CiU ens porta un lleuger avantatge

Avui he estat a la Festa de la Rosa a la Pineda de Gavà i, com em temia i ja vaig anunciar ahir a la 2a Red Net (trobada dels animadors i animadores de la blogosfera socialista i progressista), no he pogut dedicar prou temps al Diari. A la trobada (a la que correspon la foto meva i de Joaquim Balsera, alcalde de Gavà -visiteu la secció de podcasts del seu web- que trobareu aquí sota, cortesia de Carlos Guadián) es varen bescanviar experiències per millorar la nostra presència a la xarxa. Aprofito per recomanar la web de Carlos Guadián, k-Government. Aquí teniu el tast corresponent al seu anàlisi sobre la campanya de l’Estatut a la xarxa. També podeu llegir a l’Observatori de ciberpolítica de Joselito la crònica de la trobada de xarxes progressistes amb motiu de la Conferència Política del PSOE.

Per cert, un altre conegut blocaire és Xavier Sabaté, Conseller de Governació. A ell
devem aquesta relació de mals que se li fan al català que trobareu aquí sota. Una relació que ve especialment a tomb aquests dies que alguns van intentar –ridículament- boicotejar Elvira Lindo com a pregonera de les Festes de la Mercè.

Alguns dels mals que se li fan al català

1 – Crear polèmiques innecessàriament.

2 - Rebutjar que altres persones que no viuen entre nosaltres vinguin a fer pregons, classes, discursos polítics, etc. en una altra llengua que no sigui el català.

3 - Usar-lo amb finalitats partidistes.

4 - Emprar els diners promocionant-lo entre els i les qui ja estem convençuts que s’ha d’usar en tots els àmbits i ho fem habitualment

5 Creure que s’incrementarà l’ús del català amb protestes al carrer

6 - No usar les eines que tenim: les lleis, les accions de les administracions i la voluntat dels milers de persones ja convençudes i les que necessitem convèncer.

7 - Posar com a condició que per ser bon català s’ha de saber parlar bé el català i usar-lo a tota hora. ( Un candidat que es diu independentista proclamava a la campanya del 2.003 que es pot ser bon català parlant altres idiomes. Ara hi ha regidors seus que no van a escoltar pregons de festa major perquè no es pronuncien en català )

8 – Protestar quan una ciutadana de parla castellana llegeix un pregó de festa major en castellà i trobar tan normal que quan ve un francès o un italià ho facin en la seva llengua

9 - Ignorar que l’extensió de l’ús de la llengua catalana i la seva normalització van lligats a la cohesió local dels ciutadans de Catalunya. Això ho sap qualsevol aprenent de sociolingüística aquí i a Madagascar. És a dir, que són tan o més importants la llei de barris, bons equipaments i molta acció cultural adreçada als sectors més necessitats com totes les campanyes de la Norma o de la Queta juntes.

10 – No valorar els avenços i tampoc valorar les aportacions de milers de persones de tot color que han fet tant per la nostra llengua.

11 – Oblidar que molt però que molt sovint qui crida més és qui menys ha fet i qui menys fa.

Aquesta setmana s’han aprovat les candidatures del PSC-CpC a les properes eleccions al Parlament. I s’ha desvetllat la incògnita: PSC i CpC es tornaran a presentar en coalició. Aquí teniu el comunicat que ho explica i un article de Carme Valls al respecte. Dissabte es va fer la foto de família que trobareu aquí sota.

Les candidatures van ser aprovades pel Consell Nacional del PSC, al que correspon la foto que trobareu aquí sota. En el decurs de la sessió del Consell Nacional, es va produir una important intervenció de José Montilla.

Aquesta setmana han estat també importants les intervencions de Montilla en un acte sobre cultura tradicional catalana i a un dinar-col·loqui organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona. També he repescat pel seu interès un article de Montilla publicat a La Vanguardia el 13 d’agost. El conjunt d’intervencions de José Montilla configuren un ambiciós i sòlid projecte de futur per Catalunya.

En la polèmica sobre el catalanisme del PSC i el nacionalisme instrumental de CiU no us podeu perdre l’interessant article de Joan Ferran al respecte.

Recordeu que us vaig parlar de l’acte commemoratiu del 30è aniversari del Míting de la Llibertat, primer acte de masses tolerat per la dictadura a Barcelona organitzat pels impulsors del Congrés constituent del PSC (c). Recollida al web de Nou Cicle podeu llegir la magnífica intervenció de Raimon Obiols. Una intervenció de la que se’n extreuen importants arguments de cara a la propera campanya electoral.

La setmana passada us parlava de la disputa que enfronta El Mundo i la COPE contra l’ABC. Aquest article del Director de l’ABC n’és una prova fefaent.

