Un bon debat, un bon inici
Estic tant content que no sé ni per on començar. Potser dient-vos que, finalment, no he anat a Paris a presenciar la designació formal de Ségolène Royal com a candidata dels socialistes francesos a la Presidència. Era un viatge llampec per estar unes poques hores a Paris, i em privava del descans que necessito i de l’oportunitat de fer un diari com cal. En homenatge a Ségolène us recomano un article d’Antoni Gutiérrez-Rubí sobre la seva candidatura. En el lloc web d’Antoni Gutiérrez també trobareu articles referits a les eventuals candidatures de Condoleezza Rice i Hillary Clinton a la Presidència dels Estats Units.
La meva felicitat és enorme per l’elecció de José Montilla com a 128è President de la Generalitat de Catalunya, per 70 vots favorables (PSC, ERC, ICV-EUiA) i 65 contraris (CiU, PP, C’s).
Aquí podeu llegir el discurs inicial de José Montilla, la intervenció de Manuela de Madre, la resolució oficial del Parlament de Catalunya i les paraules d’agraïment del President electe des de la tribuna del Parlament.
Tots els comentaristes han destacat la part final del discurs del candidat, personal i emotiva. Pels que no tingueu prou temps per llegir la seva intervenció sencera, aquí trobareu el magnífic fragment final.
En el decurs del debat es va donar a conèixer la Declaració programàtica de l’Entesa Nacional pel Progrés, i els tres portaveus dels Grups parlamentaris de l’Entesa varem signar el protocol d’actuació de la majoria parlamentària.
Tot i la natural tensió que provoca preparar i seguir un debat d’aquestes característiques, que impedeix gaudir-ne i valorar-lo objectivament, estic personalment molt satisfet del seu desenvolupament. El dia que s’iniciava el debat, Juan-José López Burniol feia una invitació a l’optimisme. I la va clavar.
El discurs del candidat contenia l’essencial: l’agraïment al President Maragall, una valoració de les eleccions (preocupació per l’abstenció inclosa), un balanç positiu de l’acció de govern en l’anterior legislatura (que és la base sobre la que cal construir la nova), una proposta programàtica completa (llarga, com ha de ser), i una manifestació personal sobre com es proposa d’exercir la seva nova responsabilitat (el fragment final del discurs que ha merescut tants elogis). Montilla va oferir també la seva mà estesa als grups de l’oposició per acordar els grans temes de país (immigració i desplegament estatutari entre d’altres).
Puc desvetllar un petit secret de la preparació del debat. El candidat ens va fer llegir un article de Fernando Aleu publicat a La Vanguardia que m’havia passat per alt diumenge passat.
Artur Mas va estar correcte, tot i que encara colpit per la frustració de no haver assolit la Presidència. No li va agradar gens que Montilla li recordés la seva (real) soledat parlamentària. Mas va respondre adduint que CiU va ser decisiva en l’elaboració de l’Estatut, col·laborant des de l’oposició amb el govern català i el govern d’Espanya, i que per tant no estan sols. Això no treu que CiU no hagi estat capaç d’assolir cap mena de suport fora dels seus propis rengles. Els adverteix sobre aquesta qüestió Josep López de Lerma (antic portaveu del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats en un interessant article publicat a Expansión). Cal reconèixer que Mas no va plantejar en el debat qüestions de legitimitat que sí havien estat plantejades per exponents de CDC en els darrers dies. Potser havia llegit el contundent article al respecte de Josep Maria Terricabras.
Josep Piqué va plantejar el debat en els termes que cal fer-ho en tractar-se d’un debat d’investidura, assenyalant, en la seva opinió, mancances, discrepàncies, inconcrecions o ambigüitats. Va ser la part del debat que més em va interessar perquè es va centrar en els temes que preocupen ciutadans i creadors d’opinió, els temes que hauran de marcar el debat polític al llarg de la legislatura. Piqué va plantejar també el tema de la política lingüística. Cosa que va permetre a José Montilla un pronunciament explícit sobre la qüestió, que també va ser molt celebrat. Podeu comprovar-ho per exemple en aquesta peça de Desclot a la seva secció de l’última pàgina de l’Avui.
Albert Rivera va tornar sobre temes lingüístics i identitaris, rebent una contundent resposta de Montilla que va anunciar la seva “bel·ligerància” contra els que pretenguin dividir la unitat civil del poble de Catalunya.
Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, va estar magnífics en el seu paper de padrins de l’investit. Van explicar el per què del seu suport i van marcar els accents que els són més propis.
Hi ha una bona colla d’articles sobre el debat. Tot i que destaco amb entusiasme l’article de Pilar Rahola publicat a El País, no us hauríeu de perdre els articles d’Albert Sáez, Jordi Sánchez i Joan Tapia a El Periódico. Tampoc l’article de Pilar Rahola a El Periódico amb fortes ressonàncies literàries, ni la sorpresa de Francesc Marhuenda a La Razón.
Abans us parlava del toc d’atenció de Josep López de Lerma a CiU, però també n’hi ha un de Josep Ramoneda al PSC publicat avui a El País que val la pena llegir.
També avui mateix, Xavier Sabaté, Conseller de Governació i Administracions Públiques en funcions, publica a El Periódico un article sobre l’abstenció. Un article que em porta a seguir recomanant els articles d’anàlisi electoral publicats per Carles Castro a La Vanguardia. Aquesta setmana n’ha publicat un sobre el vot a Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, que se suma als publicats el dia 3 de novembre sobre l’anàlisi dels fluxos de vot, i el del dia 12 de novembre dedicat a l’anàlisi de l’abstenció.
Acabo. Si José Montilla era elegit divendres pel Parlament, dissabte ja va voler fer acte de presència en l’acte commemoratiu del dia mundial contra la violència de gènere. Demà el President del Parlament comunica al Rei la decisió de la cambra catalana i dimarts José Montilla prendrà oficialment possessió com a 128è President de la Generalitat de Catalunya.
Sols em queda agrair la seva col·laboració a tots aquells i aquelles que ho han fet possible. Gràcies i felicitats!
“Perles” del programa Polònia emès el 23 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Maragall amb Saura parlant de la crisi aviària. Cal crear un comissariat i Saura ho té clar, una gallina. Davant els dubtes del President Saura diu "ep, que no és una gallina qualsevol, és una gallina molt espavilada".
- El descobriment del President Maragall a Saura i Carod del passadís secret que porta al magatzem d'informes de CiU. N'hi ha per tothom, informes sobre periodistes, una carta a Spielberg demanant que el Yoda s'assembli a Pujol, un informe sobre la participació de Boadella en l'assassinat de JFK... i fins una enquesta sobre el serrell presidencial. "Calla, que aquesta és nostra!"
- El President Maragall escrivint al seu ordinador.... avorrit diu que navegarà una estona... pretén entrar a penthouse.com però en realitat és penthagon.com i ja la tenim armada (mai millor dit), doncs acaba enviant un míssil cap a la península. L'únic que se li ocorre és avisar ZP dient-li que li sembla que per fi ha trobat l'encaix perfecte per Catalunya i Espanya!
- El bodegó del Sant Sopar de Leonardo da Vinci. Aquí la qüestió no és si hi havia una dona o no al costat de Jesucrist, sinó trobar a qui el trairà.... sembla que al final seran tots i que es queda sol "Quin calvari" exclama.
- La introducció del personatge del net del President, que ja parla com ell, com el seu germà i com la seva secretària. El nen ha tingut un examen de mates i deixa anar una maragallada "M'ha anat molt bé, m'han posat un 3... per cent"
- El reportatge de la Terribles sobre el mobbing immobiliari. Aquest cop l'afectat és el President Maragall. El seu contracte era de 4 anys però ara ja el volen fer fora, els propietaris no li arreglen les avaries, li han tallat la llum, té goteres i fins i tot ratolins i psicofonies telefòniques...
- El ja mític gag de l'harakiri. El President dirigeix l'operació. Agenollat amb Saura i Carod dóna l'ordre "A la tres, i per Catalunya... un, dos i....." "Un moment, un moment" [és Carod que es vol escaquejar] ... però és massa tard, el conseller Saura ja s'ha clavat el punyal. Apareix Montilla enfadat perquè els actors s'han saltat el guió "us havíeu de suïcidar i sortir discretament de l'escenari", ja ja.
- Montilla, acollonit, abans de la intervenció del President Maragall per si de cas s'ho repensa i diu que s'hi torna a presentar, intenta distreure'l: "Mira quin quadru més macu, és un picatxu, vols que el posi al teu desptaxu?"
