Visca el Primer de Maig!

Dilluns va començar el debat de la reforma de l’Estatut al Senat. A la tarda, en ponència, derrotàvem el veto del PP. Dijous, en ponència, derrotàvem totes les esmenes (la gran majoria del PP) i sols es produïa una discrepància entre la Delegació del Parlament i la Ponència de la Comissió General de Comunitats Autònomes pel que fa a la gestió de ports i aeroports. Dimecres vinent comença el debat en Comissió, amb la presència del President de la Generalitat i la d’altres Presidents de Comunitats Autònomes. Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer!

Dijous passat, les Fundacions Rafael Campalans i Josep Comaposada, atorgaven els premis Primer de Maig. Els premiats de l’edició d’enguany van ser:
- Premi “Joan Reventós” a la Memòria Popular a Carmen Calvo, ministra de Cultura - Premi “Ernest Lluch” al Pensament a David Held, professor de la London School of Economics
- Premi “Joan Codina” a la Iniciativa Social a la Cooperativa l’Olivera
- Premi especial Compromís “Antonio García” a Dieter Koniecki, de la Fundació Friedrich Ebert a Espanya
- Premi especial Convivència “Xavier Soto” a la Fundació Bayt al-Thaqafa



Com cada any, demà serè a la Manifestació del Primer de Maig convocada per Comissions Obreres i UGT de Catalunya. Podeu llegir aquí el Manifest conjunt de dues centrals sindicals majoritàries i us recomano que visiteu la pàgina web de la UGT dedicada a la commemoració del Primer de Maig. Aprofito per saludar el bloc del secretari General de la UGT de Catalunya i bon amic, Josep Maria Alvarez. Aquí hi trobareu el Manifest del PSOE amb motiu del Primer de Maig. En homenatge a la història del Moviment Obrer català no deixeu de visitar aquesta pàgina.

Però sens dubte la notícia de la setmana ha estat la Resolució de l’Executiva d’ERC davant del Referèndum. Cal dir que és una resolució aprovada amb l’abstenció de les JERC que abonen el vot negatiu al nou Estatut. De la importància d’aquesta posició de les Joventuts en pren nota Joan Puigcercós, que en l’entrevista que li publica avui mateix el diari AVUI no descarta que el NO s’obri camí en les Assemblees Territorials d’ERC i en el seu Consell Nacional.

La posició d’ERC davant el Referèndum ha aixecat força polèmica. Des de tres posicions ben diferents podeu llegir l’article de Vicenç Villatoro a El Temps, l’article de Salvador Cardús a l’AVUI i l’editorial d’EL PAIS.

No cal dir que als socialistes ens hagués agradat que ERC donés el seu suport al nou Estatut. I també hem fet palès que se’ns fa difícil d’entendre la posició d’Esquerra (no / blanc / nul, amb preferència pel nul amb papereta alternativa, i respecte a altres posicions que considerin a consciència que trien el millor per Catalunya). L’edició i distribució de paperetes alternatives ens sembla impròpia d’un partit de govern. Però el cert és que ERC, al menys fins ara, no ha optat per rebutjar l’Estatut. De fet, el vot nul, en aquest sentit, és “millor” que el blanc ja que, en no ser un vot vàlid, no redueix el percentatge del SI. Per què ERC no rebutja de forma rotunda l’Estatut? Coneixent-los ja bastant després de més de dos anys de governar plegats, he de dir que no és per por a trencar el govern. ERC sap que el seu concurs és i serà determinant per a la formació de majories de govern a Catalunya. La direcció d'ERC no vol impedir l’aprovació de l’Estatut senzillament perquè sap que és molt millor que l’Estatut vigent. I aquesta i no altra és la qüestió.

En aquest sentit coincideixo amb Villatoro. No es tracta de dir si l’Estatut ens entusiasma o no (a mi m’entusiasma, a ell no), es tracta de dir si el projecte de nou Estatut és millor a quedar-nos com estem; perquè aquesta i no altra és la decisió que es pren a través del Referèndum. En tot cas, la nostra campanya no serà una campanya del conformisme. Això ho deixem pels que no estiguin prou convençuts de la bondat del nou Estatut.

També cal aclarir que darrera del vot NO, no sols hi ha un rebuig del text que se sotmet al referèndum, sinó, sobretot, la voluntat que el conflicte i la tensió territorial segueixin marcant la política catalana i espanyola en les properes dècades. No ens enganyem: la “banda del NO” la formen Aznar, Acebes, Rajoy, Zaplana i Losantos. Una banda que no sols busca un difícil triomf del NO, sinó que pretendrà deslegitimar la victòria del SI si aquesta victòria es produeix per un marge escàs. Ho varem veure el 14-M i ho hem vist fa pocs dies a Itàlia de la mà del seu aliat Berlusconi. Si Catalunya es vol fer respectar, la victòria del SI ha de ser rotunda. A aquest objectiu dedicarem la campanya del PSC.