Avui s’acaba la setmana amb la vibrant Festa de la Rosa celebrada a Gavà. Amb l’assistència de milers de persones (malgrat les pluges d’ahir i la forta l’amenaça de pluja d’avui mateix) i el míting amb les intervencions de Montilla, Maragall i Zapatero. Espero que els mitjans se’n facin demà un gran ressò. Montilla ha alertat sobre un pacte de dretes i s’ha compromès personalment amb una ambiciosa política d’habitatge. Maragall i Zapatero han prestat suport entusiasta a Montilla.

Acabo amb una notícia d’avui mateix. La Vanguardia publica un sondeig d’opinió segons el qual CiU ens portaria un avantatge de 4.1 punts i de 10-11 escons (en l’actualitat CiU té quatre escons més que el PSC). Segons aquesta enquesta els resultats serien els següents: CiU, 33.4%, 50-51 escons (actualment en té 46); PSC, 29.3%, 40 escons (actualment en tenim 42); ERC, 13.8%, 19-20 escons (actualment en té 23); PP, 10.4%, 13 escons (actualment en té 15); ICV-EUiA, 9.5%, 12 escons (actualment en té 9). És evident que una enquesta és sols una enquesta i que encara falten molts dies per a les eleccions (37). De fet, ni la campanya ha començat i la pròpia enquesta indica que els ciutadans estan lluny d’haver-se situat en un clima pre-electoral. Tot i així aquesta enquesta coincideix bàsicament en les seves previsions amb la publicada fa uns dies per El Periódico de Catalunya, i totes dues assenyalen un significatiu dèficit de mobilització de l’electorat socialista. A nosaltres correspon capgirar la tendència per guanyar les eleccions. Com sempre, recomano la lectura de l’anàlisi de l’enquesta feta pel seu propi director, Julián Santamaría.

“Perles” del programa emès el 21 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

Les PP (Perles del Polònia) d'avui, perquè negar-ho, han estat més tipus "mercadillu" de quan era jove que de Can Bagués, com les de la meva àvia.... però en fi, això és el que he pogut trobar:

- El "work in progress" del Novell i el Casanovas per imitar l'alcalde Hereu (que ha fet prou bon debut) ;)
- El Cesc Casanovas demanant-li a l'alcalde Hereu si sabia dir "amb-sense".
- El Montilla recomanant-li a l'Hereu que munti un Fòrum per donar-se a conèixer.... estaria pensant en el numeret Carlinhos Brown del Clos??
- El Montilla intentant jugar a dues bandes en la discussió per la gestió de l'aeroport.
- Una maquiavèlica De la Vega que envia Montilla i Nadal a "gestionar" l'aeroport... bé, si més no, la megafonia.
- El Puigcercós intentant que el Carod es reconegui en la foto del cartell electoral quan és... el mateix Puigcercós! (La trola no cola per la Terribas, però ;)
- El panorama desolador d'un país sota la pluja, tot s'acaba penjant... fins i tot un director general (literalment) i la Consellera Tura (virtualment).
- "La nit al dia" comença taaaaan tard que fins i tot la Terribas s'adorm esperant (ja en som dues).
- Que l'únic que li interessi al Zaplana de la guerra al Líban sigui la possibilitat d'intervenir en la reconstrucció ;)
- ZP jugant amb els seus "Bambis".
- Un Papatètic ballant ritmes àrabs per quedar bé amb l'"Imant".
- El President a punt de fer un dels seus acudits jugant amb les Maragallades, les Papades i les M....

EL PITJOR (avui n'he hagut de posar quatre!!!)
- El duet Rajoy-Zaplana fent de hippies al Congrés contra la guerra del Líban i una embogida De la Vega tirant trets.... ffffffff
- La falsa "paritat" de Xuan/Xuana Saura.
- El Mas tirant-li els trastos (un pèl desesperat) a la Xuana Saura.
- Gag Adrià-Ruscalleda: Mindundi, TORNA, si us plau.

EL MILLOR
- La novetat de la setmana passada esdevé el millor d'aquesta: el gran Matías Prados a les Polonews :)

LA PICADA D'ULLET
- Franco enfadat amb la pel·lícula "Salvador" perquè diu que l'argument és seu i que es nota sobretot al final ;)

KA FORT
- ZP anunciant el col·leccionable "Construye tu propio cayuco".

SURREALISTA
- El Puigcercós amb corona d'espines hissant la Terribas tipus anxaneta :(

ZW núm. 53 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Eleccions generals a Brasil
http://www.tse.gov.br/internet/index.html

El proper 1 d’octubre tenen lloc les eleccions generals de Brasil. El president de Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, es manté com a favorit, segons un sondeig de Datafolha, pel qual guanyaria amb el 50% dels vots. El seu principal adversari, Geraldo Alckmin, del Partido da Social Democracia Brasileira (PSDB), se situaria 22 punts per darrera de Lula, amb el 28% dels vots.