- Manuela i Montilla comencen a renovar els mobles del despatx presidencial davant la sorpresa de Maragall "Què feu?" "És per la foguera de Sant Joan". La Manuela per distreure'l li ensenya a ballar sevillanes: "Gafo la poma, la menjo i la tiro! Gafo la poma, la menjo i la tiro!"
- El pobre Maragall intentant, infructuosament, donar-se de baixa del PSC com si hagués entrat en un bucle de Telefònica o de qualsevol altra companyia de telefonia. "Un moment que li passo amb atenció al client "
- El President (impagable amb el batí) fent-se l'orni amb la Manuela i el Montilla que fan un "porta a porta": "Bé, si volen parlin amb la meva senyora.... [girant-se] Dianaaaaaaaa" [Montilla als periodistes: "Que això no surti, eh!"]
No patiu, properament també tindreu les “perles” del Polònia emès el dia 24.
ZW núm. 62 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.leweb3.com
Els propers dies 11 i 12 de desembre tindrà lloc a París la tercera edició de la conferència Les Blogs sota el títol “LeWeb 3”. El programa d’aquesta nova edició contempla una gran varietat de sessions on es debatran qüestions com: Pot Internet canviar la política? Quan la vida virtual serà millor que la vida real? Les joves generacions 2.0; Educació 2.0; etc. Experts de diferents països com Phil Noble de Politics Online, David Sifry fundador de Technorati o Enrique Dans, entre altres, participaran en aquesta nova edició.
Per tenir una idea més precisa del perfil i del seu funcionament, podeu consultar els vídeos de la segona edició “Les Blogs 2.0” on es van tractar temes com la influència dels blogs en la política i en les empreses, la relació entre blogs i educació, els mitjans de comunicació i el periodisme ciutadà, etc.
En la línia de referències sobre el món de la blogosfera, destacar-vos la II Edició dels Premis 20Blogs que té oberta la inscripció fins el dia 20 de desembre.
ZV (Zona Vídeo). Per descobrir més de 200 creacions filmades amb càmeres de telèfons mòbils, que reflexionen sobre la relació entre art i tecnologia, podeu consultar la pàgina del Festival Pocket Films 2006, la segona edició del qual va tenir lloc en el mes d’octubre passat en el Centre Georges Pompidou de París. Es varen visionar més de 200 obres enviades per part del públic i 400 de realitzadors convidats.
La meva felicitat és enorme per l’elecció de José Montilla com a 128è President de la Generalitat de Catalunya, per 70 vots favorables (PSC, ERC, ICV-EUiA) i 65 contraris (CiU, PP, C’s).
Aquí podeu llegir el discurs inicial de José Montilla, la intervenció de Manuela de Madre, la resolució oficial del Parlament de Catalunya i les paraules d’agraïment del President electe des de la tribuna del Parlament.
Tots els comentaristes han destacat la part final del discurs del candidat, personal i emotiva. Pels que no tingueu prou temps per llegir la seva intervenció sencera, aquí trobareu el magnífic fragment final.
En el decurs del debat es va donar a conèixer la Declaració programàtica de l’Entesa Nacional pel Progrés, i els tres portaveus dels Grups parlamentaris de l’Entesa varem signar el protocol d’actuació de la majoria parlamentària.
Tot i la natural tensió que provoca preparar i seguir un debat d’aquestes característiques, que impedeix gaudir-ne i valorar-lo objectivament, estic personalment molt satisfet del seu desenvolupament. El dia que s’iniciava el debat, Juan-José López Burniol feia una invitació a l’optimisme. I la va clavar.
El discurs del candidat contenia l’essencial: l’agraïment al President Maragall, una valoració de les eleccions (preocupació per l’abstenció inclosa), un balanç positiu de l’acció de govern en l’anterior legislatura (que és la base sobre la que cal construir la nova), una proposta programàtica completa (llarga, com ha de ser), i una manifestació personal sobre com es proposa d’exercir la seva nova responsabilitat (el fragment final del discurs que ha merescut tants elogis). Montilla va oferir també la seva mà estesa als grups de l’oposició per acordar els grans temes de país (immigració i desplegament estatutari entre d’altres).
