De tot i força
He de confessar que estic força cansat. Suposo que és lògic després de tanta tensió acumulada i de tanta feina feta, de la que es veu i de la que no es veu però s’intueix. S’acumulen els esdeveniments tan ràpidament que no tens gaire temps ni per descansar ni per pensar. Això és especialment angoixant en el moment de fer el diari. Saps que molta gent l’espera i no estàs prou segur de proporcionar els arguments, les informacions i els materials que els puguin interessar i que puguin contribuir a explicar millor el què passa i per què passa el que passa. Afortunadament són molts els creadors d’opinió que van seguint l’actualitat i que ens ajuden a veure-hi més clar. També hi ha gent que em diu, amb raó, que estic potser descuidant massa la política espanyola i també la internacional, però és que les darreres setmanes, senzillament, no dono a l’abast. En fi, aprofito per anunciar que diumenge vinent no hi haurà diari perquè faré pont. Ens escapem al Pirineu a escampar la boira i, tal vegada, a recuperar una mica del descans perdut.
Abans que torni a passar per alt algun aspecte remarcable de la política espanyola no voldria oblidar ressenyar les importants detencions, en dues tongades, d’activistes d’ETA. No sé com encara el PP té la poca vergonya d’acusar Zapatero de pactar amb els terroristes. Per cert, em demanen que digui on trobar el documental del PSOE sobre la gestió del govern del PP en l’anterior treva d’ETA. El trobareu a PSOEtv. La veritat és que Zapatero està complint amb la seva obligació que és la d’explorar totes les possibilitats per acabar amb la violència terrorista. Hem d’encoratjar-lo a fer-ho i respondre amb contundència als que volen impedir-ho. El millor homenatge a les víctimes del terrorisme és acabar amb la violència, i evitar que les seves famílies vegin reproduir el seu dolor en produir-se nous assassinats. Aquest i no altre és l’objectiu de Zapatero. I compta amb el suport de moltíssima gent per intentar-ho, molta gent que no fa soroll però que confia que arribarà el dia que la violència haurà desaparegut definitivament d’Euskadi.
Convindria que el PP canviés de posició sobre aquesta qüestió. Com convindria també que canviés la seva actitud envers Catalunya i el seu nou Estatut, especialment si tenim en compte el que finalment ha acceptat en altres reformes estatutàries com l’andalusa. Els hi ho recorda Javier Pérez Royo en un article publicat a El País.
Dues pinzellades sobre dos països europeus ben propers. Segueix el bon ambient creat a França a partir de la designació de Ségolène Royal com a candidata socialista a la Presidència de la República. Ho comenta esperançat Joan de Sagarra en un magnífic article publicat a La Vanguardia. També val la pena seguir el debat polític italià. Diversos dirigents de partits que formen part de L’Unione (l’àmplia aliança que va donar suport a Romano Prodi) estan intentant construir una única força política que els aplegui a tots, el Partito Democratico. Aquest intent està aixecant les reticències d’aquells que no es resignen a que Itàlia sigui l’únic país europeu sense un partit de clara inspiració socialista. Aquests sectors s’estan organitzant dins i fora dels Democratici di Sinistra, i han fet públic un manifest “Pel socialisme del futur” del que s’ha fet ressò en el seu blog José Luis López Bulla.
No heu de deixar de llegir el compromès article de Joschka Fischer publicat a El País sobre la situació a l’Orient Mitjà “després del fracàs dels Estats Units”.
Per tancar el capítol de qüestions internacionals, saludo amb entusiasme la recent elecció d’Stéphane Dion com a nou líder del Partit Liberal canadenc. Ha guanyat una elecció ben disputada amb Michael Ignatieff, just després de l’aprovació de la resolució per la qual Canadà reconeix que els quebequesos formen una nació dins la unitat nacional canadenca. Us sona? Recordareu que em vaig fer ressò fa temps d’un llibre d’Stéphane Dion (La política de la claridad, editat per Alianza Editorial) en el que afirmava sense embuts les seves conviccions federals, oposades tant al centralisme com al secessionisme. Aquí trobareu la ressenya del llibre feta per Xavier Batalla i un discurs d’Stéphane Dion sobre aquests temes. També podeu llegir un article de Juan-José López Burniol sobre les seves tesis.