En el sondeig anterior de Datafolha, del 5 de setembre, Lula da Silva comptava amb el 51% de les intencions de vot i el seu adversari amb el 27%.

Aquestes enquestes, així com cadascun dels aspectes que s’integren en els processos electorals són especialment vetllats per organismes internacionals com Transparency International. Transparency realitza, entre altres funcions, estudis a diferents països basats en l’avaluació del NIS, el Sistema Nacional d’Integritat, que analitza les institucions clau, les lleis i les pràctiques que contribueixen a una total transparència davant la ciutadania. Es diagnostiquen els punts forts i febles del NIS d’un país en particular i, dels resultats, es desprenen recomanacions sobre mesures i reformes anticorrupció. L’últim estudi està referit a Colòmbia (2005) i actualment es preparen els d’aquest any.

2006 haurà estat un any clau per a l’Amèrica Llatina, ja que s’hauran celebrat 10 eleccions que poden suposar canvis substancials en la situació de molts d’aquests països: Xile, Mèxic, Perú, Colòmbia, Costa Rica, Haití, Brasil (1 d’octubre), Equador (octubre), Nicaragua (5 de novembre) i Veneçuela (3 de desembre).

Montilla presenta projecte

Mentre escric aquestes línies estic seguint el discurs de José Luis Rodríguez Zapatero tancant la Conferència Política del PSOE a través de PSOE-TV. Una Conferència inaugurada amb un magnífic discurs de Manuel Chaves, President del PSOE i de la Junta d’Andalusia. La Conferencia també ha servit per a un nou impuls a la blogosfera socialista amb la incorporació del bloc de Pepe Blanco. Per cert, la blogosfera socialista catalana té una important cita, la 2a RedNet el proper dissabte dia 23 de setembre de 10.30 a 13.30 hores a la seu central del PSC.

La setmana va començar amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, celebrada amb plena normalitat. Voldria destacar la rectificació d’Artur Mas que ha passat de criticar de mala manera el nou format de la Diada impulsat pel President Maragall a admetre que el mantindria si ell arribés a presidir la Generalitat.

Dimarts dia 12, José Montilla presentava el seu projecte en una important intervenció a l’auditori Winterthur. El fons de l’escenari marcava l’inici de la seva precampanya. Aquí el teniu:



Aquesta setmana s’han desenvolupat dues polèmiques de gran interès. Una sobre la gestió de l’aeroport de Barcelona i l’altra sobre immigració. Per conèixer els nostres plantejaments sobre aquestes qüestions és indispensable conèixer el nostre projecte de Programa electoral. Per cert, no he pogut trobar encara el programa electoral de cap altre partit...

Pel que fa a l’aeroport, aquí podeu trobar el compromís que adquirim en matèria aeroportuària. Un compromís que caldrà fer realitat a través de la negociació amb el Govern d’Espanya després de les eleccions i no a través de petites escaramusses parlamentàries com ho pretenia CiU.

En el tema de la immigració la posició socialista no ha variat i segueix essent molt clara: contra la immigració irregular, a favor de la immigració regulada. El discurs de José Montilla al respecte és molt clar i rotund:

“Vivim en una societat que rep, en molts casos de forma dramàtica, milers d’immigrants en situació il·legal cada any. Si és cert que és gràcies precisament a la immigració que podem tenir l’actual creixement econòmic, no ho és menys que no podem tractar aquest tema ni des de la demagògia, com fa la dreta, ni des de la frivolitat ni la ingenuïtat.

El meu projecte és clar: necessitem immigrants per continuar creixent, però no podem acollir tots aquells i aquelles que voldrien venir. Una immigració sense control és inviable. I no la permetrem. Hem de limitar els fluxos d’immigrants, hem de fomentar una immigració regulada, fins i tot a través de la contractació en origen. Necessitem també que els immigrants s’integrin.

Els oferim acollida i respecte a la diversitat que representen, però els exigim, com a tothom, el respecte de drets i deures comuns, el respecte als trets que identifiquen la nostra societat, com la rigorosa igualtat entre homes i dones, o la laicitat de les institucions”.

El Primer Secretari i candidat socialista a la Presidència de la Generalitat va participar dijous en l’acte commemoratiu del 30 aniversari del Míting de la Llibertat”. Aquí trobareu la intervenció de José Montilla. Precisament el mateix dia, el diari El País publicava un article del President de la Generalitat sobre les responsabilitats d’Europa en la superació de la crisi del Líban.

En aquesta setmana també s’ha produït una important reunió de la Junta de Seguretat (per primer cop presidida pel President de la Generalitat en aplicació del nou Estatut) en la que s’ha acordat ampliar en 3.000 efectius la dotació dels Mossos d’Esquadra-Policia de Catalunya per assegurar que el seu desplegament garanteix plenament la seguretat ciutadana. Això són fets, no paraules.