Puc desvetllar un petit secret de la preparació del debat. El candidat ens va fer llegir un article de Fernando Aleu publicat a La Vanguardia que m’havia passat per alt diumenge passat.
Artur Mas va estar correcte, tot i que encara colpit per la frustració de no haver assolit la Presidència. No li va agradar gens que Montilla li recordés la seva (real) soledat parlamentària. Mas va respondre adduint que CiU va ser decisiva en l’elaboració de l’Estatut, col·laborant des de l’oposició amb el govern català i el govern d’Espanya, i que per tant no estan sols. Això no treu que CiU no hagi estat capaç d’assolir cap mena de suport fora dels seus propis rengles. Els adverteix sobre aquesta qüestió Josep López de Lerma (antic portaveu del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats en un interessant article publicat a Expansión). Cal reconèixer que Mas no va plantejar en el debat qüestions de legitimitat que sí havien estat plantejades per exponents de CDC en els darrers dies. Potser havia llegit el contundent article al respecte de Josep Maria Terricabras.
Josep Piqué va plantejar el debat en els termes que cal fer-ho en tractar-se d’un debat d’investidura, assenyalant, en la seva opinió, mancances, discrepàncies, inconcrecions o ambigüitats. Va ser la part del debat que més em va interessar perquè es va centrar en els temes que preocupen ciutadans i creadors d’opinió, els temes que hauran de marcar el debat polític al llarg de la legislatura. Piqué va plantejar també el tema de la política lingüística. Cosa que va permetre a José Montilla un pronunciament explícit sobre la qüestió, que també va ser molt celebrat. Podeu comprovar-ho per exemple en aquesta peça de Desclot a la seva secció de l’última pàgina de l’Avui.
Albert Rivera va tornar sobre temes lingüístics i identitaris, rebent una contundent resposta de Montilla que va anunciar la seva “bel·ligerància” contra els que pretenguin dividir la unitat civil del poble de Catalunya.
Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, va estar magnífics en el seu paper de padrins de l’investit. Van explicar el per què del seu suport i van marcar els accents que els són més propis.
Hi ha una bona colla d’articles sobre el debat. Tot i que destaco amb entusiasme l’article de Pilar Rahola publicat a El País, no us hauríeu de perdre els articles d’Albert Sáez, Jordi Sánchez i Joan Tapia a El Periódico. Tampoc l’article de Pilar Rahola a El Periódico amb fortes ressonàncies literàries, ni la sorpresa de Francesc Marhuenda a La Razón.
Abans us parlava del toc d’atenció de Josep López de Lerma a CiU, però també n’hi ha un de Josep Ramoneda al PSC publicat avui a El País que val la pena llegir.
També avui mateix, Xavier Sabaté, Conseller de Governació i Administracions Públiques en funcions, publica a El Periódico un article sobre l’abstenció. Un article que em porta a seguir recomanant els articles d’anàlisi electoral publicats per Carles Castro a La Vanguardia. Aquesta setmana n’ha publicat un sobre el vot a Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, que se suma als publicats el dia 3 de novembre sobre l’anàlisi dels fluxos de vot, i el del dia 12 de novembre dedicat a l’anàlisi de l’abstenció.
Acabo. Si José Montilla era elegit divendres pel Parlament, dissabte ja va voler fer acte de presència en l’acte commemoratiu del dia mundial contra la violència de gènere. Demà el President del Parlament comunica al Rei la decisió de la cambra catalana i dimarts José Montilla prendrà oficialment possessió com a 128è President de la Generalitat de Catalunya.
Sols em queda agrair la seva col·laboració a tots aquells i aquelles que ho han fet possible. Gràcies i felicitats!
“Perles” del programa Polònia emès el 23 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Maragall amb Saura parlant de la crisi aviària. Cal crear un comissariat i Saura ho té clar, una gallina. Davant els dubtes del President Saura diu "ep, que no és una gallina qualsevol, és una gallina molt espavilada".
- El descobriment del President Maragall a Saura i Carod del passadís secret que porta al magatzem d'informes de CiU. N'hi ha per tothom, informes sobre periodistes, una carta a Spielberg demanant que el Yoda s'assembli a Pujol, un informe sobre la participació de Boadella en l'assassinat de JFK... i fins una enquesta sobre el serrell presidencial. "Calla, que aquesta és nostra!"