Dit tot això, la setmana ha estat marcada per la presa de possessió del 128è President de la Generalitat, el Molt Honorable Senyor José Montilla i Aguilera. Dimarts a les dotze del migdia el President Maragall li posava la medalla símbol del càrrec del que havia estat investit, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a la Plaça de Sant Jaume. Vaig veure-ho des de la segona fila, al darrera de Manuela de Madre, i ho vaig viure amb la intensa emoció que podeu suposar. El sobri discurs de presa de possessió del nou President va tenir també un moment d’especial intensitat quan va recitar el poema XXIV de La pell de brau, obra senyera de Salvador Espriu. No cal dir que serà un dia gravat per sempre en la meva memòria, i en la de tants i tants altres. Un President socialista passava el seu relleu a un President socialista. Un nou President de Catalunya, no nascut aquí, català d’elecció i catalanista per convicció. Llegiu l’article que publica avui Juan-José López Burniol a El Periódico de Catalunya i reviureu l’emoció del moment màgic que es va viure al Saló de Sant Jordi.
Dimarts abans de dinar es coneixia la composició del nou govern i dimecres assistíem a la presa de possessió dels nous consellers i conselleres. Divendres constituíem les Comissions parlamentàries i la nova direcció del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi. Espero que entre tots i totes sabrem donar-li a la legislatura que comença el nou impuls que ens permeti estrènyer els lligams entre política i ciutadania.
Sobre el debat d’investidura se’m va passar recomanar l’article de Joan de Sagarra publicat a La Vanguardia. Us recomano la lectura de l’article de Joan Tapia a El Periódico de Catalunya en el que fa esment al ciment de la coalició que dóna suport al Govern d’Entesa. Miquel Caminal a El País recorda l’estil Tarradellas en parlar del President Montilla. A l’autoritat del nou President es refereix també Lluís Foix en un article publicat a La Vanguardia. Antonio Franco a El Periódico alerta als que puguin creure que en Montilla sols s’hi troben elements de continuïtat amb respecte de la legislatura anterior. I Pablo Salvador Coderch en un article a El País ens parla de “Montilla y el mosaico catalán”. En un article publicat a El País Joan Subirats defensa la interdepartamentalitat i la transversalitat de les polítiques públiques que han d’afrontar els grans reptes de Catalunya.
Acabo. No us perdeu “La Contra” de La Vanguardia dedicada a Jordi Hereu, signada per Lluís Amiguet. Tal com vaig prometre, aquesta setmana podeu llegir dos resums del “Polònia”.
“Perles” del programa Polònia emès el 24 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Montilla acaba de ser proclamat President però quan puja a l'estrada el seu discurs és el de qui agraeix un premi: "Moltes gràcies, no me lu esperaba. Vull agrair el premi al PSC per no tenir criteri, al DaVid Madí pel DVD i a Pasqual Maragall per sortir del mig".
- Toni Soler es tem, però, que el càrrec ja li ha pujat al cap, el nou President Montilla demana "Ara que sóc el nou President i que sóc bastant àdhuc, vull 50 tovalloles blanques al camerinu (oi, Manuela?), ampolles d'aigua i caviar, i 300 gr de cabòries".
- Les intervencions dels líders polítics en el Ple d'investidura: El pobre Mas comença a fer el discurs com si fos ell el candidat... el President del Parlament el treu de l'error i Mas es desespera i plora tipus Vivien Leigh a Allò que el vent s'endugué: "vaig ser jo qui va guanyar les eleccions... però no us prometo que mai més no tornaré a passar gana". Piqué en canvi, sembla encantat amb la PlayStation que li han instal·lat a l'escó per combatre l'avorriment dels plens. Albert Rivera (també despullat al Parlament) practica el seu peculiar bilingüisme: "Ciudadanos de Catalunya parlarà indistintamente en català y en castellano en el Hablamiento autonòmic"
- ZP amb De la Vega a la Moncloa, mooooolt enfadada amb Montilla per haver pactat amb Carod. Ella el vol esbroncar però ZP té altres idees sinistres i col·loca el cap de cavall ensangonat d'El Padrí al llit de Montilla "ai ai ai" [miola Montilla]... el problema és que no ha entès que no és un regalu, sinó una amenaça. ZP: "Pero hombre, no has visto El Padrino?". Montilla: "No, no me lo han presentadu"
- L'executiva del PP a Madrid viu l'arribada de l'especulació en les seves pròpies carns amb els obrers de "Derribos ACME". Rajoy pregunta a Espe: "No habrás sido tu, no?" Però ella es defensa "No, no es mi estilo. Además, esta constructora no me suena de nada, no debe ser de ningún familiar mío". Rajoy: "Pues sólo puede ser idea de una persona capaz de recalificar a su madre.... Eduardo?". És clar, ha estat Zaplana, realment enganxat: "Es mi metabolismo valenciano, pero lo puedo dejar en cualquier momento"...