Divendres es va produir la conferència del President de la Generalitat de Catalunya “Mil dies que han canviat Catalunya”. En aquesta conferència Pasqual Maragall fa balanç de l’acció del seu govern, valora el canvi de l’autogovern, el canvi de les polítiques, el canvi de la política i afirma el seu suport a José Montilla com a futur President de la Generalitat.

Capítol apart mereix la vergonyosa estratègia del PP de deslegitimar les institucions a partir de declaracions de delinqüents que han rebut diners per fer-les. No sé si és una conspiració o un deliri, però el PP segueix entestat a afirmar la vinculació d’ETA als atemptats de l’11-M, fent-se ressò d’infundis recollits per una emissora de ràdio i un diari. Trobareu informació al respecte en aquesta notícia publicada al diari El País, en l’article d’Ernesto Ekáizer i en aquesta crònica de Soledad Gallego-Díaz que es fa ressò de l’enfrontament entre l’ABC i El Mundo.

Coneixerem aquest vespre els resultats de les eleccions a Suècia, les darreres enquestes assenyalen un petit avantatge de la coalició conservadora que, de confirmar-se, posaria fi a 12 anys de govern socialdemòcrata (cal tenir present que el Partit Socialdemòcrata suec ha governat 65 dels darrers 74 anys). Tots els analistes coincideixen a dir que un eventual canvi de govern no implicaria un canvi de model social, sinó tant sols uns lleugers retocs. Caldrà seguir amb atenció els resultats i els seus efectes.

La vigència del model escandinau queda ben subratllada en aquest article de Joseph Stiglitz publicat avui a El País sobre la globalització.

Acabo. A partir d’avui trobareu una secció nova dedicada al programa “Polònia” de TV3. La meva germana Núria envia setmanalment als seus amics un resum del programa i una selecció de “perles”. Crec que val la pena que els lectors del meu Diari hi tinguin accés, i la meva germana m’ha autoritzat a incloure’l.



“Perles” del programa emès el 14 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

- El Piqué tirant-se ous a ell mateix a la Diada per fer-se la víctima.
- La dramatització dels Segadors pel Carod-Rovira que l'acredita com a guanyador del Cantamania (amb el permís de l'escot de la Roser) "Chúpate esa, Puigcercós".
- El jurament trekkie del "Joan-Clos Van Damm".
- El Rei-Albà imitant el Mas-Oro recordant els vells temps del "Set de nit".
- El Montilla-Buenafuente qüestionat pel Maragall-Follonero "A mi em sortia natural", diu el President...
- El Matías Prados "repassant" en català les notícies més importants "Me la sé, aquesta també...". "Sembla que si el President vol anar a l'Àfrica ho té... negre".
- El Zaplana elogiant el torró d'Alacant "porque me recuerda al cemento".
- El pobre Maragall intentant, infructuosament, donar-se de baixa del PSC com si hagués entrat en un bucle de Telefònica o de qualsevol altra companyia de telefonia. "Un moment que li passo amb atenció al client"
- El príncep Felip exigint a l'ambaixador suec que li monti el "mueble Zapatero" que s'ha comprat a l'IKEA.
- El President elogiant el gag del Clos per acabar dient que "el Clos de debò és més divertiiiiit".

LA NOVETAT
- La incorporació del Matías Prados en la secció PolòniaNews, el seu "compte taronja" i els seus pèssims acudits.

EL PITJOR
- La Ruscalleda-chillona que ha substituït al gran Mindundi.... noooooooooooooooooo.

EL MILLOR
- El President recollint les seves coses del despatx.... "clar... tant anys.... bé, només tres, però se m'ha fet tant llarg".

KA FORT
- El Matías Prados dient que els nens de l'Àfrica es dedicaran a cosir pilotes de cuir de Nike mentre canten l'himne del Barça dins la campanya de suport a UNICEF.

SURREALISTA
- El Franco entonant Els Segadors des de la seva estàtua eqüestre.



ZW núm. 52 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.psoetv.es

La política mediàtica ha estat una de les apostes de la Convenció del PSOE d’aquest cap de setmana. La probable candidata socialista Ségolène Royal a la presidència de la República francesa ha demostrat un cop més el seu atractiu personal i polític i s’ha convertit en l’estrella de la Convenció, de la mateixa manera que el seu oponent Sarkozy ho va fer en la del PP del passat mes de març. En aquella Convenció el PP va presentar-se des un sorprenent i efectiu plató de televisió, però qui ha fet la primera televisió de partit per Internet ha estat el PSOE. Felicitats!

Sorprèn que la URL no sigui www.psoe .tv, ja que és propietat del partit (com he pogut comprovar a Nominalia), i el domini “TV” és més propi de la cultura Internet. Però la proposta és una gran iniciativa i respon molt bé al lema de la Convenció “Nuevos tiempos, nueva política”. Malgrat el seu entorn excessivament tecnològic (aspecte que caldrà cuidar i millorar), la plataforma és una proposta innovadora a Espanya que ha de seguir el camí d’altres iniciatives com la televisió cívica que impulsa Al Gore: Current TV. El seu objectiu és donar veu als continguts creats pels espectadors i el 25% del que s’emet ja són vídeos que la gent aporta i vota a la pàgina web de la cadena. Les seves emissions via cable ja són seguides per més de 30 milions de llars als USA.