ZW núm. 37 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.fundacionauna.com/areas/25_publicaciones/la_blogosfera_hispana.pdf

Aquest dies s’està parlant especialment de la rellevància del fenomen blocs a Espanya amb motiu de la presentació, el passat dilluns 24 a Madrid, del llibre “La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital” de la Fundació France Telecom España (abans Fundación Auna). En aquesta ocasió, han estat més de 20 els autors que tracten temes diferents des de punts de vista diversos. Enrique Dans, Ignacio Escolar, Adolfo Estalella, Vicent Partal o Juan Varela són alguns dels qui han participat en el llibre sota la coordinació de José Manuel Cerezo. En ell, es descriuen amb detall els aspectes que defineixen la realitat de la bloguesfera hispana del moment, abastant des de la relació i influència dels blocs amb els mitjans, la política o l’acció ciutadana, fins a les eines o sistemes més convenients per construir el propi diari.



Cal recordar que sobre aquest tema no és la primera obra publicada ja que s’han escrit prèviament altres textos rellevants com: "Blogs, Weblogs, Bitácoras", un quadern monogràfic, de caràcter acadèmic, aparegut en el número 65 de la revista TELOS a finals de 2005 i configurat per nou articles de diferents autors. I "Blogs. La conversación en Internet que está revolucionando medios, empresas y ciudadanos", editat l’any 2004 i publicat per ESIC Editorial. Els autors, 5 membres reconeguts de la bloguesfera hispana: José Luis Orihuela, José Luis Antúnez, Julio Alonso, Octavio Rojas y Juan Varela.



Per acabar i dirigides a qui seguiu amb interès aquest tema, comentar-vos que el proper mes de juny se celebraran les jornades e-FINDEX sobre blocs, Internet i Societat. L’associació Las Ideas organitzarà aquesta trobada a Cáceres amb l’objectiu de debatre i reflexionar sobre cóm les noves tecnologies ofereixen noves oportunitats per una nova ciutadania més crítica i participativa.

ICETA.CAT

Ja podeu accedir al meu Diari clicant iceta.cat És una bona notícia per mi. Però també tinc una bona notícia per a la majoria dels catalans: estem al Senat a punt de votar en contra del "veto" del PP al projecte de reforma de l'Estatut i, per tant, l'Estatut segueix endavant malgrat la durísima campanya contrària desplegada per la dreta espanyola i els sectors que li donen suport. Per cert, havia oblidat recomanar-vos el blog de Josep Maria Alvarez, Secretari General de la UGT de Catalunya.

Feliç Diada de Sant Jordi 2006!

La setmana passada, tot i que ja ho havia anunciat, vaig rebre queixes pel fet de no enviar als meus subscriptors el Diari. Alguns subscriptors recents van pensar fins i tot que la seva sol·licitud no havia estat registrada... M’alegra de saber que algú troba a faltar de tant en tant els meus escrits. Vull recordar, però, que el dia de la República vaig escriure al Diari tot i que no el vaig enviar directament als subscriptors, podeu recuperar aquí el contingut de “Tot recordant la República”. Dilluns de Pasqua em feia breument ressò del document coordinat per Daniel Fernández que explica la gestió de dos anys de govern Zapatero.

Precisament avui el PSOE celebrava a Vistalegre un gran acte commemoratiu d’aquest segon aniversari al que hi ha assistit en representació del PSC Manuela de Madre. Com jo estava signant llibres sobre l’Estatut a la parada del PSC a les Rambles i el Ministre d’Indústria era fora en visita oficial, hi ha hagut algú que de forma malintencionada ha dit que no érem a Pedralbes per no fer costat al President Maragall. En fi, no ens fem mala sang i, fins i tot als que difonen aquest tipus de maledicències, vull regalar una rosa virtual cortesia de la Generalitat. Jo podria haver anat a signar a llibres a la tarda, però em temo que els lectors del Diari no m’haguessin perdonat una altra absència com la de diumenge passat...

La notícia de la setmana ha estat sens dubte la remodelació del Govern decidida pel President de la Generalitat. Ningú com ell en les seves entrevistes publicades avui a El País i el diari AVUI per explicar el seu significat i per respondre a alguna crítica que la remodelació ha suscitat. Com tothom sap, el PSC ha fet costat al President en la seva decisió i ha fet un especial esforç en proporcionar els noms més adients per a cobrir les vacants que el President havia decidit produir. Crec que el nostre esforç ha estat absolutament reeixit. Ens trobem, en tot cas, amb un govern potent, capaç d’entomar el repte del referèndum i l’any i mig que resta de legislatura i el PSC estarà com sempre treballant perquè aquest objectiu sigui assolit amb el màxim èxit possible.

