Montilla estrena web

Avui s'ha presentat la web de José Montilla com a candidat socialista a la Presidència de la Generalitat. També avui El País publica un article seu en el que explica per què ara és l'hora dels catalans.

Un escenari electoral obert

La Placi va morir dilluns a les 11 de la nit. L’enterràvem divendres al cementiri de La Florida de L’Hospitalet després del comiat al Tanatori de Bellvitge. Tot i que el desenllaç era previsible, el sentiment de pèrdua és molt gran. La trobarem a molt a faltar.

Aquesta serà la darrera entrada al Diari que enviaré als subscriptors abans de setembre. Si hi hagués alguna notícia d’extraordinari interès no cal dir que la comentaré en el Diari, però tot i que la setmana vinent i la primera setmana d’agost encara treballo, no tinc previst actualitzar el Diari per poder aprofitar bé els caps de setmana. Aquest juliol de 2006, més que en qualsevol altre any, tinc ànsia de vacances. I crec que no és d’estranyar si recordem el que ha estat el primer semestre de l’any: culminació de la negociació estatutària, tramitació de l’Estatut al Congrés dels Diputats i al Senat, campanya del referèndum, dues remodelacions del Govern, sortida d’ERC del Govern, anunci de convocatòria anticipada d’eleccions i canvi en la candidatura socialista a la Presidència de la Generalitat... La intensitat del període i la tensió acumulada es fan sentir especialment aquestes setmanes i compto els dies que falten per començar unes vacances que no seran sinó el pròleg d’uns intensíssims mesos de setembre i octubre.

No podeu deixar de llegir l’entrevista a José Montilla que publica avui La Vanguardia; en ella explica clarament quina proposta política defensarà en les properes eleccions.

La Vanguardia d’avui publica també una interessant enquesta preelectoral de la que se’n extreu una conclusió fonamental: l’escenari està obert i queda desmentida la prepotent presumpció convergent d’una clara victòria aconseguida abans de començar. Concretament, l’enquesta de La Vanguardia dóna les següents dades d’estimació de vot i escons: CiU, 34.2% i 51 escons, (30.9% i 46 el 2003); PSC, 32.4% i 44 escons, (31.2% i 42 el 2003); ERC, 12.3% i 17 escons, (16.4% i 23 el 2003); PP, 10.2% i 13 escons (11.9% i 15 el 2003); ICV-EUiA, 8.3% i 10 escons (7.3% i 9 el 2003). Les dades sobre quin candidat és el preferit com a president són també força ajustades, Artur Mas 39%, José Montilla 36%. Aquest equilibri és la dada més rellevant de l’anàlisi de l’enquesta fet per Julián Santamaría, president de l’Institut Noxa Consulting.

Aquestes dades no són gaire diferents a les que proporcionava el recent Baròmetre d’Opinió Pública de la Generalitat que assenyalava un lleuger avantatge del PSC (del 18.6% del baròmetre de març passa al 21.8%, mentre CiU passa del 22.5% al 20.2%). Segons aquest estudi, el PSC és el partit que recull més confiança ciutadana per resoldre els problemes de la gent i el que gaudeix d’una major simpatia o proximitat. També recordareu que les dues darreres enquestes de El Periódico assenyalaven una recuperació de les expectatives de vot del PSC. Tot plegat ens permet afirmar que l’efecte Montilla es va consolidant. Un candidat seriós, eficaç, treballador i dialogant, enfront del lideratge prepotent i artificial creat pels assessors d’imatge d’Artur Mas.



Sobre l’efecte Montilla han aparegut diversos articles, d’entre els que recomano el de Ferran Monegal analitzant el programa Geometria variable dirigit per Joan Tapia a TVE-Sant Cugat en el que José Antich (director de La Vanguardia), Xavier Vidal Folch (director d’El País-Catalunya), Vicent Sanchís (director de l’Avui) i Enric Hernández (sotsdirector d’El Periódico de Catalunya) van entrevistar José Montilla (aquí trobareu l’article en versió castellana), l’article de David Miró publicat a l’Avui en el que analitza l’estratègia preelectoral del PSC, i l’article publicat avui al Diari de Girona per Carles Navales, director de la revista La Factoría i impulsor, junt amb José Luis López Bulla i altres de la plataforma President Montilla.