Pels que esteu interessats en la televisió per Internet no deixeu de seguir la popular plataforma You tube i també d’altres iniciatives suggerents i vinculades a la cooperació i la solidaritat com Humania TV, o a l’activisme altermundialista com CSTV-WTO, una potent iniciativa de la societat civil organitzada a la darrera Conferència de la OMC a Hong Kong.

Jordi Hereu

En aquesta setmana destaquen el relleu en l’Alcaldia de Barcelona i en el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. La celebració del ple de l’Ajuntament divendres va ser el moment culminant d’una setmana que, a aquests efectes, començava dimarts amb la celebració del Consell del PSC de Barcelona en el que es proposava el relleu que havia de rebre llum verda de la Comissió Executiva del PSC el dia següent. El Consell del PSC de Barcelona va ser intens i emotiu. Primer, la presentació de la proposta per part de Joan Ferran, després els càlids discursos de Joan Clos i Jordi Hereu. I l’agraïment col·lectiu a la generositat de tots els que han treballat en favor del projecte i accepten que la torxa passi a d’altres mans. En aquest sentit cal subratllar l’aplaudiment unànime a Xavier Casas, puntal de l’equip de Clos a l’Ajuntament i batallador en primera línia de l’esforç de transformació de la ciutat. Escoltant Jordi Hereu vaig emocionar-me. Recordava Antonio Santiburcio que fa molts anys ja va assenyalar el camí a la necessària renovació tant del PSC de Barcelona, com del PSC en el seu conjunt. Però vaig emocionar-me també pel magnífic discurs del que avui ja és el nou Alcalde. Jordi Hereu parlava de valors i sentiments, de projecte col·lectiu i compartit, dels sòlids fonaments de l’edifici, de les plantes ja construïdes i de les plantes que caldrà construir, a partir d’ara, sota la seva direcció i impuls. Ens parlava de les penes i treballs, de les il·lusions i les dificultats. Fent balanç i traçant nous horitzons de feina. Va ser un moment màgic, i el presenciava des de la primera fila, al costat de la Manuela, convençut que el camí emprès és l’encertat.

Però els relleus impliquen també retre comptes de la feina feta. Us convido a llegir el balanç de Joan Clos com a Alcalde i el balanç de José Montilla com a Ministre. I podeu també llegir l’acord signat pel PSC, ERC i ICV-EUiA que dóna continuïtat al govern de progrés de Barcelona.

Podeu seguir les primeres passes de l’actuació de l’Alcalde Hereu llegint el seu discurs de presa de possessió, l’entrevista que li fa avui el diari El País i la crònica de La Vanguardia de les seves primeres hores en el càrrec.

Però la setmana ha tingut també altres notícies, d’entre les que destaca la presentació per part d’Ernest Maragall del projecte de programa electoral del PSC per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. És un projecte que serà debatut per les organitzacions del partit i serà aprovat definitivament els propers dies 30 de setembre i 1 d’octubre en la Conferència Nacional del PSC. Aquí trobareu el breu resum publicat pel diari El País.

Per cert, i parlant de conferències, el PSOE celebra la seva Conferència Política el proper cap de setmana. Aquí hi trobareu el Document marc.

El proper diumenge se celebren les eleccions legislatives a Suècia. El bloc progressista, liderat pels Socialdemòcrates i del que formen part el Partit d’Esquerres i els Verds, i els partits burgesos (anomenats així), liderat pel Partit Moderat i del que formen part el Partit Liberal, el Partit Demòcrata Cristià i el Partit de Centre, estan frec a frec. Les enquestes dels instituts Sifo i Temo els atorguen respectivament 48.2% contra 47.1% i 47.1% contra 48.4%. L’enquesta amb una mostra més àmplia, realitzada pel SCB (Institut oficial d’Estadística suec), dóna un 48% al bloc progressista i un 48.8 a l’Aliança conservadora. Jo segueixo les eleccions a través del diari suec en anglès a Internet que es diu The Local. Per cert, en la recta final de la campanya hi ha hagut un gran escàndol quan s’ha descobert que els liberals havien entrat a l’intranet dels socialdemòcrates...

He repescat dos textes de Lionel Jospin que us poden ser útils per seguir el debat que s’està desenvolupant en el Partit Socialista francès. L’un és un article de Jospin publicat a Le Monde i l’altra és la intervenció de Jospin a la Universitat d’Estiu del Moviment de la Joventut Socialista celebrada a La Rochelle.