Parlant d’entrevistes, no us perdeu la que li va fer La Vanguardia a Manuela de Madre el proppassat dia 16 i la que em publica avui mateix el diari El Punt en la que proporciono dades fins ara desconegudes de la negociació de l’Estatut. També dic que no entendria que un partit seriós demanés un vot nul en el Referèndum sobre l’Estatut...

Parlant de l’Estatut, cal recordar que demà comença la seva tramitació al Senat. Allà, com és obvi, es reproduirà la gran batalla entre defensors i detractors de l’Estatut (fonamentalment el PP). D’entrada, el Lletrat del Senat ha fet un Informe en el que considera, des d’una interpretació restrictiva i conservadora de la Constitució, que hi ha al menys 16 elements de “muy difícil encaje constitucional”. Aquí trobareu un resum de l’informe del lletrat realitzat pels serveis tècnics del nostre grup parlamentari. El PP, no cal dir, s’oposarà amb dents i ungles a l’aprovació del nou Estatut i no sols esmena tots i cadascun dels seus articles sinó que hi ha presentat un “veto” basant-se en els seus arguments ja coneguts.

Destaco algunes frases del “veto” presentat pel PP: “flagrante inconstitucionalidad de gran parte de sus contenidos”, “olvida de raíz que la soberanía nacional radica en el pueblo español en su conjunto”, “rompe los principios constitucionales esenciales de igualdad y solidaridad”, “liquida el ‘espíritu de la transición’, vulnerando el pacto de concordia logrado hace más de un cuarto de siglo”, “El Estatuto instaura una relación bilateral de igual a igual entre la Generalitat y el Estado. La Generalitat se atribuye competencia exclusiva para decidir prácticamente todos los asuntos que afectan a los catalanes, y, a su vez, una posición privilegiada para codecidir lo que afecta a todos los españoles”, “De todo el entramado estatutario, se puede concluir que está pensando más en un Estado Confederal, que en un Estado Federal y desde luego, crea un espacio de ‘soberanía compartida’”, “El nuevo Estatuto abre la posibilidad a la creación de un marco fiscal y financiero separado del sistema del resto de España” o, finalment, “Se trata de un proyecto destructivo, que en su conjunto no beneficia a algunos a costa de otros, sino que perjudica a todos”. Llegit això no és d’estranyar que ERC no vulgui coincidir en el vot amb el PP... I tampoc no és d’estranyar que els que donem suport a l’Estatut maldem per tal que no s’aprovi cap esmena que retardi el procés del referèndum. Tot i així queda pendent un acord posterior sobre ports i aeroports. Podeu llegir al respecte un interessant article de Francesc Santacana.

Per cert, comença ja la tramitació del projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia, al qual el PP també s’oposa. Podeu llegir aquí la proposta aprovada en ponència.

Cal destacar avui la publicació a El Periódico de Catalunya d’una enquesta ben recent que proporciona dades d’enorme interès. Per exemple, dades electorals. Intenció directa de vot: PSC, 28.6%; CiU, 25.5%; ERC, 15.5%; ICV-EUiA, 6.1%; PP, 4.9%. Estimació de vot: CiU, 32%, 48-49 escons (+2/3); PSC, 31%, 42 escons (=); ERC, 16%, 22-23 escons (=/-1); PP, 10.3%, 13 escons (-2); ICV-EUiA, 7.4%, 8-9 escons (=/-1).

Preferència com a President: Pasqual Maragall, 51,5%; Artur Mas, 37%.

Vot sobre l’Estatut: SI, 56%. NO, 11.4%. El 69.4% creu que Catalunya sortirà guanyant amb el nou Estatut. Quin partit ha fet més per l’Estatut: PSC, 39.6%; CiU, 18.9%; ERC 12%. Dada a retenir: entre els votants d’ERC, el 47,4% està a favor de l’Estatut i el 12.8% en contra.

Vull dedicar un bon espai a la commemoració de dos anys de govern ZP que ha estat celebrada avui, com ja he dit, en un brillant míting a Madrid (aquí podeu descarregar-vos el vídeo de la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero). A aquest segon aniversari hi ha dedicat força espais tots els mitjans. Podeu comprovar-ho llegint la llarga entrevista a Zapatero en dos capítols que li va fer Pedro J. Ramírez a El Mundo, o l’entrevista que li va fer Carles Francino a la Cadena Ser, o el reportatge que li va dedicar el setmanari Newsweek. Convé també que llegiu els articles d’anàlisi sobre aquests dos anys publicats per Miguel Angel Aguilar i Javier Pradera. O, en el revers de la moneda, l’article de Josep Ramoneda en el que subratlla la negativa del PP a reconèixer la realitat dels fets de l’11-M.

