dels errors i carències que hem constatat. No estem, doncs, davant d’una segona oportunitat, sinó davant d’una nova oportunitat que no podem desaprofitar en bé del país i de la seva gent.
“Perles” del programa Polònia emès el 9 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta
EL MILLOR
- El "piccolo problemi amb la hipotequi" del Papa sobre el Vaticà (m'encanta l'italià de mossèn Soler). Es veu que no el papa Giulio no havia pagat "trinqui-trinqui" i han de cridar... "Flavio, presto, vai cercare Zaplana" per solucionar el problema "No se preocupe, todo tiene solución en la viña del señor, sobre todo si es urbanizable.... ya lo estoy viendo Divina d'Or, ciudad de peregrinaciones [enmig de la plaça Sant Pere], apartamentos como Dios manda... o Terra Mística". Conclusió: "Andiamo, andiamo" diu el Papa, "sí, sí, andamio, andamio" diu Zaplana.
- l el monòleg final del President Maragall... Què fort, què fort... antologia d'acudits de la meva època de l'Un, dos, tres per explicar la siuació actual.... "he anat al Senegal a demanar asil polític... la plaça Sant Jaume abarrotá amb gent fent cua per pillar conselleria..." "I la cara que se li ha quedat al Mas ? i quin cabreig que porta Zapatero..." Al final, el President pillat in fraganti amb la cassola... porca misèeeeria que el Montilla te la fotràaaaa... EXTRAORDINARI
LA NOVETAT
- El gag transversal. Durant tota l'emissió patim (gairebé en temps real) el segrestament de Mas a Carod sota amenaça de bomba!!!! Si no el fan president en 30 minuts, la bomba esclatarà. Carod "Cada vegada que toco el poder la cosa s'embolica". Els negociadors: el President Maragall fracassa. Duran diu que ell no en sabia res. El President Zapatero fa valdre el seu "Artur y yo somos más que amigos", però no cola "aquest galifardeu es pensa que no tinc memòria", diu Mas. "Sí, sí, a mi també me la va jugar", diu Carod. Mas: "Sí, m'he begut l'enteniment, com Catalunya". Finalment arriben els Mossos amb la consellera Tura. El Mosso disfressat de pizzero aconsegueix alliberar Carod que ha adormit Mas explicant-li la seva època d'anxaneta. Però queda la bomba per desactivar... sort de Ferran Adrià que sap com desactivar-la (eren angules amb salsa de pitufo que li havia preparat ell a Mas)
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- El català amontillat del President-to-be en el seu missatge institucional per inaugurar el seu mandatu, una barreja explosiva de cabòries. Destaco la perla "governaré el país de cap a rap, de Prades a Guardarroba". Al final caldrà la intervenció de la Manuela per blocar Carod que li vol prendre la portavossia.
- El pre-pacte frustrat entre Duran i ZP... "de qué color quieres la alfombra para el Ministerio?".... "Moncloa, dígame?" porta la mala notícia del nou tripartit així que d'allò del Ministeri "nasti de plasti... yo es que me prometo encima, Duran, no es nada personal". Duran: "he perdut Exteriors, però la cassolada que faré se sentirà per tot el món".
- Dinar de l'antic Tripartit a Can Ravell (o similar) per tancar el Triunit (es veu que ja no seran Tripartit, oi Xavier?). Saura fa de mediador i el President Maragall és que s'hi pixa.
- "A por ellos, oe", el crit de celebració d'Espe, Rajoy, Acebes i Zaplana en sentir Carod anunciant l'acord de govern. Brindant amb un cava valencià "rico en cemento" que els porta el cambrer-Ciutadans. "Uña, uña, uña, se hunde Cataluña, nos vamos a ahorrar más en publicidad que Sharon Stone en bragas".
- Franco se solidaritza amb Montilla, que malgrat tenir menys vots serà President. Diu "bueno, yo no tuve ninguno y aguanté lo que aguanté.... y por cierto porqué le llaman Generalidad si no hay ningún General?".