- Saura i Tura al traspàs de poders a Interior davant la pantalla màgica. Davant el primer incident al carrer, Saura evoluciona, des d'un inicial "Proveu de dialogar-hi" a un molt més realista "Atonyineu-los de forma paritària, als i les antisistema"... però el millor està per arribar. Tura li ensenya el CARODsat, el satèl·lit especial per saber on es troba Carod en tot moment i que li envia deu caçabombarders quan s'acosta massa a La Jonquera.... boníssssim.
- Teràpia de grup a Recalificadores anónimos presidida pel Cachuli-Albà (pobre Pantoja ;). Hi trobem un vell conegut: "Hola, me llamo Eduardo y me gusta recalificar... mi primera especulación fue a los 8 años con el Monopoly". Sembla que no progressa adequadament perquè ja tornen a ser aquí els de "Derribos ACME". Zaplana es fa fonedís: "Ya me daréis la nueva dirección de esta encomiable entidad... y no os olvidéis de especificar los metros cuadrados".
- El monòleg final del President Maragall que diu que ja li han trobat feina a l'Airbus "bé, només són dues reunions a l'any", degut a la seva àmplia experiència amb avions [de paper, és clar]... Toni Soler el convenç que es quedi a Polònia amb un càrrec molt llaminer: "Faci de regidor del programa, podrà dir acció, donar ordres...". El President accepta entusiasmat: "Ah, doncs, fet, és just el que no he pogut fer en 4 anys".
EL MILLOR (he dubtat perquè n'hi havia de molt bons, però de Maragall només n'hi ha un)
- L'estampa del Montilla demanant tovalloles pel camerinu la interromp Mas que no s'ho acaba de creure i el President Maragall que ve a despedir-se a l'estil de Julieta Venegas enmig d'un paseíllo de mocadors blancs:
Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....
Ja veuràs com em trobareu a faltar
quan no sapigueu què comentar
perquè en Montilla és un muermu que us farà badallaaaaar
S'han acabat les maragallades a Jerusalem,
teniu un problema que es diu 3 per cent,
mai no serà una aventura canviar tot el govern..
Noooo voy a llorar ni decir que no merezco estooo
perquè és probable que m'ho mereixi
però no en dóna la gana... por esooooo
Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....
EL PITJOR
- No he entès el gag Adrià-Ruscalleda. On era la gràcia que marxés el llum?
LA NOVETAT
- En Bruno Oro no ens ha pogut fer oblidar l'Anne Igartiburu de Paco León. Ho sento. Bastant penós el numeret Franco-Mira quién baila "un veterano de los escenarios" amb el seu El baile de los caídos i una pèssima broma sobre el "cava, catalán"
KA FORT
- ZP demostra perquè el seu personal de neteja ha fet vaga a la Moncloa, demanant de males maneres sucs de fruita impossibles acabats d'exprimir, que algú el rasqui perquè li pica el nas o que el ventin amb una fulla de palmera :(
- L'espot de la Marató en benefici dels quadres dirigents de CiU.
LA PICADA D'ULLET
- Molt bé Albert Rivera (ara sí, vestit) renyant a Toni Soler perquè els havien fet aparèixer com a marcianos. I molt bé també la rèplica "Sí, a vegades de marcianos n'hi ha molts...". Impressionant com Rivera fulmina Piqué amb els ulls.
SURREALISTA
- El President Montilla pseudodisfressat de Segolène Royal per veure si aconsegueix la seva popularitat: "Je volais ser populaire però no de le partit populaire..."
ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Tenim imatges del Ple del Parlament.... i no estem parlant del diputat més gras.
- Estic menjant cues de pansa perquè diuen que van Perlament.
- En el vídeo del PP hi ha més violència que en una trobada entre Kike Santander i Risto Mejide, d'OT.
“Perles” del programa Polònia emès el 1 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Ferran Adrià davant Santi Santamaria (el de debò): "Què, el nou pinche, no?" Sort que la Rusqui sí que el reconeix.... i encara té una altra mala notícia pel Ferrrran (és que la Rusqui diu molt les errrrres), Santamaria té un restaurant estrellat a l'Hospitalet "al meu Hospitalet?" _pobre Ferran...
- Acebes fent de mediador entre Zaplana i Rajoy, per la via de dir el que li dóna la gana, naturalment, però aquestes petites disputes no són res davant l'alegria que tenen pel tripartit2, els problemes de ZP amb ETA, etc. L'eufòria embogida d'Acebes i Rajoy els porta a una versió tunejada del Bon dia d'Els Pets:
Bon dia,
ningú m'ho ha demanat però fa bon dia
I cal que neixin flors a cada instant
Mira si estamos flipaos
que cantamos en catalán
Mariano qué pasa?
Pues que vamos viento en popa y cara el sol
Y eso hay que celebrarlo
con ácido bórico y alcohol
Bon dia,
volvemos al poder, quién lo diría!