Finalment vull cridar la vostra atenció sobre l’article de Juan José López Burniol sobre el debat territorial al Canadà a partir de les posicions d’Stéphane Dion (aquí el trobareu en versió castellana), l’article de Paolo Flores d’Arcais sobre les eleccions italianes, i l’article de Felipe González sobre les perspectives de pau al País Basc.

Per últim, vull felicitar La Vanguardia en el seu 125è aniversari i, a més, recomanar vivament la lectura d’un article de José Manuel Garayoa publicat avui en el suplement Dinero de La Vanguardia que ens alerta sobre la pobresa que comença a amenaçar Europa. Com diu en acabar l’article l’economista liberal Julio Alcaide, "los políticos deberían prestar una atención extra. Es urgente". Si això ho diuen els economistes liberals, què no hem de dir els socialistes!



ZW núm. 36 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://centerforsocialmedia.org

El Center for Social Media és una iniciativa impulsada per la School of Communication de la Universitat Americana, que analitza les diferents estratègies per utilitzar els mitjans de comunicació que tenim a l’abast com a eines creatives per al coneixement i l’acció públiques. El seu focus d’acció està centrat en la societat civil i la democràcia i en l’ambient dels mitjans públics que l’envolten.

El Centre elabora articles i informes de manera periòdica i ofereix, dins l’apartat dedicat a recursos per a l’anàlisi dels mitjans socials, un seguit d’enllaços interessants com són The Center for Digital Democracy, una guia pel ciutadà sobre democràcia digital, amb articles diversos sobre Internet i democràcia electrònica, o The Electronic Frontier Foundation (EFF), "creada per defensar el nostre dret de pensar, de parlar, i de compartir les nostres idees, pensaments, i necessitats utilitzant noves tecnologies, com Internet i la World Wide Web."
Un dels informes més rellevants presentat pel Center for Social Media és “Youth as eCitizens: Engaging the Digital Generation”. Un document que examina les organitzacions i institucions que promouen actituds cíviques entre els ciutadans més joves, avaluant el compromís cívic d’aquests amb Internet. Un dels exemples que es recullen, entre d’altres, és el del web Do something (Fes alguna cosa).

Dos anys de govern ZP

La celebració de dos anys de govern Zapatero bé val una anotació al diari, i més si serveix per a recomanar la lectura de l'informe de la magnífica feina feta pel govern socialista redactat per l'equip que dirigeix Daniel Fernández (que és el Coordinador del Grup de Diputats i Senadors del PSC a les Corts Generals), i per felicitar Diego López Garrido que serà, a proposta aprovada avui per la Comissió Executiva Federal del PSOE, el nou portaveu del Grup Socialista al Congrés en substitució d'Alfredo Pérez Rubalcaba.

Tot recordant la República

Tot i que no ho tenia previst finalment he cedit a la temptació de fer un breu recordatori del 75è aniversari de la República. Ho havia fet fa dies però la celebració és avui. Podeu llegir l'impressionant article d'Andreu Mayayo a El Periódico (aquí el trobareu en versió castellana). Per cert, El Periódico ha dedicat el seu suplement Llibres a aquest esdeveniment. Cal destacar la ressenya bibliogràfica d'aquest període feta per Andreu Mayayo (aquí la trobareu en versió castellana) i recomanar el llibre "República y guerra civil en España (1931-1939)", coordinat per Santos Juliá i editat per Espasa.

Aprofito també per celebrar la victòria de Romano Prodi a Itàlia, ajustadíssima, però victòria al cap i a la fi. Aquestes són les dades: Càmera dels Diputats: Prodi 340, Berlusconi, 277; Senat: Prodi: 158, Berlusconi, 156, Associació d'Italians a Sudamèrica, 1.

Aquests són els resultats dels partits a la Càmera dels Diputats:

Els 340 escons que donen suport a Prodi es distribueixen de la següent manera:

L'Ulivo, 11.928.362, 31.26%, 220 escons
Rifondazione Comunista, 2.229.604, 5.84%, 41 escons
La Rosa nel Pugno, 991.049, 2.6%, 18 escons
Comunisti Italiani, 884.912, 2.32%, 16 escons
Llista Di Pietro, 877.159, 2.30%, 16 escons
Verdi, 783.944, 2.05%, 15 escons
UDEUR, 534.553, 1.4%, 10 escons
SVP, 182.703, 0.48%, 4 escons

Els 277 escons que donen suport a Berlusconi es distribueixen de la següent manera:

Forza Italia, 9.045.384, 23.71%, 137 escons
Alleanza Nazionale, 4.706.654, 12.34%, 71 escons
UDC, 2.579.951, 6.76%, 39 escons
Lega Nord, 1.748.066, 4.58%, 26 escons
Dem. Crist-Nuovo PSI, 285.744, 0.75%, 4 escons

Ferran Gallego em va avisar de la importància de l'article del director de La Reppubblica, Ezio Mauro, que vaig llegir a Internet dimecres mateix, dijous El País el publicava traduït. Mauro defensa l'opció de govern de Prodi, reivindica la política i alerta contra els projectes polítics sense ànima, sense identitat. No us el perdeu!