A Espanya el debat polític s’ha centrat en la decisió d’enviar tropes a la missió de Nacions Unides al sud del Líban. El PP, finalment, hi ha votat a favor, tot i que el seu discurs pretén equiparar la missió de pau a la guerra d’Iraq. No ens sorprèn. Són els mateixos que encara pensen que ETA va tenir molt a veure amb els atemptats de l’11-M a Madrid. Aquí trobareu l’opinió al respecte de Javier Pérez Royo.

Mentre el PP segueix enderiat perseguint fantasmes, Artur Mas ens ha sorprès amb l’afirmació que desenvoluparà un projecte que superarà la divisió entre dretes i esquerres. De fet, segons Mas, aquesta distinció és cosa del passat. És una afirmació que de tant en tant fan il·lustres representants de la dreta. Per ajudar Artur Mas a sortir de l’embolic li proposo unes senzilles preguntes: votar dos cops la investidura d’Aznar és de dretes o d’esquerres? Estar en contra de la inclusió d’un títol de drets i deures al nou Estatut és de dretes o d’esquerres? Proposar una rebaixa d’impostos que acabarà afavorint els sectors més benestants i afeblirà els serveis universals de benestar és de dretes o d’esquerres?

Per acabar la setmana, s’ha conegut la celebració d’una reunió discreta entre el PSC i el govern d’Espanya per treballar sobre l’aplicació del nou Estatut i garantir que les seves previsions es compleixen ja en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007. CiU i PP diuen que és fer electoralisme. Treballar a favor de l’interès de Catalunya, segons ells, és electoralisme. I això que va ser una reunió sense publicitat! Francament, els veig molt mancats d’arguments.

Sols em queda desitjar-vos una feliç Diada de l’Onze de Setembre. Per celebrar-la podeu escoltar la nova versió d’Els Segadors d’Antoni Ros Marbà. I podeu llegir el Missatge institucional del Molt Honorable President de la Generalitat, Pasqual Maragall.



ZW núm. 51 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

State of the Blogosphere
http://www.sifry.com/alerts/archives/2006_08.html

Dave Sifry, CEO de Technorati, ha estat fent un seguiment de la bloguesfera des de 2002. A la seva pàgina, ofereix informes periòdics sobre l’evolució dels blocs. Des de gener de 2004 fins juliol de 2006, dos anys i mig, la xifra de blocs als quals Technorati segueix la pista ha continuat doblant-se cada 5-7 mesos. Això suposa 175.000 nous blocs cada dia a tot el món. A finals de juliol de 2006 es van comptabilitzar 50 milions de blocs.

En el mes de juny, l’anglès era l’idioma més utilitzat entre els bloggers (39%), seguit del japonès (31%) i del xinès (12%). Per darrera, l’espanyol, l’italià, el rus, el francès, el portuguès i l’alemany.

Noves geografies es dibuixen a la xarxa. Encara és aviat per treure conclusions definitives perquè l’evolució de les llengües en els blocs és, diferent, per exemple a la de les llengües utilitzades a les pàgines web, o en el correu electrònic i està per veure cóm les noves eines de vídeoblocs poden alterar -definitivament?- rànquings i lideratges. Per a obtenir informacions sobre estadístiques i Internet, podeu consultar Internet World Stats, on trobareu, per exemple: Usuaris d’Internet per Idioma.

Tornem a la feina!

Incorporat plenament a l’activitat des del 30 d’agost, reprenc avui la publicació del diari després d’unes vacances ben aprofitades. Una setmana a Nova York i 10 dies a Menorca m’han permès descansar, desconnectar i recuperar forces. Tot i la desconnexió, l’estada a Nova York em va proporcionar dos flaixos polítics força interessants: un breu contacte amb el caucus demòcrata de l’Ajuntament i la seva portaveu Christine C. Quinn (els demòcrates tenen una amplíssima majoria en regidors electes de Nova York, però l’alcalde és el republicà Michael Bloomberg, elegit directament pels novaiorquesos) i un dinar amb l’ambaixador espanyol davant de Nacions Unides, Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, justament el dia després de la resolució del Consell de Seguretat sobre el Líban. A Menorca, on vaig desconnectar del tot, vaig poder saludar, en dos encontres casuals, a Joana Barceló, Presidenta del Consell Insular, i a Helena Rakosnik, esposa d’Artur Mas.

Fer un resum de tot l’estiu resulta tasca impossible, com difícil és resumir la darrera setmana en la que s’ha conegut que Joan Clos substituirà José Montilla com a Ministre d’Indústria, Comerç i Turisme, i que Jordi Hereu substituirà Joan Clos com a Alcalde de Barcelona. Continua la tradició del PSC d’aportar dirigents rellevants a la governabilitat d’Espanya (Narcís Serra, Ernest Lluch, Joan Majó, Jordi Solé Tura, José Montilla). Clos serà un magnífic ministre i Hereu un excel·lent alcalde. Ha quedat acreditada la capacitat de renovació del PSC i la reacció dels nostres adversaris subratlla fins a quin punt els hem aconseguit descol·locar.

