En record d'Alfonso Perales
Avui no puc començar a escriure sense recordar Alfonso Perales. Mort als 52 anys, era un veterà dirigent socialista, ja que des de ben jove es incorporar a la lluita contra la dictadura i per fer un gran partit socialista com a instrument per la justícia social. Era en l’actualitat Secretari de Relacions Institucionals i Política Autonòmica del PSOE. El coneixia de fa anys. Manteníem ben sovint posicions diferents. Ell, Almunia. Jo, Borrell. Ell, Bono. Jo, Zapatero. Aquí cal dir que ben aviat es posar a treballar perquè la victòria de Zapatero ho fos de tot el PSOE. També vam discrepar de vegades sobre el nou estatut català. Ell, reticent. Jo, entusiasta. Em prenia el pèl i em deia “líder” amb aquell accent andalús que sedueix. Més sovint, però, em deia “Máiquel”, així pronunciat. Però malgrat les diferències l’apreciava moltíssim i crec que es tractava d’un sentiment mutu. Malgrat la fermesa de les seves posicions, era un home molt dialogant i amb un viu sentit del humor. Perales era una referència ineludible del socialisme andalús i un dels homes clau de l’actual direcció socialista espanyola. El vaig veure per darrer cop a la televisió fent pública la posició oficial del PSOE sobre l’acord que va fer possible el Govern d’Entesa. Una posició de respecte. Vaig saber que estava malalt el dia de la darrera sessió del Comitè Federal del PSOE, celebrada el 18 de novembre. Vaig veure molta preocupació en els rostres de Manolo Chaves i Zapatero, i vaig preguntar a Pepe Blanco quina podia ser la raó d’aquella tristesa. Pepe em va anunciar que aquell dia mateix els havien comunicat el caràcter irreversible del càncer d’Alfonso Perales. La reunió havia anat bé, Montilla havia estat fantàstic, però en saber aquesta mala notícia el dia es va enterbolir irremediablement. El trobarem molt a faltar i m’entendreu si dic que em fa molta ràbia que l’Alfonso no pugui votar el nou estatut andalús pel que tant va treballar.
Alfonso Perales va nèixer a Alcalà de los Gazules (Càdis), el 19 de juliol de 1954. Llicenciat en Història, va ser President del Consell Social de la Universitat de Cadis i va formar part de l’Equip de Recerca d’Història Contemporània d’aquella Universitat. Militant del PSOE des de 1972, va participar en el Congrés de Suresnes, home de confiança de Felipe González i Manolo Chaves, va ser membre de la Comissió Executiva Federal de les Joventuts Socialistes i Secretari d’Organització del PSOE d’Andalusia. Secretari General Provincial del PSOE de Cadis, fins que el 1997 va ser elegit Secretari de Política Municipal de la Comissió Executiva Federal del PSOE, en el 34 Congrés del Partit. Parlamentari andalús, regidor de l’Ajuntament de Cadis i President de la Diputació de Cadis entre 1983 i 1989. Elegit Diputat al Congrés per Cadis en les eleccions de 1989, 1993 i 1996. En les eleccions generals de març de 2000 va ser novament reelegit, però va abandonar l’escó en ser nomenat Conseller de Governació de la Junta d’Andalusia. El 2004 va retornar al Congrés dels Diputats, on desenvolupava en l’actualitat el càrrec de President de la Comissió Mixta per a l’Estudi del Problema de les Drogues.
Avui, el diari El País publica el seu darrer article “La reforma del Estado” i una necrològica signada per Augusto Delkáder.
Acaba l’any i perdem l’Alfonso Perales. I també, en “Cesc”, ninotaire que, juntament amb Perich, van fer tant per la cultura democràtica i progressista del nostre país.
És hora de fer balanç de l’any. Podeu fer-ho en forma d’imatges al web del PSC, en els especials dels diaris El Periódico i El País, i en el breu text preparat pel nostre Grup parlamentari.
Permeteu-me recomanar dos recents entrevistes que m’han fet el setmanari ACTUAL i, avui mateix, el diari EL PUNT.