- Mi Manuela al darrere de les proves per a President i Vicepresident. Fent com si jugués a les pel·lícules intenta xivar-li a Montilla ("som-hi, nogensmenys!") que qui va alliberar Barcelona va ser Rafael de Casanova i que el de la foto és el President Tarradellas (no Gorbachov, home!). A Carod li suggereix amb mímica que el que ha de fer quan no està d'acord amb el President és... tancar la boca.
- El President del Bulli i la Presidenta del Sant Pal de Sant Pol troben el costat fosc de la cuina.... amb la princesa Rusca-leia alias Bulli2-D2, i fins Darth Vader. El plat: electròlisi d'espaguetis amb encenalls del revers tenebrós. Gadgets destacats: Les arrecades miniBabybel de la Rusqui i el ratllador làser.
EL PITJOR
- La subhasta de rampoines electorals que inclou un preservatiu utilitzat per Joan Saura i Imma Mayol. Tot troba comprador excepte els directors de campanya Madí i Zaragoza :(
KA FORT
- El Rei explicant-li El cuento de la Transición a Leonor "Había una vez un país muy bonito... el príncipe se convirtió en Rey y algunos no lo querían, pero cuando vieron que era tan bueno y campechano..." sembla que a la nena no li ha agradat... "pues yo hace años que vivo de él", s'excusa el Rei. I és clar, Letizia prefereix que li expliqui a la nena la seva pròpia versió de La Ventafocs.
SURREALISTA
- Mea culpa. No havia d'haver-me alegrat la setmana passada de la incorporació del Ciutadà Rivera perquè ara ve amb els seus altres dos diputats (també en pi...) parlant de Calvo Sotelo i Infanta Carlota, Parlamento autonómico i altres perles.
ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- El President Maragall al Senegal: balla, balla es veu que tenia ganes de marxa, per això després de dos anys devia voler marxar...
- El nom de Tripartit està massa cremat, com el bosc a Galícia. Cal buscar un altre nom... "tricicle? aquests 3 com millor estan és callats". O sinó, sempre es pot cantar la mítica: "Eran uno, dos y tres, los famosos mosqueperros, y el pequeño Puigcercós, siempre va con ellos", oi Miquel? "Serà la primera cantada del nou Govern".
ZW núm. 60 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.iapc.org/
En un context on se succeeixen els processos electorals arreu del món, cada cop és més rellevant la figura dels consultors polítics i dels experts en el disseny d’estratègies i campanyes electorals. Destaquen associacions com l’European Association of Political Consultants (EAPC) o l’Associació Internacional de Consultors Polítics (IAPC) que, des d’avui diumenge i fins el dia 15 de novembre, celebra a Barcelona la seva 39ª Conferència Mundial. La IAPC és una associació de referència a nivell internacional que aplega consultors polítics d’arreu el món. Va ser fundada l’any 1968 per Joe Napolitan, consultor nordamericà, i Michel Bongrand, consultor polític francès. Entre d’altres temes s’analitzarà l’impacte de les eleccions als EUA o les noves eines de campanya. Un bon exemple de l’ús de les noves tecnologies al servei de la política el tenim en els tres candidats a les primàries socialistes franceses, que tindran lloc, en una primera volta, el proper 16 de novembre: Ségolène Royal, Laurent Fabius i Dominique Strauss-Kahn.
ZV (Zona Vídeo). Per acabar, dues referències. El Mobile Festival Film on des del dia 9 de novembre es poden presentar ja les obres a concurs (exclussivament vídeos gravats a través del telèfon mòbil) per a la seva segona edició. Aquí podeu consultar el reglament per participar. I, seguint la tendència marcada per YouTube, una iniciativa espanyola: Dalealplay.com, que vol crear una comunitat virtual al voltant dels vídeos en espanyol, on es pugui trobar la visió iberoamericana sobre temes diversos.
versión castellana
<< Inici