Me pido Ministro del Interior
Pues si ETA sigue así,
no conozco a nadie mejor
España.... España (ad libitum)
- El càsting per trobar portaveu del Govern. Candidats: Terribas fent-se massa preguntes, Llach perdut en un pont de mar blava, Carmen Sevilla com si fos el mateix Pierre Nodoyuna i Losantos vomitant cada cop que ha de dir "catalán"... Carod preocupat: "No serveix cap d'aquests.... i si busquem algú sense feina? Salvador Alsius, Regina do Santos, Pasqual Maragall..." Sembla que Montilla no ho veu clar ;)
- Franco buscant-se a si mateix a Internet. Diu que la seva neta és molt més famosa que ell, "y mira que mal baila..." Li queda el consol de rebre un e-mail de Pinochet que li diu "igual nos vemos pronto"
- Les arrecades porquet de la Rusqui, que després es transformen en maduixes afrodisíaques. La recepta en si, tristona. Minuts musicals: La balanguera fila, fila... i una versió lliure de Cruspeix-me un altre cop, cruspeix-me un altre cop...
- El monòleg del President Maragll en bata: "Aquest programa sense mi perd molt, i Catalunya també... mireu el Govern, res de l'altre món, sense maragallades... jo mateix em vaig adormir durant el discurs de la presa de possessió, vull dir durant el meu discurs, eh.... Sí que me n'alegro pel meu germà, es nota que som germans, som clavats! Quan vulgui em trec el bigoti i mira, sóc ell, em puc colar a les reunions del Govern... jo encara tinc moltes coses a dir..."
EL MILLOR
- L'hostessa Maragall assenyalant les sortides d'emergències en un Airbus... ZP li ha enviat en missió especial perquè "a este gente le hace falta tu orientación". És d'aquelles hostesses que sempre tenen la resposta adequada. Un passatger li diu que té ganes de vomitar i ell/ella li respon: "Yo también pero me aguanto".
EL PITJOR
- El Papa amb un minivestit ¡¡¡rosa!!! preparat per fer la dansa del ventre davant els turcs a Istanbul intentant fer-se perdonar la seva ficada de pota amb els musulmans.
KA FORT
- Patètic el pobre Mas volent esmorzar altre cop amb Laporta per veure si així menja alguna cosa decent.... i què dir de Duran sota la taula com un gos que espera les engrunes de l'amo...
LA PICADA D'ULLET
- La bronca de Fede Losantos al mateix Déu "porque es un blando!". Diu que no s'imposa als bisbes que no s'atreveixen a parlar obertament de "la unidad de España".
SURREALISTA
- L'embolic complicadíssim dels 3 líders carismàtics del Govern que mentre intenten pactar que no hi haurà filtracions a la premsa de res de res (a Carod li falta temps per fer-ho saber als diaris) intenten trair-se entre ells, es paren trampes, es disparen, Saura és mort però no és mort, juguen al caçador caçat i al final em sembla que m'he perdut :(
ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Aquest dimarts José Montilla va prendre possessió del seu càrrec... com la nena de l'exorcista... "Muchas gràcies per aquest amuletu"
- Continua la polèmica sobre Albert Rivera i el PP, sembla que en el cartell electoral no es tapava les vergonyes sinó que hi havia amagat el carnet del PP.
ZW núm. 63 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.forumculturalmundial.org
Aquests dies s’ha celebrat a Rio de Janeiro del Fòrum Mundial de Xarxes Culturals, on l’IETM - Informal European Theatre Meeting i el Fòrum Cultural Mundial 2006 que ha reunit xarxes culturals de diferents parts del món per analitzar i debatir temes diversos intercanviant solucions i propostes de funcionament en Xarxa. Un model d’acció compartida que permet noves oportunitats per afrontar reptes comuns.
A Espanya, el 35,1% de la població navega per la Xarxa, el que suposa una taxa de penetració que duplica la mitjana mundial, encara que és inferior a la dels 31 països desenvolupats d’Europa, on navega el 42,5% de la població. Aquestes i altres dades apareixien publicades en l’Informe anual de la Conferència de Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD) que es va presentar fa unes setmanes sota el títol: "L’economia de la informació".
En l’àmbit del Tercer Sector social i del voluntariat, l’acció compartida en xarxa, la incorporació, l’ús i la influència de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació són objecte de reflexió i debat constant. Els pròxims 14 i 15 de desembre se celebren a Madrid les Jornades Net.es4 “Participació social i democràcia a través de les Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació” que us recomano.