Disposo ja de la transcripció de la intervenció de Montilla en l’acte públic celebrat a Tarragona just després de la seva designació com a candidat socialista a la Presidència de la Generalitat. Aquí trobareu la tanca, els dos models de cartells lluminosos, el fulletó de precampanya i el vídeo biogràfic de José Montilla. També podreu veure la gravació de l’acte públic abans esmentat.

Us recomano la lectura de la interessant entrevista d’Enric Company a Josep Termes pel Quadern d’El País-Catalunya, així com un article que m’ha enviat Oriol Nel·lo sobre l’aplicació de la llei de barris i dos treballs de Geoff Mulgan que porten els títols “Lecciones acerca del poder” (del que m’havia fet ressò l’abril del 2005 oferint un enllaç a la seva versió original anglesa) i “Buen y mal gobierno”. Mulgan va ser el principal impulsor de Demos, important think tank progressista britànic, i principal assessor polític de Tony Blair de 1997 a 2004. Haig d’agrair els materials a la revista “Nueva sociedad”, un dels projectes més interessants de la Fundació Friedrich Ebert a Amèrica Llatina.



ZW núm. 49 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.choike.org/nuevo/

Choike és un portal destinat a millorar la visibilitat dels continguts produïts per les ONG del sud. Una plataforma on les ONG poden difondre el seu treball i, a la vegada, alimentar-se de diverses fonts d’informació organitzades des de la perspectiva de la societat civil del sud. El projecte està impulsat per l’Instituto del Tercer Mundo, una ONG en estatus consultiu especial davant el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides amb seu a Montevideo, Uruguai.
El portal ajuda els usuaris d’Internet a trobar els millors continguts del sud a la xarxa. Ofereix un directori d’ONG (exclusivament del sud) organitzat per temes. Continguts produïts per aquelles ONG i informació rellevant per la societat civil (notícies i recursos diversos) i una part específica dedicada a campanyes d’acció social.

Al voltant d’aquests conceptes: la gent, la societat, la comunicació i la globalització poden consultar-se informes específics sobre temes clau que proporcionen informació bàsica i mostren els diferents punts de vista, en especial en relació a la posició que la societat civil ha adoptat davant d’ells. Un exemple, l’informe Ciberestrategias: construyendo la sociedad de la información.

L'efecte Montilla

Mentre Mas es perd en polèmiques de baixa volada, l’efecte Montilla es va consolidant. Recordareu que les dues darreres enquestes de El Periódico assenyalaven una recuperació de les expectatives de vot del PSC, i ara, el recentíssim Baròmetre d’Opinió Pública de la Generalitat ja marca un lleuger avantatge del PSC (del 18.6% del baròmetre de març passa al 21.8%, mentre CiU passa del 22.5% al 20.2%). El PSC és el partit que recull més confiança ciutadana per resoldre els problemes de la gent i el que gaudeix d’una major simpatia o proximitat.

Deixem, doncs, que Mas i els seus assessors segueixin desconcertats i indecisos sobre com afrontar la campanya. Nosaltres, a fer feina. A consolidar l’efecte Montilla. Aquí sota trobareu la nostra tanca de pre-campanya.



Podeu veure també els dos models de cartells lluminosos, el fulletó de pre-campanya i el video biogràfic de José Montilla. També podreu veure la gravació de l’acte públic celebrat a Tarragona amb motiu de la designació de José Montilla com a candidat socialista a la Presidència de la Generalitat.

Montilla sorprendrà!

Avui escric aquesta entrada del Diari des de l’hospital. La Placi, la meva tata, la senyora que va entrar a casa quan jo tenia un any perquè la meva mare pogués seguir treballant, està ingressada a l’Hospital general de l’Hospitalet. Fa, doncs, 45 anys que viu a casa amb nosaltres. Ella en té 92, i un cor i uns pulmons que, ja cansats, s’estan apagant. Ben cuidada, rodejada dels Iceta Llorens i de la seva família, se n’està anant com diu el seu propi nom, plàcidament. Normalment el meu diari sols conté comentaris de tipus polític, però avui no sabria escriure res sense haver-vos parlat abans de la Placi.