A l’espera del dictamen jurídic de la Generalitat sobre el Reial decret que estableix els continguts mínims de l’ensenyament, us recomano la lectura de la nota informativa distribuïda pel nostre Grup parlamentari, així com un interessant i compromès article de Carles Pastor.
Sobre la nova etapa de la política catalana, havia passat per alt un interessant article de Lluís Foix, que Jaume Bellmunt em va descobrir en els seus resums setmanals d’opinió.
Sobre el procés de pau al País Basc, hauríeu de llegir el reportatge de José Manuel Romero i Ernesto Ekáizer publicat avui a El País, així com l’article de Joan Tapia recentment publicat a El Periódico.
Us recomano tres articles de fons publicats a La Vanguardia. Un de Vicenç Navarro, publicat al suplement cultura(s), sobre les causes del retard espanyol en matèria social, un altre de Ricard Zapata-Barrero sobre immigració i, finalment, un de Fred Halliday sobre la situació a l’Orient Mitjà. També és molt recomanable l’article d’Ulrich Beck a El País, responent a les tesis de Samuel Huntington sobre el xoc de civilitzacions. Per cert, podeu visitar la secció dedicada a l’Aliança de Civilitzacions al web del Ministeri d’Afers Exteriors i el propi web de l’AOC-Nacions Unides.
Ahir es va produir una nombrosa manifestació del moviment per un habitatge digne. Com expliquen avui diversos mitjans de comunicació és un moviment que es va iniciar a la xarxa. És remarcable que la revista nordamericana Time ha triat com a persona de l’any l’internauta. Però volia subratllar la importància de la qüestió de l’habitatge que ha d’esdevenir una de les màximes prioritats en els anys a venir. Pels que vulgueu aprofundir en aquest moviment i les seves reivindicacions us recomano tres enllaços especialment útils: VdeVivienda, Violència urbanística, i Vivienda digna.
Acabo, desitjant-vos que el 2007 us sigui especialment propici. Fins ben aviat!
“Perles” del programa Polònia emès el 22 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- "Salve amiguitos", el Ministre Clos arriba a la reunió del Govern per parlar de les negociacions amb ETA. Sembla que ell n'és l'interlocutor però que no ha trobat encara el seu telèfon a les pàgines grogues.... d'altra banda potser no és el millor moment, tant el President Zapatero com la Vicepresidenta De la Vega arrosseguen la ressaca del "sopar d'empresa". Fins i tot sembla que la Vicepresidenta porta el mateix vestit del dia anterior i que hi ha hagut ressopó amb ZP. El Ministre Clos n'explica els detalls a Toni Soler amb aquell idioma propi seu: "Va ser un camping qui pugui, vam acabar a les quantes... aquí hay pepino, qué fuente.... Atención al gato"
- Per fi. El President Maragall s'estrena en el càrrec de regidor del programa amb l'ordre de "col·locar" la gent [caldrà explicar-li que no cal que ho faci amb drogues, sinó dient-li a la gent on s'ha de situar]. Per fi, entra en el paper i acusa a Duran i Lleida de sobreactuar en l'assaig del seu gag, però aquest es defensa: "És la meva naturalesa..."
- El lot de Nadal de CiU. Duran i Lleida suggereix a Mas que sigui un crespó negre per posar a la senyera, un regal barat perquè no tenen diners, però Mas ja ha fet altres plans.... i uns magnífics lots de Nadal l'esperen sobre la taula. "Com? és que Sala Martín t'ha ensenyat com estalviar?" Però no, sembla que els calés han sortit de la butxaca presidencial... només així s'explica la visió del President Montilla repartint trossets de torró com a lot als treballadors de Palau i al Conseller Saura fent penitència per haver-se deixat robar...
- "Hola, som l'Adrià i la Rusqui, parella televisiva". La recepta, nadalenca, és clar: Torró multifuncional amb inducció de l'esperit nadalenc". M'ha encantat el tió que caga estrelles Michelin i que la inducció de l'esperit nadalenc es faci acostant monedes de xocolata als bafles de la minicadena on sonen nadales: "Allà sota una penyaaaa". Ja ho sabeu, demà a la nit cal cantar: "Ralla tió".
- El President Maragall assajant la cançó del tió per ordre de la Diana. "A veure si em porta la capsa dels Clicks... Visca Catalunya, i Visca el tió".