Però, anem a pams. A punt de començar les vacances es va produir el col·lapse de l’aeroport d’El Prat a causa d’una acció sobtada dels treballadors de terra d’Ibèria. El caos creat i els perjudicis de tot ordre a desenes de milers de passatgers van indignar tothom. Es van produir compareixences del govern de Catalunya i del govern d’Espanya a les Diputacions permanents del Parlament i del Congrés dels Diputats, i també la compareixença del Delegat del Govern a Catalunya davant la Diputació permanent del Parlament. El darrer Consell de Ministres va aprovar, per primer cop a la història, un crèdit especial per tal que AENA pugui indemnitzar directament als afectats i després pugui exigir a Ibèria el corresponent rescabalament. Afortunadament es va poder restablir en un dia i mig la normalitat de les operacions de l’aeroport. Coincideixo amb el comentari que fa avui Juan-José López Burniol a les pàgines de El Periódico (aquí el podeu trobar en versió castellana). La crisi de l’aeroport va tornar a posar sobre la taula la necessitat que la Generalitat gestioni els aeroports catalans i el nou Estatut assenyala el camí per aconseguir-ho.

El gran debat de l’estiu ha estat el de la immigració. L’arribada d’un gran nombre de barcasses d’immigrants subsaharians a les costes de Canàries i el debat sobre la conveniència o no d’atorgar el dret a vot a les eleccions municipals als immigrants extracomunitaris han centrat el debat. És evident que la immigració massiva és producte de l’extrema pobresa de gran part de l’Àfrica i que sols pot trobar una resposta d’abast europeu. Mentre, cal dir alt i clar que la immigració ha estat un factor decisiu en el progrés econòmic català i espanyol de la darrera dècada, que no és possible acollir en condicions adequades tots els immigrants que ho desitgen, que la única immigració viable és la regulada, amb una contrapartida clara de drets i deures, voluntat d’inserció per part de la societat acollidora, respecte escrupolós de la diversitat, però també exigència de respecte a la llei i a les normes bàsiques de convivència (per exemple, la radical igualtat d’homes i dones i el caràcter laic de les institucions). Afortunadament, el nou Estatut ens proporciona eines molt importants per incidir sobre aquest fenomen. La qüestió sobre el dret a vot a les eleccions municipals requereix un ampli acord polític i una reforma legal que ha d’aprovar el Congrés dels Diputats. Personalment sóc favorable a aquesta reforma que sols hauria de tenir dos condicionants: l’exigència de reciprocitat per part dels països d’origen i una residència continuada amb papers d’un mínim de cinc o set anys.

La guerra del Líban ha estat també en el centre de les preocupacions de l’estiu. Les inadmissibles actuacions de Hezbollah (que soscaven el propi govern del Líban) han obtingut una resposta absolutament desproporcionada per part d’Israel. L’alto el foc i l’ampliació de la missió de Nacions Unides al sud del Líban (FINUL) pot ser l’inici de la fi de la violència, però resta encara per resoldre la qüestió palestina (tant Israel com Palestina tenen dret a un Estat propi i a la seguretat de les seves fronteres, la qual cosa exigeix el reconeixement mutu de les seves institucions democràtiques i la recuperació d’un procés de negociació que condueixi a la pau) i la desactivació de processos desestabilitzadors procedents de la República Islàmica de l’Iran.

En la política espanyola segueix incidint-hi de forma molt negativa la radicalització política del PP, que ha arribat a comparar la participació espanyola a la FINUL amb la guerra d’Iraq! Els incendis a Galícia i la indecisió de l’esquerra abertzale que no s’atreveix a trencar amarres amb la violència i a reclamar el lloc que podria pertocar-li en el normal funcionament de les institucions, completen el panorama.

A Catalunya segueixen desenvolupant-se els preparatius electorals. Ha passat sense pena ni glòria l’aprovació de les llistes electorals de CiU (quina decepció!) i es confirma la manca d’arguments d’Artur Mas, “siempre negativo”.

En el súmmum dels despropòsits, Mas s’ofereix avui com a alternativa als catalanistes del PSC i als maragalllistes! Quina barra! CiU ha negat el catalanisme del PSC des de la seva creació. Com podríem haver perdut quelcom que segons ells mai no hem tingut? CiU, que ha llençat infames campanyes de desprestigi contra Maragall, vol utilitzar-lo ara en campanya. Sembla mentida. I que ho faci Mas encara més. Ell, que acusava ERC d’haver posat la Presidència de la Generalitat en mans del PSOE precisament per haver optat per Pasqual Maragall.