Avui voldria traslladar també les emocions i els sentiments de la important jornada d’ahir, quan a Tarragona el Consell Nacional del PSC va designar José Montilla com a candidat socialista a la Presidència de la Generalitat a través d’una votació secreta que va donar el següent resultat: 331 vots a favor, 5 en blanc i 1 en contra. En el decurs de la sessió del Consell Nacional es van produir diverses intervencions, totes elles favorables a la proposta realitzada per la Comissió Executiva del partit. Tot seguit es va celebrar un acte públic en el que es van produir les intervencions de Pasqual Maragall i José Montilla, després d’haver-se projectat un petit vídeo biogràfic del nou candidat i presidits pel cartell que reprodueixo aquí sota.



Les intervencions de Maragall i de Montilla van ser excepcionals, tant pel seu contingut concret com per l’emoció que transmetien. Montilla va seguir els consells dels que li diuen que sigui ell mateix i que, al mateix temps, sorprengui. Ahir ho va aconseguir. Espero que ben aviat podrem disposar del seu web com a candidat, aquí trobareu la seva intervenció i el vídeo de presentació. Pel que fa al text us haureu de conformar amb uns extractes del seu discurs, que no són els que més van aixecar l’entusiasme de les més de 1500 persones que el varem escoltar, ja que Montilla va introduir en el discurs previst elements de gran càrrega política i emotiva que van arribar al cap i al cor dels que compartíem aquest moment històric en la vida del socialisme català.

Podeu llegir també l’entrevista a José Montilla publicada ahir mateix pel diari El País, així com articles de suport publicats per José Luis López Bulla (podeu visitar el seu bloc), Juan-José López Burniol, Jordi García Soler, Xavier Muñoz i Miquel Giménez.

Pel seu interès, no us podeu perdre la intervenció del President Maragall en el darrer Ple del Parlament, en la que va fer un balanç polític i institucional d’aquesta legislatura.

Precisament en aquest Ple, i a causa de l’absència d’alguns diputats de CiU i ERC, no es va aprovar l’apartat d’una moció parlamentària que pretenia excloure els escriptors catalans en llengua castellana de la Fira de Frankfurt del 2007. Podeu llegir un article de Daniel Fernández sobre aquesta qüestió publicat recentment a El Periódico de Catalunya (aquí el trobareu en versió castellana).

Avui cal llegir amb atenció l’enquesta sobre política espanyola publicada a La Vanguardia. Les dades són molt esperançadores: el PSOE obtindria avui el 44,4% dels vots (de 169 a 173 escons; 164 el 2004) i el PP el 36,8% (de 142 a 145 escons; 148 el 2004). El 63% dels espanyols es mostren d’acord amb la política de Zapatero en relació al procés de pau al País Basc. Com sempre, cal llegir amb atenció l’anàlisi de Julián Santamaría, director de l’estudi.

Per últim, us convido a veure un petit divertimento que vaig fabricar amb l’ajut de David Pérez per tal de promoure la candidatura de José Montilla. És un petit treball que porta com a lema: Fem Montilla President! S’admeten crítiques però, sobretot, s’accepten suggeriments, propostes, materials, suports,...



ZW núm. 48 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.civicminded.corante.com/

Civic Minded és un dels blocs que aglutina la companyia Corante. Aquesta és la primera companyia de blocs del món que compta amb una comunitat de més de 450.000 lectors mensuals. Es un dels principals serveis de notícies sobre la bloguesfera consultat per empresaris, alts executius, proveïdors, pensadors i creadors d’opinió del sector.

En concret, Corante Blocs examina, a través dels ulls d’observadors destacats, analistes i pensadors, els temes crítics i els “memes” en tecnologia, negocis, llei, ciència i cultura. En el bloc temàtic Llei i Política destaca l’espai Civic Minded. Aquesta pàgina es defineix com la guia sobre l’impacte polític d’Internet. Es dirigeix a col·lectius de ciutadans que reflexionen sobre cóm replantejar la cultura democràtica, cóm fer campanyes i organitzar-se online, intentant donar resposta a les grans qüestions, facilitant continguts de qualitat i innovadors de la mà de diferents experts. Les entrades o posts estan endreçats per ordre cronològic i també per categories, on destaquen els temes vinculats a e-campanyes, Internet o e-govern, entre altres. Hi ha una categoria específica dedicada al “Hacktivisme” on es pot descarregar el llibre d’Alexandra Samuel: Hacktivism and the Future of Political Participation. El llibre està estructurat en sis capítols que es poden baixar independentment. Us recomano el capítol 5 sobre Hacktivisme i el futur del discurs democràtic.