EL MILLOR
- Letizia, avorrida davant la perspectiva del discurs del sogre "Es para mi un motivo de honda satisfacción en estas fechas tan señaladas...", proposa diversificar el missatge segons les cadenes: per exemple, que se sotmeti al polígraf d'Antena 3 "He desado feliz navidad a todos menos a Peñafiel" o nominar tipus Gran Hermano a Marichalar per les seves corbates, a la Reina per arrossegar-lo a l'òpera o a Letizia per no tenir un nen i poder reformar la Consti... però no, el millor serà prendre models publicitaris, ergo, fer una nova versió de l'anunci de Bruce Lee:
Empty your mind
Free the political
like me
I was the prince with Franco
and the King with González, Ansar, and ZP too
The Presidents flow
but the monarchy stand
Be the King, my friend.
Obre la ment,
allibera't de la política
com jo
Vaig ser príncep amb Franco
i Rei amb González, Aznar i ZP
Els presidents flueixen
però la monarquia sempre roman
Sigues el rei, amic
No t'adaptis al règim
Sigues el règim
EL PITJOR
- L'acte en favor "del estalvi energético" convocat pel Ministre Clos. Paradoxalment, pretén cridar l'atenció sobre la importància de l'estalvi "sí, un trozo de tela que se pone en vez del mantel para dinars poc formals... pero esta es otra historia" amb un grandiós cartell lluminós que enlluerna fins i tot als nostres amics marcianus.
LA PICADA D'ULLET
- El conte de Nadal avançat.... hi havia una vegada un President de la Generalitat català de soca-rel que no s'atrevia a fer-ho públic als seus conciutadans. La gent es pensava que el seu origen era andalús i s'obligava a ell mateix i a la seva família a escoltar flamenc, a parlar un català nogensmenys espès, a sopar pescadit frit, a que la dona el rebi a casa amb un "Ya habei plegao?" i a saludar amb un Bona noch ..... però era així ? Nooo.... en realitat al nostre President a casa no li diuen Pepe sinó Pitu, no sopa pescadit frit sinó escudella, diu que frisa per veure la seva dona i que les guspires de la seva passió són visibles des dels cims de Canigó, a casa no escolten el Molinero sinó sardanes i la seva dona està farta de la situació: "Amor, com pots portar aquesta doble vida.... has de confessar que ets un català d'RH negatiu". Però el President pateix pel seu país: "La societat no està preparada per tenir un President català".
LA NOVETAT
- El Papa Benet fa per primer cop la benedicció Urbi et Orbe en català (amontillat): "Catalanus i catalanes, Bon Àdhuc. Esta noch es nit bona i us quieru mandar un missatxe de pau i felicitat i desear-vos alegria a tots els capsigranys i famílies. Com ho diu el dich: per Nàdal cada abella al seu pànal. El 25 de desembre, um, um, um"
SURREALISTA
- El joc dels líders carismàtics tripartits per triar alts càrrecs al Govern... la Nina acaba com a Directora General d'Educació gràcies a la seva experiència com a directora de l'Acadèmia d'OT i malgrat haver destrossat Abba als escenaris.
LA CANÇÓ
- Franco amb barret de Pare Noel i simbomba: "Las muñecas de Falange se dirigen al portal, para echar la puerta abajo y llevarte a encarcelar...". Records franquistes: "la lotería siempre repartiendo como los grises, y las pelotas de goma que cuando te dan en el ojo te hacen ver lucecitas".