- El President Maragall escrivint al seu ordinador.... avorrit diu que navegarà una estona... pretén entrar a penthouse.com però en realitat és penthagon.com i ja la tenim armada (mai millor dit), doncs acaba enviant un míssil cap a la península. L'únic que se li ocorre és avisar ZP dient-li que li sembla que per fi ha trobat l'encaix perfecte per Catalunya i Espanya!
- El bodegó del Sant Sopar de Leonardo da Vinci. Aquí la qüestió no és si hi havia una dona o no al costat de Jesucrist, sinó trobar a qui el trairà.... sembla que al final seran tots i que es queda sol "Quin calvari" exclama.
- La introducció del personatge del net del President, que ja parla com ell, com el seu germà i com la seva secretària. El nen ha tingut un examen de mates i deixa anar una maragallada "M'ha anat molt bé, m'han posat un 3... per cent"
- El reportatge de la Terribles sobre el mobbing immobiliari. Aquest cop l'afectat és el President Maragall. El seu contracte era de 4 anys però ara ja el volen fer fora, els propietaris no li arreglen les avaries, li han tallat la llum, té goteres i fins i tot ratolins i psicofonies telefòniques...
- El ja mític gag de l'harakiri. El President dirigeix l'operació. Agenollat amb Saura i Carod dóna l'ordre "A la tres, i per Catalunya... un, dos i....." "Un moment, un moment" [és Carod que es vol escaquejar] ... però és massa tard, el conseller Saura ja s'ha clavat el punyal. Apareix Montilla enfadat perquè els actors s'han saltat el guió "us havíeu de suïcidar i sortir discretament de l'escenari", ja ja.
- Montilla, acollonit, abans de la intervenció del President Maragall per si de cas s'ho repensa i diu que s'hi torna a presentar, intenta distreure'l: "Mira quin quadru més macu, és un picatxu, vols que el posi al teu desptaxu?"
- Manuela i Montilla comencen a renovar els mobles del despatx presidencial davant la sorpresa de Maragall "Què feu?" "És per la foguera de Sant Joan". La Manuela per distreure'l li ensenya a ballar sevillanes: "Gafo la poma, la menjo i la tiro! Gafo la poma, la menjo i la tiro!"
- El pobre Maragall intentant, infructuosament, donar-se de baixa del PSC com si hagués entrat en un bucle de Telefònica o de qualsevol altra companyia de telefonia. "Un moment que li passo amb atenció al client "
- El President (impagable amb el batí) fent-se l'orni amb la Manuela i el Montilla que fan un "porta a porta": "Bé, si volen parlin amb la meva senyora.... [girant-se] Dianaaaaaaaa" [Montilla als periodistes: "Que això no surti, eh!"]
No patiu, properament també tindreu les “perles” del Polònia emès el dia 24.
ZW núm. 62 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.leweb3.com
Els propers dies 11 i 12 de desembre tindrà lloc a París la tercera edició de la conferència Les Blogs sota el títol “LeWeb 3”. El programa d’aquesta nova edició contempla una gran varietat de sessions on es debatran qüestions com: Pot Internet canviar la política? Quan la vida virtual serà millor que la vida real? Les joves generacions 2.0; Educació 2.0; etc. Experts de diferents països com Phil Noble de Politics Online, David Sifry fundador de Technorati o Enrique Dans, entre altres, participaran en aquesta nova edició.
Per tenir una idea més precisa del perfil i del seu funcionament, podeu consultar els vídeos de la segona edició “Les Blogs 2.0” on es van tractar temes com la influència dels blogs en la política i en les empreses, la relació entre blogs i educació, els mitjans de comunicació i el periodisme ciutadà, etc.
En la línia de referències sobre el món de la blogosfera, destacar-vos la II Edició dels Premis 20Blogs que té oberta la inscripció fins el dia 20 de desembre.
ZV (Zona Vídeo). Per descobrir més de 200 creacions filmades amb càmeres de telèfons mòbils, que reflexionen sobre la relació entre art i tecnologia, podeu consultar la pàgina del Festival Pocket Films 2006, la segona edició del qual va tenir lloc en el mes d’octubre passat en el Centre Georges Pompidou de París. Es varen visionar més de 200 obres enviades per part del públic i 400 de realitzadors convidats.
versión castellana
<< Inici