El catalanisme de CiU ha estat en gran mesura instrumental. Inclús va servir-los de pretext per votar per dos cops la investidura d’Aznar! Aquest catalanisme instrumental és particularment agut en el cas de Mas, incorporat a la política i al catalanisme a partir d’accedir a un càrrec. Tothom sap que de les eleccions només en pot resultar la presidència de Montilla o la presidència de Mas. I tothom sap que al costat de Mas hi haurà en Piqué. Mas ja s’ha afanyat a dir que no pot evitar que el PP el voti en una hipotètica investidura. Ja ens ha advertit!

Crec que CiU s’equivoca novament en la seva estratègia, perquè Pasqual Maragall treballarà a fons per la victòria de José Montilla i el socialisme català. La gent coneix prou bé la trajectòria de Pasqual Maragall i del PSC. Sap que sempre hem tingut un acord molt de fons, forjat en la història, en els valors i en el projecte que compartim. Com tothom sap també que el PSC és un partit molt ampli, divers i plural. I que no és un partit basat en el pensament únic o en el culte al líder. La gent sap també que Maragall ha fet honor als seus càrrecs institucionals i sempre ha posat per davant de tot el servei als ciutadans, com Alcalde i com a President. Com ho ha fet Montilla quan ha exercit responsabilitats de govern, i com ho farà com a President de Catalunya si obté la confiança dels ciutadans.

Pasqual Maragall sempre ha defensat la personalitat pròpia del PSC, la necessitat que el PSC mantingués una posició plenament autònoma en defensa de l’autogovern de Catalunya i de l’Espanya federal. I com a President sempre ha posat per davant el que ell considerava l’interès de Catalunya per sobre de qualsevol condicionant partidista. Ha demostrat com cal exercir la Presidència de la Generalitat. Encara que això li hagi fet discrepar, en moments puntuals, del seu partit, del PSOE o dels partits que formaven el seu govern. Ho explica avui Ernest Maragall en un llarg article publicat a El País que convé llegir. A Maragall el respectem i l’estimem com és, precisament per ser com és. I perquè ell ha respectat també sempre el seu partit, el partit de Reventós, Obiols, Serra i Montilla.

La coherència del plantejament del PSC també s’evidenciarà en el programa que està essent coordinat per Ernest Maragall. He passat el cap de setmana llegint la proposta que serà sotmesa al debat de les organitzacions del partit a partir de demà i aprovada en la Conferència Nacional del PSC que tindrà lloc els propers 30 de setembre i 1 d’octubre. Té 429 pàgines! Un programa ampli i complet per a donar resposta a totes les demandes de la societat catalana d’avui. El debat que encetem servirà per enriquir la proposta i a ella s’hi afegiran els compromisos programàtics personals del candidat.

Acabo. Es compleixen els 1000 dies del govern catalanista i d’esquerres i és hora de fer balanç. Ho feien divendres en roda de premsa els consellers Nadal, Saura, Castells, Tura i Geli. Ho farà el President en una conferència al Col·legi d’Arquitectes el proper dia 15. En aquest web sobre els 1000 dies del govern catalanista i d’esquerres hi trobareu tots els materials sobre el que ha representat l’acció de govern. I en aquest altre web hi trobareu un resum dels 1000 dies en 100 accions.

I en el món segueixen passant moltes coses. La negativa de López Obrador d’acceptar els resultats de les eleccions presidencials mexicanes, les properes eleccions a Suècia que es presenten molt disputades (web del Partit Socialdemòcrata suec, diari digital en anglès amb informacions sobre les eleccions) o la designació del futur candidat o candidata socialista a la presidència de França (web del Partit Socialista, web de Segolène Royal, blog de Dominique Strauss-Kahn). Temps hi haurà per parlar-ne...

ZW núm. 50 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.dayilykos.com

Markos Moulitsas Zúñiga va crear fa quatre anys el bloc interactiu Daily Kos. Un dels blocs polítics de referència que compta amb 600.000 visites diàries i que va ser l’impulsor de la passada convenció demòcrata de bloggers, YearlyKos 2006, celebrada a Las Vegas (EE.UU.) el passat mes de juny.

Les característiques d’aquest bloc li han suposat els primers llocs en visites i en popularitat entre els weblogs, sobretot en l’àmbit de la política. Ofereix un espai d’anàlisi polític i sobre l’actualitat nacional americana, des d’un enfocament ideològic demòcrata. Amb una forta influència en els mitjans nordamericans, el New York Times, el defineix com un “fenomen cívic” on s’està “forjant una nova forma de fer política”.

Entre els seus serveis, ofereix una enciclopèdia oberta a la participació: dKosopedia. Un projecte de col·laboració de la comunitat de DailyKos per construir una enciclopèdia política, escrita des d’un punt de vista d’esquerres / progressista / liberal / demòcrata, que compta actualment amb 6.602 articles. Aquest bloc es troba en la 6ª posició del rànquing dels 100 blocs més populars segons Technorati.