ELS ACUDITS DEL MATEU PRADOS
(No hi ha, van ser taaaan dolents)
ZW núm. 65 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.slideshare.net
SlideShare és un lloc on poder trobar i compartir presentacions diverses d’una gran varietat de temes. Els documents, en format PowerPoint, es poden cercar a través de paraules clau o tags. Així, si busquem Web 2.0, per exemple, o Internet podrem visionar totes les presentacions a SlideShare que tenen relacionats aquests conceptes i trobarem una gran quantitat de recursos per aprofundir en el tema. Trobareu, també, els PowerPoint de les Jornades Net.es4 que ja us vaig recomanar en una Zona Web anterior. Com a curiositat, en aquestes dates, trobem una “felicitació política de Nadal” que corre també aquests dies a través del correu electrònic. Podem clicar, també, sobre els tags més recents o els tags més populars (que trobem a l’espai de la dreta) o bé clicar en el menú superior les últimes presentacions que s’hagin pujat “Latest”, les més visitades “Popular” o les favorites “Most Favorited”. Aquesta eina és una referència molt interessant, tant pels continguts en si mateixos com pel format de les diferents presentacions, que ens poden donar idees a l’hora de realitzar els nostres documents. Per penjar les nostres presentacions en PowerPoint o OpenOffice només cal donar-se d’alta com a usuari (gratuït).
ZV (Zona Vídeo). Per acabar, en aquest context de xarxa col·laborativa, parlar-vos de Mojiti, una senzilla aplicació online que permet afegir text a vídeos online ja editats de YouTube, GoogleVídeo i altres. Només cal posar l’url del vídeo en qüestió que volem comentar i fer les intervencions en el punt on es vulgui.
Alfonso Perales va nèixer a Alcalà de los Gazules (Càdis), el 19 de juliol de 1954. Llicenciat en Història, va ser President del Consell Social de la Universitat de Cadis i va formar part de l’Equip de Recerca d’Història Contemporània d’aquella Universitat. Militant del PSOE des de 1972, va participar en el Congrés de Suresnes, home de confiança de Felipe González i Manolo Chaves, va ser membre de la Comissió Executiva Federal de les Joventuts Socialistes i Secretari d’Organització del PSOE d’Andalusia. Secretari General Provincial del PSOE de Cadis, fins que el 1997 va ser elegit Secretari de Política Municipal de la Comissió Executiva Federal del PSOE, en el 34 Congrés del Partit. Parlamentari andalús, regidor de l’Ajuntament de Cadis i President de la Diputació de Cadis entre 1983 i 1989. Elegit Diputat al Congrés per Cadis en les eleccions de 1989, 1993 i 1996. En les eleccions generals de març de 2000 va ser novament reelegit, però va abandonar l’escó en ser nomenat Conseller de Governació de la Junta d’Andalusia. El 2004 va retornar al Congrés dels Diputats, on desenvolupava en l’actualitat el càrrec de President de la Comissió Mixta per a l’Estudi del Problema de les Drogues.
Avui, el diari El País publica el seu darrer article “La reforma del Estado” i una necrològica signada per Augusto Delkáder.
Acaba l’any i perdem l’Alfonso Perales. I també, en “Cesc”, ninotaire que, juntament amb Perich, van fer tant per la cultura democràtica i progressista del nostre país.
És hora de fer balanç de l’any. Podeu fer-ho en forma d’imatges al web del PSC, en els especials dels diaris El Periódico i El País, i en el breu text preparat pel nostre Grup parlamentari.
Permeteu-me recomanar dos recents entrevistes que m’han fet el setmanari ACTUAL i, avui mateix, el diari EL PUNT.
A l’espera del dictamen jurídic de la Generalitat sobre el Reial decret que estableix els continguts mínims de l’ensenyament, us recomano la lectura de la nota informativa distribuïda pel nostre Grup parlamentari, així com un interessant i compromès article de Carles Pastor.
Sobre la nova etapa de la política catalana, havia passat per alt un interessant article de Lluís Foix, que Jaume Bellmunt em va descobrir en els seus resums setmanals d’opinió.
Sobre el procés de pau al País Basc, hauríeu de llegir el reportatge de José Manuel Romero i Ernesto Ekáizer publicat avui a El País, així com l’article de Joan Tapia recentment publicat a El Periódico.
Us recomano tres articles de fons publicats a La Vanguardia. Un de Vicenç Navarro, publicat al suplement cultura(s), sobre les causes del retard espanyol en matèria social, un altre de Ricard Zapata-Barrero sobre immigració i, finalment, un de Fred Halliday sobre la situació a l’Orient Mitjà. També és molt recomanable l’article d’Ulrich Beck a El País, responent a les tesis de Samuel Huntington sobre el xoc de civilitzacions. Per cert, podeu visitar la secció dedicada a l’Aliança de Civilitzacions al web del Ministeri d’Afers Exteriors i el propi web de l’AOC-Nacions Unides.