ZV (Zona Vídeo). Per acabar, referenciar-vos Dailymotion. Un espai per compartir i donar a conèixer els teus propis vídeos (de manera privada, mostrant els vídeos només a familiars, amics, etc. o bé públicament mostrant-los a tothom). La pàgina permet buscar els vídeos a partir de paraules clau o tags. Podem escriure la paraula que ens interessa i clicar el botó “Buscar”. O bé, en el núvol de tags, clicar sobre una de les paraules que se’ns mostra. Per exemple, si cliquem sobre la paraula “politique” ens apareixen tots els vídeos relacionats, a més d’altres paraules clau associades directament amb el tema.
Abans que torni a passar per alt algun aspecte remarcable de la política espanyola no voldria oblidar ressenyar les importants detencions, en dues tongades, d’activistes d’ETA. No sé com encara el PP té la poca vergonya d’acusar Zapatero de pactar amb els terroristes. Per cert, em demanen que digui on trobar el documental del PSOE sobre la gestió del govern del PP en l’anterior treva d’ETA. El trobareu a PSOEtv. La veritat és que Zapatero està complint amb la seva obligació que és la d’explorar totes les possibilitats per acabar amb la violència terrorista. Hem d’encoratjar-lo a fer-ho i respondre amb contundència als que volen impedir-ho. El millor homenatge a les víctimes del terrorisme és acabar amb la violència, i evitar que les seves famílies vegin reproduir el seu dolor en produir-se nous assassinats. Aquest i no altre és l’objectiu de Zapatero. I compta amb el suport de moltíssima gent per intentar-ho, molta gent que no fa soroll però que confia que arribarà el dia que la violència haurà desaparegut definitivament d’Euskadi.
Convindria que el PP canviés de posició sobre aquesta qüestió. Com convindria també que canviés la seva actitud envers Catalunya i el seu nou Estatut, especialment si tenim en compte el que finalment ha acceptat en altres reformes estatutàries com l’andalusa. Els hi ho recorda Javier Pérez Royo en un article publicat a El País.
Dues pinzellades sobre dos països europeus ben propers. Segueix el bon ambient creat a França a partir de la designació de Ségolène Royal com a candidata socialista a la Presidència de la República. Ho comenta esperançat Joan de Sagarra en un magnífic article publicat a La Vanguardia. També val la pena seguir el debat polític italià. Diversos dirigents de partits que formen part de L’Unione (l’àmplia aliança que va donar suport a Romano Prodi) estan intentant construir una única força política que els aplegui a tots, el Partito Democratico. Aquest intent està aixecant les reticències d’aquells que no es resignen a que Itàlia sigui l’únic país europeu sense un partit de clara inspiració socialista. Aquests sectors s’estan organitzant dins i fora dels Democratici di Sinistra, i han fet públic un manifest “Pel socialisme del futur” del que s’ha fet ressò en el seu blog José Luis López Bulla.
No heu de deixar de llegir el compromès article de Joschka Fischer publicat a El País sobre la situació a l’Orient Mitjà “després del fracàs dels Estats Units”.
Per tancar el capítol de qüestions internacionals, saludo amb entusiasme la recent elecció d’Stéphane Dion com a nou líder del Partit Liberal canadenc. Ha guanyat una elecció ben disputada amb Michael Ignatieff, just després de l’aprovació de la resolució per la qual Canadà reconeix que els quebequesos formen una nació dins la unitat nacional canadenca. Us sona? Recordareu que em vaig fer ressò fa temps d’un llibre d’Stéphane Dion (La política de la claridad, editat per Alianza Editorial) en el que afirmava sense embuts les seves conviccions federals, oposades tant al centralisme com al secessionisme. Aquí trobareu la ressenya del llibre feta per Xavier Batalla i un discurs d’Stéphane Dion sobre aquests temes. També podeu llegir un article de Juan-José López Burniol sobre les seves tesis.
Dit tot això, la setmana ha estat marcada per la presa de possessió del 128è President de la Generalitat, el Molt Honorable Senyor José Montilla i Aguilera. Dimarts a les dotze del migdia el President Maragall li posava la medalla símbol del càrrec del que havia estat investit, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a la Plaça de Sant Jaume. Vaig veure-ho des de la segona fila, al darrera de Manuela de Madre, i ho vaig viure amb la intensa emoció que podeu suposar. El sobri discurs de presa de possessió del nou President va tenir també un moment d’especial intensitat quan va recitar el poema XXIV de La pell de brau, obra senyera de Salvador Espriu. No cal dir que serà un dia gravat per sempre en la meva memòria, i en la de tants i tants altres. Un President socialista passava el seu relleu a un President socialista. Un nou President de Catalunya, no nascut aquí, català d’elecció i catalanista per convicció. Llegiu l’article que publica avui Juan-José López Burniol a El Periódico de Catalunya i reviureu l’emoció del moment màgic que es va viure al Saló de Sant Jordi.