I no oblidem les eleccions al Perú. Segons el diari El Comercio, en aquests moments, amb el 88,92% dels vots escrutats, el guanyador de la primera volta seria Ollanta Humala amb el 30,93%, el segon seria Alan García del APRA amb el 24,42% i la tercera seria Lourdes Flores amb el 23,42% dels vots (111.769 vots menys que el segon). És segur, doncs, que hi haurà segona i definitiva volta però encara és aviat per dir qui disputarà la presidència a Ollanta Humala. Podeu seguir les dades de l'escrutini a l'Oficina Nacional de Procesos Electorales.

Tot esperant el resultat electoral a Itàlia

El cap de setmana vinent no faré Diari; a menys que algun esdeveniment imprevist m’hi obligui. Per tant, l’homenatge a la 2a República el faig avui. La setmana passada vaig subscriure el manifest Memoria del futuro. Aquí sota trobareu la il·lustració d’aquesta campanya. I aprofito el 75è aniversari de la República per retre homenatge al capità Camil Ulargui, germà de la meva àvia, mort a la guerra, del que hem recuperat l’obituari publicat pel diari Treball, òrgan del PSUC, partit del que era militant. El text, transcrit literalment, ens dóna claus no sempre prou ben conegudes de la guerra civil. Cal felicitar molt especialment els esforços de molts per recuperar la memòria històrica. Per exemple, el suplement Babelia del diari El País d’aquesta setmana. O la revista L’Avenç. L’evocació de la República segueix provocant una reacció visceral en els sectors conservadors com es va comprovar dimecres passat en el Senat quan Zapatero va expressar el seu reconeixement pel període republicà. El País se’n fa ressò avui en el seu editorial.

La notícia de la setmana ha estat sens dubte la primera remodelació del Govern Zapatero que ha portat la sortida del govern i l’abandó (definitiu?) de la política de Pepe Bono i la substitució de la Ministra d’Educació i Ciència. José Miguel Alonso passa a ocupar la cartera de Defensa, Mercedes Cabrera substitueix Ma Jesús Sansegundo, i el meu amic Alfredo Pérez Rubalcaba es farà càrrec de la cartera d’Interior. És evident que Zapatero ha aprofitat la remodelació per encarar de la millor manera possible el procés de pau al País Basc. I ha encertat. El fet que Acebes i Egíbar coincideixin a criticar asprament Alfredo Pérez Rubalcaba ho corrobora magníficament. Acebes no pot oblidar aquella frase que milions de ciutadans van escoltar d’Alfredo Pérez Rubalcaba just abans d’anar a les urnes: “Los españoles se merecen un gobierno que no les mienta”. I l’atac d’Egíbar no és aliè al fet que Rubalcaba manté una bona interlocució amb Josu Jon Imaz.

La reacció del PP mostra fins a quin punt no ha entès encara la situació actual. Ho posen de relleu diversos articles d’entre els que destaco els de Javier Pérez Royo i Santos Juliá a El País, i el de Javier Pérez Royo a El Periódico (aquí el podeu trobar en versió castellana). Malauradament el PP segueix instal·lat en una política de ‘bronca’, i s’entesta ridículament en presentar el PSOE com a partit d’esquerra radical, com explica avui Joaquín Estefanía en el seu article a El País. Per cert, de Joaquín Estefanía podeu llegir també el seu darrer llibre “La mano invisible. El gobierno del mundo” publicat per Aguilar. I també podeu aprofitar les mini-vacances de Setmana Santa per llegir els darrers llibres de dos dels meus assagistes favorits: “El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias” de Vicenç Navarro, publicat per Anagrama, i “El nuevo espacio público” de Daniel Innerarity, publicat per Espasa Calpe. Els interessats per la comunicació política, l’opinió pública i l’impacte dels media sobre la societat hauríeu de trobar una estona per llegir “Estableciendo la agenda” de Maxwell McCombs, recentment publicat per Paidós. Posats a recomanar lectures no em puc estar d’assenyalar l’entrevista a Bill Clinton publicada avui a El País.