Per acabar, comentar-vos que, en les properes setmanes, faré un seguiment del desenvolupament de la campanya política nordamericana, amb una especial atenció a la possible candidata demòcrata, la senadora Hillary Clinton, el seu cap de campanya, John Podesta, i la seva estratègia política online, en un context on les bases demòcrates són cada cop més autònomes i s’associen en xarxa, augmentant així el seu potencial activista.

El PP se situa al marge del sistema democràtic

No cal dir que faig aquest diari per gust. Tot i que em representa hores de treball i també uns notables costos de hosting del web (si no m’encaparrés a emmagatzemar tots els materials i em limités a enllaçar-los...). I a partir d’aquesta setmana m’embranco en un tema que hi havia gent que em demanava fa temps: traduir el meu Diari al castellà. Hi havia força queixes pels errors de la traducció automàtica que oferia fins ara i, a partir d’avui, provaré de fer-ho utilitzant el traductor gratuït de la Generalitat Valenciana que es diu Salt 3.0. Aquí trobareu cada diumenge la traducció castellana del meu Diari (com sempre els materials enllaçats es troben en la seva llengua original).

Començo per recomanar tres entrevistes aparegudes avui mateix a tres diaris diferents. L’entrevista a Pasqual Maragall publicada a El País, la que dedica a José Montilla el diari AVUI, i la que em fa el diari EL PUNT.

Repassant articles de fa dies comprovo que vaig passar per alt alguns que tenen molt interès: és el cas de l’article de Javier Pérez Royo dedicat a analitzar els resultats del referèndum (aquí el trobareu en versió castellana) i l’article de Juan José López Burniol dedicat a Pasqual Maragall (aquí el trobareu en versió castellana).

Sobre la candidatura de José Montilla a la Presidència de la Generalitat hi ha materials i articles que convé llegir. El primer, la intervenció de Montilla davant responsables del PSC de Barcelona, l’article de Carles Navales al Diari de Girona sobre les qualitats de Montilla (aquí el trobareu en versió castellana), els meus articles publicats a El País, Expansión i Canvi setze i la crònica de Pere Ríos sobre l’etapa de José Montilla com a Alcalde de Cornellà publicada avui mateix a El País. Cap candidat pot exhibir una experiència de gestió tan positiva com la de Pepe Montilla.

Però la principal polèmica política segueix centrada en la negociació del Govern d’Espanya amb ETA per tal d’explorar les possibilitats de la fi de la violència al País Basc. Aquesta setmana, l’entrevista dels màxims dirigents del PSE-EE-PSOE, Patxi López i Rodolfo Ares, amb una delegació de l’esquerra abertzale encapçalada per Arnaldo Otegi ha centrat el debat i ha servit de pretext per tal que el PP negui tota legitimitat al Govern en aquesta negociació. No crec que Teresa Fernández de la Vega hagi exagerat quan diu que Rajoy se situa al marge del sistema democràtic en negar legitimitat al Govern. I cal seguir assenyalant l’hipocresia perversa d’un PP que va negociar amb ETA i Batasuna, va reconèixer ETA com a interlocutora política, va apropar i excarcerar presos i va admetre que no cercava la rendició de la banda terrorista, com ho demostren aquestes dues cròniques publicades al diari El País, una el 24 de març d’enguany i l’altra el divendres de la setmana passada. Sobre aquest debat podeu llegir interessants articles de Manuel Castells, Josep Ramoneda, Ignacio Sánchez Cuenca i José Ramón Recalde. Cal també llegir la denúncia de Javier Pérez Royo als intents de l’Església i del PP de deslegitimar l’acció del Govern (aquí trobareu la versió castellana d’aquest article). Afortunadament el PP veu com les seves maniobres són derrotades un cop darrera l’altre, com aquesta setmana al Parlament Europeu, on el vot de qualitat de Josep Borrell va permetre aprovar el reconeixement institucional del català a l’Eurocambra a la que els ciutadans podran dirigir-se indistintament en castellà o català.