Dimarts abans de dinar es coneixia la composició del nou govern i dimecres assistíem a la presa de possessió dels nous consellers i conselleres. Divendres constituíem les Comissions parlamentàries i la nova direcció del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi. Espero que entre tots i totes sabrem donar-li a la legislatura que comença el nou impuls que ens permeti estrènyer els lligams entre política i ciutadania.
Sobre el debat d’investidura se’m va passar recomanar l’article de Joan de Sagarra publicat a La Vanguardia. Us recomano la lectura de l’article de Joan Tapia a El Periódico de Catalunya en el que fa esment al ciment de la coalició que dóna suport al Govern d’Entesa. Miquel Caminal a El País recorda l’estil Tarradellas en parlar del President Montilla. A l’autoritat del nou President es refereix també Lluís Foix en un article publicat a La Vanguardia. Antonio Franco a El Periódico alerta als que puguin creure que en Montilla sols s’hi troben elements de continuïtat amb respecte de la legislatura anterior. I Pablo Salvador Coderch en un article a El País ens parla de “Montilla y el mosaico catalán”. En un article publicat a El País Joan Subirats defensa la interdepartamentalitat i la transversalitat de les polítiques públiques que han d’afrontar els grans reptes de Catalunya.
Acabo. No us perdeu “La Contra” de La Vanguardia dedicada a Jordi Hereu, signada per Lluís Amiguet. Tal com vaig prometre, aquesta setmana podeu llegir dos resums del “Polònia”.
“Perles” del programa Polònia emès el 24 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Montilla acaba de ser proclamat President però quan puja a l'estrada el seu discurs és el de qui agraeix un premi: "Moltes gràcies, no me lu esperaba. Vull agrair el premi al PSC per no tenir criteri, al DaVid Madí pel DVD i a Pasqual Maragall per sortir del mig".
- Toni Soler es tem, però, que el càrrec ja li ha pujat al cap, el nou President Montilla demana "Ara que sóc el nou President i que sóc bastant àdhuc, vull 50 tovalloles blanques al camerinu (oi, Manuela?), ampolles d'aigua i caviar, i 300 gr de cabòries".
- Les intervencions dels líders polítics en el Ple d'investidura: El pobre Mas comença a fer el discurs com si fos ell el candidat... el President del Parlament el treu de l'error i Mas es desespera i plora tipus Vivien Leigh a Allò que el vent s'endugué: "vaig ser jo qui va guanyar les eleccions... però no us prometo que mai més no tornaré a passar gana". Piqué en canvi, sembla encantat amb la PlayStation que li han instal·lat a l'escó per combatre l'avorriment dels plens. Albert Rivera (també despullat al Parlament) practica el seu peculiar bilingüisme: "Ciudadanos de Catalunya parlarà indistintamente en català y en castellano en el Hablamiento autonòmic"
- ZP amb De la Vega a la Moncloa, mooooolt enfadada amb Montilla per haver pactat amb Carod. Ella el vol esbroncar però ZP té altres idees sinistres i col·loca el cap de cavall ensangonat d'El Padrí al llit de Montilla "ai ai ai" [miola Montilla]... el problema és que no ha entès que no és un regalu, sinó una amenaça. ZP: "Pero hombre, no has visto El Padrino?". Montilla: "No, no me lo han presentadu"
- L'executiva del PP a Madrid viu l'arribada de l'especulació en les seves pròpies carns amb els obrers de "Derribos ACME". Rajoy pregunta a Espe: "No habrás sido tu, no?" Però ella es defensa "No, no es mi estilo. Además, esta constructora no me suena de nada, no debe ser de ningún familiar mío". Rajoy: "Pues sólo puede ser idea de una persona capaz de recalificar a su madre.... Eduardo?". És clar, ha estat Zaplana, realment enganxat: "Es mi metabolismo valenciano, pero lo puedo dejar en cualquier momento"...
- Saura i Tura al traspàs de poders a Interior davant la pantalla màgica. Davant el primer incident al carrer, Saura evoluciona, des d'un inicial "Proveu de dialogar-hi" a un molt més realista "Atonyineu-los de forma paritària, als i les antisistema"... però el millor està per arribar. Tura li ensenya el CARODsat, el satèl·lit especial per saber on es troba Carod en tot moment i que li envia deu caçabombarders quan s'acosta massa a La Jonquera.... boníssssim.