L’afany de ‘bronca’ del PP els ha portat també a intentar desfigurar la realitat lingüística catalana, com demostra l’interessant article d’Albert Branchadell. I això fa més necessari encara que es desenvolupin iniciatives com les d’Apropament, de les que ja m’he fet ressò, i que es va presentar públicament a Barcelona en un acte celebrat divendres. En aquesta mateixa línia cal saludar la publicació d’un llibre que vol acostar la llengua catalana als habituals del pont aeri. Per cert, el multilingüisme que defensa Branchadell hauria de culminar en una presència de la llengua i la cultura catalanes a la UNESCO. Personalment preferiria que fos a partir d’una presència espanyola plural com defenso en aquest article enviat a El Correo que porta el títol “Catalunya no quiere ser Tokelau” en resposta a una al·lusió d’Aitor Esteban, diputat del PNV, que va participar en la Comissió Constitucional del Congrés donant suport al projecte de reforma de l’Estatut.

Sobre l’Estatut no hi ha hagut aquesta setmana cap novetat. Això sí, el President de la Generalitat ha afirmat que les eventuals diferències en el si del Govern no paralitzaran la seva gestió ja que podran ser resoltes a través del vot. És evident que el vot en el si dels governs no és la pràctica habitual però també és cert que si es produeixen diferències la millor manera de resoldre-les és votant i que aquest mecanisme està previst en la llei 3/1982. El President va crear la comissió política que dirigirà el procés de preparació i celebració del referèndum i ha atribuït per decret algunes competències en aquesta matèria a la seva Oficina. Això no fa sinó mostrar la seva determinació perquè l’Estatut tiri endavant mentre segueix maldant per tal que ERC hi voti a favor o, com a mínim, no hi voti en contra. Els amics d’ERC volen que se celebri una reunió de la Comissió de seguiment del Pacte del Tinell que servirà també perquè es puguin abordar els temes que els amics d’ICV-EUiA evocaven en les recents reunions dels seus òrgans de direcció. No cal dir que des del PSC estarem encantats de seguir posant en comú les nostres opinions tot assenyalant que un referèndum amb escassa participació o de resultat ajustat sols pot afavorir els enemics de l’Estatut, és a dir, el PP. Malgrat les discrepàncies sobre l’anàlisi concret del procés negociador al Parlament i al Congrés, no puc passar per alt la important conferència del President Pujol sobre l’Estatut pronunciada el proppassat 29 de març en la que hi mostra el seu ferm i convençut suport. Sobre el referèndum podeu llegir l’entrevista que em va publicar diumenge passat el diari La Razón.

Avui, però, la meva atenció segueix fixada a Itàlia on avui i demà s’elegeix el futur govern. No cal dir que desitjo intensament la victòria de Romano Prodi i les forces que s’han aplegat entorn de la seva candidatura i de L’Ulivo, els amics dels Democratici di Sinistra i de La Rosa nel Pugno, i una derrota de Silvio Berlusconi. Avui, Toni Gutiérrez publica un interessant article a El Periódico de Catalunya sobre la confrontació entre Il Professore i Il Cavaliere, aquí el podeu trobar en versió castellana. Podeu seguir les notícies sobre aquestes eleccions a yahoo.it, l’agència ANSA, ADNKronos, La Stampa, Il Corriere della Sera, La Reppublica o L’Unità. Aquí podreu seguir els resultats, tenint present que les urnes es tanquen demà al migdia.
Però aquest cap de setmana també se celebren les eleccions al Perú a les que seguiran les eleccions a Colòmbia i a la República Dominicana en el mes de maig. El lloc oficial per fer el seguiment del procés peruà és l’Oficina Nacional de Procesos Electorales, on es facilita tota la informació relativa a les eleccions de 2006, així com els resultats històrics de processos anteriors. Altres espais de consulta serien: Perupolítica.com, l’espai de discussió política impulsat per l’Instituto de Desarrollo Democrático, que és un fòrum obert a les diferents qüestions temàtiques que es van plantejant. I, un de més específic, Participa Perú que forma part del projecte de suport a la societat civil per a la descentralització peruana. El nostre partit germà al Perú és el Partido Aprista Peruano, fundat per Raúl Haya de la Torre i que presenta Alan García com a candidat a President. Per acabar, us adjunto dos portals més llatinoamericans que faciliten informació general sobre els processos electorals que tindran lloc en els diferents països: E-lecciones.net i Electorales.com. Per saber quines són les properes eleccions a qualsevol país del món podeu cercar a Election Guide.

ZW núm. 35 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.politicsonline.com/

Aquesta és la pàgina de la companyia americana de política a Internet amb més anys de trajectòria (des del 1996). El seu fundador i president, Phil Noble, és un dels experts més rellevants als EE.UU. en aquest àmbit, i membre del European and Latin American Association of Political Consultants, del Inter-American Center for Political Management, i del Institut de Política de l’Escola de Govern John F. Kennedy de la Universitat de Harvard, entre d’altres.