Ahir es va produir una nombrosa manifestació del moviment per un habitatge digne. Com expliquen avui diversos mitjans de comunicació és un moviment que es va iniciar a la xarxa. És remarcable que la revista nordamericana Time ha triat com a persona de l’any l’internauta. Però volia subratllar la importància de la qüestió de l’habitatge que ha d’esdevenir una de les màximes prioritats en els anys a venir. Pels que vulgueu aprofundir en aquest moviment i les seves reivindicacions us recomano tres enllaços especialment útils: VdeVivienda, Violència urbanística, i Vivienda digna.
Acabo, desitjant-vos que el 2007 us sigui especialment propici. Fins ben aviat!
“Perles” del programa Polònia emès el 22 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- "Salve amiguitos", el Ministre Clos arriba a la reunió del Govern per parlar de les negociacions amb ETA. Sembla que ell n'és l'interlocutor però que no ha trobat encara el seu telèfon a les pàgines grogues.... d'altra banda potser no és el millor moment, tant el President Zapatero com la Vicepresidenta De la Vega arrosseguen la ressaca del "sopar d'empresa". Fins i tot sembla que la Vicepresidenta porta el mateix vestit del dia anterior i que hi ha hagut ressopó amb ZP. El Ministre Clos n'explica els detalls a Toni Soler amb aquell idioma propi seu: "Va ser un camping qui pugui, vam acabar a les quantes... aquí hay pepino, qué fuente.... Atención al gato"
- Per fi. El President Maragall s'estrena en el càrrec de regidor del programa amb l'ordre de "col·locar" la gent [caldrà explicar-li que no cal que ho faci amb drogues, sinó dient-li a la gent on s'ha de situar]. Per fi, entra en el paper i acusa a Duran i Lleida de sobreactuar en l'assaig del seu gag, però aquest es defensa: "És la meva naturalesa..."
- El lot de Nadal de CiU. Duran i Lleida suggereix a Mas que sigui un crespó negre per posar a la senyera, un regal barat perquè no tenen diners, però Mas ja ha fet altres plans.... i uns magnífics lots de Nadal l'esperen sobre la taula. "Com? és que Sala Martín t'ha ensenyat com estalviar?" Però no, sembla que els calés han sortit de la butxaca presidencial... només així s'explica la visió del President Montilla repartint trossets de torró com a lot als treballadors de Palau i al Conseller Saura fent penitència per haver-se deixat robar...
- "Hola, som l'Adrià i la Rusqui, parella televisiva". La recepta, nadalenca, és clar: Torró multifuncional amb inducció de l'esperit nadalenc". M'ha encantat el tió que caga estrelles Michelin i que la inducció de l'esperit nadalenc es faci acostant monedes de xocolata als bafles de la minicadena on sonen nadales: "Allà sota una penyaaaa". Ja ho sabeu, demà a la nit cal cantar: "Ralla tió".
- El President Maragall assajant la cançó del tió per ordre de la Diana. "A veure si em porta la capsa dels Clicks... Visca Catalunya, i Visca el tió".
EL MILLOR
- Letizia, avorrida davant la perspectiva del discurs del sogre "Es para mi un motivo de honda satisfacción en estas fechas tan señaladas...", proposa diversificar el missatge segons les cadenes: per exemple, que se sotmeti al polígraf d'Antena 3 "He desado feliz navidad a todos menos a Peñafiel" o nominar tipus Gran Hermano a Marichalar per les seves corbates, a la Reina per arrossegar-lo a l'òpera o a Letizia per no tenir un nen i poder reformar la Consti... però no, el millor serà prendre models publicitaris, ergo, fer una nova versió de l'anunci de Bruce Lee:
Empty your mind
Free the political
like me
I was the prince with Franco
and the King with González, Ansar, and ZP too
The Presidents flow
but the monarchy stand
Be the King, my friend.