Convé llegir el resum de la reforma laboral acordada pel Govern amb els sindicats i les organitzacions empresarials publicat pel Grup de Diputats i Senadors del PSC a les Corts Generals. Així com la positiva valoració d’Ignacio Sotelo sobre la recent reforma del sistema federal alemany. També convé no perdre de vista el debat sobre el model social europeu, en aquest sentit podeu trobar interessant l’article de l’historiador Tony Judt publicat a El País, que també li va publicar recentment una llarga entrevista. No us perdeu el rellançament la nostra revista online CatalunyaEuropa.

La setmana passada vaig oblidar de comentar que havia presentat el recent llibre de Vicenç Navarro, “El subdesarrollo social de España” en un acte celebrat a la Fundació Rafael Campalans. Recomano vivament la lectura de llibre, i us ofereixo un tast en forma de ressenya signada per Francesc Amat i publicada per la Fundació. Per cert, entre les moltes activitats del Dr. Navarro destaca l’impuls a la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) en la que prendré part en una taula rodona sobre l’articulació de l’esquerres catalanes el proper dimecres dia 12.

Aquesta setmana vaig tenir el goig i l’honor de rebre el Premi al Millor Orador atorgat pel programa “Minoria Absoluta” de RAC1. Els altres premiats van ser Jordi Pujol, Artur Mas, Joan Carretero, Joan Saura, Caterina Mieras i Daniel Sirera. L’acte d’entrega va ser molt simpàtic i els assistents (els premiats no cal dir-ho) s’ho van passar d’allò més bé.

Lamentablement la setmana també ha tingut notícies tràgiques com la mort d’un soldat espanyol a l’Afganistan, la mort d’un treballador a la depuradora del Fòrum, i els 42 morts en accident al Metro de València. Sobre aquest darrer accident s’han aixecat moltes veus en exigència de l’assumpció de responsabilitats. Destaca en aquest sentit l’editorial d’avui del diari El País.

Acabo. Les eleccions a Mèxic van proporcionar un resultat molt ajustat que dóna la victòria al candidat del Partido de Acción Nacional, Felipe Calderón. Andrés Manuel López Obrador del Partido de la Revolución Democrática ha impugnat els resultats obrint una etapa d’incertesa que confio es resolgui ben aviat. I parlant d’eleccions, el Partit Demòcrata dels Estats Units ens demana un esforç per cridar a votar els ciutadans nordamericans a l’estranger per a les eleccions legislatives de la tardor. Al web Vote from Abroad s’explica com fer-ho.



ZW núm. 47 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.jeneveuxplus.net/

Encaminada a motivar i impulsar la participació dels joves en les properes eleccions franceses, el site ha plantejat diferents etapes i possibilitats de participació, a partir de les qüestions que realment importen als joves ciutadans i sobre les quals volen respostes: “No vull… atur”, “No vull… que es tracti els immigrants com a animals”, etc, són alguns dels “Je ne veux plus” a títol individual o col·lectiu que es poden llegir a la pàgina i que van escalant llocs en el rànquing segons les votacions dels internautes.

La campanya s’estructura en 4 etapes diferents: l’etapa 1. “Je ne veux plus”, on es rebutja el que és inaccepatble i es fa una mena d’inventari de tot allò que es considera indigne. Des de la pàgina, s’ofereix tot un seguit de recursos (enganxines, faixetes per a llibres, etc.) que es poden demanar de manera gratuïta per donar major visibilitat a les iniciatives i manifestacions. Es passa a l’acció i implicació en els debats amb propostes concretes proactives en l’etapa 2. “Je veux” i l’etapa 3. “J’exige”, amb un Manifest d’adhesió online. I l’etapa 4. “J’en parle” estimula la participació amb la màxima visibilitat i ressò, utilitzant els suports de la campanya i proposant accions diverses.