Des de PoliticsOnline es proporcionen notícies, eines i estratègies per l’ús d’Internet en la política i en els afers públics. Els seus serveis estan en ús a 50 països, vinculats al desenvolupament de campanyes, a partits polítics, ONGs, fundacions, etc., oferint informació específica, anàlisi polític i estratègic sobre les diferents aplicacions de la xarxa en aquest terreny, i el software més adequat segons el cas, fent una especial incidència en el tema de la democràcia electrònica o e-democràcia. Participen també en el desenvolupament de projectes d’investigació específics i en l’elaboració d’estudis i informes.

Una setmana per a recordar!

Quina setmana! Començava dilluns amb una magnífica conferència d’Antoni Castells al Cercle Financer sobre finançament autonòmic i acabava ahir amb un meravellós acte a Cornellà que, tot i celebrar els dels dos anys de governs de progrés a Catalunya i a Espanya, va esdevenir una formidable crida en favor del sí a l’Estatut. Aquí podeu llegir la intervenció que va fer Manuela de Madre.

Dijous es produïa l’aprovació del text del projecte de reforma de l’Estatut (aquí el trobareu en versió castellana). Podeu llegir les intervencions de María Teresa Fernàndez de la Vega i Alfredo Pérez Rubalcaba. I el resultat de la votació va ser inequívoc: 189 vots a favor (PSOE-PSC, CiU, PNV, IU-ICV, BNG i Coalició Canària), 154 vots en contra (PP, ERC i Eusko Alkartasuna) i 2 abstencions (Chunta Aragonesista i Nafarroa Bai). El 86% dels vots a favor corresponen a diputats i diputades socialistes! Podeu llegir també la declaració institucional del President de la Generalitat celebrant el resultat de la votació.

Sobre l’Estatut podeu llegir l’entrevista de Margarita Sáenz-Díez a Fran Caamaño publicada a El Periódico de Catalunya (aquí la teniu en versió castellana) i l’article de Xavier Vives sobre finançament autonòmic. També convé repescar l’article de Vicenç Navarro sobre quina Espanya volem (aquí el teniu en versió castellana).

Avui La Vanguardia publica una interessant enquesta de la que extrec les següents dades: el 56% dels catalans votaria a favor de l’Estatut, el 16% hi votaria en contra, el 9% ho faria en blanc, el 13% s’abstindria i el 6% no ho sap o no contesta. L’electorat més favorable a l’Estatut és l’electorat socialista (un 71% dels votants socialistes hi votarien a favor) mentre que l’electorat més contrari és el del PP (un 53% dels votants del PP hi votarien en contra). Els votants d’ERC hi estan majoritàriament a favor (48%), tot i que una quarta part s’hi mostra contrària.

La majoria dels enquestats creuen que ERC hauria de demanar el vot favorable (un 48%) mentre que sols un 17% creu que ERC hagi de demanar el NO. Cas que ERC optés pel NO, el 43% creu que hauria de seguir al Govern mentre que un 48% creu que hauria d’abandonar-lo. El 49% dels enquestats creu que després del Referèndum el Govern de la Generalitat hauria d’esgotar la legislatura, mentre un 40% es mostra favorable a la convocatòria anticipada d’eleccions.

L’enquesta també pregunta sobre la intenció de vot obtenint els següents resultats: PSC 35% (47-48 escons), CiU 31,1% (45-46 escons), ERC 16,5% (22-23 escons), PP 8,4% (10-11 escons), ICV-EUiA 6,6% (8-9 escons). L’enquesta assenyala una gran estabilitat política, amb un lleuger creixement del PSC i un significatiu descens del PP. El President Maragall segueix essent el líder polític millor valorat per la ciutadania. També segons l’enquesta el 79% dels catalans confien en el President Zapatero, mentre sols un 11% confia en Rajoy, el 3% té la mateixa confiança en un i altre, i el 6% no confia en cap dels dos.

Tenint present que les eleccions són encara lluny cal prendre amb molta prudència aquestes indicacions. Com sempre, val més la pena llegir atentament l’anàlisi de les dades fetes per Julián Santamaria, director de l’estudi.