- Teràpia de grup a Recalificadores anónimos presidida pel Cachuli-Albà (pobre Pantoja ;). Hi trobem un vell conegut: "Hola, me llamo Eduardo y me gusta recalificar... mi primera especulación fue a los 8 años con el Monopoly". Sembla que no progressa adequadament perquè ja tornen a ser aquí els de "Derribos ACME". Zaplana es fa fonedís: "Ya me daréis la nueva dirección de esta encomiable entidad... y no os olvidéis de especificar los metros cuadrados".
- El monòleg final del President Maragall que diu que ja li han trobat feina a l'Airbus "bé, només són dues reunions a l'any", degut a la seva àmplia experiència amb avions [de paper, és clar]... Toni Soler el convenç que es quedi a Polònia amb un càrrec molt llaminer: "Faci de regidor del programa, podrà dir acció, donar ordres...". El President accepta entusiasmat: "Ah, doncs, fet, és just el que no he pogut fer en 4 anys".
EL MILLOR (he dubtat perquè n'hi havia de molt bons, però de Maragall només n'hi ha un)
- L'estampa del Montilla demanant tovalloles pel camerinu la interromp Mas que no s'ho acaba de creure i el President Maragall que ve a despedir-se a l'estil de Julieta Venegas enmig d'un paseíllo de mocadors blancs:
Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....
Ja veuràs com em trobareu a faltar
quan no sapigueu què comentar
perquè en Montilla és un muermu que us farà badallaaaaar
S'han acabat les maragallades a Jerusalem,
teniu un problema que es diu 3 per cent,
mai no serà una aventura canviar tot el govern..
Noooo voy a llorar ni decir que no merezco estooo
perquè és probable que m'ho mereixi
però no en dóna la gana... por esooooo
Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....
EL PITJOR
- No he entès el gag Adrià-Ruscalleda. On era la gràcia que marxés el llum?
LA NOVETAT
- En Bruno Oro no ens ha pogut fer oblidar l'Anne Igartiburu de Paco León. Ho sento. Bastant penós el numeret Franco-Mira quién baila "un veterano de los escenarios" amb el seu El baile de los caídos i una pèssima broma sobre el "cava, catalán"
KA FORT
- ZP demostra perquè el seu personal de neteja ha fet vaga a la Moncloa, demanant de males maneres sucs de fruita impossibles acabats d'exprimir, que algú el rasqui perquè li pica el nas o que el ventin amb una fulla de palmera :(
- L'espot de la Marató en benefici dels quadres dirigents de CiU.
LA PICADA D'ULLET
- Molt bé Albert Rivera (ara sí, vestit) renyant a Toni Soler perquè els havien fet aparèixer com a marcianos. I molt bé també la rèplica "Sí, a vegades de marcianos n'hi ha molts...". Impressionant com Rivera fulmina Piqué amb els ulls.
SURREALISTA
- El President Montilla pseudodisfressat de Segolène Royal per veure si aconsegueix la seva popularitat: "Je volais ser populaire però no de le partit populaire..."
ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Tenim imatges del Ple del Parlament.... i no estem parlant del diputat més gras.
- Estic menjant cues de pansa perquè diuen que van Perlament.
- En el vídeo del PP hi ha més violència que en una trobada entre Kike Santander i Risto Mejide, d'OT.
“Perles” del programa Polònia emès el 1 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Ferran Adrià davant Santi Santamaria (el de debò): "Què, el nou pinche, no?" Sort que la Rusqui sí que el reconeix.... i encara té una altra mala notícia pel Ferrrran (és que la Rusqui diu molt les errrrres), Santamaria té un restaurant estrellat a l'Hospitalet "al meu Hospitalet?" _pobre Ferran...
- Acebes fent de mediador entre Zaplana i Rajoy, per la via de dir el que li dóna la gana, naturalment, però aquestes petites disputes no són res davant l'alegria que tenen pel tripartit2, els problemes de ZP amb ETA, etc. L'eufòria embogida d'Acebes i Rajoy els porta a una versió tunejada del Bon dia d'Els Pets:
Bon dia,
ningú m'ho ha demanat però fa bon dia
I cal que neixin flors a cada instant
Mira si estamos flipaos
que cantamos en catalán
Mariano qué pasa?
Pues que vamos viento en popa y cara el sol
Y eso hay que celebrarlo
con ácido bórico y alcohol
Bon dia,
volvemos al poder, quién lo diría!