Una iniciativa interessant i atractiva impulsada per la xarxa associativa d’estudiants Animafac. Treballen activament en aquesta campanya sota l’eslogan global 2007 Pas Sans Nous (No sense nosaltres), en clara referència al paper clau dels joves en les properes eleccions franceses.

Recordem Marta Mata

Aquesta setmana ha estat marcada per la dolorosa notícia de la mort de Marta Mata, mestra i socialista, compromesa amb una escola pública catalana laica i de qualitat, impulsora dels moviments de renovació pedagògica i artífex, junt amb Pepe González, d’una llei del català que consagrà una xarxa escolar única no dividida per raons de llengua. El dolor de la seva pèrdua en el món de l’educació és tan gran com el que sentim al PSC per la pèrdua d’una referència fundacional insubstituïble, de fusió de socialisme i catalanisme, així com de compromís d’igualtat basat en una educació pública d’excel·lència. Us recomano la visita a l’espai que dedica a Marta Mata la pàgina web del PSC, l’homenatge que li ret Nou Cicle i, especialment a l’espai que li dedica la pàgina web El Safareig impulsada per Carme Cols i Pitu Fernández que recull la trajectòria exemplar de Marta Mata en el terreny educatiu.

Des del punt de vista estrictament polític la setmana ha estat marcada per l’anunci del President del Govern d’Espanya de l’inici de contactes amb ETA per explorar la fi de la violència al País Basc. Aquí teniu la Declaració institucional de José Luis Rodríguez Zapatero. No cal dir que ens té al seu costat per explorar les possibilitats de pau. Sols el PP, atrinxerat en una posició miserable, nega al President del Govern tot suport en l’objectiu més desitjat pels ciutadans. Quin contrast amb l’actitud dels socialistes quan era el PP qui governava! Les hemeroteques ho demostren. Com demostren també el que el PP va fer amb motiu de l’anterior treva d’ETA i que l’actual govern no ha fet fins ara. Ells sí acostaven i excarceraven presos. Ells sí acceptaven ETA com interlocutor d’una negociació política i arribaven a denominar-la Moviment d’Alliberament Nacional Basc. Podeu comprovar-ho en aquestes dues cròniques publicades al diari El País, una el 24 de març d’enguany i l’altra el passat divendres. I el PSOE va donar-los-hi suport. Com més tard va recolzar la Llei de Partits o va proposar l’Acord per les llibertats i contra el terrorisme. Com correspon fer sempre a l’oposició: recolzar el Govern en un tema d’Estat. Ara el PP, dient que ho fa per respecte a les víctimes d’ETA, vol impedir que el Govern explori la possibilitat que no hi hagi mai més víctimes del terrorisme a Espanya. Vergonya! En aquest terreny cal destacar la visió radicalment diferent sobre el tema de l’AVT i altres associacions de víctimes, en particular les associacions catalanes. A més, afortunadament, la resta de partits, els sindicats, les organitzacions empresarials, el Govern basc i els governs europeus s’han posat al costat de Zapatero, conscients de la dificultat d’aquest procés però amb la voluntat de no tancar portes a l’esperança. El PP, com sempre, diu no. Esperem que més aviat que tard rectifiqui i renunciï a fer una política basada en l’enfrontament, la rancúnia, la mentida i la injúria. Com Aznar s’ha vist obligat a renunciar al seu càrrec de membre del Consell d’Estat quan s’ha descobert que està a sou del gegant de la comunicació Robert Murdoch.

Els socialistes catalans estem en el nostre procés d’elecció de nou candidat a la Presidència de la Generalitat, mentre fem balanç de l’importantíssim llegat polític de Pasqual Maragall. Com ho fa Ferran Mascarell en un magnífic article publicat fa dies a El Periódico de Catalunya. També us recomano la lectura de l’article d’Antoni Gutiérrez Díaz en el que explora les possibilitats de futur de les esquerres; un article en el que, parlant de Montilla, diu textualment: “el nuevo líder de los socialistas, de cuyo rigor y seriedad nadie duda, no estará dispuesto a prolongar la política de los sobresaltos”. En una entrevista al Primer Secretari del PSC publicada a El Periódico mostra la seva voluntat de cara al futur (aquí podeu trobar-la en versió castellana).