En tot cas sembla que l’incògnita més important segueix essent quina serà l’actitud d’ERC al voltant del referèndum. Cada dia que passa estic més convençut que ERC no dirà no a l’Estatut. Seria del tot incongruent. Per les aportacions que hi ha fet. Pels avenços que suposa en matèria de reconeixement a la nostra singularitat nacional (sols cal llegir l’article 5 que fa referència als drets històrics), per les garanties al nostre règim lingüístic i a la promoció de la llengua catalana, per l’establiment de drets i deures, per les garanties a un exercici no tutelat de les competències de la Generalitat, per l’ampliació de les matèries en les que tenim competències, pel millor finançament que conté. Estem davant d’un Estatut que millora de forma substancial l’Estatut vigent. Com podria ERC des d’una perspectiva nacional i d’esquerres dir no? D’altra banda a ningú no se li escapa que la defensa del no l’Estatut en el referèndum per part d’ERC seria un cop mortal al govern catalanista i d’esquerres. Com podria formar part del govern un partit que s’hagués negat a avançar en l’autogovern de Catalunya? És legítim considerar que l’avenç és insuficient però seria imperdonable oposar-se a fer un salt endavant per considerar que és insuficient.

Avui és d’imprescindible lectura l’entrevista al President de la Generalitat publicada a El Periódico de Catalunya (aquí la teniu en versió castellana).

Aquest cap de setmana s’està desenvolupant el XIIè Congrés de la Joventut Socialista de Catalunya. Ahir vaig pronunciar, en nom de la direcció del PSC, el discurs d’inauguració i aquesta tarda, el nostre Primer Secretari en farà la cloenda. En aquest Congrés es produirà el relleu de Victor Francos com a Primer Secretari. Ha fet molt bona feina, i tot i que la JSC el “perd”, el PSC el guanya ja que podrà seguir desenvolupant, encara amb major intensitat, la seva tasca de Coordinador d’Acció Política del partit. Serà substituït amb tota probabilitat (encara no s’ha votat quan escric aquestes ratlles) per Raül Moreno, regidor de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. A Raül i a la seva futura tasca li dedico la recuperació d’un interessant article de David Innerarity que m’havia passat per alt. Pel seu contingut de reflexió us recomano que no us perdeu la conferència de Raimon Obiols pronunciada el passat 23 de febrer al Col·legi de Periodistes o aquest interessant article de Vicenç Navarro i John Schmitt que porta el títol: “¿Adónde va el socioliberalismo?”

Us recomano també la lectura de dos interessants articles de Josep Ramoneda, un que alerta sobre els tres pecats capitals (síndrome d’Estocolm, oportunisme i ressentiment) que podrien cometre els partits polítics davant les perspectives de pau al País Basc, i l’altre sobre la cruïlla en què es troba Mariano Rajoy, ser un trist reflex d’Aznar o un impulsor de la necessària renovació del PP.

Aprofito per dir-vos que he subscrit un Manifest de recuperació de la memòria republicana i que convido tothom que vulgui a fer-ho perquè crec que val la pena.

I acabo desitjant èxits als progressistes i la gent d’esquerres d’Itàlia. Els dies 9 i 10 d’abril se celebraran eleccions a aquell país i tenim a tocar de dits la victòria de Prodi i la derrota de Berlusconi. Podeu seguir les notícies sobre aquestes eleccions a yahoo.it, l’agència ANSA, ADNKronos, La Stampa, Il Corriere della Sera, La Reppublica o L’Unità. I als llocs web dels Democratici di Sinistra, L’Ulivo, La Rosa nel Pugno i Romano Prodi.



ZW núm 34. Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.dosdoce.com/

Aquesta és la pàgina web de la revista cultural Dosdoce, una revista digital especialitzada en comunicació, art i literatura. Creada per convertir-se en “un nexe entre tots els professionals del sector de la comunicació, ja siguin periodistes, responsables de comunicació institucional i empresarial, i el públic en general interessat en la interacció entre la comunicació, l’art i la literatura”.

Cada número de la revista Dosdoce té dues parts diferenciades: els temes d’actualitat i altres seccions dirigides al desenvolupament d’activitats en el temps lliure. Podem trobar, entre altres coses, ressenyes de llibres classificats per àrees temàtiques, estudis i informes, un apartat dedicat a exposicions i fotografies, entrevistes i enllaços… a més d’articles d’opinió diversos. Un exemple interessant és l’article El papel de los blogs en la comunicación empresarial, signat per l’editor de la revista Javier Celaya, o la Campanya de comunicació: 10 bloggers, 10 llibres que ha dut a terme l’autora d’una novel·la per promocionar el seu llibre.

Per acabar, comentar-vos que aquest dijous, 6 d’abril, es donaran a conèixer els finalistes dels Premis 20Blogs del diari 20 minutos.es, on el millor bloc en castellà 2005 per votació popular ha estat El Sentido de la Vida. Els 5 nominats en aquesta categoria són ALT1040, Diarios secretos de sexo y libertad, Kirai, Mondo Pixel i Orsai. Els Premis contemplen un total de 20 categories on destaquen els finalistes al Millor bloc d’actualitat, Millor bloc de cultura i tendències i Millor bloc personal, entre d’altres.