Me pido Ministro del Interior
Pues si ETA sigue así,
no conozco a nadie mejor
España.... España (ad libitum)
- El càsting per trobar portaveu del Govern. Candidats: Terribas fent-se massa preguntes, Llach perdut en un pont de mar blava, Carmen Sevilla com si fos el mateix Pierre Nodoyuna i Losantos vomitant cada cop que ha de dir "catalán"... Carod preocupat: "No serveix cap d'aquests.... i si busquem algú sense feina? Salvador Alsius, Regina do Santos, Pasqual Maragall..." Sembla que Montilla no ho veu clar ;)
- Franco buscant-se a si mateix a Internet. Diu que la seva neta és molt més famosa que ell, "y mira que mal baila..." Li queda el consol de rebre un e-mail de Pinochet que li diu "igual nos vemos pronto"
- Les arrecades porquet de la Rusqui, que després es transformen en maduixes afrodisíaques. La recepta en si, tristona. Minuts musicals: La balanguera fila, fila... i una versió lliure de Cruspeix-me un altre cop, cruspeix-me un altre cop...
- El monòleg del President Maragll en bata: "Aquest programa sense mi perd molt, i Catalunya també... mireu el Govern, res de l'altre món, sense maragallades... jo mateix em vaig adormir durant el discurs de la presa de possessió, vull dir durant el meu discurs, eh.... Sí que me n'alegro pel meu germà, es nota que som germans, som clavats! Quan vulgui em trec el bigoti i mira, sóc ell, em puc colar a les reunions del Govern... jo encara tinc moltes coses a dir..."
EL MILLOR
- L'hostessa Maragall assenyalant les sortides d'emergències en un Airbus... ZP li ha enviat en missió especial perquè "a este gente le hace falta tu orientación". És d'aquelles hostesses que sempre tenen la resposta adequada. Un passatger li diu que té ganes de vomitar i ell/ella li respon: "Yo también pero me aguanto".
EL PITJOR
- El Papa amb un minivestit ¡¡¡rosa!!! preparat per fer la dansa del ventre davant els turcs a Istanbul intentant fer-se perdonar la seva ficada de pota amb els musulmans.
KA FORT
- Patètic el pobre Mas volent esmorzar altre cop amb Laporta per veure si així menja alguna cosa decent.... i què dir de Duran sota la taula com un gos que espera les engrunes de l'amo...
LA PICADA D'ULLET
- La bronca de Fede Losantos al mateix Déu "porque es un blando!". Diu que no s'imposa als bisbes que no s'atreveixen a parlar obertament de "la unidad de España".
SURREALISTA
- L'embolic complicadíssim dels 3 líders carismàtics del Govern que mentre intenten pactar que no hi haurà filtracions a la premsa de res de res (a Carod li falta temps per fer-ho saber als diaris) intenten trair-se entre ells, es paren trampes, es disparen, Saura és mort però no és mort, juguen al caçador caçat i al final em sembla que m'he perdut :(
ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Aquest dimarts José Montilla va prendre possessió del seu càrrec... com la nena de l'exorcista... "Muchas gràcies per aquest amuletu"
- Continua la polèmica sobre Albert Rivera i el PP, sembla que en el cartell electoral no es tapava les vergonyes sinó que hi havia amagat el carnet del PP.
ZW núm. 63 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.forumculturalmundial.org
Aquests dies s’ha celebrat a Rio de Janeiro del Fòrum Mundial de Xarxes Culturals, on l’IETM - Informal European Theatre Meeting i el Fòrum Cultural Mundial 2006 que ha reunit xarxes culturals de diferents parts del món per analitzar i debatir temes diversos intercanviant solucions i propostes de funcionament en Xarxa. Un model d’acció compartida que permet noves oportunitats per afrontar reptes comuns.
A Espanya, el 35,1% de la població navega per la Xarxa, el que suposa una taxa de penetració que duplica la mitjana mundial, encara que és inferior a la dels 31 països desenvolupats d’Europa, on navega el 42,5% de la població. Aquestes i altres dades apareixien publicades en l’Informe anual de la Conferència de Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD) que es va presentar fa unes setmanes sota el títol: "L’economia de la informació".
En l’àmbit del Tercer Sector social i del voluntariat, l’acció compartida en xarxa, la incorporació, l’ús i la influència de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació són objecte de reflexió i debat constant. Els pròxims 14 i 15 de desembre se celebren a Madrid les Jornades Net.es4 “Participació social i democràcia a través de les Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació” que us recomano.
ZV (Zona Vídeo). Per acabar, referenciar-vos Dailymotion. Un espai per compartir i donar a conèixer els teus propis vídeos (de manera privada, mostrant els vídeos només a familiars, amics, etc. o bé públicament mostrant-los a tothom). La pàgina permet buscar els vídeos a partir de paraules clau o tags. Podem escriure la paraula que ens interessa i clicar el botó “Buscar”. O bé, en el núvol de tags, clicar sobre una de les paraules que se’ns mostra. Per exemple, si cliquem sobre la paraula “politique” ens apareixen tots els vídeos relacionats, a més d’altres paraules clau associades directament amb el tema.
versión castellana
<< Inici