El Periódico de Catalunya ha publicat ahir i avui una important enquesta. Segons les seves dades CiU guanyaria les eleccions amb un avantatge de sis punts (en una enquesta de El Periódico de fa un mes, amb Maragall com a candidat, l’avantatge de CiU sobre el PSC era de quatre punts). En la comparació entre Artur Mas i Pepe Montilla, Mas guanya de deu punts (fa un mes guanyava de vint punts). Segons aquesta enquesta el coneixement de Montilla se situa ja en el 88,4%. La imatge del futur candidat socialista és molt bona: el 44,1% considera que seria un bon president (contra un 34,8% que pensa el contrari), el 50,9% pensa que ha estat molt bo o bastant bo com a Ministre d’Indústria (mentre el 21,2% pensa que ha estat poc o gens bo). El 65,7% dels enquestats el considera intel·ligent, el 61,2% el considera com a una persona preparada, el 58,3% pensa que té un bon coneixement de Catalunya, el 49,9% pensa que està capacitat per defensar els interessos de Catalunya (contra el 28,7% que pensa el contrari), el 62,5% pensa que és treballador, el 50,5% pensa que és honrat (mentre el 17,4% pensa el contrari), el 53,2% pensa que és dialogant, el 48,3% pensa que té visió de futur (contra el 23,6% que pensa el contrari), i el 49% pensa que és eficaç (contra el 24,3% que pensa el contrari). L’únic punt feble de la seva candidatura és que no apareix com a bon comunicador. Vista l’enquesta, i tenint present que Montilla no ha estat encara designat oficialment com a candidat i que, per tant, el seu esforç de fer-se conèixer i de difondre el seu projecte no ha començat encara, i vist que en pocs dies ha retallat la distància que el separava de Mas a la meitat, Montilla està en bones condicions per guanyar les properes eleccions al Parlament de Catalunya. D’entrada, i per afinar la seva proposta electoral, està parlant amb els agents econòmics i socials. Dissabte ho feia amb la UGT de Catalunya i la seva ronda de contactes segueix demà amb el Foment del Treball i Comissions Obreres. Per tenir un tast de la seva orientació en matèria de política econòmica podeu llegir la conferència pronunciada a Esade per José Montilla el 9 de març de 2004.

Acabo, avui se celebren unes transcendentals eleccions presidencials a Mèxic. Us convido a seguir-les des de Yahoo México, Terra México, el diari Excelsior, el diari El Universal, Televisión azteca o Televisa. L’Instituto Federal Electoral té un programa de seguiment dels resultats preliminars. I podreu seguir també les incidències de l’escrutini i dels dies posteriors de l’elecció a les pàgines webs dels principals candidats (que estan tancades fins que acabi la jornada electoral) i a les de les seves respectives forces polítiques: Felipe Calderón del Partido de Acción Nacional, Roberto Madrazo del Partido Revolucionario Institucional, i Andrés Manuel López Obrador del Partido de la Revolución Democrática.



ZW núm. 46 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://meneame.net

“Menéame” és un sistema de promoció de notícies; un web que permet a l’usuari enviar una informació, una referència o notícia que consideri d’interès i que, un cop revisada per tothom, es promou o no a la pàgina principal. Per dur a terme el “meneo” o moviment de la notícia cal anar a l’apartat noticias pendientes i votar aquella informació que ens resulta més interessant i que volem promoure a la pàgina principal. Quan algú envia una informació, aquesta es queda en aquell apartat fins que aconsegueix els vots suficients per ser promoguda a la home. A més del número de vots, es té en compte el karma, quants vots són o no anònims i el número de problemes/ incidències que s’hagin pogut vincular a la notícia en qüestió.

El procés de participació és molt senzill, tot i això, es pot trobar més informació, consultar dubtes i llegir diferents recomanacions en el wiki de “menéame”. Els continguts també els podreu consultar classificats per temes; trobareu referències associades a: tecnologia, blocs, societat, cultura, etc.

Per acabar, comentar-vos que divendres passat, dia 30 de juny, va tenir lloc a Barcelona la Jornada “La Societat del Coneixement a Catalunya i Espanya”, organitzada per la Comissió Sectorial del Coneixement del PSC i la Fundación Trece Rosas. Podeu consultar aquí el programa en versió pdf.