Obre la ment,
allibera't de la política
com jo
Vaig ser príncep amb Franco
i Rei amb González, Aznar i ZP
Els presidents flueixen
però la monarquia sempre roman
Sigues el rei, amic
No t'adaptis al règim
Sigues el règim
EL PITJOR
- L'acte en favor "del estalvi energético" convocat pel Ministre Clos. Paradoxalment, pretén cridar l'atenció sobre la importància de l'estalvi "sí, un trozo de tela que se pone en vez del mantel para dinars poc formals... pero esta es otra historia" amb un grandiós cartell lluminós que enlluerna fins i tot als nostres amics marcianus.
LA PICADA D'ULLET
- El conte de Nadal avançat.... hi havia una vegada un President de la Generalitat català de soca-rel que no s'atrevia a fer-ho públic als seus conciutadans. La gent es pensava que el seu origen era andalús i s'obligava a ell mateix i a la seva família a escoltar flamenc, a parlar un català nogensmenys espès, a sopar pescadit frit, a que la dona el rebi a casa amb un "Ya habei plegao?" i a saludar amb un Bona noch ..... però era així ? Nooo.... en realitat al nostre President a casa no li diuen Pepe sinó Pitu, no sopa pescadit frit sinó escudella, diu que frisa per veure la seva dona i que les guspires de la seva passió són visibles des dels cims de Canigó, a casa no escolten el Molinero sinó sardanes i la seva dona està farta de la situació: "Amor, com pots portar aquesta doble vida.... has de confessar que ets un català d'RH negatiu". Però el President pateix pel seu país: "La societat no està preparada per tenir un President català".
LA NOVETAT
- El Papa Benet fa per primer cop la benedicció Urbi et Orbe en català (amontillat): "Catalanus i catalanes, Bon Àdhuc. Esta noch es nit bona i us quieru mandar un missatxe de pau i felicitat i desear-vos alegria a tots els capsigranys i famílies. Com ho diu el dich: per Nàdal cada abella al seu pànal. El 25 de desembre, um, um, um"
SURREALISTA
- El joc dels líders carismàtics tripartits per triar alts càrrecs al Govern... la Nina acaba com a Directora General d'Educació gràcies a la seva experiència com a directora de l'Acadèmia d'OT i malgrat haver destrossat Abba als escenaris.
LA CANÇÓ
- Franco amb barret de Pare Noel i simbomba: "Las muñecas de Falange se dirigen al portal, para echar la puerta abajo y llevarte a encarcelar...". Records franquistes: "la lotería siempre repartiendo como los grises, y las pelotas de goma que cuando te dan en el ojo te hacen ver lucecitas".
ELS ACUDITS DEL MATEU PRADOS
(No hi ha, van ser taaaan dolents)
ZW núm. 65 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.slideshare.net
SlideShare és un lloc on poder trobar i compartir presentacions diverses d’una gran varietat de temes. Els documents, en format PowerPoint, es poden cercar a través de paraules clau o tags. Així, si busquem Web 2.0, per exemple, o Internet podrem visionar totes les presentacions a SlideShare que tenen relacionats aquests conceptes i trobarem una gran quantitat de recursos per aprofundir en el tema. Trobareu, també, els PowerPoint de les Jornades Net.es4 que ja us vaig recomanar en una Zona Web anterior. Com a curiositat, en aquestes dates, trobem una “felicitació política de Nadal” que corre també aquests dies a través del correu electrònic. Podem clicar, també, sobre els tags més recents o els tags més populars (que trobem a l’espai de la dreta) o bé clicar en el menú superior les últimes presentacions que s’hagin pujat “Latest”, les més visitades “Popular” o les favorites “Most Favorited”. Aquesta eina és una referència molt interessant, tant pels continguts en si mateixos com pel format de les diferents presentacions, que ens poden donar idees a l’hora de realitzar els nostres documents. Per penjar les nostres presentacions en PowerPoint o OpenOffice només cal donar-se d’alta com a usuari (gratuït).
ZV (Zona Vídeo). Per acabar, en aquest context de xarxa col·laborativa, parlar-vos de Mojiti, una senzilla aplicació online que permet afegir text a vídeos online ja editats de YouTube, GoogleVídeo i altres. Només cal posar l’url del vídeo en qüestió que volem comentar i fer les intervencions en el punt on es vulgui.
versión castellana
<< Inici